dimecres, 26 de novembre de 2008

Es constitueixen els premis CHC-ESADE

El Consorci, de la mà d´ESADE, crea aquests premis bianuals amb la voluntat de reconèixer la tasca de qui, des de qualsevol instància de l´atenció a la salut i el benestar de les persones, treballa per la millora constant i amb la mirada posada en l´usuari com a centre del sistema.

Els premis CHC-ESADE a la innovació en la gestió i CHC-ESADE al professionalisme es lliuraran el 18 de febrer de 2009 en el decurs d´una jornada de reflexió sobre la situació actual del sistema públic de salut a Catalunya.

continua llegint

Dels 32 centres d'alta especialització acreditats pel Ministeri de Sanitat, 15 són a Catalunya

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha aconseguit que Catalunya inicií l’any 2009 amb 17 centres, - fins ara en tenia 2- unitats o serveis de referència que atendran pacients amb patologies complexes i que requereixen d’alta especialització com és el cas dels cremats crítics, dels pacients que necessiten una reconstrucció del pavelló auricular i dels malalts afectats per patologies i tumors oculars de gran complexitat. Catalunya es converteix així en la comunitat amb major nombre de centres de referència de tot l’estat.

El Consell Interterritorial del SNS ha aprovat avui la designació de 32 centres, serveis i unitats de referència a tot l’Estat, dels quals 15 corresponen a Catalunya. Aquestes unitats es concentren a quatre hospitals: Vall d’Hebron, Sant Joan de Déu, Bellvitge i Hospital Clínic.Les patologies que atendran aquestes unitats són les següents: cremats crítics, reconstrucció del pavelló auricular, glaucoma congènit i glaucoma de la infància, tumors extraoculars en la infància, tumors intraoculars en la infància, descompressió orbitària en oftalmolopatia tiroidea, tumors orbitaris, reconstrucció de la superfície ocular complexa i queratoplàstia penetrant en nens.Amb l’aprovació d’aquests 15 nous centres de referència, que s’afegiran als dos existents actualment, es garanteix l’equitat i l’accés a una atenció de qualitat segura i eficient a les persones amb patologies complexes que requereixen un tractament altament especialitat.Distribució de fons a les Comunitats Autònomes per a estratègies de SalutEl Departament de Salut valora molt positivament la distribució de fons destinats a estratègies de salut, que s’han incrementat amb cinc noves línies estratègiques i 4.715.750 euros d’assignació econòmica per al conjunt de l’Estat. Entre les noves línies cal destacar les malalties rares i la malaltia pulmonar obstructiva (EPOC).Aquesta distribució permetrà que Catalunya continuï amb la seva política de qualitat i innovació amb projectes com la implantació de la història clínica compartida, el lideratge en la prevenció de la cardiopatia isquèmica, per mitjà del pla director de malalties de l’aparell circulatori i la implantació del Codi Ictus i el Codi Infart. D’altra banda la línea de finançament en salut perinatal permetrà continuar amb la implantació del part natural i els programes de salut maternoinfantil.En un altre dels punts del dia el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha donat llum verda a l’Ordre que determina els preus de referència per al 2009 dels medicaments inclosos en la prestació farmacèutica del Servei Nacional de Salut i que preveu la inclusió de nous conjunts de medicaments a finançar amb fons públics. El Departament de Salut preveu que aquest mesura li permeti continuar amb la seva política de despesa farmacèutica (estimació d’un 1 % d’estalvi en la facturació del 2009).La consellera de Salut, Marina Geli, ha demanat al ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, la celebració d’un consell interterritorial dedicat monogràficament a les relacions amb Europa i les relacions amb els països del mediterrani, amb motiu de l’elecció de Barcelona com a seu de la Unió per al Mediterrani.

continua llegint

Ocho de cada diez españoles creen que el Estado protege mal a las familias con discapacitados a su cargo

Un 82,4% de los ciudadanos considera que las familias con personas con discapacidad a su cargo reciben una protección deficiente por parte del Estado.
Así se desprende de la encuesta "Actitudes hacia el estado del bienestar", que hizo pública el CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas).
El 65,5% de los españoles opina que las familias con discapacitados a su cargo obtiene "poca" protección del Estado y el 16,9% califica esa atención de nula.
Porcentajes similares de valoración recibe la asistencia que suministra el Estado al colectivo de familias con personas mayores dependientes a su cargo y al de mayores que viven solos de forma independiente.

El 68,5% de los entrevistados afirma que garantizar a las personas con discapacidad o en situación de dependencia su capacidad para llevar una vida autónoma es "un derecho que el Estado debe hacer posible", mientras el 28,9% mantiene que es "una obligación familiar que el Estado debería ayudar a cumplir".
Respecto a cómo financiar los servicios que la Administración pueda ofrecer a los discapacitados o en situación de dependencia, el 50,7% manifiesta que lo más justo es "que todos contribuyamos a ellos financiándolos exclusivamente con nuestros impuestos". El 41,2% prefiere "que los afectados paguen una parte de los servicios en función de sus recursos económicos y el resto se financie con nuestros impuestos".

continua llegint

Comença un assaig de la primera vacuna espanyola que protegeix de la sida


L'Hospital Clínic de Barcelona i el Gregorio Marañón de Madrid iniciaran un assaig clínic en fase I de la primera vacuna desenvolupada a Espanya contra la sida. Aquesta vacuna, desenvolupada per l'equip del CISC que dirigeix Mariano Esteban i basada en el subtipus B del VIH que és el més freqüent a Espanya i a altres parts del món, no evita la infecció per VIH sinó que protegeix contra el desenvolupament de la malaltia.


L'assaig s'iniciarà el proper mes de gener amb 30 voluntaris no infectats d'entre 18 a 55 anys, durarà un any i els resultats podrien començar a conèixer-se a partir del mes de maig de 2009. Dels voluntaris, a 24 se'ls s'injectarà la nova vacuna mentre que a la resta se'ls proporcionarà placebo i serviran de grup de control. La vacuna té quatre antígens modificats, que són les substàncies que desencadenen la formació d'anticossos a l'organisme. Esteban ha remarcat que la vacuna que s'utilitza en l'assaig “no pot provocar en cap cas la infecció per VIH dels voluntaris”.El responsable del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic, Felipe García, i el de l'Hospital Gregorio Marañón, Juan Carlos López Barnaldo de Quirós, han explicat que volen descobrir si l'organisme és capaç de generar respostes defensives davant d'aquestes proteïnes del VIH. Amb l'assaig, els dos investigadors busquen “que una vegada infectats, els pacients no desenvolupin la SIDA perquè el seu sistema immune estigui reforçat i els protegeixi”. Els investigadors han afegit que si es demostra que és capaç de generar defenses, en futurs assajos en fases II i III, es podria comprovar la seva eficàcia en la lluita contra la sida.Aquest assaig de la vacuna es porta a terme després de provar-se en models animals de ratolí i macaco i de demostrar la seva seguretat i la seva capacitat d'induir respostes immunes que protegeixen del virus de la immunodeficiència de simi, semblant al VIH.Des de la seva aparició, la sida ha causat la mort a més de 25 milions de persones i en l'actualitat hi ha uns 40 milions d'infectats a tot el món. Cada any, la sida mata uns 3 milions de persones i Espanya segueix sent un dels països amb més incidència d'Europa, malgrat que el nombre de nous casos va baixar prop d'un 17% el 2007.

continua llegint

Descobreixen com s'amaga el bacil de la tuberculosi a dins l'organisme


Mycobacterium tuberculosis és el nom del principal bacteri responsable de la tuberculosi. La seva relació amb les persones és molt estreta. De fet, fa milers d'anys que conviu amb nosaltres i actualment infecta una tercera part de la població mundial -ni més ni menys que dos mil milions de persones-, cosa que el converteix en l'agent infecciós més estès del món. Ara es podran desenvolupar nous antimicrobians contra la infecció de la tuberculosi latent.


Una de cada deu persones infectades acabarà desenvolupant la malaltia durant la seva vida. Cada any moren tres milions de persones de tuberculosi. Des de fa temps s'investiguen els mecanismes que permeten que el bacil (bacteri en forma de bastó) pugui romandre latent i reactivar-se al cap d'uns anys.És sabut que quan el bacteri entra a dins de l'organisme a través de les vies respiratòries, provoca una reacció inflamatòria i és engolit pels macròfags dels pulmons, una mena d'aspiradores cel·lulars que absorbeixen els patògens. Posteriorment, els macròfags i altres cèl·lules immunitàries s'acumulen en la zona infectada i formen el que s'anomena un granuloma, que confina el bacteri i, en condicions normals, impedeix que s'escampi. Aquesta situació s'anomena infecció latent. En situacions d'immunodeficiència, el bacil és capaç de reactivar-se i provocar la malaltia.Un estudi publicat en l'última edició de la revista d'accés obert Plos Pathogens analitza la funció d'una població particular de cèl·lules que formen part dels granulomes, anomenades "macròfags escumosos". Aquestes cèl·lules estan plenes de lípids, que aporten nutrients al bacil. Els investigadors han trobat que dins d'aquestes cèl·lules escumoses, M.tuberculosis no es replica, però roman viu i sembla absorbir els lípids de la cèl·lula hoste. De fet, els autors de l'estudi han observat com el mateix bacil indueix la transformació dels macròfags en cèl·lules escumoses. La investigació ha estat coordinada per Fréderic Altare, del Institut National de la Santé et la Recherche Médicale (INSERM) i ha comptat amb la participació d'investigadors de l'Institut de Farmacologia i de Biologia Estructural del Centre National de la Recherche Scientifique de Toulousse, França. També hi ha participat la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Segons el cap de la unitat, Pere Joan Cardona, "els resultats de la investigació poden oferir un modelper desenvolupar nous antimicrobians contra la infecció tuberculosa latent".
La Unitat de Tuberculosi Experimental de l'hospital badaloní pertany al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de malalties respiratòries del Instituto de Salud Carlos III.

continua llegint

Sanitat adjudica a Catalunya 15 dels 32 nous centres per a pacients d'alguna patologia complexa


Catalunya comptarà amb gairebé la meitat dels centres de referència que atendran pacients amb patologies molt complexes i especialitzades de tot Espanya. El ministre de Sanitat, Bernat Sòria, ha anunciat dimarts en una roda de premsa posterior al Consell Interterritorial de Salut que 15 dels 32 nous centres d'aquestes característiques s'ubicaran a territori català.


