dijous, 30 d’octubre de 2008

Varias patologías pueden ocultar la presencia de la esclerosis múltiple


El sentido común hace pensar que, en un enfermo crónico que debe visitar habitualmente al médico, cualquier nuevo trastorno no tarda demasiado en descubrirse. Sin embargo, lejos de lo que pueda parecer, a veces la enfermedad ya diagnosticada enmascara los síntomas del nuevo problema, haciendo que permanezca oculto.

Esto, según un reciente estudio, es lo que podría suceder con la esclerosis múltiple. Según sus datos, sufrir otros trastornos previos, como obesidad, problemas vasculares, musculoesqueléticos o mentales puede retrasar el diagnóstico de esta enfermedad neurológica o encubrir sus síntomas hasta que ya sean graves.
Los autores de este trabajo, cuyas conclusiones se publican en el último número de la revista 'Neurology', evaluaron el caso de 2.375 pacientes que padecían esclerosis múltiple en distintos grados. A través de un cuestionario, estos científicos analizaron si los participantes padecían otras enfermedades previas al diagnóstico, si fumaban o si habían padecido sobrepeso, entre otras variables.
Influencia de otros trastornos
Los resultados de su estudio pusieron de manifiesto que el diagnóstico de la esclerosis múltiple se había retrasado mucho más en aquellos participantes que habían sufrido sobrepeso, fumado o padecido trastornos vasculares, musculoesqueléticos o mentales.
Además, presentar otras enfermedades concomitantes también se asociaba con una mayor gravedad de la esclerosis múltiple en el momento del diagnóstico. Cuanto mayor era el número de trastornos preexistentes, mayor eran las posibilidades de severidad de la enfermedad neurológica.
"Nuestros hallazgos sugieren que los profesionales que tratan a personas con enfermedades crónicas no deberían atribuir nuevos síntomas neurológicos a los trastornos preexistentes sin llevar a cabo una consideración cuidadosa", remarcan los investigadores en su trabajo.
"Estos pacientes con enfermedades concomitantes y un mayor grado de discapacidad en el momento de diagnóstico podrían necesitar más recursos sanitarios o responder de forma diferente a la medicación", añaden estos autores, quienes reclaman más investigaciones al respecto.
"Son necesarios nuevos trabajos que muestren los mecanismos subyacentes a estas asociaciones", concluyen.

continua llegint

Comer carne roja aumenta la susceptibilidad a un tipo de bacteria intestinal


Otra razón más para pensárselo dos veces antes de comer carne roja. Un nuevo trabajo publicado en la revista 'Nature' añade una nueva evidencia para añadir a los perjuicios de abusar de los chuletones poco hechos. Según el trabajo realizado por expertos de la Universidad de California (EEUU), comer carne cruda y productos lácteos sin pasteurizar empeora la susceptibilidad del ser humano a la acción de un tipo de 'Escherichia coli'.

En condiciones normales, esta bacteria reside en los intestinos del ser humano y forma parte de su flora intestinal, colaborando en la absorción de los nutrientes. Sin embargo, existen al menos seis tipos de 'E. coli' que pueden causar graves problemas intestinales y fuertes diarreas, entre ellas la Escherichia coli productora de la toxina Shiga (también llamada citotoxina subtilasa), en la que centraron sus investigaciones los autores.
Según descubrió el equipo dirigido por Ajit Varki, esta bacteria es capaz de causar la intoxicación alimentaria debido a que se 'une' a una molécula que se encuentra en la superficie de las células intestinales, pero que curiosamente no es humana, sino que ha llegado hasta nuestros intestinos a través de la ingesta de carne de cordero, cerdo o ternera.
Concretamente la toxina se liga a un tipo de molécula, el ácido N-glicolilneuramínico, que el ser humano es incapaz de producir naturalmente por sí mismo. Fue el mismo Varki, quien ya descubrió en los años 80 que somos el único mamífero que carece de este azúcar, probablemente debido a una mutación que inactiva a la enzima que la produce.
La toxina producida por la E. coli es capaz de provocar graves diarreas y una enfermedad potencialmente mortal denominada síndrome urémico hemolítico (caracterizada por la fuerte anemia, bajada de las plaquetas y fallo renal agudo). Esta patología, suele bautizarse también como la 'enfermedad de la hamburguesa', debido a que la vía de contagio suele ser el consumo de carne contaminada (el principal reservorio de la bacteria es el ganado bovino).
La salvación, en la cocina
"Es curioso", apunta el investigador, "que los mismos alimentos ricos en ácido N-glicolilneuramínico son precisamente la fuente habitual de contaminación por la toxina Shiga". Y es que como subrayan en su trabajo, la toxina se liga precisamente a los receptores no humanos del ácido Neu5G, que se 'integra' en los tejidos después de comer alimentos crudos, como carne o leche. "Sólo ha podido originarse a través de la dieta, porque no hay una vía alternativa para su biosíntesis", subrayan.
Por eso, insisten en sus conclusiones en la necesidad de cocinar bien los alimentos crudos (sobre todo la carne roja) y pasteurizar los lácteos para destruir la bacteria antes de que ésta alcance nuestra flora bacteriana. Hace ya varios años que el equipo de Varki descubrió que los niveles de ácido Neu5G son mucho más bajos en la fruta, verduras, pollo, pescado o huevos, que en la carne roja.
Según sus investigaciones, esta molécula no humana puede acabar por incorporarse en los tejidos humanos, hasta el punto de que algunas personas generan una respuesta inmune contra ella, que puede desencadenar problemas intestinales después de cierto tiempo.

continua llegint

Los afectados de psoriasis gastan unos 900 euros al año en su tratamiento


La Seguridad Social debería cubrir los productos cosméticos (cremas hidratantes, champús y emolientes) indispensables en el tratamiento de esta enfermedad y que suponen el 30% del gasto farmacéutico de las personas diagnosticadas", afirma Juana María del Molino, presidenta de Acción Psoriasis. Ésta es una de las reivindicaciones que lanza la asociación, ya que "el gasto que realiza cada afectado en su tratamiento es de unos 890 euros al año", añade.

Se trata de una afección crónica y no contagiosa que afecta a un 3% de la población europea, aproximadamente. Con el objetivo de sensibilizar acerca de esta enfermedad y sus repercusiones, y coincidiendo con el Día Mundial de la Psoriasis, la asociación organiza unas Jornadas divulgativas en distintas ciudades que comienzan este miércoles 29 de octubre en Madrid.
"Los afectados no sólo tienen molestias físicas, también problemas personales, pérdida de autoestima e incluso puede llevar a conflictos en la vida social y laboral", explica del Molino. Según los especialistas, la psoriasis requiere la atención de un dermatólogo, personal psiquiátrico, de enfermería y también reumatólogos. "La artritis psoriásica afecta a un 10-30% de los diagnosticados", recuerda Mayte Gárate, dermatólogo del Hospital Ramón y Cajal de Madrid y miembro del Grupo Psoriasis.
Tratamiento revolucionario y tratamiento eficaz
"Los fármacos biológicos han supuesto una revolución en el tratamiento de la psoriasis, pero el control de esta afección no se puede concebir sin los medicamentos habituales y sin la tecnología de fototerapia", afirma Gárate. "La ventaja de los tratamientos biológicos es que posibilitan el control continuo de la inflamación de la psoriasis y presentan un perfil de toxicidad mucho menor, por lo que no es necesario cambiar de fármacos cada cierto tiempo", añade.
En los últimos años, los avances en el tratamiento han sido significativos, pero no hay que olvidar "el porcentaje de éxito extraordinario que tiene la fototerapia, que, después de aplicarla durante más de 30 años, los escasos riesgos que conlleva están muy controlados. De hecho, considero que todo servicio de dermatología debería disponer de esta tecnología, fundamental en el manejo de esta enfermedad", reivindica la dermatólogo.
En este campo, también ha avanzado. Se está utilizando una nueva cabina que emite fuentes de luz, especialmente los rayos ultravioleta B de banda estrecha, que "está resultando altamente eficaz, con escasa capacidad de enrojecimiento e implica menor riesgo de cáncer", explica Gárate.
Según algunos estudios, el afectado tarda unos diez años en asimilar su diagnóstico. Es importante que lo acepte cuanto antes y "se someta al tratamiento más adecuado a su caso, no sólo para controlar la psoriasis, también para prevenir en la medida de lo posible la repercusión psicológica (la relación entre la psoriasis y la depresión está demostrada) y para no desarrollar síndromes metabólicos que aumenten el riesgo cardiovascular", aclara Mayte Gárate. "Si esta enfermedad no se trata adecuadamente, puede causar importantes efectos sociales, emocionales y psicológicos", puntualiza Julián Conejo Mir, presidente de la Academia de Dermatología y Venereología (AEDV).

continua llegint

Una guía enseña a ser buen paciente


Siempre que se toca el tema de la relación entre el médico y el paciente, se hace alusión a las deficiencias que los facultativos tienen a la hora de comunicarse con los usuarios. Que si usan terminología demasiado especializada, que si escriben las recetas con una letra ilegible, que si son ariscos, secos o maleducados, que si despachan al enfermo en un abrir y cerrar de ojos...