Aquestes unitats atendran cremats crítics, pacients necessitats de reconstrucció del pavelló auricular i malalts adults i infantils afectats per diferents patologies i tumors oculars d'índole molt complexa. Els altres centres seran al País Basc -un-; Madrid -un-; Castella i Lleó -un-; Galícia -dos-; la Comunitat Valenciana -dos-; Andalusia -dos-, i Múrcia -un-.Aquests centres s'afegeixen als vuit primers aprovats el mes de juny. Sòria ha destacat que l'objectiu dels departaments és garantir l'equitat a l'accés i una atenció adequada per a les persones amb alguna patologia complexa.

continua llegint

dilluns, 24 de novembre de 2008

Cuatro meses viviendo sin corazón

Hoy, las lágrimas de Zhana Simmons son de alegría pero hace unos meses eran de pavor. Esta adolescente norteamericana ha vivido 118 días sin corazón, con dos bombas implantadas en su lugar y sintiéndose, como ella misma explica, "una persona de mentira". Ahora, recuperada de un doble trasplante, la paciente y sus médicos cuentan el caso.
Los especialistas que la cuidaron, hasta que pudo someterse al segundo trasplante cardiaco, señalan que no es la primera vez que se consigue prolongar la vida de una persona sin corazón. La técnica es común en adultos y menores. Lo que no es corriente es optar por un dispositivo implantable, en lugar de uno externo, cuando el enfermo es un niño.

Como explica Fernando Villagrá, jefe de servicio de Cirugía Cardiovascular Infantil del Hospital La Paz (Madrid), para realizar la "asistencia circulatoria mecánica" existen distintas opciones. Como 'sustituto' del corazón, los médicos pueden optar por un dispositivo de corta duración (VAD o Dispositivo de Asistencia Ventricular), que es externo y se emplea en enfermos, niños y adultos, en situación aguda.
Otra alternativa, son los instrumentos de larga duración que, en Europa, se conocen como 'Berlin Heart' y que pueden ser externos o internos. Estos últimos todavía no están preparados para implantarse en niños y, como aclara Villagrá, "se componen de una bomba neumática, una parte electrónica, otra telemétrica y una batería que con el tiempo habrá que recargar".
Este tipo de dispositivo implantable es el que salvó la vida de Zhana. En su caso, es muy probable que los especialistas decidieran ponérselo, a pesar de su corta edad, al tener en cuenta que su cuerpo ya presentaba unas características muy similares al de un adulto.
"Creemos que es el primer paciente pediátrico en recibir este tipo de dispositivo", ha explicado Marco Ricci, director de Cirugía Cardiaca Pediátrica del Jackson Memorial Medical Center de Miami (EEUU).
La experiencia de Zhana
Para Zhana la experiencia de vivir conectada a un 'corazón artificial' resultó bastante "aterradora". "Nunca sabías cuando iba a funcionar inadecuadamente", ha murmurado esta joven de Carolina del Sur durante una rueda de prensa.
"Era como si fuera una persona de mentira, realmente no existía. Simplemente estaba allí", ha comentado.
Con 14 años, fruto de una cardiomiopatía, su corazón se había debilitado y alargado hasta tal punto que había dejado de bombear sangre de manera adecuada. En julio de 2008, se sometió a un primer trasplante pero a los dos días sufrió un rechazo y se lo tuvieron que extraer.
Mientras recuperaba la fuerza suficiente para someterse a un nuevo trasplante, los médicos optaron por implantarle el corazón artificial, compuesto por dos bombas, con el que impulsar adecuadamente la sangre y regular los latidos.
Entre las distintas complicaciones sufridas por Simmons en este periodo de tiempo, una de las más graves fue un fallo renal. Un día después de recibir el corazón, el 30 de octubre volvía a entrar en quirófano, esta vez para someterse a un trasplante de riñón.
Aunque el pronóstico de la paciente es bueno, sus médicos afirman que hay un 50% de posibilidades de que una persona trasplantada tenga que recibir un nuevo corazón durante los 12 ó 13 años posteriores a la cirugía.

continua llegint

La consellera de Salut inaugura la Jornada de Recepta Electrònica en el context d'Europa

Ja s’han dispensat més d’un milió de Receptes ElectròniquesEl nombre de pacients usuaris del sistema supera els 60.000La Recepta Electrònica estarà implantada a tot Catalunya a finals de 2009La consellera de Salut, Marina Geli, ha inaugurat avui, divendres 21 de novembre a les 9.00 hores, la Jornada de Recepta Electrònica en el context d’Europa, on hi participen, a més de Catalunya, el Ministeri de Sanitat i Consum, les comunitats de les Illes Balears i Andalusia, regions europees com Llombardia i països com Dinamarca.El Departament de Salut organitza aquesta jornada amb la col·laboració de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el Centre de Telecomunicacions i Societat de la Informació, la Fundació TicSalut, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci Hospitalari de Catalunya i l’Associació Catalana d’Establiments Sanitaris.

Implantació de la Recepta ElectrònicaDes del passat mes de maig, la Recepta Electrònica s’està implantant progressivament al territori amb l’objectiu d’incorporar millores tant en l’àmbit de la qualitat assistencial com en l’accessibilitat del pacient, així com també en l’àmbit de seguretat en l’ús del medicament.Al llarg de 2007 i fins a l’abril de 2008, la prova pilot del nou sistema de Recepta Electrònica es va desenvolupar a les Regions Sanitàries de Girona i Terres de l’Ebre. En concret, el projecte pilot va tenir lloc en cinc Àrees Bàsiques de Salut (ABS) i va posar de manifest la viabilitat del model de Recepta Electrònica implantat, tant a nivell operatiu com a nivell tecnològic, així com també la bona acollida per part de professionals i pacients.Donades aquestes condicions, va iniciar-se el desplegament progressiu del nou sistema començant per les ABS properes a les zones on s’hi va desenvolupar el programa pilot i dins de les mateixes Regions Sanitàries.A dia d’avui, s’avança en les primeres fases del desplegament i la Recepta Electrònica està implantada en 42 Àrees Bàsiques Sanitàries de quatre Regions Sanitàries diferents, on prescriuen 342 metges i dispensen 269 farmàcies. El nombre de pacients usuaris del sistema se situa al voltant dels 65.000 i el nombre de receptes dispensades supera el 1.100.000.Durant els propers mesos està previst estendre el sistema de Recepta Electrònica a la resta d’àmbits d’atenció sanitària i a la resta d’Àrees Bàsiques Sanitàries, i culminarà amb la inclusió de la Regió Sanitària de Barcelona durant l’any 2009.La Recepta ElectrònicaLa Recepta Electrònica és un sistema que integra dels processos de prescripció i dispensació de la prestació farmacèutica, establint mecanismes que afavoreixen l’ús racional del medicament i basat en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que facilita la coordinació entre professionals sanitaris i els permet disposar d’informació en temps real de la prestació farmacèutica, amb l’objectiu de millorar l'atenció al ciutadà.La recepta electrònica ofereix una sèrie d'avantatges als diferents agents (ciutadans, metges, farmacèutics): millora i simplifica l'accés a la prestació; millora la informació del pacient respecte als seus tractaments (pla de medicació); disminueix les possibilitats d’error en l’assistència sanitària; millora la qualitat assistencial; redueix la càrrega burocràtica; optimitza el procés de dispensació; permet disposar d’informació sobre el pacient i els seus tractaments en temps real i facilita el seguiment de la prestació farmacèutica.L’usuari rep un full en el que se li indica la seva medicació, la dosi a prendre així com la freqüència de les preses, cosa que evita que el pacient s’hagi de desplaçar al centre sanitari per aquells tractaments de llarga durada. Amb el full on consta la medicació indicada pel metge i la targeta sanitària l’usuari pot anar a la farmàcia a recollir els seus medicaments, sempre mantenint la freqüència que el metge li hagi indicat al receptar-li el fàrmac.Aquest model de recepta electrònica té avantatges respecte el sistema clàssic amb el suport paper:
Millora de l’accessibilitat del pacient als seus tractaments; es disminueixen les visites per renovació de receptes al centres de salut, fet que pot beneficiar especialment a col·lectius de pacients amb disponibilitat i/o mobilitat reduïdes.
Millora de la coordinació entre metges i farmacèutics respecte a la medicació d’un usuari. D’aquesta manera s’afavoreix la detecció de possibles problemes, interaccions i incompatibilitats entre tractaments farmacològics per part de tots els agents de salut implicats. Això millora la seguretat en l’ús del medicament així com també la qualitat assistencial.
Desburocratitza l’accés sanitari als tractaments farmacològics alhora que permet assignar recursos mèdics i d’infermeria, destinats fins ara a la renovació de receptes, a tasques assistencials.
Millora qualitativa i quantitativa de la informació sobre l’ús dels medicaments per part de cada usuari, afavorint-ne el seu ús racional, optimitzant les dosis i mides necessàries així com també la dispensació de fàrmacs i permetent reduir els estocs de medicació en domicilis particulars.

continua llegint

Lavadoras y móviles parlantes en "TifloInnova 2008", la feria de la tecnología accesible a personas con discapacidad visual

Madrid acoge hasta el próximo domingo, 23 de noviembre, "Tifloinnova 2008", la feria internacional de la tecnología diseñada para mejorar la vida de las personas con discapacidad visual, en la que puede verse desde una lavadora que verbaliza sus programas y temperaturas, hasta teléfonos móviles que además de hablar, permiten programar electrodomésticos.

El encuentro, organizado por el Centro de Investigación, Desarrollo y Aplicación Tiflotécnica (Cidat) de la ONCE, reúne a un total de 15 países, que a través de 42 empresas exponen, por ejemplo, sistemas de movilidad GPS aplicados a los teléfonos móviles; utensilios para la vida diaria como electrodomésticos parlantes o medidores de glucosa accesibles para las personas ciegas, además de los últimos avances en reproductores MP3 y libros sonoros.
La feria quiere además hacer un llamamiento a las administraciones, a las empresas, a los investigadores y a la sociedad en general en defensa del diseño en origen de bienes y servicios accesibles para todas las personas.
Y es que, afirmó durante la inauguración del evento, el director general de la ONCE, Ángel Sánchez, las tecnologías deben ser un instrumento de integración, y no de exclusión, como ocurre a veces. En este sentido, añadió, "hemos luchado para implicar a las administraciones públicas y privadas" en la tarea de hacer desde su inicio accesible para todos los ciudadanos la Televisión Digital Terrestre, conocida como TDT.
A este respecto, el director general del Desarrollo de la Sociedad de la Información, David Cierco, que inauguró la muestra, afirmó que se está financiando ya un proyecto para que la TDT sea accesible a todas las personas.
DECLARACIÓN DE MADRID
En este sentido, la directora del Cidat, María Jesús Varela, reconoció el trabajo de las empresas que diseñan en origen sus productos pensando en todas las personas y se refirió, en la misma línea, a la llamada "Declaración de Madrid", un documento suscrito por empresas y visitantes que apuesta por la accesibilidad universal y por el diseño para todos.
El manifiesto, leído durante la inaguración de la muestra por un representante de Vodafone, destaca la importancia de que las tecnologías sirvan para hacer más fácil la vida a todos los ciudadanos y no para aumentar las diferencias entre ellos.
LO QUE SE PUEDE VER
Empresas como Abbot Diabetes Care o Roche Diagnostics presentan en "Tifloinnova 2008" tensiómetros y medidores para el control de glucemia, así como varios productos y servicios de diagnóstico para el cuidado de personas con diabetes.
Del mismo modo, el visitante podrá encontrar en la feria relojes parlantes de bolsillo o un metro electrónico, así como básculas de baño y balanzas de cocina también parlantes.
Los interesados en conocer "Tifloinnova" pueden pasarse por el Paseo de la Habana, número 208, donde se encuentra instalada la exposición, hoy hasta las ocho de la tarde; mañana entre las diez de la mañana y las ocho de la tarde, y el domingo entre las diez de la mañana y las tres de la tarde.

continua llegint

NEIX UNA GUIA QUE AJUDA ELS METGES DE FAMÍLIA A PRENDRE DECISIONS EN L’ATENCIÓ DE CARÀCTER URGENT

La publicació recull recomanacions d’actuació en les emergències més greus o més freqüents a l’entorn de l’atenció primària
A Catalunya, l’atenció urgent extrahospitalària l’assumeixen bàsicament els equips d’atenció primària (EAP), ja sigui al domicili o als centres de salut. Els metges de família, gràcies a la seva formació, estan preparats per assumir aquestes tasques. Malgrat això, als centres d’atenció primària (CAP), on treballen la majoria de professionals d’aquesta especialitat mèdica, les situacions d’urgències no són freqüents. Així doncs, els metges de família poden anar perdent la capacitat de donar resposta adequada a aquestes situacions. Per tal que no sigui així, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha editat la Guia d’actuació en urgències per a l’Atenció Primària.


Al llibre –que forma part de la línia editorial de CAMFiC –han participat un centenar de professionals de la sanitat que, sota la coordinació del responsable del grup d’Urgències de CAMFiC, Pedro M. Cabrero, donen pautes d’actuació (ajudar a prendre les decisions adequades) tant pels casos de major gravetat com per a aquells que poden trobar-se més freqüentment en l’entorn de l’AP –Centres d’Atenció Primària o Centres d’Urgències d’Atenció Primària-.
La guia es divideix segons els aparells afectats i el tipus d’urgència (respiratori, cardiovascular, intoxicacions, urgències pediàtriques…), a més de repassar qüestions vitals en emergències i catàstrofes (suport vital, maneig del pacient inconscient...) i les principals tècniques a emprar (sondatges, embenatges, etc.). Abans d’entrar en detall, s’aborden els aspectes legals de l’assistència urgent. La guia inclou un quadern que analitza els fàrmacs que més es fan servir en aquests casos.
Com expliquen els autors, el llibre obeeix sempre al "concepte de seguretat clínica del malalt, valorant el risc-benefici de l’assistència en l’entorn de l’atenció primària o bé la derivació, quan així ho requereixi el cas, a les urgències hospitalàries".
Ha estat editada en català i es distribueix a través de la pàgina web de CAMFiC (www.camfic.org). El preu per a socis és de 30 euros i per a no socis de 40 (hi ha preus especials per als subscriptors de la línia editorial).
El projecte "Els llibres de la CAMFiC" va néixer el 2002 com un conjunt de publicacions atractives que alternen temes clínics amb temes comunitaris o d’organització. Son documents creats pels grups de treball de la Societat que ofereixen als professionals de Primària eines útils per a la seva pràctica diària, basades en l’evidència científica i escrites pels mateixos professionals que exerceixen a l’AP.

continua llegint

divendres, 21 de novembre de 2008

Presentació del llibre 100 anys d’amiant


Salvador Mañosa i Janer, escultor, i Joan Ramon de Clascà, president del Rotary Club de Cerdanyola del Vallès, us conviden a la presentació del llibre 100 anys d’amiant que tindrà lloc el proper dimecres 3 de desembre de 2008 a les 20 h a l’Espai Enric Granados (Edifici Casal de l’Esport, plaça d’Enric Granados 1).

La presentació del llibre 100 anys d’amiant tindrà lloc el proper dimecres 3 de desembre a les 20 h a l’Espai Enric Granados (Edifici Casal de l’Esport, plaça d’Enric Granados 1 de Cerdanyola del Vallés).

continua llegint

dijous, 20 de novembre de 2008

El suïcidi i la sobredosi, primeres causes de mort entre els barcelonins


El suïcidi és la primera causa de mort de les barcelonines d'entre 15 i 44 anys després del descens dels accidents de trànsit, segons l'informe de Salut presentat aquest dimecres per l'Agència de Salut Pública de Barcelona. En els homes que pertanyen a aquesta franja d'edat, la sobredosi per consum de substàncies estupefaents ocupa el primer lloc, seguit del suïcidi. A partir dels 44 anys, i en els dos sexes, el càncer i les insuficiències cardíaques són les patologies que més maten.


L'informe "La Salut a Barcelona 2007", que xifra en 1.595.110 el nombre de persones que viuen a la capital catalana, assegura que els barcelonins gaudeixen de bona salut, i destaca que els homes viuen 78,2 anys de mitjana i les dones 84,8, fet que suposa un augment de 3,2 i de 2,5 anys, respectivament, de mitjana de vida respecte a fa deu anys. Millora "radical" en els últims 25 anysEl segon tinent d'alcalde de Barcelona, Ricard Gomà, ha remarcat en presentar les dades que la millora en els últims 25 anys de salut a la ciutat "ha estat radical", tot i que encara hi ha un camí per recórrer. L'estudi constata que la taxa de mortalitat infantil és baixa, s'ha millorat la qualitat de l'aigua i de l'aire i s'han reduït els accidents de treball. Com a dades negatives, destaca el repunt de les infeccions per VIH, motivat per la relaxació en la prevenció.Consum de droguesRespecte a l'abús de substàncies psicoactives, el 2007 hi va haver 67 morts per sobredosi, front els 85 del 2006, però malgrat aquest descens es tracta d'una de les causes més importants de mort. A més, s'han incrementat les urgències hospitalàries provocades pel consum de drogues, sent la cocaïna la que més en genera (un total de 2.261 el 2007).Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, els districtes amb millor salutDels districtes de la ciutat, els veïns de les Corts, Sarrià i Sant Gervasi són els que declaren tenir millor estat de salut, mentre que els de Nou Barris són els que la perceben pitjor.

continua llegint

Moren més persones de càncer de pulmó que per tumors de mama, pròstata i colon junts

Cada any es diagnostiquen a Espanya uns 20.000 nous casos de pulmó i menys del 20% dels malalts sobreviuen després de cinc anys. Aquest tràgic percentatge situa el càncer de pulmó com el més letal de tots, superant fins tot la suma de les morts per tumors de mama, pròstata i colon. S'ha detectat, a més, que aquesta malaltia afecta dada cop més dones i es presenta en edats més primerenques, mentre que ha baixat la incidència entre els homes pels canvis d'hàbits en el consum de tabac. Tot plegat es recull al primer informe sobre "Càncer de pulmó a Espanya. Radiografia 2008", que s'ha presentat avui a Saragossa.


L'informe ha estat elaborat pel grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP) i s'ha presentat durant un simposium que reuneix més de 300 experts a Saragossa per analitzar les dades més rellevants d'aquesta malaltia. Una de les principals conclusions de l'estudi és que s'estan observant canvis en la incidència d'aquest càncer, amb una disminució entre els homes i un augment en dones i amb la seva presentació a edats més primerenques, una tendència que seguirà en els pròxims anys sobretot en relació amb l'hàbit del tabac, ha explicat la oncóloga mèdica Dolores Isla, de l'Hospital Clínic de Saragossa.
L'oncòleg Bartolomé Massuti, de l'Hospital General d'Alacant, ha dit que, tot i que el càncer de pulmó no és el més freqüent, sí és el que causa més mortalitat, ja que un de cada cinc espanyols que mor per càncer és pel de pulmó. Massuti ha explicat que és una malaltia previsible i que és necessari reduir el tabaquisme. Ha subratllat, però, que cal ser conscients que l'impacte de les mesures que s'estan prenent ara es veurà en termes de reducció de la mortalitat del càncer de pulmó a partir de 2050. En aquest sentit, ha subratllat que "les dades són rotundes" i, tot i que a Espanya s'ha millorat en les mesures antitabac, segueix estant per sota de la mitjana europea. “La prevenció és una prioritat però necessita un temps, i la disminució del tabaquisme és essencial per a reduir aquest tipus de càncer”, ha remarcat. El doctor ha detallat que la meitat dels diagnosticats tenen més de 65 anys, tot i que, a causa de la precocitat en el consum de tabac, s'estan donant ja casos per sota dels 40 anys. Per exemple, ha dit, un home de 35 anys que fumi més de 25 cigarrets al dia afronta abans de tenir 75 anys un 13% de risc de morir per càncer de pulmó, un 10% per malaltia coronària i 28% per patologies relacionades amb el tabac. La supervivència a cinc anys dels malalts de càncer de pulmó és d'entre el 7 i el 18% en les dones i d'entre el 6 i el 14% entre els homes.

continua llegint

Apenas la mitad de los pacientes de EM responde a la terapia con interferón



El interferón funciona al reducir la inflamación y puede reducir el índice de relapso de la esclerosis múltiple (EM), al mismo tiempo que retrasa el avance de la discapacidad.
El Dr. Moses Rodriguez, profesor de neurología e inmunología de la Clínica Mayo no participó en el estudio, y opina que el hallazgo ofrece más evidencia de que la EM no es una sola enfermedad.