Pero, ¿se ha preguntado alguna vez qué tipo de paciente es usted?, ¿se ha cuestionado qué puede hacer para que la visita médica sea provechosa a pesar del poco tiempo disponible?, ¿ha planteado a su galeno maneras de hacerle la tarea más fácil?
Seguramente no. Sin embargo, para sortear éstos y otros obstáculos que se presentan a la hora de entablar esta relación, se acaba de editar una sencilla guía, bajo los auspicios de Pfizer y la oficina del Defensor del Paciente de la Comunidad de Madrid.
En este manual se recogen las principales barreras que surgen en la consulta. «La primera, y una de las más importantes, es la limitación de tiempo; eso crea una profunda insatisfacción tanto en el paciente, que se siente desatendido, como en el médico, que se ve obligado a actuar con premura», explicó en la presentación de la guía Juan Siso, subdirector general del Defensor del Paciente de la Comunidad de Madrid.
Por eso es necesario hacer los deberes antes de acudir al médico. Se obtendrá un mejor aprovechamiento si el usuario lleva sus preguntas anotadas, tiene claro lo que quiere decir y se esfuerza por explicar sus síntomas de una manera personal, con aclaraciones que ayuden al galeno a determinar, por ejemplo, si un problema es más frecuente por la noche, después de ingerir ciertos alimentos o si un dolor se asemeja a un pinchazo o es continuo.
En este sentido cobra especial importancia la sinceridad. El paciente no sólo debe referir con detalle sus dolencias. Además debe admitir si ha olvidado seguir el tratamiento tal y como le indicó el facultativo, si ha experimentado alguna reacción adversa o si además de la medicación prescrita está tomando cualquier otro producto, incluso los suplementos vitamínicos, vegetales o naturales.
La segunda barrera que han tratado de derribar los autores se refiere a la visita médica propiamente dicha y es ahí donde los profesionales sanitarios tienen un papel clave para no ser demasiado técnicos en sus explicaciones. «A veces el galeno se olvida de que quien tiene delante conoce poco del área médica», apunta Francisco García Pascual, director de Comunicación y Relaciones Profesionales de Pfizer.
Sin embargo, e igual que en la formación de los galenos, también se está prestando cada vez más atención a este tema, los usuarios pueden hacer algo más por aportar su granito de arena.
Así, deben perder el miedo a preguntar y han de tomar conciencia de qué tipo de pacientes son. En la guía se establecen cinco perfiles diferentes que es importante identificar para que la visita sea provechosa.
Así el paciente emocional (que tiende a llorar, angustiarse o disgustarse) debe concentrarse en los hechos, avisar a su médico y hablar pausadamente. El sabelotodo debe preguntar educadamente todo lo que no sepa y procurar no contradecir al médico hasta no haber escuchado todos los argumentos. Si expresa su desacuerdo debe hacerlo desde una postura alejada de la desconfianza y la prepotencia.
Por su parte, el usuario apocado, tímido debe erradicar la idea de que sus preguntas son tontas o van a molestar al profesional. Él está ahí para ayudar.
Uno de los más temidos por los facultativos es el paciente divagante. Es aquel que se encuentra abrumado por sus problemas de salud y no elabora lo que va a exponer. Su discurso es farragoso, incompleto y poco útil. Es especialmente importante que estas personas confeccionen una lista de dudas, preguntas, síntomas, antecedentes clínicos... antes de ir a la consulta.
Finalmente, quien considera al médico un ser todopoderoso, capaz de curarlo todo, también debe abandonar su papel pasivo y ser consciente de que uno de los eslabones esenciales en el cuidado de la salud es uno mismo. El médico no hace milagros.
«Este perfil es cada vez más habitual debido a las connotaciones de la cultura imperante. Lo queremos todo ya y con garantía total. Se piensa que ingresar en un hospital es garantía de curación y no es así. El galeno está obligado a poner los medios para sanar, pero no siempre es posible y el paciente debe aprenderlo, así como tomar parte activa en su tratamiento», insiste Juan Siso.
OTROS CONSEJOS
Producto de la experiencia, en la guía se recogen además una serie de consejos que pueden terminar de hacer de la consulta un acto médico más satisfactorio.
Así, es aconsejable ser puntual para no entorpecer la dinámica del resto de visitas, presentar un aspecto aseado, no perder el tiempo relatando las costumbres del médico anterior, no explicarle casos de allegados que cree que tuvieron lo mismo que usted, no hablar mientras le exploran y, sobre todo, no pedir peras al olmo.
«Es frecuente que se quejen, por ejemplo, de las dificultades para aparcar cerca del centro o de la saturación que hay en el metro, y en eso se pierden unos minutos preciosos», explica Siso.

continua llegint

Demanen que els restaurants tinguin farmacioles amb adrenalina per tractar les al·lèrgies alimentàries

Si consumim un aliment a què som al·lèrgics, podem patir reaccions molt diverses, des de picors a vòmits, passant per urticàries, conjuntivitis, rinitis o, en els casos més greus, fins i tot una parada cardiorespiratòria i la mort. Per evitar aquests efectes, aquest matí s'ha presentat el projecte FAR (Formació al·lergològica per a restaurants), que pretén formar més de 2.000 cuiners sobre la importància de les al·lèrgies i intentar, així, reduir-les el màxim possible als restaurants. Una de les propostes dels impulsors del FAR és que tots restaurants disposin d'una farmaciola amb adrenalina per tractar els clients en cas de possible al·lèrgia.


Es calcula que cada any 2,5 milions de persones pateixen alguna al·lèrgia alimentària a Espanya i que els casos no paren d'augmentar i es calcula que s'han doblat en els darrers deu anys. Els ous, la llet i el peix són els aliments que més al·lèrgies provoquen entre els nens, mentre que la fuita, els fruits secs i el marisc són els que presenten més intolerància entre els adults.Davant aquesta realitat, el projecte FAR formarà més de 2.000 cuiners de tot Espanya. Se'ls ensenyarà, per exemple, el risc que té fregir peix i carn a la mateixa paella sense haver-la rentat bé o d'usar una fregidora per diversos productes.A més d'aquesta formació, FAR farà algunes propostes per evitar que es produeixin al·lèrgies als restaurants, com ara que elaborin cartes amb totes els ingredients dels plats i de les salses. També es demanarà que els restaurants disposin d'una farmaciola amb adrenalina per si es produeix una cas d'al·lèrgia.

continua llegint

Una nueva esperanza para la esclerosis múltiple


Según investigadores de la Universidad de Cambrigde, Alemtuzumad, un medicamento desarrollado para tratar la leucemia, podría convertirse en una poderosa arma contra la forma más común de esclerosis múltiple. Pero también avisan de que el medicamento aún no está perfeccionado y puede provocar graves efectos secundarios. Lo esperan sacar al mercado dentro de cuatro años.

VIDEO

aquí texto

continua llegint

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Sòria assegura que està treballant per pal·liar la falta de metges


El ministre de Sanitat, Bernat Sòria, ha reconegut aquest matí la seva "preocupació" per l'escassetat de metges al Sistema Nacional de Salut i ha assegurat que està treballant per homologar professionals estrangers i a més llarg termini per augmentar les places d'estudiants de professions sanitàries. Sòria ha fet aquestes declaracions a Pamplona, on ha assistit a la inauguració de la Conferència General sobre Estratègies davant del Càncer.

Sòria ha assenyalat que, davant la falta de metges, el seu ministeri i les comunitats autònomes han fet un estudi de les necessitats per planificar i establir un pla per als propers 25 o 30 anys. Ha advertit que aquest pla ha de ser un "programa coherent" que compti amb totes les comunitats autònomes independentment de les seves competències en la matèria, donada la mobilitat dels professionals sanitaris.Referent a això, i després de recordar que en els últims tres anys han augmentat un 35% les places a les facultats de Medicina de les universitats espanyoles (al 2005 hi havia 4.300 i al 2008, eren 5.100), el ministre ha advertit que els plans aborden la necessitat de personal mèdic, "no només en números sinó d'especialitats", ja que cal comptar amb les previsions d'evolució de la població. En tot cas, ha reconegut que aquesta solució és a llarg termini, i que a curt termini Espanya està treballant per obtenir "un sistema d'homologació en la qualitat professional", que permeti incorporar professionals d'altres països. L'altra mesura en què treballa el Sistema Nacional de Salut és la "d'augmentar el temps dels metges sense augmentar el nombre de metges", la qual cosa s'aconsegueix "generant processos més eficients, llevant càrrega burocràtica dels professionals".
Preocupat per la gran incidència del càncerSòria ha participat en la Conferència General sobre Estratègies enfront del Càncer que reuneix a Pamplona experts en la matèria i a representants de comunitats autònomes. El ministre ha mostrat la seva preocupació per la incidència del càncer que, amb 162.000 nous casos diagnosticats cada l'any i amb una taxa bruta de mortalitat de 240,9 persones per cada 100.000 habitants, representa la primera causa de mortalitat en la població de 35 a 74 anys i la primera causa de mortalitat prematura. Davant aquestes xifres, el ministre ha recordat el seguiment del Consell Interterritorial de Salut per avançar en la millora de l'Estratègia en Càncer del Sistema Nacional de Salut, una eina del Govern d'Espanya i de les comunitats autònomes per a lluitar contra aquesta malaltia, aprovada en 2006

continua llegint

Es detecten més trastorns alimentaris en nens, gent gran i homes


Els trastorns alimentaris, com ara la bulímia o l'anorèxia, s'han relacionat tradicionalment amb les dones joves. De fet, el perfil de les persones que pateixen aquestes malalties és el d'una noia d'uns 23 anys. L'Institut de Trastorns Alimentaris (ITA), però, ha detectat que aquest perfil està canviant i que cada vegada hi ha més nens, gent gran i homes que les pateixen.


Segons l'ITA, actualment hi ha unes 235.000 persones que pateixen trastorns alimentaris a tot Espanya. Tot i que la mitjana d'edat dels pacients és de 23 anys, s'ha comprovat que aquestes malalties afecten des de nens i nenes de set anys fins a adults de més de 61.A més, el 10% dels pacients ja són homes, mentre que tradicionalment aquestes malalties només han afectat la població femenina. També s'ha detectat que aquestes malalties afecten cada cop més els ciutadans amb pocs recursos econòmics. Aquest canvi del perfil dels malalts d'anorèxia i bulímia pot estar causat, segons l'ITA, per les pressions dels mitjans de comunicació, de la moda i d'Internet, que afecten a tota la societat. A més, també poden estar motivades per l'increment del sobrepès entre els infants i de les pressions de l'eterna joventud, entre els més grans. L'ITA també ha explicat que la majoria dels trastorns alimentaris vénen acompanyats per altres malalties. Les més comunes són els trastorns mentals (en el 82% dels casos), els trastorns de la personalitat (en el 62%) i l'abús de tòxics i alcohol.Finalment, l'Insitut ha remarcat que el 27% dels pacients pateixen recaigudes per la qual cosa cal fer un seguiment dels malalts, que el 44% evolucionen favorablement al cap de quatre anys, que el 24% dels casos deriva en quadres crònics i que el 6% dels malalts mor.

continua llegint

Geli vincula el copagament de medicaments a l'obtenció d'un bon finançament per a Catalunya


La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, ha vinculat el copagament de medicaments a l'obtenció d'un bon finançament per a Catalunya. La consellera, que ha participat en la col·locació de la primera pedra del nou servei d'urgències de l'hospital Can Ruti de Badalona, ha precisat que la hipotètica aplicació del copagament en els fàrmacs i la reforma de la gratuïtat per als pensionistes ja s'està debatent en l'àmbit de l'Estat en les converses que busquen garantir la sostenibilitat del sistema de salut.


Segons Geli, “el finançament just que esperem que arribi molt aviat per a Catalunya permetrà continuar invertint en el sector sanitari”. “Ara estem en moment de crisi“, ha recordat la titular de salut, però “aquesta consellera no es resigna a no tenir els recursos sanitaris necessaris per tirar endavant un projecte on hi va la vida de la gent”.Geli també ha assegurat que els pressupostos de la Generalitat seran austers, però no pas en Sanitat.

continua llegint

Posen la primera pedra de les noves urgències del Germans Trias i Pujol de Badalona


L'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol ha començat el que representarà, en un parell d'anys, l'inici d'una etapa en la que comptarà amb un servei d'urgències més ampli. Els treballs, que simbòlicament han començat amb la col•locació de la primera pedra per part de la Consellera de Salut, Marina Geli, i l'alcalde de Badalona, Jordi Serra, suposen l'actuació més gran realitzada en aquest centre sanitari des de la seva posada en marxa, ara fa un quart de segle.