"Este hallazgo encaja bien con nuestros resultados y nuestra observación clínica", afirmó Rodriguez. "Hemos observado que hay cuatro patrones distintivos de EM. Dos de los patrones se relacionan con la inflamación y los otros dos no tanto".
El nuevo estudio sobre el interferón respalda ese hallazgo, afirmó Rodriguez, y añadió que "se tiene los pacientes que responden y los que no".
Esto sucede con todos los tratamientos actuales para la EM, explicó Rodriguez. Anotó que para el tipo de esclerosis múltiple llamada EM progresiva crónica, no hay tratamiento. "Probablemente haya diversas enfermedades escondidas tras lo que llamamos EM", apuntó.
El estudio sobre el interferón fue publicado en línea el 10 de noviembre en Archives of Neurology y se espera que sea publicado en la edición impresa de enero de 2009 de la revista.
Para el estudio, investigadores liderados por la Dra. Francesca Bagnato, del Instituto Nacional de Trastornos Neurológicos y el Accidente Cerebrovascular de los EE. UU., evaluaron los escáneres por IRM de quince pacientes de EM que recibieron inyecciones de interferón (un tratamiento estándar para la EM) un día sí y otro no durante 36 meses.
Los investigadores encontraron que ocho pacientes experimentaron una reducción del 60 por ciento en sus lesiones cerebrales, que son típicas de la EM. Tales pacientes se clasificaron como "respondientes". Entre los siete "no respondientes", tres experimentaron una reducción inicial en las lesiones, dos nunca alcanzaron el nivel de reducción del 60 por ciento y dos no respondieron durante los primeros meses de terapia pero sí alcanzaron una reducción del 60 por ciento de las lesiones más adelante.
Además, tres pacientes de los que respondieron a la terapia con interferón experimentaron al menos una recaída, igual que los siete pacientes que no respondieron, según encontraron los investigadores.
"Hasta donde sabemos, nuestro estudio descriptivo ofrece por primera vez un análisis detallado a largo plazo de patrones de IRM de pacientes que se sometieron a terapia a largo plazo con interferón beta-1b. Los resultados muestran que con una inspección mensual precisa con IRM, aproximadamente la mitad de los pacientes no responde a la terapia desde esa perspectiva", escribieron los investigadores.
Rodriguez piensa que un día los médicos podrán distinguir entre los varios tipos de EM y desarrollar tratamientos específicos para cada uno. "En cada tipo encontramos lo mismo, ciertos pacientes responden y otros no. Distintos grupos responden a distintos tipos de terapia", apuntó. Patricia O'Looney, directora de los programas de investigación biomédica de la National Multiple Sclerosis Society, afirmó que pensaba que el estudio era demasiado pequeño para sacar conclusiones definitivas.
"Saber quién responderá al interferón es un desafío", señaló O'Looney. "Sería interesante si hubiera algunos marcadores para quién responderá a una terapia en lugar de otra".
O'Looney anotó que hay distintos cursos de enfermedad en la EM. "El desafío es encontrar un marcador, algo que podamos medir, que pueda predecir el curso de la enfermedad y la progresión en un individuo", comentó.
Esa capacidad se podría traducir en terapia individualizada, dijo O'Looney. "Podríamos ser más agresivos en el tratamiento", añadió.
Según los Institutos Nacionales de Salud de EE. UU., la esclerosis múltiple es una enfermedad impredecible del sistema nervioso central que puede variar de un estado relativamente benigno a otro más o menos incapacitante o devastador, a medida que se interrumpe la comunicación entre el cerebro y otras partes del cuerpo. Muchos investigadores sospechan que la EM es una enfermedad autoinmune, o sea que el sistema inmunitario del organismo ataca a sus propios tejidos. En el caso de la EM, la mielina (la capa de aislamiento que rodea los nervios, incluso los del cerebro y la espina dorsal) es la que sufre el ataque.

continua llegint

Gente DB: 10 experiencias vitales de jóvenes con diabetes

Gente DB es un libro que pretende educar sobre la diabetes, a través del testimonio en primera persona de un grupo de jóvenes con esta enfermedad. El proyecto ha sido impulsado por el Programa Nutrición y Salud (NUSA) de Danone y avalado por el Ministerio de Sanidad y Consumo, y se presentará el próximo 13 de noviembre por Pablo Rivero, Director General de la Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud.

Esta obra representa diez puntos de vista distintos de manejar la diabetes en la adolescencia, una etapa complicada y de mayor susceptibilidad a cambios y adaptaciones. Según la responsable del proyecto, Marta Olmos, Gente DB representa “una herramienta de ayuda para los adolescentes y jóvenes con diabetes, especialmente quiere mostrar actitudes positivas y ofrece consejos para sobrellevar mejor la enfermedad”. Actualmente, 10 de cada 100.000 españoles entre los 15 y los 29 años sufren diabetes.Sólo 1 de cada 4 jóvenes diabéticos tiene bien controlada la enfermedad, según un estudio realizado por la FED en 2007. En este sentido, la Federación Internacional para la Diabetes aconsejó que con un control de glucemia adecuado, acompañado de ejercicio físico y una dieta sana, se reduce cerca de un 80% el riesgo de sufrir las complicaciones que conlleva la diabetes. En este sentido, el libro Gente DB quiere promover el auto-control y la importancia de ser responsables ante la diabetes tipo I. La obra además ha contado con la colaboración de la Asociación Española de Pediatría (AEP), la Sociedad Española de Endocrinología y Pediatría, la Federación Española de Diabetes (FED), la Sociedad Española de Diabetes (SED), la Federación de Diabéticos Españoles (FEDE) y la Federación de Asociaciones de Educadores en Diabetes (FEAD).

continua llegint

dimecres, 19 de novembre de 2008

Hacia el marcapasos perfecto


De manera oculta y silenciosa, los marcapasos llevan años salvando vidas y la última década ha marcado un antes y un después. Se han producido grandes avances en su diseño pero en la era de la tecnología todavía queda mucho que hacer por estos dispositivos. Son cambios que pretenden mejorar la vida del paciente y maximizar su calidad.

Entre los cientos de trabajos presentados en la última reunión de la Asociación Americana del Corazón (AHA), se encuentra un pequeño estudio, realizado por investigadores del Hospital Universitario de Southampton (Inglaterra), en el que se analizan los latidos del corazón como fuente energética extra para los marcapasos.
El generador diseñado por este grupo de expertos obtuvo, de esta forma 'natural', un 17% de la energía total que requiere un marcapaso. Sin embargo, aunque prometedor, su experimento todavía se encuentra a gran distancia de hacerse real y entrar a formar parte de la práctica clínica. No obstante, pone en evidencia una de las áreas mejorables de estos dispositivos.
"Es similar al mecanismo de los coches, donde al frenar se almacena energía. Es una buena idea pero con limitaciones", apunta a elmundo.es Julián Villacastín, director de la Unidad de Arritmias del Instituto Cardiovascular, del Hospital Clínico San Carlos de Madrid.
Uno de esos problemas tiene que ver con la durabilidad de los materiales: "En un futuro, podría conseguirse no tener que cambiar nunca la batería pero, ¿qué pasaría con los materiales del dispositivo? También hay que tener en cuenta la longevidad de los cables, por ejemplo".
Según este experto, aunque todo lo que tenga que ver con obtener más energía es importante -y más si es de forma ecológica- ésta no es la única clave de los marcapasos del futuro. "Además, los cambios de pila cada vez se espacian más, ya que estos dispositivos se pueden ajustar a las necesidades de cada paciente, con lo que se ahorra el derroche innecesario de batería", añade.
Monitorizar a distancia a los pacientes
Para el doctor Villacastín, una de las principales funcionalidades de esta tecnología, y que será imprescindible dentro de unos años, es la capacidad de monitorizar a los pacientes desde su casa. "Son enfermos que tienen que someterse a revisión cada seis meses o un año y en su mayoría tienen una edad avanzada, lo que complica su desplazamiento hacia el hospital", apunta.
En el caso de los desfibriladores implantables, el seguimiento a distancia de estos pacientes crónicos ya es una realidad: "De hecho, acabamos de tener una reunión para estudiar si ponemos en marcha esta opción en todos los enfermos; una decisión que cambiará drásticamente nuestro día a día en la unidad. Es cuestión de meses que se ponga en marcha esta utilidad también en los marcapasos".
Según este experto, aunque al principio los pacientes pueden mostrarse algo reticentes o desconfiados a dejar de acudir a la consulta, "cuando lo prueban quedan encantados y, por eso, estamos decidiendo si generalizarlo o no". Además de medir la frecuencia cardiaca, y establecer si el desfibrilador o el marcapasos están cumpliendo su función adecuadamente, estos sistemas están preparados, por ejemplo, "para avisarnos si se detecta líquido en los pulmones".
Por tanto, el contar con pilas 'eternamente' no es sinónimo de perfección si no se complementa con otros cambios, que pueden resultar incluso más esenciales, como conseguir materiales más duraderos o potenciar la monitorización remota.

continua llegint

Las arterias humanas en tres dimensiones


El corazón de tres pacientes de la Clínica Lahey (en Burlington, Massachusetts) ya no tiene secretos para sus médicos. Y no porque hayan confesado sus emociones más íntimas a los galenos, sino porque han sido los primeros en probar una nueva técnica de imagen que ha permitido ver el interior de sus arterias coronarias en tres dimensiones (3-D). La tecnología, que hasta ahora sólo se había probado en cerdos, ha mostrado prometedores resultados en su primer test con humanos.

Según publican en la revista 'Cardiovascular Imaging' los autores del experimento, del Hospital General de Massachusetts (EEUU), "se trata de la primera demostración humana de una técnica que tiene el potencial de cambiar la forma en la que los cardiólogos miran las arterias, de mejorar la comprensión de las enfermedades arteriales y de facilitar el diagnóstico y tratar la formación de placas antes de que se conviertan en un problema más grave".
Hasta el momento existía una técnica desarrollada por el mismo equipo –la tomografía de coherencia óptica (OCT)- que permite visualizar y cuantificar distintos problemas en las arterias, como la presencia de placas de ateroma o la formación de trombos. Sin embargo, presenta una limitación importante para su aplicación clínica y es que la presencia de sangre dificulta mucho su capacidad para obtener imágenes nítidas de las arterias.

Imagen de otra arteria.
Este problema se soluciona con la nueva técnica, una segunda generación de la OCT –llamada OFDI (imágenes de dominio de frecuencia óptica)- que examina los tejidos de forma más rápida y clara que la anterior. Mientras la OCT se centra en un punto, la OFDI permite ver 1.000 puntos simultáneamente.
Los tres primeros participantes que han probado la técnica tienen implantado un 'stent' (una malla para ayudar a restaurar el flujo sanguíneo por las arterias obstruidas). Después de la intervención, se utilizó la nueva tecnología para obtener imágenes de sus arterias. En concreto de segmentos de entre tres y siete centímetros. Ninguno de ellos experimentó dolor de pecho o problemas relacionados con este procedimiento.
La OFDI proporcionó imágenes 3-D de la longitud de las arterias, mostrando detalladamente la presencia de depósitos de lípidos o calcio, las células inmunes que podrían indicar inflamación y los 'stents'. También ofreció a los médicos claves sobre las características de las placas de ateromas y la posibilidad que tenían de romperse y provocar un ataque al corazón.
"Nuestros resultados son prometedores y demuestran que la OFDI supone un importante paso respecto a la OCT", indican los investigadores, aunque advierten que "se trata de una prueba preliminar y que aún hay que demostrar sus ventajas en grupos más amplios de pacientes".
Aumentar la velocidad
Además, quedan cosas por mejorar. Por ejemplo, la OFDI tiene limitaciones para profundizar en los tejidos y para obtener imágenes de zonas oscuras, aunque estos obstáculos, según los investigadores, se podrían solventar utilizando conjuntamente los ultrasonidos intravasculares.
Asimismo, los autores señalan que "se trata de una herramienta con un gran potencial", pero en estos momentos es demasiado lenta, ya que para obtener vídeos en 3-D de entre 15 y 30 segundos, dependiendo del número de imágenes adquiridas, se necesitan varias horas.
No obstante "aunque queda trabajo por hacer, la tecnología avanza muy rápido, por lo que esperamos comercializar algún dispositivo de aquí a dos años", afirma Brett Bouma, uno de los autores del estudio y profesor de Patología en la Universidad de Harvard. "El reto ahora está en poner todas las piezas en su lugar para asegurar que la técnica será útil a los cardiólogos", añade.

continua llegint

S'inaugura el CRE, el centre de referència estatal d'atenció a l'Alzheimer

Aquest matí, s'ha inaugurat a Salamanca el Centre de Referència Estatal d'Atenció a Persones amb Malaltia d'Alzheimer i altres demències (CRE), que neix amb una "clara vocació internacional" de cooperació en investigació i formació. Així ho ha explicat la ministra d'Educació, Política Social i Esport, Mercedes Cabrera, qui ha destacat que aquestes instal·lacions, pioneres a Espanya, tenen com objectiu "impulsar i coordinar l'atenció especialitzada, la investigació i la formació" en col·laboració amb organismes i institucions internacionals.


La ministra ha confirmat que, a més dels acords ratificats amb les dues universitats de Salamanca, existeixen projectes en marxa amb altres centres internacionals "ja que -segons ha assenyalat- un centre d'aquestes característiques exigeix la col·laboració de tots". Mercedes Cabrera ha incidit en la importància d'aquestes instal·lacions per als malalts d'Alzheimer, les seves famílies i els investigadors. En roda de premsa posterior a la visita del CRE, la ministra ha precisat que el nou centre desenvoluparà una doble missió: l'atenció especialitzada a les persones que pateixen la malaltia i a les seves famílies i l'impuls i promoció de la investigació i formació dels cuidadors i professionals. Ha afegit també que les línies d'investigació que es desenvoluparan "estan molt vinculades" al tractament i la prevenció de la malaltia, així com al desenvolupament de noves teràpies per als malalts relacionades amb la aromateràpia o la musicoteràpia. De la seva banda, el director del Centre de Neurociències de la Universitat de Salamanca, el catedràtic Miguel Merchán, ha destacat la importància d'aquest projecte "que permetrà als investigadors centrar-se en una de les epidèmies d'aquest segle". Merchán ha destacat, a més, que "de moment ha estat tot molt positiu, perquè s'ha creat una unitat d'estudis i un títol d'experts en la malaltia d'Alzheimer" per part la Universitat de Salamanca. El CRE serà un centre de referència nacional en l'atenció especialitzada a aquests malalts i a les seves famílies a través de serveis residencials, d'estades diürnes i nocturnes o de programes d'intervenció directa. És un edifici construït en un solar cedit per l'Ajuntament de Salamanca, amb una superfície de 16.000 metres quadrats, dividit en dues plantes i el soterrani i ha tingut una inversió de més de 16,4 milions d'euros.
Tot i que s'ha inaugurat avui oficialment, el centre té en marxa des del passat mes d'octubre els centres de dia, nit i mòduls de respir familiar i d'anàlisi i educació psicosocial amb 46 usuaris. Per a ingressar en el centre cal que el malalt sigui sotmès a una avaluació per part d'un equip sanitari multidisciplinar que determina les prioritats de cada pacient.

continua llegint

L'Hospital Clínic fa el primer trasplantament de tràquea


L'Hospital Clínic de Barcelona ha realitzat el primer trasplantament de tràquea del món a una dona de 30 anys amb greus problemes respiratoris. A més, s'ha fet amb una nova tècnica per tal que la pacient no hagi de prendre medicament per evitar el rebuig de l'òrgan. Amb la col·laboració de la Universitat de Pàdua i de Bristol, s'ha netejat la tràquea fins a 25 vegades, per garantir que no hi quedava cap cèl·lula del donant i s'ha repoblat amb un cultiu de cèl·lules de la pacient. VEURE VIDEO el Mundo


El servei de cirurgia toràcica de l'Hospital Clínic va trasplantar el passat 12 de juny la tràquea d'un home de 51 anys, mort per hemorràgia cerebral, a una dona de 30 anys. Aquesta, que es diu Clàudia, patia greus problemes respiratoris a causa d'una tuberculosi, que li havia causat un col·lapse sever del pulmó esquerre, just després de la bifurcació de la tràquea.El professor Paolo Macchiarini, del servei de cirurgia toràcica del centre, ha assenyalat que l'enginyeria de teixits ha fet possible aquesta intervenció tan innovadora per partida doble: d'una banda, el trasplantament en si mateix i, per una altra, el fet que la pacient no requereixi fàrmacs per evitar el rebuig, ja que la tràquea que se li ha trasplantat és un híbrid entre l'òrgan del donant i les seves cèl·lules mares epitelials amb les quals s'ha repoblat.
Ha remarcat que després de rentar-se amb un sistema de detergents enzimàtics, la tràquea va quedar reduïda a una estructura traqueal, lliure de qualsevol antigen del donant, a la qual poc abans de la intervenció es van inserir unes 100.000 cèl·lules epitelials a la cara interior de la tràquea.
Amb aquest procés, l'òrgan, de set centímetres de longitud, es va convertir en un híbrid molt semblant a un nou òrgan de la pròpia pacient, que va ser el que es va trasplantar a Clàudia.
També ha explicat que davant els interrogants que plantejava la intervenció, per ser la primera d'aquest tipus, estava programada una extirpació del pulmó, que era l'única alternativa mèdica que tenia fins aleshores la malalta i que ja no serà necessària.
Actualment, la pacient, mare de dos fills als quals no podia atendre perquè amb prou feines podia parlar, caminar i respirar, fa una vida gairebé normal i sense haver de prendre cap medicació.
Segons el doctor Paolo Macchiarini, aquesta innovació de la biomedicina i la cirurgia pot convertir-se en una alternativa per a patologies de les vies aèries superiors que per ara no poden tractar-se amb la cirurgia tradicional, com malformacions congènites o tumors primaris.
Fins ara no s'havia fet cap trasplantament de tràquea perquè hi havia altres alternatives, com col·locar un 'stend' o extirpar un pulmó, ja que un trasplantament obliga al pacient a medicar-se tota la vida amb imnunosupressors, que té efectes secundaris i que no s'aconsella si no hi ha una altra solució.
Encara que el trasplantament i la major part dels processos que implica s'han dut a terme a l'Hospital Clínic de Barcelona, també han col·laborat la Universitat de Bristol (Anglaterra), la Universitat de Pàdua (Itàlia) i la Universitat de Milà (Itàlia), si bé les investigacions bàsiques prèvies van ser liderades pel mateix professor Macchiarini.

continua llegint

dimarts, 18 de novembre de 2008

La Federación Nacional d'Associacions de Malalts Respiratoris (FENAER) canviarà tabac per plantes i farà espirometries a la població


Amb motiu del dia Mundial de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), el dimecres 19 de novembre la Federació Nacional d?Associacions de Malalts Respiratoris (FENAER) durà a terme diferents activitats per conscienciar a la població d?aquesta patologia que afecta a Espanya a més de 1.200.000 persones.

Entre les accions que es desenvoluparan destaquen la realització d'espirometries gratuïtes i l'intercanvi de tabac per plantes. L'objectiu de la Federació és difondre i conscienciar a la societat sobre les malalties respiratòries i la importància del diagnòstic precoç. A més, els assistents podran obtenir material informatiu sobre la malaltia i complimentar un senzill test de detecció de l'MPOC .Podria ser MPOC?. Per tot això s'instal·laran unes carpes a diferents centres comercials (La Vaguada), Barcelona (El Triangle) i Granada (Neptuno) on els professionals metges i representants de la FENAER atendran a la població de 10 del matí a 8 de la tarda.

Aquesta activitat compta amb el suport de les companyies farmacèutiques Boehringer Ingelheim i Pfizer, en el seu compromís amb la lluita per l'MPOC i té l'objectiu de millorar la detecció i el tractament d'aquesta malaltia que suposa a Espanya 18.000 morts anuals.

continua llegint

El CERMI pide que el Plan Estatal de Vivienda recoja las ayudas para la eliminación de todo tipo de barreras


El Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) ha solicitado al Ministerio de Vivienda que recoja en el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012 las ayudas para la eliminación de todo tipo de barreras que impiden a las personas con discapacidad disfrutar plenamente de un bien de primera necesidad como es la vivienda.

El CERMI asegura que dicho borrador ha sido recibido de forma positiva por el sector asociativo de la discapacidad. Sin embargo cree necesario hacer algunas apreciaciones a su contenido con el fin de ampliar los beneficios para la discapacidad.
Tras analizar el borrador presentado por el Ministerio a finales de octubre, el CERMI ha elaborado un documento de observaciones y sugerencias al Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012.
En este sentido, solita recoger en la exposición de motivos las ayudas a la accesibilidad universal para personas con discapacidad, además de la rehabilitación y suficiencia energética.
De esta forma, pide también incluir un apartado donde se recojan explícitamente dichas ayudas para la eliminación de todo tipo de barreras, incluyendo las arquitectónicas y de comunicación. Asimismo, pide que el Plan contemple la mejora de la accesibilidad universal también en las zonas comunes del edificio y no sólo en el acceso.
El CERMI plantea cuestiones de "extraordinario interés" para la discapacidad que no aparecen en el borrador, como la ampliación del baremo económico, hasta la máxima cuantía que prevea el Plan, en casos de discapacidad o el no establecimiento de límites de edad cuando la persona presente una discapacidad reconocida oficialmente.
Asimismo plantea la posibilidad de prever expresamente el sistema de cambio o permuta de vivienda cuando aparezca o se agrave una discapacidad para que la persona pueda cambiar su vivienda habitual inaccesible por otra adecuada a sus nuevas circunstancias.
También solicita la participación del movimiento asociativo de la discapacidad, mediante consultas y mantenimiento de contactos, en la rehabilitación y renovación urbanas.

continua llegint

Noventa millones de niños africanos siguen sin dormir bajo una mosquitera


Primero las buenas noticias. Entre 2000 y 2007, el número de niños africanos que duermen protegidos de la malaria gracias a una mosquitera impregnada de insecticidas se ha multiplicado por seis. Ahora las malas; cerca de 90 millones continúan aún sin disfrutar de este sencillo 'privilegio' que puede reducir hasta un 60% las picaduras del mosquito que transmite la enfermedad.