Les obres, d'una durada de dos anys i escaig, permetran ampliar considerablement la unitat d'urgències, gairebé fins a doblar-ne la capacitat. El projecte preveu actuar, en part, per remodelar un espai d'uns 7.500 metres quadrats 1.500 dels quals són de nova construcció. L'any 2011, un cop enllestits els treballs, les urgències hospitalàries de Can Ruti comptaran amb 66 punts d'atenció el que significa doblar la capacitat actual segons ha declarat la Consellera de Salut, Marina Geli. I és que segons la responsable de Salut de la Generalitat aquest és un gran projecte que permetrà també diferenciar espais i aconseguir així el que ja fa temps que es perseguia: un servei d'urgències amb una atenció més complexa i especialitzada que pugui atendre els usuaris badalonins i de la comarca.Per això les obres dibuixaran uns nous vestidors, amb capacitat per a dues-centes persones, suposa la construcció d'un nou servei de rehabilitació i d'una nova àrea d'hostatgeria. Una inversió sanitària molt necessària pels badalonins, assegurava l'alcalde Jordi serra, ja que permetrà oferir als pacients una millor atenció, siguin d'on siguin ja que l'Hospital Germans Trias i Pujol compta amb usuaris de la ciutat però també del Barcelonès Nord i de Barcelona.Inauguren la Unitat d'Endoscòpies i lloen la recerca que es fa al centreTot i que la Unitat d'Endoscòpies Digestives i Respiratòries ja funciona des d'aquest estiu, la visita de la Consellera ha servit per celebrar-ne la inauguració oficial. Geli ha aprofitat la ben entesa per mostrar el seu orgull pels treballs de recerca de el centre badaloní, sobretot en el camp del VIH. Per això ha situat l'Hospital Germans Trias i Pujol entre els sis millors hospitals en el camp de la recerca de tot l'estat, tot i que cal tenir present, ha confirmat, que en la investigació del virus de la sida estaria situat al capdavant.

continua llegint

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Un fármaco para el Alzheimer, más eficaz que las píldoras antiobesidad


A juzgar por los resultados de un trabajo danés, la lucha contra la obesidad podría contar pronto con un nuevo arma farmacológica. Según sus datos, la tesofensina, un medicamento que se emplea para tratar enfermedades como el Parkinson y el Alzheimer, consigue pérdidas de peso hasta dos veces superiores a las producidas por las píldoras antiobesidad que se venden en la actualidad.

El nuevo fármaco actúa sobre ciertos neurotransmisores, suprimiendo la sensación de hambre y provocando, por tanto, una reducción del peso.
Su efectividad y seguridad se había comprobado en estudios en animales y, de forma indirecta, en trabajos que evaluaban su impacto en la terapia de enfermedades neurológicas, ya que los pacientes obesos que lo tomaban perdían peso.
La reciente investigación ha analizado específicamente su efecto sobre individuos con sobrepeso y sus conclusiones, publicadas en el último The Lancet, muestran que es más efectivo y seguro que el orlistat y la sibutramina, los fármacos autorizados para tratar la obesidad. Sin embargo, sus autores remarcan que se trata de un estudio pequeño y en fase II, por lo que sus resultados necesitan ser confirmados por trabajos más exhaustivos.
El estudio analizó el caso de 203 pacientes obesos, que estaban bajo tratamiento en cinco centros diferentes. Tras pedir a todos que iniciaran una dieta hipocalórica y darles instrucciones para que incrementaran progresivamente su actividad física, los investigadores indicaron a la mitad del grupo un tratamiento con tesofensina durante 24 semanas (las dosis variaron entre 0.25 mg, 0.5 mg o 1 mg al día). El resto recibió un placebo.
Al analizar los datos de los 161 individuos que finalmente completaron el estudio, los investigadores comprobaron que los pacientes que habían recibido tesofensina experimentaba pérdidas de peso mucho mayores que el resto de participantes.
Así, mientras que la báscula de los individuos que habían ingerido el placebo bajó 2,2 kilos, la de quienes tomaron el principio activo lo hizo en 6,7 kilos sí habían ingerido la dosis más baja, 11,3 kilos si lo que recibieron fue la cantidad intermedia y 12,8 kilos si habían usado 1 mg de tesofensina al día. «Nuestros resultados deben compararse con la pérdida de 2,9 kilos que produce el orlistat, los 4,2 de la sibutramina y los 4,7 que alcanza el rimonabant en el mismo periodo», se señala en el trabajo.
También se registraron mejoras en el metabolismo de la glucosa (aunque no se apreció una reducción en sangre) y los niveles de colesterol y triglicéridos entre los pacientes que tomaron tesofensina, si bien sólo la dosis de 0,25 mg produjo reducciones significativas del LDL (colesterol malo).
EFECTOS ADVERSOS
Náuseas, sequedad bucal, insomnio, mareo, diarreas y estreñimiento fueron los efectos secundarios más comunes entre quienes ingirieron la tesofensina, aunque se registraron principalmente en el grupo que tomó la dosis más alta.
Estos pacientes también presentaron un aumento de su tensión arterial y un incremento considerable del ritmo cardiaco, algo que no sufrieron ni los que recibieron el placebo o la dosis más baja del medicamento.
Aunque no se apreciaron aumentos de problemas psiquiátricos como la ansiedad, sí se puso de manifiesto una tendencia a sufrir más cambios de humor.
«Con el creciente interés sobre los efectos psiquiátricos adversos producidos por el rimonabant, es necesaria una evaluación más exhaustiva de los efectos de la tesofensina en otros trabajos», añaden los autores.
Según la hipótesis de los investigadores, la dosis de 0,5 mg del fármaco es la más prometedora, porque produce una pérdida significativa de peso con menos efectos secundarios que las cantidades más altas. «Tomar esta dosis una vez al día durante seis meses tiene el potencial para generar una pérdida de peso dos veces mayor que los fármacos actualmente aprobados. De todas formas, se necesitan estudios más largos y de fase III para corroborar nuestros hallazgos», concluyen los autores.

continua llegint

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Presentan en París el primer corazón con material orgánico que imita al humano


El primer corazón totalmente artificial fabricado con materiales orgánicos que evitan la coagulación de la sangre y que regula los fluidos de forma automática acaba de ser presentado por un equipo de investigadores franceses, que esperan proceder al primer trasplante en humanos dentro de dos años.

"Este órgano responderá a las necesidades de pacientes que sufren de un infarto masivo o que no tienen acceso a un corazón humano y les permitirá tener una vida normal", ha asegurado el profesor Alain Carpentier, médico del hospital Georges Pompidou de París, director del proyecto y uno de los cardiólogos más prestigiosos de todo el mundo.



El corazón artificial ha superado ya los ensayos clínicos en animales, esencialmente en vacas, y en bancos de ensayo artificiales, por lo que sus responsables consideran que hay que pasar a la fase industrial para poder probarlo en humanos. "Eso llevará unos dos años, contando todo el proceso técnico y la burocracia", ha asegurado el profesor Philippe Pouletty, que también ha participado en el proyecto.

La creación de un corazón en el laboratorio ha sido uno de los sueños de los científicos desde la década de los sesenta. Recientemente, un equipo de la Universidad de Minessota lograba hacerlo mediante la combinación de tejidos procedentes de animales y células cardiacas de roedores recién nacidos. "Pero esto es totalmente diferente", como reconoce el doctor Eduard Castells, jefe del servicio de Cirugía Cardiaca del Hospital de Bellvitge, donde recientemente implantaron un ventrículo biológico a una mujer de 43 años por primera vez en España.

"Es una gran noticia, sobre todo viniendo de quien viene", reconoce Castells. "Aunque no conozco los detalles concretos del proceso de experimentación y me parece un poco optimista pensar que en dos años se pueda trasplantar a un paciente", admite con cautela el especialista español, "es posible, porque Carpentier es protagonista de grandes avances en la Cardiología actual".


El doctor Carpentier mostrando un prototipo del corazón (Foto: AFP)
El corazón ha sido presentado hoy a la prensa tras quince años de trabajos que se han desarrollado en un absoluto secreto. "No queríamos dar falsas esperanzas a los enfermos hasta que no estuviéramos seguros de que había opciones de que funcionara", ha afirmado Pouletty.

Sin coágulos
El nuevo corazón resuelve los dos principales problemas a los que hasta ahora se habían enfrentado las prótesis cardiacas artificiales: la formación de coágulos y un funcionamiento similar al órgano natural.

Al contacto con materiales artificiales, la sangre crea coágulos de sangre que multiplican los riesgos de accidentes cardiovasculares. "Los materiales biológicos utilizados en este caso son hemo-compatibles, lo que limita los riesgos de coagulación", señaló Carpentier. Poluetty ha precisado que el material orgánico utilizado es de origen animal, similar al empleado habitualmente para fabricar válvulas cardiacas.

Por otro lado, los antecesores de la prótesis no regulaban de forma automática la actividad cardiaca, sujeta a cambios en función de la actividad del portador. El nuevo prototipo está dotado de captores electrónicos y de un complejo sistema electromecánico que detecta la posición en la que se encuentra el paciente, de pie, sentado o tumbado, además de la presión venosa y arterial ligada a su actividad, por lo que adapta la frecuencia cardiaca y el fluido a las diferentes situaciones.

"La idea es que el paciente que lleve este corazón pueda incluso correr sin tener que preocuparse de regular la prótesis", ha explicado Carpentier en su presentación ante la prensa.

Como explica a elmundo.es el doctor Francisco Fernández Avilés, jefe del servicio de Cardiología del Hospital Gregorio Marañón de Madrid, en la actualidad hay varios grupos en el mundo intentando desarrollar un corazón de este tipo, "sobre todo en Berlín y Texas, EEUU". Según sus explicaciones, existen dos tipos de corazones artificiales: "uno para ser implantado manteniendo el órgano natural, a la espera de un trasplante o de que éste pueda ser reparado, o bien para sustituir totalmente al órgano natural".

"Sin conocer los detalles, marca una diferencia realmente importante con los desarrollos que se han realizado hasta hora en el campo de la sustitución cardiaca parcial o total con dispositivos electromecánicos de asistencia: la utilización de biomateriales hemocompatibles, que minimizan o anulan el riesgo de formación de coágulos; y la incorporación de biosensores, que permiten que el corazón artificial adapte su funcionamiento de forma automática a las necesidades del paciente en cada momento", explica Fernández Avilés tras conocer el logro de sus colegas franceses.

Tecnología aeronáutica
Para el profesor Pouletty, se trata de la primera prótesis "que imita las propiedades fisiológicas de un corazón humano real". El instrumental que incluye el corazón se ha inspirado del que se usa en la fabricación de tecnología punta para aviones y satélites, puesto que parte de la financiación del proyecto corre a cargo del consorcio europeo EADS.

"Hemos reunido a un equipo multidisciplinar que nos ha permitido obtener soluciones innovadoras que difícilmente se les hubieran ocurrido a científicos procedentes del campo de la medicina", señaló Pouletty. Uno de los retos más importantes del proyecto era la miniaturización del instrumental, puesto que el corazón tiene la misma talla y el mismo aspecto que un corazón humano.