Para valorar los avances más recientes en torno a esta sencilla medida preventiva, varios científicos del programa de colaboración KEMRI-Universidad de Oxford (en Reino Unido) evaluaron la cobertura de mosquiteras que hay en 40 países africanos con las tasas de malaria endémica más preocupantes del planeta. Y su estudio, publicado esta semana en la revista 'The Lancet', trata de resolver la siguiente cuestión: ¿Está el vaso de la lucha contra la malaria medio vacío o medio lleno?
Para ello obtuvieron datos sobre la venta de estos dispositivos en los últimos siete años, así como las cifras de cobertura suministradas por los propios países y otras asociaciones dedicadas a la lucha contra este mal, principal causa de mortalidad en menores de cinco años.
Entre otras cosas, las cifras demuestran que pese a los esfuerzos, sólo una quinta parte de los niños africanos menores de cinco años disfruta de acceso a mosquiteras impregnadas con insecticidas (especialmente importantes para protegerles de las picaduras cuando se pone el sol, el momento del día en que más activo está el insecto). De los 90 millones que aún no pueden decir lo mismo, el 25% de ellos está en un solo país (Nigeria) y otro 54% en siete países donde la incidencia de malaria es aún más preocupante.
Repartirlas gratuitamente
La buena noticia es que la cobertura ha pasado de 1,7 millones (el 1,8% de la población infantil en esa edad) a casi 20,3 millones (18,5%). Pero ni siquiera con ese esfuerzo se ha logrado que 33 de los países analizados apenas alcancen a proteger al 40% de sus niños.
Con esta perspectiva, reconoce el trabajo que firma el doctor Abdisala Noor, es difícil pensar en alcanzar una cobertura del 80% de mosquiteras para proteger a los niños antes del año 2015; un objetivo propuesto desde algunas instancias internacionales (como Roll Back Malaria, puesto en marcha por la Organización Mundial de la Salud y Unicef) y que el estudio considera "difícil de alcanzar en amplias áreas de África".
Para ello, insisten, sería necesaria mayor financiación y una mejor distribución de los fondos destinados a la lucha contra la malaria, para que las mosquiteras puedan llegar "a todos los niños en las zonas más vulnerables y pobladas de África". O como explica en un comentario que acompaña a la publicación Laurence Slutsker, de los Centros de Control de las Enfermedades de EEUU, "equivaldría a repartir entre 250 y 300 millones de redes antes de 2010".
Slutsker cifra en unos 2.500 millones de dólares anuales la inversión que el continente africano necesitaría para alcanzar algunos de los objetivos de la lucha contra la malaria.
"Han pasado ya 25 años desde que se terminaron los primeros estudios sobre mosquiteras en África y casi una década desde que se demostró que son un modo de prevenir la mortalidad infantil en áreas con malaria endémica. Entonces, ¿por qué la cobertura sigue siendo tan baja en 2007?", denuncia el documento. Una de las respuestas podría ser el modo de distribución de las mallas protectoras, el trabajo ha demostrado que las áreas en las que éstas se distribuyen gratuitamente a la población son aquellas en las que se ha logrado un avance más destacado.

continua llegint

dilluns, 17 de novembre de 2008

La dispar salud de los europeos cuando superan los 50 años


La esperanza de vida en los países de la Unión Europea ha crecido considerablemente, con España ocupando los primeros puestos de la clasificación, sobre todo en mujeres. Pero esos años que vamos ganándole a la muerte no se los ganamos por igual a la enfermedad. Un estudio presentado en 'The Lancet' revela las grandes desigualdades en el tiempo que una persona de 50 años vivirá libre de enfermedad.

"El bajo número de años de vida saludable a partir de los 50, especialmente en los 10 países recién ingresados en la Unión Europea, podrían comprometer el objetivo de alcanzar en 2010 una tasa de empleo del 50% entre los trabajadores de mayor edad (de 55 a 64 años)", señala el trabajo realizado por científicos de la Universidad de Leicester (Reino Unido).
Los resultados muestran que cuanto mayor es el producto interior bruto doméstico y el gasto en atención a los mayores de un país, mayor es el número de años que las personas vivirán más allá de los 50. En el caso de los varones, la tasa de desempleo y el nivel de estudios también influyen en la calidad de los últimos años de vida.
En los 15 estados más antiguos de la Unión Europea (Austria, Bélgica, Dinamarca, Finlandia, Francia, Alemania, Grecia, Irlanda, Italia, Luxemburgo, Países Bajos, Portugal, España, Suecia y Reino Unido), la esperanza de vida era superior y con más años de vida sana a partir de los 50 que en los 10 países más nuevos (Chipre, República Checa, Estonia, Hungría, Lituania, Letonia, Malta, Polonia, Eslovaquia y Eslovenia).
En el caso de los hombres, las mayores esperanzas de vida en 2005 eran de 80,4 años en Italia y 80,3 en Suecia, mientras que las menores eran de 71,3 (Letonia) y 71,7 (Lituania). En España, la media de vida es de 79,4 años; es decir, que lo normal es vivir 29,4 años más, una vez cumplidos los 50. Sin embargo, de esos casi 30 años, sólo 19,1 serán libres de enfermedad.
Dinamarca es, con 23,6 años, el país en el que se viven más años de buena calidad más allá de los 50, seguido de Malta (21,7). Por el contrario, Estonia (9,0) y Hungría (10,8) obtienen las peores cifras.
La esperanza de vida de las mujeres francesas (85,4 años) es la más alta de la UE. Italianas (85,3) y españolas (85) les siguen de cerca, mientras que los valores más bajos están de nuevo en Letonia (79,3) y Hungría (79,4). En cuanto a los años de vida sana después de los 50, los datos más altos proceden, otra vez, de Dinamarca (24,1) y Malta (22,5), y los más bajos de Estonia (10,4) y Hungría (11,4). España, con 18,6, se sitúa sólo cinco décimas por encima de la media.
Concluyen que los ciudadanos de los países básicos de la UE tienen vidas más largas y sanas que los de los 10 países recientemente incorporados. El objetivo europeo de que la tasa de empleo de los mayores alcance el 50% no se conseguirá en algunos países a menos que se mejore la salud de forma sustancial. El trabajo muestra que el control de la salud después de los 50 puede utilizarse para evaluar estos objetivos de forma realista.
Errol D. Crook y Terry J. Hundley, de la Universidad de Alabama, apuntan que los datos obtenidos en este estudio "pueden ejercer, claramente, una influencia directa sobre las decisiones políticas que se tomen en la Unión Europea". Y destacan la utilidad de este marcador (los años de vida saludables a partir de los 50) para "comparar la situación entre diferentes regiones".

continua llegint

Alzheimer: cuando el cerebro se ensucia


La acumulación de una proteína en el cerebro, la beta-amiloide, es la responsable de la enfermedad de Alzheimer. Este órgano, sin embargo, posee mecanismos para eliminarla. Estos 'recoge basura' son dos, pero trabajan a distintos ritmos. Un equipo de científicos ha descubierto cómo el principal factor de riesgo de esta demencia, el gen apoE4, contribuye a que ésta se desarrolle. En lugar de optar por el 'recoge basura' más eficiente, apoE4 hace que se encargue de la limpieza de la beta-amiloide el más lento, haciendo que el cerebro se ensucie rápidamente.

Portar la variante apoE4 del gen que codifica para la apolipoproteína E (que interviene en el metabolismo de ciertos lípidos) es un factor de riesgo demostrado para el Alzheimer, la forma de demencia más común entre las personas mayores, que afecta en España a unas 700.000 personas. Pero hasta ahora se desconocían los mecanismos exactos por los que este gen desencadenaba la enfermedad.
Los autores de este trabajo, liderados por Rashid Deane, investigador de la Universidad de Rochester (EEUU) y uno de los líderes en el campo del Alzheimer durante los últimos 15 años, tomaron como punto de partida el hecho evidente de que si la acumulación de beta-amiloide causa el Alzheimer y ApoE4 es un factor de riesgo, este gen, de alguna forma, debe interferir en el metabolismo de la proteína.
Así que se pusieron manos a la obra para estudiar cómo el cerebro expulsa la beta-amiloide a través de la barrera hematoencefálica (la frontera entre el torrente sanguíneo y el encéfalo, que controla el paso de sustancias). Descubrieron que allí existen dos moléculas encargadas de transportar estas proteínas hasta la circulación sanguínea, desde donde se elimina fácilmente.
"Sabíamos que el cerebro usa una molécula llamada LRP1, que es extremadamente eficiente y funciona como un ferry rápido que elimina beta-amiloide. Ahora hemos visto que existe otra, que trabaja mucho más despacio", explica Rashid Deane, especialista en neurocirugía.
Un sistema de limpieza demasiado lento
El 'recoge basura' descubierto por Rashid y su equipo se llama VLDLR, que es 20 veces más lento que LRP1 y tiene una particularidad. Se convierte en el principal excretor de beta-amiloide en presencia de apoE4. Es decir, el cerebro de las personas que poseen esta variante genética, en lugar de utilizar el sistema de limpieza rápido, emplean el lento, de forma que la 'basura' se va acumulando hasta que se forman las placas que caracterizan el mal de Alzheimer.
"Es como si pudieras elegir entre un ferry rápido y uno lento. Por razones que aún desconocemos, cuando apoE4 está implicado, el ferry lento se utiliza de forma casi exclusiva. Esto quiere decir que beta-amiloide no se elimina todo lo rápido que se podría, brindando así la oportunidad de que se acumule tal y como podemos observar en el cerebro de las personas que sufren esta enfermedad", continúa Deane.
Al comparar esta situación con el cerebro de ratones que poseían las dos variantes restantes del gen APOE (apoE2 y apoE3), Deane y sus colaboradores comprobaron que la tasa de eliminación de beta-amiloide es de dos a tres veces más rápida que con apoE4, principalmente porque utilizan LRP1 para sacar la proteína del encéfalo.
"Este último hallazgo ayuda a explicar uno de los mayores factores de riesgo del Alzheimer", señala Brislav Zlokovic, otro de los autores del estudio, publicado en la revista 'Journal of Clinical Investigation'. "ApoE4 cambia la habilidad del cerebro para deshacerse de beta-amiloide. Cada vez está más claro que esta capacidad de eliminar esta proteína a través del torrente sanguíneo es crucial en el desarrollo de esta enfermedad", concluye.

continua llegint

Un estudi definirà el perfil de les dones menopàusiques catalanes

Ginecòlegs d'arreu de Catalunya participaran al projecte Mumecat. Es tracta d'un estudi pioner que servirà per conèixer com afecta la menopausa a les dones catalanes i intentar buscar solucions per millorar la seva qualitat de vida. La iniciativa es durà a terme durant el primer trimestre de l'any vinent i està impulsada per la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

La doctora Maria Jesús Cornellana, presidenta de la secció de Menopausa de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia, ha explicat que “el ginecòleg cada cop està més motivat i interessat a conèixer les últimes novetats terapèutiques amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la dona menopàusica i, al mateix temps, prevenir aquelles malalties derivades dels canvis hormonals durant aquest estadi”. I aquest és, a grans trets, l'objectiu de Mumecat, que es desenvoluparà durant el primer trimestre de 2009 amb la col·laboració i l'experiència de ginecòlegs de tot Catalunya. Els resultats obtinguts es publicaran en un informe que servirà per difondre la situació actual de la dona menopàusica catalana i afrontar les seves problemàtiques concretes. “Amb l'anàlisi de les dades obtingudes disposarem del perfil de la dona menopàusica a Catalunya”, ha remarcat la doctora Cornellana.Així, l'estudi analitzarà tots els aspectes referits a la salut de la dona durant aquest període, com ara els fogots, els suors nocturns, la irritabilitat, la tristesa, l'insomni, la sequera vaginal, la incontinència, la disminució del desig sexual o l'osteoporosi. També es parlarà amb les dones sobre les teràpies i sobre si prefereixen les teràpies hormonals o les alternatives

continua llegint

Danesos, italians i maltesos són els europeus que viuen més anys amb bona qualitat de vida

No és el mateix fer-se vell a Espanya que a Estònia, ni gaudir dels anys de jubilació a Dinamarca que a Itàlia. Aquestes afirmacions de sentí comú han estat corroborades per un estudi publicat a la prestigiosa revista mèdica britànica 'The Lancet', que revela importants desigualtats en la qualitat de vida a partir dels 50 anys segons el país europeu en el qual es visquin els anys daurats. Els espanyols se situen entre els més envellidors. Però en quant qualitat de vida, la cosa canvia. Danesos, italians i maltesos viuen més anys en plenitud.


La situació dels 'sèniors' és millor als països que integren l'Europa dels 15 -els més rics, entre ells Espanya- que als altres deu estats adherits durant els últims anys (Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia i la República Txeca). Per un costat, es compara l'expectativa de vida d'homes i dones i es constata que els homes italians (amb 80,4 anys), els suecs (80,3) i els espanyols (79,5) són els que més viuen. Els letons no superen els 71,3 anys i els lituans moren al voltant dels 72,7. No obstant això, els que gaudeixen d'una millor qualitat de vida són els danesos, que encara no superar els 78,3 anys, gaudeixen de 24 anys de plenitud a partir dels 50 anys. Una situació envejable de la qual poden presumir també els italians (que viurien fins al 76,6 anys en bon estat de salut) i els maltesos (amb una vida plena fins als 71,7 anys dels 79 d'expectativa).
Les dones espanyoles també són de les més longeves (85 anys), per darrera de franceses i italianes. Això no obstant, les daneses i les malteses -com els seus companys masculins- són les més afortunades en salut, amb 24,1 anys i 22,5 anys de bona qualitat de vida complerts els 50. Als països de l'Est, els anys daurats tenen més aviat el color del coure rovellat. A Estònia la plenitud física de les dones no supera els 60,4 anys de mitjana i les hongareses no tenen bona salut més enllà dels 61,4. En el cas dels homes, els estonians són els més malparats amb una mitjana de vida de 72,4 anys, dels quals només viuen nou en plenitud passat el mig segle.
Treballar fins a la jubilació, millora la qualitat de vida
Els investigadors asseguren que per millorar la qualitat de vida de les persones grans cal que els estats inverteixin més en sanitat i en atenció social a aquest col·lectiu. A més, associen l'atur amb una disminució dels anys viscuts amb plenitud, cosa que evidencia que els països comunitaris hauran de fer un esforç addicional per complir l'objectiu de que la meitat de la població entre 55 i 64 anys tingui feina l'any 2010.

continua llegint

COCARMI presenta un estudi pioner a Catalunya

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, COCARMI, presenta en roda de premsa aquest dijous 20 de novembre, a les 12h, a la Sala de Conferències de l’Edifici ONCE Catalunya (6a planta), l’Estudi sobre el nivell de compliment de la Llei d’Integració Social de les Persones amb Discapacitat (LISMI) a la Generalitat. Aquesta recerca, pionera a Catalunya, posa de manifest quin és el percentatge de llocs de treball de la Generalitat ocupats per persones amb discapacitat així com la tendència d’inserció durant els últims tres anys.

L’estudi, amb una complerta descripció i interpretació de dades, serà presentat per Raimon Jané, membre del Comitè Executiu de COCARMI. A la taula també hi seran presents, Toni Fernàndez de Cora, coordinadora de COCARMI, i Imma Alemany, consultora de Projectes d'Accessibilitat de Desenvolupament Comunitari, entitat a la qual COCARMI ha encarregat la realització d’aquesta recerca.


RODA DE PREMSA

Dia i hora
Dijous 20 de novembre, a les 12h
Lloc
Edifici ONCE Catalunya, 6a planta, Sala de Conferències
Tema
Presentació de l’Estudi sobre el nivell de compliment de la Llei d’Integració Social de les Persones amb Discapacitat (LISMI) a la Generalitat.

Sobre COCARMI...
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, un 9% de la població té algun tipus de discapacitat. A Catalunya, l’entitat més representativa del sector és el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, COCARMI, una plataforma de la qual en formen part: APPS (Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual), COCEMFE CATALUNYA (Confederació Catalana de Persones amb Discapacitat Física), FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya), ACAPPS (Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes), FECAFAMM (Federació Catalana d'Associacions de Familiars de Malalts Mentals) i ONCE.

continua llegint

dissabte, 15 de novembre de 2008

La batalla final de 'Doctor Tétanos'

Ni la picadura de la mosca tse-tse [la que provoca la llamada enfermedad del sueño], ni la malaria, ni la fiebre del dengue, han podido disuadir a François Gasse para que abandone su batalla personal contra el tétanos neonatal.
El Oficial Superior de Proyectos de Inmunizaciones de UNICEF desde el año 2000, también conocido como 'Doctor Tétanos' [aunque el prefiere el apodo 'Doctor Antitétanos'], está convencido de que la guerra puede tocar a su fin en 2010. Se considera erradicada la enfermedad cuando la frecuencia de su aparición es de menos de un niño por cada 1.000 recién nacidos.

Pero todavía hoy, y pese a la existencia de una vacuna, 180.000 niños y 30.000 madres fallecen cada año por su causa. Un 90% de estas muertes se producen en 27 países en desarrollo, la mayoría de África.
"Creo que es factible, barato y, además, mucho más fácil que acabar con otras enfermedades como la malaria. Desde 1999, un total de 11 países han logrado eliminar la patología", ha insistido este experto durante la presentación en Madrid de la campaña de UNICEF 'Un envase=Una vacuna', cuyo este año es 'Juntos podemos eliminar el tétanos neonatal".
En ella también participa la compañía Dodot, que dona una vacuna por cada envase que compren los padres y madres españoles entre los meses de octubre y diciembre. En la campaña anterior, la compañía logró recaudar ocho millones de vacunas.
'Si has visto a alguien con tétanos no lo olvidas nunca'
El tétanos neonatal es una enfermedad infecciosa producida por un germen denominado 'Clostridium tetani' o 'bacilo de Nicolaier', que vive en la tierra, en las heces y el estiércol y que es incapaz de producir la enfermedad si no se introduce en el cuerpo humano a través de una herida en forma 'inactiva'. Cuando en los tejidos contaminados encuentra ciertas condiciones favorables, fundamentalmente falta de oxígeno, comienza a germinar en formas activas, secretando una toxina perjudicial para el sistema nervioso.
Es entonces cuando se inicia la espiral del sufrimiento. "Si has visto a alguien con tétanos no lo olvidas nunca. Causa espasmos en todos los músculos y el más mínimo ruido les hace convulsionar. Son las peores convulsiones que conoce la Medicina. El dolor es inmenso y el cuerpo se arquea con tanta violencia que algunos pacientes han llegado a fracturarse la columna vertebral", agrega.
"La mala higiene durante el parto (como el corte del cordón umbilical con un cuchillo sucio) y las tradiciones de muchos países son la causa del tétanos en los recién nacidos. Las africanas cubren el ombligo con heces de vaca, mientras que en Camboya o Laos lo hacen con telarañas", recuerda el doctor Gasse que, tras recorrer 92 países en su contienda contra el tétanos neonatal, reconoce que es "más sencillo y rápido acabar con la enfermedad con la vacuna que intentar cambiar los hábitos culturales de los pueblos".
Sólo basta con administrar tres dosis de la vacuna toxoide tetánico (TT) a las mujeres en edad fértil. "Una vez que están protegidas contra el tétanos y se quedan embarazadas transmiten la inmunidad a los recién nacidos en los primeros dos o tres meses de vida. Posteriormente, el bebé debe recibir tres dosis de DPT (Difteria/Tosferina/Tétanos) en los servicios de inmunización rutinarios", relata el experto.
Pese a que el doctor François Gasse resta importancia a las grandes dificultades que acarrea la vacunación del tetános en ciertos rincones del planeta, lo cierto es que su labor se desempeña salvando cada día nuevos obstáculos.
"En África, por ejemplo, muchas mujeres no han visto una aguja en su vida y les da miedo. Otras en cambio desconfían y piensan que las vamos a inyectar para que no puedan tener hijos. Sin embargo, en Pakistán, el problema es que los hombres no pueden vacunar a las mujeres. Al final hemos logrado formar a 50.000 féminas para que, junto a 9.000 varones, lleven a cabo el plan de inmunización", comenta.
El coste total de la inmunización (las tres dosis de la vacuna, logística para su traslado y administración) asciende a 1,50 euros. "Si seguimos obteniendo apoyo, estoy seguro de que podremos cumplir el plazo marcado. Lo importante también es que el mundo sepa que esta enfermedad existe. Nunca se habla de ella y es una verdadera tragedia", concluye el "Doctor Antitétanos".

continua llegint

Fundación Retina España recuerda la importancia de revisarse la vista periódicamente para prevenir la retinopatía diabética


La Fundación Retina España ha recordado la importancia que tiene revisarse la vista de forma periódica para evitar o detectar precozmente la retinopatía diabética, una enfermedad que provoca desde daños leves de la visión hasta la ceguera y que, según esta fundación, puede evitarse en el 90% de los casos.

"El examen regular de la vista resulta esencial para una detección precoz y para asegurar un tratamiento efectivo y adecuado a la situación de cada paciente", indicó Fundación Retina España en un comunicado enviado con motivo de la celebración, mañana, 14 de noviembre, del Día Mundial de la Diabetes.
Por otra parte, la fundación incidió en la necesidad de poner en marcha políticas sanitarias que reduzcan las consecuencias de la diabetes sobre la vista.
La diabetes es la principal causa de ceguera evitable en personas con edades comprendidas entre los 20 y los 74 años, añadió Fundación Retina España, que insistió en que el examen regular de la vista resulta esencial para una detección precoz y para asegurar un tratamiento efectivo y adecuado a la situación de cada paciente.
"El bajo nivel de conocimiento sobre el impacto de la diabetes en la salud visual es un verdadero peligro para quienes se encuentran afectados por esta enfermedad", concluyó Fundación Retina España.

continua llegint

divendres, 14 de novembre de 2008

Salut s'adhereix a la celebració del Dia Mundial de la Diabetis

Salut impulsa activitats de sensibilització i control de la diabetis en infants i adolescents. El lema d’aquest any és “La diabetis en infants i adolescents: cap infant no ha de morir per la diabetis”La Sagrada Família s’il·luminarà de blau demà a les 18.30h de la tarda, en el marc d’una iniciativa internacional en la qual altres ciutats de Catalunya i del món també il·luminaran edificis emblemàtics El lema del Dia Mundial de la Diabetis 2008 és “La diabetis en infants i adolescents: cap infant no ha de morir per la diabetis”. En molts països en vies de desenvolupament, els infants amb diabetis tipus 1 no disposen d'insulina necessària per sobreviure. Aquest fet, junt amb el retard en el diagnòstic, hi expliquen l'augment en la mortalitat per aquesta causa. Com a logotip, s'ha adoptat la mateixa icona creada per a la campanya “Units per la diabetis”: el cercle blau (http://www.worlddiabetesday.org/).