Para llegar a este instrumento que va a "alargar la vida a millones de pacientes", un equipo de investigadores franceses ha precisado de 15 años de estudios y una inversión de 55 millones de euros, financiados en parte con dinero público. "Desde los años sesenta, varios grupos de EEUU llevan trabajando sin éxito para diseñar un corazón artificial", apunta Castells, "se pensaba que sería fácil diseñar un mecanismo capaz de bombear los cinco o seis litros de sangre que necesita un individuo adulto, pero no ha sido así".

Pero el profesor Carpentier considera que el coste final de cada corazón artificial será similar al de un trasplante humano. La prótesis ideada por los médicos franceses tendrá una duración de "al menos" cinco años en su primera fase, aunque los científicos aseguran que en los desarrollos sucesivos su vida aumente hasta alcanzar los 20 años.

"Inicialmente es una buena respuesta para pacientes que no tienen otra salida inmediata. Ofrece cinco años más de vida a enfermos que no tienen ninguna esperanza", ha asegurado Pouletty. La principal limitación de la prótesis está ligada a su sistema de alimentación, ya que funciona con baterías que deben ser recargadas. "En la actualidad estas baterías duran entre cinco y seis horas, pero estoy convencido de que con los progresos técnicos en esta materia, cuando procedamos a los primeros trasplantes su autonomía será mayor", afirmó Carpentier.

"La limitación de la alimentación es real", admite por su parte Fernández Avilés, "pero los avances técnicos la resolverán 'fácilmente'. En fin, una contribución más a la medicina cardiovascular del Profesor Carpentier, uno de sus pioneros más notables", concluye.


continua llegint

La Coordinadora per la Sanitat Pública alerta contra la possibilitat de la privatització creixent del sector

“Els diners públics haurien de ser per a la sanitat pública”. Aquesta va ser una de les principals conclusions de la jornada de debat que organitzava el passat dissabte, i a l’Ateneu, la Coordinadora per a la Sanitat Pública de Barberà, Cerdanyola, Montcada i Ripollet.


La treballadora en atenció a l’usuari de l’Institut Català de la Salut, Lola Castro, i el metge jubilat Roger Bernat, van ser els encarregats d’obrir el debat al voltant de la salut pública i els diferents models de gestió.

Tots dos van coincidir en destacar la clara tendència de la sanitat pública cap a un sistema de mercat, en el que cada cop hi ha més intermediaris i en el que cada cop l’usuari és el més afectat i el menys beneficiat.

Lola Castro creu que l’amenaça sobre la sanitat pública requereix l’articulació d’un ampli moviment de defensa del sistema en el que tota la societat civil estigui representada. Segons Castro, en el context de crisi en el que ens trobem, aquest moviment ha de reclamar el dret a la salut i el no haver de pagar amb menys prestacions un enorme dèficit “que no hem provocat els treballadors”.

La treballadora de l’Institut Català de la Salut també va mostrar la seva rotunda oposició al sistema de copagament de la sanitat pública que, una vegada més, s’ha posat a debat; recentment, a causa de les declaracions de la consellera de Salut, Marina Geli, que considera aquest sistema com a una possible fórmula per fer front a la crisi.

El metge Roger Bernat afirmava ahir durant la jornada que el copagament “només ens porta a l’especulació econòmica i financera” i ens allunya d’una bona atenció a l’usuari. Segons constatar en altres països en els quals s’està aplicant aquest sistema, el copagament no suposa cap estalvi i només serveis per introduir més desigualtats socials ja que es penalitza a les persones amb menys recursos. Segons Bernat, el sistema públic es submergeix capa cop més en el sistema de mercat i els avenços de la ciència i dels treballadors de la sanitat tenen més dificultats per arribar als usuaris.

Lola Castro creu que la conselleria hauria de potenciar el sistema públic i, en cap cas, el concertat o privat. Per a Castro, “els diners públics haurien de ser per a la sanitat pública”.

Crida a la protesta ciutadana

D’altra banda, el portaveu de la Coordinadora per a la Sanitat Pública de Barberà, Cerdanyola, Montcada i Ripollet, Ignacio Barquín, va afirmar que la sanitat pública s’està dividint en porcions i va fer una crida a la participació i protesta ciutadana en defensa dels nostres bens comuns “que mai havien estat en tant perill com ara”.

La Coordinadora ha previst una nova jornada de reflexió i debat per al proper 15 de novembre a Ripollet. El tema de debat serà el dels govern territorial de salut i la participació ciutadana.

continua llegint

Rosa Díez (UPyD): En España caminamos hacia "17 sistemas de salud diferentes"

La diputada y portavoz de Unión Progreso y Democracia (UPyD), Rosa Díez, considera que "en España caminamos hacia 17 sistemas de salud diferentes en los que los servicios que reciben los ciudadanos vienen marcados por el territorio en el que residan".
Así lo expresa en la entrevista concedida al periódico de la discapacidad "cermi.es", órgano de expresión del Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi), que será publicada en noviembre.



En la entrevista, a la que ha tenido acceso Servimedia, Díez asegura que la aparición de estos 17 sistemas de salud crearía ciudadanos de primera y de segunda. Desde UPyD consideran que el Estado debe garantizar la igualdad asumiendo un catálogo de prestaciones básicas para todos los ciudadanos con independencia de donde vivan.


En este sentido, Díez pone como ejemplo la atención a personas afectadas por una enfermedad mental, que en España se enmarca en 11 planes autonómicos diferentes, así como ocurre con las prestaciones a la dependencia.


La diputada cree que es necesario "un acuerdo interinstitucional y social que garantice la sostenibilidad financiera a medio y largo plazo, acelere el despliegue del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD) y garantice la equidad territorial".


Además, Díez califica de "muy conservador" el presupuesto anunciado por el Gobierno para poner en marcha el SAAD, una cuantía que UPyD estima en 4.000 millones de euros anuales, casi cuatro veces más de lo que prevén los Presupuestos Generales del Estado para 2009.


En opinión de esta parlamentaria, "en el contexto actual de crisis económica, caben actuaciones destinadas a mejorar la renta disponible de las personas menos afortunadas o de las que tienen unas mayores cargas familiares. Y lejos de anotar esas mejoras, el proyecto que presenta el Gobierno es claramente regresivo".


Díez considera que la economía española requiere un impulso fiscal positivo, que debería concretarse en una composición del gasto publico dirigido a paliar los déficit estructurales de nuestro país: educación, I+D+i y mejora de la competitividad.


Esta estrategia, según la diputada, debería ir acompañada de políticas de redistribución que han de atender adecuadamente a las pensiones, el desempleo, la protección de las familias y las ayudas a las situaciones de dependencia.


En cuanto al copago, la portavoz considera que "no debe suponer una barrera para acceder las prestaciones a las que las personas con discapacidad tienen derecho por ley". Por ello, cree que es importante que, además de tener en cuenta la renta, "se establezcan unos porcentajes máximos que no supongan un impedimento real al beneficiario".


INSERCIÓN LABORAL


Respecto a la integración laboral de las personas con discapacidad, Díez asegura en la entrevista que en España hay 1.300.000 personas con discapacidad en edad de trabajar (entre 16 y 64 años) "de las que sólo lo hace el 32%". Además España ocupa uno de los últimos lugares de la Unión Europea en cuanto a inserción laboral se refiere, afirma.


Por este motivo, cree necesario establecer nuevas medidas o mejorar las que ya existen para animar a estas personas a no quedarse en casa. En cuanto a medidas concretas para dinamizar el empleo propone revisar el catálogo de ayudas e incentivos al empleo ordinario, centros especiales de empleo y empleo autónomo.


Asimismo, la diputada habla del sobrecoste que soportan las familias con una persona con discapacidad en su seno, por lo que propone mejorar el tratamiento fiscal de la discapacidad en el nuevo IRPF.


Por último, la portavoz de UPyD asegura que desde su partido trabajarán para que la transposición de la Convención de la ONU sobre los derechos de las personas con discapacidad a la normativa española se haga de la mejor forma posible. En esta línea asegura que "no tiene sentido elaborar políticas para la discapacidad sin contar con el movimiento asociativo, con los destinatarios de esas políticas que son, al fin y al cabo, los auténticos conocedores de los problemas y de las mejores soluciones".


continua llegint

El sedentarisme i l'obesitat disparen els casos d'apnea

L'increment de l'obesitat i la inactivitat a la que s'ha acostumat la societat ha incrementat el número de pacients en unitats de son per problemes d'apnea, un trastorn que provoca pauses respiratòries durant la vigília i que pot tenir serioses repercussions.



"El principal factor d'aquest augment és el sedentarisme", explica el cap de Pneumologia de l'Hospital Clínic Universitari de La Corunya, Héctor Verea. Per aquest motiu, el primer pas per tractar l'apnea és elaborar una dieta equilibrada per al pacient, que "en el millor dels casos acabarà per sí mateixa amb el problema".

Els roncs tenen efectes negatius i riure's d'ells és "com si ara ens riguéssim d'un coix o un manc", indica Verea.

L'apnea afecta gairebé a uns dos milions d'espanyols, però a judici del doctor, els dos col·lectius que més preocupen als pneumòlegs són els menors obesos i els conductors professionals que pateixen aquesta patologia. Són aquests persones que no dormen bé en general i aquestes parades respiratòries les provoquen una somnolència diürna que pot ser molt perillosa a la carretera. Per aquest motiu és molt important el diagnòstic d'aquest trastorn en quan es detecten els primers símptomes.

L'augment de pacients en les unitats de son ha fet que els professionals que treballen en aquestes unitats reclamin a les administracions sanitàries sistemes portàtils de diagnòstic als hospitals i aparells que el pacient pugui emportar-se a cada per a realitzar un prediagnòstic i esbrinar si realment pateix episodis d'apnea.

Fins al moment, un dels millors tractaments són els cPAP intel·ligents o auto-cPAP, uns petits ventiladors que obren les vies respiratòries i exerceixen una pressió continua perquè el pacient pugui respirar bé durant tota la nit. Però l'aparatologia és només una part del tractament, assenyalen els experts, i és imprescindible seguir una dieta per eliminar el sobrepès i evitar l'alcohol i els menjars copiosos abans d'anar al llit. La cirurgia sobre el paladar o sobre el maxil·lar pot ser beneficiosa per algunes persones, però el doctor Verea no la recomana, ja que "a vegades a la persona li canvia la veu i no s'hi acostuma".


--------------------------------------------------------------------------------

continua llegint

dijous, 23 d’octubre de 2008

Un fármaco para la leucemia, segunda opción en el tratamiento de la esclerosis múltiple

Una nueva alternativa para los pacientes con esclerosis múltiple que no respondan a los tratamientos actuales. Un estudio, actualmente en fase III, muestra que un fármaco para la leucemia, el alemtuzumab, podría ser eficaz como segunda opción terapéutica. Eso sí, los efectos secundarios no son nada desdeñables y la terapia requiere una férrea supervisión por parte del especialista.