La Federació Internacional de Diabetis (IDF) ha proposat la iniciativa d’il·luminar monuments o edificis emblemàtics en diverses ciutats del món amb el color blau, que és el del logo de la campanya “Units per la diabetis”. Entre els edificis il·lumitats al 2007 van estar la Torre Sears de Chicago, l’Empire State de Nova York, la CNTower de Toronto, el London Eye de Londres, la Biblioteca Alexandrina, el Ponte Vecchio e Florencia, I així fins a 279 edificis . Per al 2008 estan confirmats fins al moment 382 (dels que aprox una dotzena son d’Espanya). Barcelona també s’hi adherirà il·luminant la torre Agbar I la façana del naixement de la Sagrada Família des de les 18.30h. A l’acte d’encesa hi assistiran el president de la Patronat de la Sagrada Família, Sr. Joan Rigol; la Presidenta de l’Associació de diabètics de Catalunya, Sra. Montserrat Soley; el President I la secretària del Consell assessor sobre la diabetis a Catalunya del Departament de Salut, Sr. Josep Mª Pou I Sra. Conxa Castell.Per a més informació es pot consultar l’adreçaL’iniciativa dels Dies Mundials de la DiabetisAl 1991, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Internacional de Diabetis (IDF) van acordar celebrar el Dia Mundial de la Diabetis el 14 de novembre, coincidint amb l'aniversari del naixement de Frederick Banting que, juntament amb Charles Best, es consideren els descobridors de la insulina. Aquesta efemèride se celebra en tot el món, mitjançant nombrosos esdeveniments organitzats per les associacions locals de pacients, de professionals i les autoritats sanitàries, amb la finalitat d’augmentar la conscienciació sobre els problemes de la diabetis.L'ONU, en la seva Resolució 61/225, aprovada al desembre de 2006, va acordar designar el dia 14 de novembre com a Dia Mundial de les Nacions Unides dedicat a la diabetis. D'aquesta manera, les Nacions Unides demostren el seu compromís en la lluita contra la diabetis, donant el seu suport al Dia Mundial i destacant-ne l’impacte global. És la primera vegada que es reconeix que una malaltia crònica, no infecciosa, representa una amenaça per a la salut mundial, igual que ho han estat les epidèmies de malalties infeccioses com la malària, la tuberculosi i la sida. La Resolució anima totes les nacions perquè desenvolupin polítiques nacionals de prevenció, tractament i control de la diabetis. El text en línia de la Resolució és accessible a: http://www.unitefordiabetes.org/.El Dia Mundial de la Diabetis vol augmentar la conscienciació sobre la creixent prevalença de diabetis tipus 1 i, sobretot, la de diabetis tipus 2, i destacar la importància del diagnòstic precoç i l'educació sanitària per reduir-ne complicacions i millorar la qualitat de vida dels afectats.La situació de la Diabetis en infants i adolescents a CatalunyaLa diabetis és la malaltia crònica més freqüent en la infància, després de l'asma, i pot afectar infants de qualsevol edat. El Registre de diabetis tipus 1 de Catalunya, iniciat al 1987, permet conèixer la distribució en l'edat d'inici de la diabetis en els infants i joves. Al voltant de 130-150 infants i joves menors de 14 anys inicien una diabetis tipus 1, cada any, a Catalunya. El nombre de casos més alt s'observa entre els 10 i els 14 anys, coincidint amb la pubertat. Els menors de 5 anys representen el 8-10% dels casos nous anuals.El Departament de Salut dóna assessorament tècnic i suport econòmic a l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) per a l’organització de les colònies i els campaments d’estiu adreçats a infants i joves amb diabetis. També ha editat la publicació “Com conviure amb la diabetis tipus 1, saber-ne més per viure millor”, que es lliura, com a instrument d’educació diabetològica, a tots els pacients i als seus familiars, a l’jnici de la malaltia. Com la resta de materials d’educació sanitària, està disponible per ser consultat a la web del Departament de Salut. D’altra banda, també es facilita material de suport per a l’autocura de la diabetis als centres sanitaris del Servei Català de la Salut.

continua llegint

Más de 80 personas con discapacidad jurarán bandera en el Cuartel "El Rey" de El Pardo (Madrid)

Un total de 83 personas con discapacidad, procedentes de distintas provincias españolas, jurarán bandera en el Cuartel "El Rey" de la localidad madrileña de El Pardo.
El acto será presidido por el general del Aire José Julio Rodríguez, jefe de Estado Mayor de la Defensa; acompañado por el director general de Relaciones Institucionales de la Defensa, Manuel López Blázquez, y el teniente general Felipe Carlos Victoria de Ayala, jefe del Cuarto Militar de Su Majestad el Rey.

Esta jura de bandera se realiza en virtud del acuerdo suscrito entre el Ministerio de Defensa, la Fundación ONCE y el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi) para dar a conocer las Fuerzas Armadas.

continua llegint

Seis niños mueren en la India después de consumir leche adulterada


Seis niños indios han muerto y más de 60 se han intoxicado después de consumir leche adulterada en una escuela estatal en el este de la India, según informaron funcionarios locales.
Las autoridades han señalado que estudiantes del estado de Jharkhand de entre ocho y 13 años comenzaron a vomitar y a quejarse de dolor de estómago después de tomar leche y comer galletas el jueves por la noche.

Más de 30 niños están en el hospital, en la capital estatal Ranchi. Nueve de ellos en estado crítico, según los médicos.
"La ingesta de leche adulterada parece haber causado el envenenamiento", dijo Bandhu Tirkey, el Ministro de Desarrollo de Recursos Humanos estatal, sin dar más detalles.
La escuela en cuestión depende del departamento de bienestar estatal y brinda educación y alimentación gratuita a los niños de tribus étnicas locales, que se encuentran entre las comunidades más pobres y menos desarrolladas de la India.
El Gobierno estatal suspendió a los maestros de la escuela por negligencia en sus funciones, dado que los alimentos y las bebidas son preparados bajo su supervisión, ha explicado un funcionario. Las autoridades han anunciado, asimismo, una compensación de 100.000 rupias (unos 2.035 dólares) para los familiares de cada uno de los fallecidos.
Los habitantes de la zona se reunieron el viernes en las inmediaciones de la escuela para protestar por las muertes. "Nunca imaginamos que la educación y los alimentos gratuitos podrían causar la muerte de mi hijo", manifestó el padre de uno de los niños fallecidos.
De momento se desconoce la fuente exacta de la intoxicación y no se han establecido vínculos con el escándalo de la melamina en China.

continua llegint

Al 'cole' con diabetes


Además de libros, cuadernos y lápices de colores, alrededor de 30.000 niños españoles también llevan cada día al colegio la insulina que necesitan para vivir. La diabetes que padecen hace que deban pincharse varias veces al día, algunas tal vez dentro del horario escolar; una rutina que para muchos no es fácil de cumplir.

"El problema es que, por cómo están las cosas, lo único que se puede hacer en la mayoría de centros es confiar en la buena voluntad de los profesores para que les atiendan si sufren una bajada de azúcar o simplemente se quedan al comedor", exclama Andoni Lorenzo, padre de una niña diabética.
No hay ninguna norma que regule cómo se debe atender a un niño diabético en la escuela; por eso, cada caso es único. Algunas comunidades, como el País Vasco, han establecido un protocolo que obliga a cualquier centro en el que estudie un niño enfermo a ofrecerle personal de asistencia. Sin embargo, tal como explica Lorenzo, la realidad de la gran mayoría de padres en el resto del estado es que tienen que apelar a la suerte para que en el centro que han elegido accedan a hacerse cargo de su hijo.
"Lo que acaba pasando es que uno de los dos tiene que dejar de trabajar para atenderle", lamenta Lorenzo, que también preside la Asociación de Diabéticos de Álava.
Según los datos de la Fundación para la Diabetes, hasta el 60% de padres de niños diabéticos menores de 10 debe cambiar su actividad laboral para manejar la enfermedad de su hijo.
"O alguno de los padres deja de trabajar o es el niño quien cambia su pauta de insulina. Hemos visto bastantes casos en los que el niño no puede seguir el tratamiento ideal precisamente por las dificultades con las que se encuentra en el colegio", confirma Mercedes Galindo, enfermera educadora en diabetes del Hospital Clínico de Madrid.
¿El fin del conflicto?
Para Lorenzo, la solución del problema pasa por la creación de una normativa que exija a los colegios la presencia de un profesional sanitario en el centro. "¿Cómo es posible que una empresa de 100 trabajadores tenga derecho a un médico, que en cualquier piscina, por pequeña que sea, sea obligatorio un socorrista y, sin embargo, que colegios de miles de alumnos no dispongan ni de un auxiliar?", se pregunta.
Coincide con sus palabras Galindo, para quien "la figura un sanitario en los centros de educativos se está pidiendo a gritos, y no sólo para tratar a niños diabéticos, sino para atender a cualquier tipo de enfermo, y realizar labores de prevención y educación sanitaria".
Con todo, esta enfermera afirma que un profesor bien informado puede atender perfectamente a un niño diabético. "El rechazo por parte de los docentes se debe en la mayoría de los casos a una gran desinformación".
"Es necesario que sepan que en la mayoría de ocasiones su labor es muy sencilla, cosas tan simples como saber cuándo deben darle un zumo a un pequeño o realizar una medición de glucosa", indica Galindo, quien remarca que ni siquiera poner una inyección de Glucagon –un fármaco que se usa para revertir las crisis de hipoglucemia graves- supone ningún riesgo.
"Está preparada para ser empleada por personas no profesionales y no tiene ninguna contraindicación; el niño no sufre ningún problema si se pone aunque no exista una gran bajada de azúcar", resalta.
Para María del Carmen Marín, secretaria de la Fundación para la Diabetes, la colaboración entre educadores y sanitarios es fundamental en este tipo de casos. "Es importante compartir información para que el profesor se sienta seguro".
De hecho, esta experta recomienda a los padres que acaben de conocer la enfermedad de sus hijos que acudan a exponer la situación a su centro escolar acompañado de un educador en diabetes o un miembro de la asociación de pacientes. "Un especialista es capaz de trasmitir los datos necesarios de forma clara y sin la angustia que suelen tener los padres, lo que facilita mucho las cosas".

continua llegint