El citado fármaco inmunosupresor "actúa sobre un receptor de la molécula CD52, disminuyendo de forma drástica los linfocitos T. Su potencial es tan grande que es capaz de reducirlos durante un año. En la esclerosis múltiple este efecto es esencial, ya que se trata de una enfermedad producida por una alteración en los citados linfocitos [que destruyen la mielina o el recubrimiento de las fibras nerviosas]", explica a elmundo.es Rafael Arroyo, jefe de la Unidad de Esclerosis Múltiple del Hospital Clínico San Carlos (Madrid).

Su actuación sobre estos glóbulos blancos, que es básica para el trastorno neurodegenerativo, supone un drástico impacto en el sistema inmunológico, lo que expone al paciente a múltiples efectos secundarios. De hecho, el ensayo en fase II, publicado ahora en 'The New England Journal of Medicine', tuvo que suspenderse durante casi dos años tras detectarse tres casos (una muerte incluida) de 'púrpura trombocitopénica', un trastorno fruto de la reducción de plaquetas y que aumenta el riesgo de hemorragia.

Unos resultados abrumadores
A pesar de ello, los investigadores de la Universidad de Cambridge (Reino Unido), que llevan varios años estudiando el papel del fármaco en este trastorno, decidieron reanudar el ensayo y obtuvieron unos resultados bastante abrumadores. En comparación con el interferón beta-1a (el tratamiento más usado actualmente), el inmunosupresor disminuyó un 74% el riesgo de padecer un brote y mejoró un 71% el nivel de discapacidad, transcurridos tres años.

El trabajo se basó en 334 pacientes con esclerosis múltiple en brotes -que siguen sufriendo estas recaídas-, con pocas secuelas y, en general, bastante jóvenes. Procedentes de distintos centros europeos y estadounidenses, 111 sujetos se pincharon interferón beta-1a tres veces a la semana, durante un año, y el resto recibió ciclos anuales del alemtuzumab (en dosis de 12 mg o 24 mg diarios).

"Nuestros resultados ponen sobre la mesa la dificultad que supone exponer a los jóvenes con poca afectación a un fármaco que puede provocar serios efectos adversos", reconocen los propios autores. Sin embargo, ellos mismos afirman, "apoyan la hipótesis de que la supresión temprana de la inflamación [...] inhibe la compleja cascada de mecanismos patológicos, responsable a largo plazo de la discapacidad".

"Tiene una eficacia espectacular. Al principio se probó en las formas progresivas de la enfermedad, con pacientes más afectados, pero se vio que no funcionaba. Ahora, se ha detectado un buen papel en las fases inflamatorias, en las que los enfermos sufren más brotes", declara a elmundo.es Guillermo Izquierdo, presidente del comité médico de la Asociación Española de Esclerosis Múltiple (AEDEM).

Casi todos sufrieron un efecto adverso
Pero, de nuevo, cabe referirse a las consecuencias perjudiciales ya que, según aclaran los autores, "casi todos los pacientes sufrieron al menos un efecto adverso". Al final del ensayo, entre los que tomaron el inmunosupresor se detectaron dos muertes (una se relacionó con problemas cardiovasculares y otra con la 'púrpura trombocitopénica') y tres cánceres, frente a un sólo caso entre los que recibieron el interferón. "No se vio una clara relación entre estos tumores y el tratamiento", aclara el doctor Izquierdo, responsable de la Unidad de Esclerosis Múltiple del Hospital Virgen Macarena (Sevilla).

Entre los principales efectos secundarios, también cabe destacar el aumento del riesgo de padecer una alteración severa de la glándula tiroides (un 23% frente al 3% detectado en los enfermos que se pincharon el tratamiento convencional) o una infección (un 66% frente a un 47%, respectivamente).

"Se trata de un fármaco de nuevo diseño, muy prometedor, que ha logrado algunos de los mejores resultados, en fase II, en el abordaje de los brotes y la progresión de la enfermedad. Su eficacia inicial es muy alta pero surgen dudas sobre su seguridad a corto y largo plazo", reconoce el doctor Arroyo.

Por lo prometedor de sus propiedades, él y el doctor Izquierdo son dos de los muchos expertos que se han enrolado en el ensayo internacional en fase III de este medicamento. "Nos basaremos en pacientes con brotes que no respondan a otros tratamientos, lo estudiaremos como una terapia de segunda línea [...] Por eso, es probable que sean un poco mayores [que en el trabajo británico]", aclara el especialista del Clínico de Madrid.

"Estos enfermos necesitan terapias eficaces y no hay que impedírselo. Lo que sí tenemos que hacer es ser muy cuidadosos y llevar una gran supervisión", concluye el experto de la AEDEM.


continua llegint

El Consejo de Europa reclama polticas de discapacidad basadas en los derechos humanos

El Comisario de Derechos Humanos del Consejo de Europa, Thomas Hammarberg, ha reclamado que las polticas en materia de discapacidad de los paises europeos se basen en los derechos humanos, segun informa esta institución a traves de su página web.
Hammarberg ha hecho este llamamiento con motivo de la presentación de un documento consagrado a los derechos de las personas con discapacidad, en el que analiza los diferentes obstáculos que impiden a este colectivo disfrutar plenamente de una buena calidad de vida en Europa.
El documento ofrece una serie de recomendaciones para que los Estados miembros traten de forma más efectiva las necesidades de las personas con discapacidad, e impulsen el cambio cultural en la sociedad.


Tambien subraya que los gobiernos europeos deberan adoptar acciones basadas en los derechos humanos para mejorar la inclusin y la participación de las personas con discapacidad, y que para ello es necesario un trabajo planificado y sistemático.
El Comisario de Derechos Humanos del Consejo de Europa considera alentador que varios pases de la UE hayan adoptado planes y estrategias en el ámbito de la discapacidad, pero cree que el paso de la teora a una aplicacin prctica ha sido demasiado lento.
"Hasta ahora las políticas en materia de discapacidad se han centrado de forma casi exclusiva en la asistencia institucional, la rehabilitación médica y los subsidios sociales, sin embargo se debe dar más importancia a los derechos humanos de las personas con discapacidad", ha asegurado Hammarberg.

continua llegint

Aconsegueixen obtenir cèl·lules mare a través del greix extret d'una liposucció

Fins ara, només es podien aconseguir cèl·lules mare a través de la sang del cordó umbilical i la medul·la òssia. Després de sis anys d'investigació, la clínica barcelonina Planas, ha validat una nova tècnica que permet obtenir-les, també, a través del greix extret d'una liposucció. És una tècnica pionera a tot el món i permetrà a les persones que se sotmetin a aquesta intervenció quirúrgica a guardar les seves cèl·lules mare en un banc per si les necessiten en un futur. Això sí, hauran de pagar un banc privat, ja que de moment no hi ha cap banc públic de cèl·lules mare obtingudes amb aquesta novedosa tècnica anomenada Lipo-Save.



El doctor Jorge Planas, director mèdic de la Clínica Planas, ha explicat que Lipo-Save revoluciona el present i futur de la medicina regenerativa ja que gràcies a aquesta tècnica, “totes aquelles persones que no hagin tingut l'oportunitat de conservar el seu cordó umbilical en el moment del seu naixement, fins ara única font d'extracció de cèl·lules mare juntament amb la medul·la òssia, podran obtenir-les conservar-les a partir del greix d'una liposucció”.

Planas ha explicat que tots els teixits del cos humà contenen cèl·lules mare, tot i que el greix és el que conté una major quantitat. A més, la seva extracció resulta menys agressiva i econòmica, ja que es pot fer amb una simple liposucció.

Les cèl·lules es guarden en un banc privat britànic
Després d'extreure el greix, s'emmagatzemen 200 centímetres cúbics en un envàs creat especialment per a aquesta tècnica. Després, s'envia l'envàs abans de 30 hores a un banc privat de cèl·lules mare privat del Regne Unit, on serà congelat a menys 180 graus. Les cèl·lules es podran conservar, així, previ pagament durant anys, fins que la persona les necessiti.

Les cèl·lules mare ja s'apliquen a diferent caps de la medicina, com ara el tractament de la leucèmia o dels limfomes. A més, es preveu que les seves aplicacions augmentaran en el futur, a mesura que avanci la investigació, i podrien servir per tractar malalties com la diabetis, les malalties cardiovasculars o en traumatologia.


--------------------------------------------------------------------------------

continua llegint

Identifiquen una via de dispersió del virus de la SIDA en el sistema immune

Un estudi, amb participació de l'Institut d'Investigació de la SIDA (IrsiCaixa), ha identificat una nova via d'entrada utilitzada pel VIH per infectar el sistema immune, i que usa les cèl·lules dendrítiques com "cavalls de Troia" que, en condicions normals, s'encarreguen d'eradicar el virus. Conèixer aquesta via és essencial per al desenvolupament d'estratègies terapèutiques per combatre el VIH, han informat els autors d'aquest estudi elaborat amb la col·laboració de les Unitats d'Immunologia i Anatomia Patològica de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelonès) i del Departament de Microbiologia de la Universitat de Boston (EUA), i amb el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació.


L'estudi, que publica la revista "Blood", de l'associació nord-americana d'hematologia, explica que quan un patogen entra en l'organisme, les cèl·lules dendrítiques juguen un paper clau en l'organització de la resposta immune. La seva funció consisteix a patrullar l'organisme i capturar els agents infecciosos que envaeixen el cos.

En condicions normals, una vegada que les cèl·lules dendrítiques han capturat patògens com ara el VIH, les cèl·lules maduren i són capaces de degradar-los i presentar-los a la seva principal diana: els limfòcits T CD4+, que s'encarregaran d'organitzar la destrucció de l'agent invasor. Això no obstant, treballs previs en què ja havien participat aquests investigadors mostren com el VIH pot entrar en grans quantitats en les cèl·lules dendrítiques i s'acumula en elles sense arribar a ser degradat, fet que permet la dispersió del virus i facilita la infecció dels limfòcits T CD4 en els ganglis limfàtics, centres de la resposta immune.

Estudi pioner
L'estudi demostra per primera vegada que el VIH s'aprofita de la mateixa via d'entrada a les cèl·lules dendrítiques madures que unes partícules anomenades exosomes, generades pel sistema immune per amplificar la informació sobre el tipus d'agent infecciós que ataca a l'organisme. Els exosomes tenen, entre d'altres funcions, la capacitat d'estimular la resposta immune en zones allunyades del focus d'infecció.

Segons l'investigador de l'ICREA (institució catalana d'investigació i estudis avançats) i coordinador del treball, Javier Martínez-Picado, les similituds que han trobat entre el mecanisme d'entrada del VIH i el mecanisme natural d'entrada de les partícules del sistema immune anomenades exosomes, hauria de guiar-los en el disseny de teràpies que permetin frenar un dels mecanismes de disseminació de la infecció més eficients que es coneixen.


--------------------------------------------------------------------------------

continua llegint

Sanitat vol augmentar les donacions d'òrgans a través d'urgències i les unitats d'ictus

L'Organització Nacional de Transplantaments (ONT) ha engegat una metodologia per augmentar les donacions d'òrgans a través dels serveis d'urgències i de les unitats d'ictus, amb la qual espera incrementar en un 20% el nombre de donacions. Així ho ha explicat avui el ministre de Sanitat, Bernat Soria, en la inauguració d'un curs internacional sobre aquesta matèria.



L'objectiu del pla de Sanitat és passar dels 34,3 donants per milió d'habitants que existeixen a l'actualitat a Espanya als 40 en totes les comunitats autònomes. Això permetria passar dels 3.800 trasplantaments anuals a 4.500 procedents de donants morts, és a dir, "salvar la vida a 700 persones", en paraules de Sòria.

El ministre ha explicat que la metodologia ja s'aplica en alguns centres, com l'Hospital San Pedro de Logroño, amb 72 donants per milió d'habitants, i el de la Vega Baixa d'Oriola (Alacant), amb 65, que han estat citats com a exemples a seguir. En aquest últim, ha dit, es detecten el doble i fins al triple de possibles donants.

L'aplicació d'aquest mètode suposa implicar als metges d'urgències i als neuròlegs que treballen en les unitats d'ictus en la detecció dels potencials donants. La ONT, a més d'aquest pla, per augmentar les donacions, tractarà també de fomentar la donació entre persones no nascudes a Espanya, disminuir la taxa de negatives familiars, del 16% actual al 10%, i potenciar la donació en viu.

Aquestes són unes possibilitats de millora del sistema de trasplantaments espanyol, que és "capdavanter" i "referent" per a altres països, ha assegurat Sòria, qui ha anunciat una pròxima trobada amb el seu col·lega britànic per a implementar el model espanyol a Regne Unit. Així mateix, ha anunciat que la Unió Europea ha encarregat a Espanya la redacció de la Directiva Europea sobre Donació i Transplantaments.


--------------------------------------------------------------------------------

continua llegint

dimecres, 22 d’octubre de 2008

La Vall d'Hebrón estrena un accelerador lineal per tractar el càncer infantil amb més precisió i amb menys risc


L'Associació de Familiars i Amics d'Ángel Manzanares, s'ha mostrat molt satisfeta amb aquesta estrena ja que amb ella s'assoleix una de les seves reivindicacions. Representants de l'entitat i l'Alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, van acudir a la presentació oficial del nou aparell.

L’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona ha inaugurat la posada en marxa d’un nou accelerador lineal que permet tractar el càncer infantil amb més precisió i amb menys risc d’afectar els teixits sans. És el primer a Catalunya i el tercer a tot l’estat espanyol amb aquestes característiques.

L’aparell és el quart que té l’hospital però el més avançat i modern perquè aplicarà tècniques d’irradiació de radiocirurgia i radioteràpia estereotàxica, i això li permet ser precís en la localització de la lesió i l’hora d’administrar la dosi.

El nou accelerador està indicat en casos de lesions cranials com tumors cerebrals malignes i benignes, tant en pacients adults com pediàtrics, malformacions arteriovenoses, metàstasis cerebrals i tumors extracranials, entre d’altres.

L’aparell permetrà incrementar el nombre de tractaments de radioteràpia convencional en adults fins a uns 300 pacients l’any, el que suposa un total de 1.800 pacients tractats l’any.

Una de les reivindicacions de la FADAM

Aquest aparell ha estat llargament reivindicat per l’associació cerdanyolenca FADAM, Familiars i Amics d’Ángel Manzanares, que va néixer amb l'objectiu d'ajudar a les persones amb malalties oncològiques i treballar per potenciar la investigació del càncer infantil.
En l’acte d’ahir estaven presents representants de l’associació, l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, directius metges de l’hospital, la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, i el doctor Pere Mir que ha estat el mecenes que ha fet possible amb la seva aportació econòmica la compra del nou aparell.

La consellera deia, en la seva intervenció, que l’Hospital de la Vall d’Hebron és el més gran de Catalunya i el que té més pacients que necessiten un accelerador d’aquestes característiques.

La posada en funcionament d’aquesta infrastructura és un exemple més de la col·laboració públic-privada en l’àmbit de la salut ja que la instal·lació ha estat possible gràcies a la donació feta pel doctor Pere Mir, un mecenes que a través de la seva fundació ha donat 2,5 milions d’euros per la compra de l’accelerador. La Generalitat ha assumit el cost de l’obra pública. La inversió total d’aquest equipament ascendeix a uns 3,9 milions d’euros.

Agraïments per a la FADAM

La consellera agraïa a Pere Mir la seva aportació i la posava com a exemple de la col·laboració pública-privada que fa possible que un centre sanitari com aquest estigui a l’avantguarda en la recerca i en el servei que s’ofereix. La consellera també anomenava a l’associació FADAM per la seva lluita i el treball fet per a la comunitat

Recordem que l’Associació FADAM i el Rotary Club de Cerdanyola van lliurar el passat mes de setembre un xec per valor de 21.750 euros a la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron per a la investigació del Càncer Infantil. Aquesta quantitat és el 75% del recaptat a la Nit Solidària organitzada pel Rotary Club el passat mes de maig. El 25 % restant, 7.250 euros, es van destinar a les obres de recuperació de l’ermita de Santa Maria de Les Feixes.

continua llegint

Obres d'adequació al departament dels Serveis Socials a Ripollet.


Dimarts, dia 21 d'octubre, s'inicien les obres d'adequació del departament dels Serveis Socials municipals (c. de la Salut, 1). Amb aquestes obres s'aconseguirà un nou espai de treball d'uns 40 metres quadrats i un petit espai de magatzem. També s'aprofitarà per fer una nova cambra higiènica adaptada i millorar les sortides d'emergència.

El termini d'execució de les obres és de 2 mesos i l'import a què ascendeixen és de 20.165,66 euros i han estat adjudicades a l'empresa Constructobras Montcada.

continua llegint

La deixalleria municipal de Cerdanyola s'adequa per poder rebre materials de fibrociment


El servei, que entrarà en funcionament el proper 3 de novembre, permetrà a la ciutadania portar a la deixalleria els materials d'amiant que no s'hagin de desmuntar, tallar, trencar o foradar, per evitar el despreniment de fibres, tal i com s'aconsella a la guia "On és l'amiant?" que l'Ajuntament ha presentat avui amb consells pràctics per saber què és l'amiant, quina perillositat té, com identificar-lo i què fer-ne en cas de descobrir-lo a casa.

El proper 3 de novembre la deixalleria municipal de Cerdanyola posa en marxa un nou servei que permetrà acollir materials de fibrociment provinents de les llars cerdanyolenques, així s’ha anunciat avui durant la presentació de la guia “On és l’amiant?” que es distribuirà a tots els domicilis de la ciutat amb consells pràctics per saber què és l’amiant, quina perillositat té, com identificar-lo i què fer-ne en cas de descobrir-lo a casa.
El tinent d’alcalde de Medi Ambient i Territori, Rafael Bellido, explica que l’amiant ha incidit de tres formes a Cerdanyola: la primera en la salut de les persones afectades, després perquè ha deixat abocadors de fibrociment a la localitat i la tercera perquè tenim molt material fet de fibrociment a les llars, no només a Cerdanyola.
Fins ara, les persones que es volien desprendre del material que tenien a casa havien de contractar una empresa especialitzada, amb personal format, la qual cosa suposava una despesa important per al particular. Per aquest motiu, s’ha buscat una solució per a aquelles operacions senzilles que no requereixin desmuntatge, ni manipulat de la peça, mitjançant dues accions: disposar dels consells pràctics per fer aquestes operacions senzilles i tenir una instal.lació propera per poder recepcionar el material, en aquest cas la deixalleria municipal.
La guia, de 16 pàgines, és una eina adreçada als particulars, amb informació sobre què és i com afecta a la salut l’amiant, com identificar-lo i com actuar si el tenim a casa. Primera deixalleria de Catalunya que recull fibriociment
La deixalleria municipal (carretera de Sant Cugat, km 2,2) s’ha adaptat per recepcionar el fibrociment amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya, amb la col.laboració de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, el Departament de Treball i l’Associació d’Afectats per l’Aminat de Cerdanyola i Ripollet i s’ha format al personal per tractar amb aquest material. Serà la primera deixalleria de Catalunya adaptada per rebre fibrociment i actuarà com a prova pilot.
El cap de Medi Ambient de l’Ajuntament, Jordi Bertran, desgrana els continguts de la guia “On és l’amiant?” i explica que davant l’amiant cal ser “contundent per donar a conèixer que és un material problemàtic” i alhora “ser prudent i no despertar una alarma innecessària” ja que cal tenir en compte que el material és molt perillós “quan es trenca i s’inhalen les fibres”, si aquest no és el cas, la perillositat és baixa. La guia detalla com podem identificar el material i, si es detecta a casa, com preparar-lo per portar a la deixalleria a partir del 3 de novembre, però sempre tenint en compte que si per treure el material es necessita desmuntar-lo, no ho pot fer el particular sinó que caldrà contractar els serveis d’una empresa especialitzada que se n’encarregui. Per la seva banda, el representant de l’Associació d’Afectats per l’Amiant, Jesús Ferrer, valora molt positivament la guia i remarca la finalitat preventiva de la mateixa perquè, segons indica, “és millor que la publicació no sigui una alarma sinó una alerta”. Ferrer també demana a les administracions competents “una mica d’ajuda per a aquells ciutadans que, per les seves circumstàncies personals, no puguin portar els materials a la deixalleria”.
Un pas més en la prevenció La directora de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, recorda el caràcter d’experiència pilot que té el nou servei de la deixalleria i la publicació “On és l’amiant”?. Per a Català, la guia “no és un manual de bricolatge de l’amiant, sinó que està inscrita en el camp de la prevenció”.
Genoveva Català lloa la tasca de l’Ajuntament de Cerdanyola perquè “ha tirat endavant un programa de gestió integral de l’amiant i ha portat a terme diferents iniciatives en aquest camp. Cerdanyola està al capdavant com a municipi d’aquestes experiències a Catalunya, després s’adaptaran deixalleries a Gavà, Badalona i Barcelona”. Català comenta que la iniciativa de la guia i de l’adequació de la deixalleria “és un pas més en la prevenció” però adverteix que s’ha de seguir treballant “en la millora i sanejament dels espais”. Rafael Bellido anuncia que s’està treballant per oferir un règim d’ajuts per a aquelles operacions que requereixein de la participació d’una empresa perquè el material que s’hagi de treure de casa s’hagi de desmuntar.

continua llegint

L'ajuntament de Barcelona substituirà les màquines expenedores no saludables


L'Ajuntament de Barcelona substituirà les màquines expenedores de begudes gasoses i pastisseria industrial en els centres públics per altres que puguin contenir fruita, sucs i productes lactis o derivats. La Comissió d'Acció Social ha aprovat, amb l'abstenció del PP i el vot a favor de la resta de grups, una proposició d'ERC perquè el consistori barceloní promogui els hàbits de la dieta mediterrània i els beneficis d'una alimentació saludable "predicant amb l'exemple". Les màquines capaces d'expendre fruita i sucs substituiran les actuals a escoles, biblioteques i centres de titularitat municipal i, en un futur, a les instal·lades en llocs de gestió semipública com la xarxa de transports metropolitans.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha fet públic un document que conté recomanacions sobre la localització i els continguts de les màquines expenedores d’aliments als instituts. Segons el text, és recomanable que els joves estudiants tinguin un accés més fàcil i barat a la fruita i les begudes sense sucre.

Enllaços
Document Recomanacions sobre màquines expenedores d’aliments i begudes
És necessari que les màquines de begudes i menjar d’escoles i instituts augmentin la quantitat de menjar saludable a disposició dels joves usuaris. Aquesta és la recomanació bàsica que ha fet pública el Departament de Salut de la Generalitat mitjançant el document Recomanacions sobre màquines expenedores d’aliments i begudes.
A Espanya, un de cada quatre menors de 14 anys pateix obesitat o excés de pes. Per tal de millorar l’alimentació dels adolescents quan no són a casa, Salut ha considerat oportú recomanar als centres educatius restringir l’accés a les màquines d’aliments als menors de 16 anys. A més, els propis aparells hauran de disposar de continguts més saludables, com aigua, productes lactis, entrepans, fruita o begudes amb poc sucre; i reduir la quantitat de dolços i pastisseria.
Segons el document, si les recomanacions es fan efectives, els adolescents catalans disminuiran el consum d’aliments alts en calories. A més, s’evitarà el consum desmesurat entre hores, que afecta als àpats posteriors.
Les recomanacions han estat consensuades pels Departaments de Salut, Educació i Joventut de la Generalitat, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Associació catalana de Vending, la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, la Societat Catalana de Pediatria i el Centre d’Ensenyament Superior en Nutrició i Dietètica.

continua llegint

Les dones immigrants es fan menys mamografies que les catalanes


El Dia mundial contra el Càncer de Mama es va commemorar diumenge, però durant tota la setmana s'estan duent a terme diverses activitats per insistir en la importància de la detecció precoç. Avui, l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha fet públic un informe sobre dones immigrades i càncer de mama i s'han donat a conèixer algunes dades importants.


L'estudi, fet a Barcelona, mostra que les dones nouvingudes es fan menys mamografies que les autòctones, per diverses creences i valors, la qual cosa posa en risc la seva salut ja que no permet una detecció precoç del càncer de mama.Per això, s'insisteix en què els programes de prevenció siguin capaços d'atendre la diversistat cultural mitjançant activitats de sensibilització i educació de manera que totes les dones, siguin d'on siguin, es facin una mamografia bianual a partir dels 50 anys.

continua llegint

Augmenta la incidència de la diabetis entre els nens menors de 5 anys

Cada vegada hi ha més nens espanyols menors de cinc anys amb diabetis, un fet que els científics atribueixen a "factors ambientals més agressius" que fan que la malaltia aparegui de forma més precoç. Així ho ha anunciat aquest matí la doctora Raquel Barrio, responsable de la Unitat de Diabetis Pediàtrica de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal, en una roda de premsa convocada amb motiu de la celebració, el pròxim 14 de novembre, del Dia Mundial d'aquesta patologia, que aquest any se centrarà en els nens i adolescents. A Espanya, es calcula que uns 30.000 menors de 15 anys pateixen aquesta malaltia, la qual cosa suposa una incidència d'entre 10-16 afectats per cada 100.000 nens. A més, cada any es registren uns 1.100 casos nous.



La doctora Barrio ha ressaltat que, mentre que el número de casos es manté estable a Catalunya i Madrid, hi ha un "augment evident" a Andalusia, on la incidència ha incrementat un 3,4% en els últims cinc anys. Així, mentre que a la Comunitat de Madrid pateixen aquesta malaltia 16 per cada 100.000 nens i a Catalunya 13,7, a Andalusia i les Canàries s'eleven fins a entre 20 i 25. Barrio ha assegurat que es desconeixen les raons que causen aquesta diferència, però ha recordat que la diabetis infantil és autoimmune i té una base genètica que no varia, per la qual cosa "l'augment exponencial ha de deure's a factors ambientals". Aquests factors podrien ser elements "tòxics", com els pesticides, o determinades infeccions per virus. "La diabetis està augmentant en nens menors de cinc anys, la qual cosa vol dir que els factors ambientals han de ser o més agressius o engegar-se més precoçment", ha reiterat la doctora. També ha explicat que fins i tot els marcadors que anuncien que es desenvoluparà la malaltia en els nens "apareixen molt precoçment, després del naixement". "Això ens fa pensar que possiblement ja hi hagi factors que intervenen en la vida intrauterina, tot i que no podem tenir més dades", ha conclòs. Els nens diabetics no s'han de sentir discriminats a l'escolaPer altra banda, el director de la Fundació per a la Diabetis, Rafael Arana, ha demanat al Govern que elabori un protocol perquè els petits que pateixen aquest problema puguin desenvolupar la seva vida amb normalitat a l'escola, sense sentir-se discriminats. Al seu judici, els centres escolars i els docents haurien de tenir "circuits i procediments clars" pels quals guiar-se a l'hora de tenir en classe a un nen amb aquesta malaltia o que es determini l'assistència continuada d'una infermera als centres.Carmen Marín, secretària del Patronat de la Fundació per a la Diabetis, ha presentat una enquesta on es desprèn que vuit de cada deu pares amb nens diabètics a Espanya pensa que els docents haurien d'estar millor informats sobre la malaltia; el 67% veu necessària la disponibilitat d'un professional d'infermeria durant les hores de col·legi i el 54% demanda una alimentació saludable per al bon control de la patologia. Finalment, Mercedes Galindo, educadora en diabetis de l'Hospital Clínic Universitari de San Carlos, ha exposat els resultats d'un altre estudi on es demostra que menys de la quarta part dels menors diabètics aconsegueix controlar bé la patologia.

continua llegint

Les persones tartamudes demanen “que se les deixi parlar”

Avui es commemora el Dia Internacional de la Tartamudesa, una jornada per donar a conèixer què és aquesta disfunció i que senten les persones que la pateixen, un 2% de la població adulta. El vicepresident de la Fundació Espanyola de la Tartamudesa, Álvaro Garaizabal, ha explicat a laMalla.cat que, malauradament, “ens hem quedat amb l'acudit senzill” i no veiem que darrera de la tartamudesa hi ha un problema seriós de discriminació. La jornada se celebra sota el lema “Deixa'ns parlar!” i és que això és, precisament, el que demanen les persones tartamudes.
Enllaços
Fundació Espanyola de la Tartamudesa
Un dels principals problemes de la tartamudesa és, segons ha explicat Garaizabal, “de definició”, ja que no està definida al sistema públic com a malaltia. Per això, des de la Fundació, reclamen que es reconegui i es normalitzi i demanen més recursos per a investigació per intentar avançar en els tractaments.

Com que no té definició, ser tartamut "no suposa cap avantatge" i no hi ha cap tipus de discriminació positiva ni cap ajut. En canvi, les persones tartamudes sí que pateixen un greu problema de discriminació negativa. De fet, fins al 2005 no podien accedir a la feina pública. En aquest sentit, Garaizabal ha explicat, per exemple, que hi ha moltes persones que superen totes les proves per accedir a una feina però que “els tomben a l'entrevista personal”, tot i complir amb tots els requisits. A més, sovint són víctimes de bromes i dels acudits dels altres. La tartamudesa és una disfunció de la parla que es comença a manifestar entre els 2 i els 5 anys. Per això, el millor és tractar-la quan abans millor, abans dels 7 anys, amb un logopeda. A més, és important tractar el nen amb comprensió, no burxar-lo amb frases com “parla bé!” i, com diu el lema de la jornada internacional, “deixar-lo parlar”. I és que, com ha explicat Garaizabal, la tartamudesa és només una “forma diferent de parlar” que s'ha d'acceptar sense pressionar l'altre.De moment, es desconeix l'origen de la tartamudsa, tot i que podria ser genètic, ja que s'ha detectat que hi ha molta més incidència entre els homes que entre les dones. Aquest extrem, però, no s'ha corroborat.

continua llegint

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Una qüestió d'imatge

El programa Gran Angular, una joia de la programació de TVE Catalunya, emetia ahir un programa titulat "Una qüestió d'imatge". Tres amics de l'ACIC, Associació Catalana per la Integració del CEC, hi participaven, oferint el seu punt de vista sobre la qüestió de les modes, la percepció que en tenen, com els afecta ...L'Òscar, la Txell i el José Àngel, tots tres invidents [el primer des dels 18 anys i els altres dos, des del naixement] explicaren coses molt interessants que si no vàreu veure en directe podeu "repescar" gràcies a Internet. L'Òscar és veí de Cerdanyola i la Txell viu a Ripollet, població que apareix en el reportatge. Paga la pena veure el reportatge!.La plana web del programa incorpora el text que reprodueixo a continuació:"Una qüestió d’imatge Vivim en una societat on la imatge física conforma gran part de la nostra identitat i es considera com una manifestació important del que som. Creiem que escollim el que portem però és molt difícil sortir dels patrons establerts per la moda. Només cal fer una ullada als aparadors de les grans botigues per adonar-nos de com ens preparen per a la imatge que predominarà a cada temporada.

Per als anomenats vidents, la influència de les imatges que ens arriben de la publicitat i de la moda és força òbvia però, com viuen aquest tema les persones cegues? Se senten obligades a donar una determinada imatge? De quina manera els preocupa?El documental sorgeix de diverses converses amb tres invidents, l'Òscar, la Txell i el José Àngel. L’Óscar és cec des de l’adolescència i la Txell i el José Angel ho són de naixement. Anirem de compres amb ells i conversarem sobre el tema de la imatge personal i de quina manera aquest fet condiciona, si és que ho fa, la seva vida."[Les fotografies publicades en aquesta entrada han estat extretes de la plana del programa Gran Angular]

continua llegint

Malalts de càncer de laringe volen una llei per canviar el contingut de les cigarretes



Els malalts de càncer de laringe, organitzats en prop de 50 associacions per tot Espanya, han emprès la seva particular creuada en contra de la indústria del tabac amb una iniciativa legislativa popular (ILP) que busca eliminar els continguts perniciosos dels cigarrets. Cansats que els tribunals espanyols no els donin la raó en les seves reclamacions per una vida sense veu, els laringectomitzats començaran a recollir firmes dels ciutadans a partir de la setmana que ve d'acord amb la següent pregunta: "Recolzaria vostè una iniciativa legislativa que elimini de les tasques del tabac els productes nocius per a la salut humana?".


L'objectiu, segons que ha explicat a Efe l'advocat dels laringectomitzats, José Ángel Mañoso, és aconseguir el mig milió de firmes necessàries per registrar en les Corts una ILP que modifiqui la normativa vigent i, així, es canviï l'actual composició dels cigarrets a Espanya. Segons Mañoso, la recent sentència de l'Audiència Nacional ha estat la gota que ha omplert el got de la paciència dels malalts de càncer, una sentència "contradictòria" que, encara que admetia que fumar provoca càncer, exonerava a l'Estat de tota responsabilitat, qualificant a més d'acte "libèrrim" el consum de cigarret, permetent a la indústria no revelar totes les dades sobre la seva composició."El que plantegem al ciutadà és que, si fumar és un acte lliure, recolzi una llei que permeti suprimir tots els elements que són nocius per a la salut en el tabac", ha explicat Mañoso, que es posa com a objectiu registrar la ILP en les corts espanyoles abans de l'estiu de l'any que ve. Els malalts de càncer de laringe van emprendre l'any 2000 una sèrie de demandes judicials que no han fructificat i que han arribat, sense èxit en les seves reclamacions, fins a l'Audiència Nacional.Recollida de firmesAra, com explica el president de l'Associació Barcelonina de Laringectomitzats i Mutilats de la Veu, Carlos Puertas, les entitats han iniciat un procés intern de recollida de firmes per presentar una ILP i, en els pròxims dies, ho faran entre els ciutadans. Per a això compten amb prop de 50 associacions implantades per tot Espanya, de les quals són especialment actives, a més de la de Barcelona, les de Lleó, País Basc, Madrid, València i Castelló."La nostra recollida de firmes busca demanar al legislador i al govern central que eliminin del tabac tots els productes nocius que tinguin perquè les persones que voluntàriament vulguin fumar no es posin en el seu cos cap producte nociu de cap classe", ha subratllat Puertas. Puertas recorda que "els laringectomitzats som persones que hem patit un càncer de laringe i parlem d'una forma esofàgica a l'haver perdut les cordes vocals a causa del tabac".

continua llegint

divendres, 17 d’octubre de 2008

De un pelo se pueden obtener neuronas


Cuide su pelo, está lleno de neuronas. Aunque se trata de una exageración, no es del todo incierto. Un equipo científico, formado por investigadores españoles y estadounidenses, ha logrado demostrar que las células presentes en nuestro cabello pueden programarse para dar lugar a otro tipo de tejidos como el del sistema nervioso o el cardiaco. Además, se trata de un modelo más eficaz que los anteriores que permitirá comprender y mejorar la reprogramación celular con el fin de estudiar diferentes patologías y buscar nuevas formas de tratarlas.

Juan Carlos Izpisúa se encuentra al frente de este trabajo, que adelanta hoy la edición online de la revista 'Nature Biotechnology' debido a su trascendencia, que demuestra por primera vez que es posible reprogramar células del ectodermo humano, una de las tres capas [mesodermo, endodermo y ectodermo] en las que se divide en el embrión. "Es importante porque son células [las obtenidas del pelo] que vienen de una capa que va a dar lugar [en su desarrollo embrionario] a estructuras como el sistema nervioso", señala a elmundo.es este investigador del Laboratorio de Expresión Genética del Instituto Salk, en La Jolla (California, EEUU) y director del Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona.
En todo el mundo, existen muchos grupos científicos que están realizando avances en la investigación con células madre. Algunos de estos progresos son tan sutiles, o tan básicos, que pasan desapercibidos para el público en general. Sin embargo, no ocurre lo mismo para los expertos involucrados en este tipo de estudios. "En las últimas dos semanas nos han sorprendido varios trabajos que han logrado importantes mejoras en la reprogramación celular", explica Izpisúa.
Uno de los grandes problemas que tiene esta técnica es su baja eficiencia. Hasta ahora, con el empleo de fibroblastos humanos (células de la dermis, una capa de la piel), la tasa de reprogramación era del 0,01%. Es decir, que por cada 50.000 fibroblastos tratados sólo se conseguían entre 100 y 150 colonias de células como las embrionarias (o iPS, sus siglas en inglés), o lo que es lo mismo, unas cuatro líneas celulares. Este problema parece haberlo solventado el investigador español al emplear queratinocitos en lugar de fibroblastos.
Biopsias del prepucio
Los queratinocitos son células de la epidermis, la capa más superficial de la piel, que pueden obtenerse mediante una biopsia o simplemente a partir del cabello. El equipo de Izpisúa utilizó en su trabajo estos dos métodos.
En primer lugar, realizaron biopsias del prepucio a cinco pacientes de dos a 16 años para conseguir queratinocitos que, tras inyectarles mediante retrovirus cuatro genes o factores de crecimiento (Oct4, Sox2, Klf4 y c-Myc), se reprogramaron. Es decir, pasaron de célula adulta a una en un estadio similar al de las células madre embrionarias, denominadas células pluripotenciales (iPS, sus siglas en inglés). La plasticidad de las iPS se comprobó ya que después de cultivarlas en un medio especial dieron lugar a neuronas, cardiomiocitos (células del músculo cardiaco) y teratomas (un tipo de tumor que contiene múltiples tejidos).
En un segundo experimento, realizado con el pelo de una mujer de 30 años y repetido posteriormente en cinco personas más de 28 a 35 años, consiguieron los mismos resultados. Lo más llamativo es que en ambas pruebas, la eficiencia del método fue 100 veces superior al empleado con fibroblastos. Además, la velocidad de reprogramación es más rápida, se ha pasado de los 30 días que se requieren con los fibroblastos a 10 días.
Además de estas dos ventajas, Izpisúa señala que los queratinocitos parecen tener una especie de memoria que favorece su diferenciación en neuronas. "Al convertirlos en iPS, casi sin 'tocarlas' se transforman en neuronas. Este hecho [su 'capacidad' para convertirse fácilmente en células nerviosas] lo demostraremos en otro estudio" apunta.
Finalmente, este investigador señala los retos que todavía están presentes para poder aplicar las células reprogramadas a modo de injerto en pacientes. "De momento, no contamos con estructuras biológicas para poder utilizarlas a modo de andamiaje para colocar estas células en el interior de los tejidos. Tampoco sabemos cómo se van a comportar una vez se trasplanten. Contar con estos requisitos puede llevar años".

continua llegint

Las mejores terapias contra la caída del pelo

La alopecia es un problema con varias aristas que preocupa y asusta a mucha gente. El que la padece suele acudir a la consulta del dermatólogo, a veces después del fracaso de terapias anunciadas a bombo y platillo, con la esperanza de recuperar su melena. Píldoras para evitar la caída del cabello, champúes que hacen que éste salga de nuevo y trasplantes milagrosos. ¿Qué opciones hay? ¿Cuáles son los tratamientos realmente eficaces? La clave, acudir cuanto antes al especialista.

La lenta e implacable caída del cabello es la pesadilla de miles de hombres y mujeres. Se calcula que un 50% de los varones y mujeres mayores de 50 años tendrán problemas de alopecia. Lamentablemente, no existe un remedio infalible, pero sí algunos fármacos con los que el paciente puede experimentar cierta mejoría. Una revisión publicada en la revista 'Journal of the American Academy of Dermatology' repasa los más comunes.
Minoxidil
Utilizado desde la década de los 70 como antihipertensivo, el minoxidil es un vasodilatador que provoca en sus usuarios un incómodo efecto adverso: hacía crecer el vello del cuerpo. Pronto, los dermatólogos se fijaron en esta propiedad y pensaron utilizarlo contra las alopecias.
Hoy en día es el fármaco por excelencia contra la caída del pelo. Para evitar los efectos nocivos de su administración oral, se empezó a utilizar en solución tópica de diversas concentraciones, las más populares son al 2% y al 5%. La Agencia Estadounidense del Medicamento aprobó su uso en 1988. Se utiliza solo o junto con otros tratamientos, por ejemplo, como terapia coadyuvante en el trasplante de pelo.
Aunque su mecanismo de acción no está del todo claro, Nicole Rogers y Marc Avram, autores del trabajo, coinciden en recomendar su uso diario durante al menos seis meses contra la alopecia ya que los efectos de minoxidil saltan a la vista. "Hace crecer un vello muy fino y sincroniza el ciclo folicular, cosa que visualmente funciona muy bien", ha explicado a elmundo.es Ramón Grimalt, especialista en tricología del Hospital Clínico de Barcelona.
Finasterida
Hipócrates, el padre de la medicina, observó que los eunucos de la Grecia de Pericles no solían perder el pelo con la edad. Este dato tiene una sencilla explicación: los niveles de testosterona –hormona segregada por los testículos- están íntimamente relacionados con la calvicie.
Actúa inhibiendo la acción de la enzima 5-alfa-reductasa tipo 2 (localizada en los folículos pilosos y la próstata), que convierte el citado andrógeno en su derivado, la dihidrotestosterona. "Es una excelente opción para los pacientes masculinos con alopecia androgenética", apunta este documento. Pero hay que ser cautelosos, ya que dosis superiores a un miligramo diario pueden tener consecuencias indeseables en la salud de los pacientes.
En el caso de las mujeres, se utiliza en el tratamiento de la alopecia androgenética, que está asociada a alteraciones hormonales y "funciona muy bien porque bloquea el agente que induce directamente la caída", señala Grimalt. Otros medicamentos antiandrógenos son la ciproterona y la flutamida.
Trasplante de pelo
Es una técnica que ofrece buenos resultados pero cuya aplicación requiere paciencia y dinero. "Lo único que funciona es el alto trasplante", explica el especialista barcelonés. La intervención consiste en extraer un fragmento de cuero cabelludo de la zona occipital y dividirlo en las llamadas unidades capitales. Esos pequeños trocitos de piel contienen dos o tres pelos y se injertan en la zona de la calva.
"El éxito reside en la memoria anatómica de los pelos extraídos de la nuca, que nunca desarrollan calvicie", continúa Grimalt. El problema más común con este tratamiento es que con el tiempo el paciente pierda el pelo situado entre el injerto y la región occipital. Para evitar que esto suceda o retrasarlo lo más posible, es importante que no abandone los fármacos.
Otras alternativas
Además de las pelucas, que tienen una utilidad indiscutible aunque muchas personas las rechacen, existen alternativas que se utilizan menos, bien porque su eficacia es inferior a la de las terapias descritas bien porque faltan estudios que las avalen. La estimulación con láser de baja intensidad es una de ellas, una opción que suele entrar en juego cuando el paciente no puede beneficiarse de los tratamientos de primera elección.
Lo más importante, recalca Grimalt, es "tener en cuenta que las alopecias pueden tener muchos orígenes y no se debe empezar un tratamiento antes de tener un diagnóstico".

continua llegint