dimarts, 23 de març del 2010

El Gobierno indemnizará con entre 30.000 y 100.000 euros a cada afectado por la talidomida


El Gobierno está ultimando los "últimos flecos" de un Real Decreto con el que se indemnizará, con entre 30.000 y 100.000 euros, a cada persona que se certifique que ha sido víctima de la talidomida, fármaco que en la década de los 60 fue utilizado para tratar las náuseas de las mujeres embarazada y que provocó numerosas discapacidades en los recién nacidos.

Previo a la elaboración de esta norma, el Ministerio de Sanidad y Política Social encargó al Centro de Investigación de Anomalías Congénitas (CIAC) un estudio para comprobar qué personas se habían visto realmente afectadas por el uso que sus madres hicieron de este fármaco. Por el momento, se han reconocido a 24 afectados de los más de 3.000 que puede haber en España, según datos de la Asociación Española de Víctimas de la Talidomida (AVITE).

"Las indemnizaciones variarán en función del grado de discapacidad que presente cada afectado", explicó el presidente de esta entidad, José Riquelme, en declaraciones a Europa Press, para lo que se han establecido cuatro grados de discapacidad. El Gobierno tiene previsto para ello una partida total de 1,59 millones de euros, que quedaba detallada en los Presupuestos Generales del Estado para este año.

Con esta medida, el presidente de AVITE reconoció que "se compensa muchos años de invisibilidad y demuestran la culpabilidad del Estado" en este caso, aunque están estudiando medidas legales para que el laboratorio que comercializaba el fármaco, la multinacional alemana Grünenthal, también participe en estas indemnizaciones ya que "tanto la farmacéutica como el Gobierno son culpables de que se autorizase el uso de este fármaco sin haberlo probado lo suficiente".

Además, lamentan que el Ejecutivo "se ha quedado corto" a la hora de compensar a estos afectados, que también reclamaban pensiones vitalicias, el pago total de las prótesis que necesiten o la creación de una unidad de referencia para revisar los cuerpos de estas personas, cuyos órganos también resultaron "seriamente dañados" en muchos casos.

continua llegint

El plan de ahorro farmacéutico costará 5.000 empleos en las boticas


La Federación Empresarial de Farmacéuticos Españoles (FEFE) avisa de que las medidas acordadas por el Ministerio de Sanidad y Política Social y las comunidades autónomas para contener el gasto farmacéutico del Sistema Nacional de Salud (SNS) "no aportan ninguna solución" para la sostenibilidad del sistema sanitario e incluso pueden suponer una pérdida de más de 5.000 puestos de trabajo para las oficinas de farmacia españolas.

Según explicaron, tras "conocer a través de la prensa" las decisiones adoptadas en el Consejo Interterritorial del pasado jueves, el conjunto de medidas presentadas por Sanidad son "economicistas" y "perjudican seriamente al servicio farmacéutico" y hacen peligrar el modelo español de oficina de farmacia.

"No hay nada en estas medidas que indique que servirán para aumentar la calidad en la atención y dispensación farmacéutica. Muy al contrario, estrangulan de nuevo a la Oficina de Farmacia en su capacidad generadora de empleo y en su servicio de calidad", señaló FEFE en un comunicado.

De este modo, asegura que "sin actuar sobre la demanda es imposible garantizar la sostenibilidad" del SNS, y aseguran que para solucionar los problemas presupuestarios son necesarias medidas estructurales "y no actuar solamente sobre precios y márgenes".

En lo que respecta a la reducción del precio de los genéricos, advierten de que supondrá "un golpe mortal" para unos fármacos que han visto reducido su precio recientemente y que, a su vez, ponen "en una difícil situación a empresas que, en gran parte, son de capital español y peligrando el mantenimiento de muchos puestos de trabajo".

Además, la patronal farmacéutica acuso a Sanidad y las comunidades de haber tomado estas decisiones "a espaldas de los agentes del sector" y de utilizar la vía de urgencia del Decreto Ley para "privar al Parlamento de sus competencias para discutir o modificar el texto".

continua llegint

Cooperació sanitària entre Andorra i Catalunya


Aquesta col·laboració permetrà al maig posar en funcionament a Andorra un programa de donació de sang de cordó umbilical i materialitzar durant el 2010 un programa compartit de promoció i col·lecta de donació de sang.

Aquests són uns dels principals resultats de la trobada entre la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, i la ministra de Salut, Benestar i Treball, Cristina Rodríguez. La cooperació s’emmarca en l’acord de col·laboració signat entre el Govern d’Andorra i la Generalitat de Catalunya al principi del 2009.

L’arribada al Govern de Jaume Bartumeu al juny del 2009, ha propiciat el desenvolupament d’aquest acord. La reunió mantinguda a Andorra entre el cap de Govern i el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, el 20 de novembre de l’any passat va servir per activar definitivament aquest protocol de col·laboració.

La trobada entre la ministra, Cristina Rodríguez, i la consellera, Marina Geli, dóna continuïtat als treballs iniciats arran de la primera reunió que van mantenir el mes de juliol de l’any passat.

Rodríguez i Geli i els seus respectius equips tècnics van mantenir ahir una reunió de treball per reajustar i validar les bases d’aquest protocol que es pot resumir en tres grans eixos d’acció:

1. Activitats assistencials de proximitat: promoure la cooperació de proximitat Andorra-Alt Urgell/Pirineus a fi de millorar i garantir la complementarietat dels serveis, donant suport a les institucions sanitàries i els professionals en diferents especialitats, prioritzant la psiquiatria, la diàlisi, el diagnòstic per la imatge (radiologia) i les emergències.

2. Activitats de suport i col·laboració a programes sanitaris: aquet eix permetrà cooperació en donació altruista de sang, obtenció de cèl·lules de cordó umbilical, subministrament d’hemoderivats per transfusió i coordinació en sistemes d’informació.

3. Activitats de planificació, gestió, formació, recerca i innovació: eix encaminat a què el Principat d’Andorra pugui rebre suport i assistència tècnica per desenvolupar una cartera de serveis, polítiques de qualitat assistencial (acreditació), així com programes orientats a la salut pública (prevenció, promoció, protecció, seguretat alimentària i vigilància de la salut).

Aquest matí, Marina Geli ha estat rebuda pel cap de Govern, Jaume Bartumeu. A la reunió també hi han assistit la ministra de Salut, Benestar i Treball, Cristina Rodríguez i el secretari general del Govern Alexandre Cucurella. La consellera ha estat acompanyada per David Elvira, director general de recursos sanitaris; Victorià Peralta, gerent de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran del Servei Català de la Salut; i per Gerard Guiu, cap de Gabinet de Marina Geli. Durant una hora, s’ha pogut repassar els temes principals en l’agenda de la col·laboració entre ambdós Governs en els àmbits de la sanitat i la salut. S’han analitzat també les línies de treball possible amb les organitzacions empresarials.

Precisament, després d’aquesta trobada, Rodríguez i Geli s’han reunit amb representants de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, la Confederació Empresarial Andorrana i l’Associació Empresa Familiar d’Andorra, i la Petita i Mitjana Empresa.

El protocol definitiu se signarà properament una vegada que ambdós Governs l’aprovin formalment.

continua llegint

divendres, 19 de març del 2010

Los mosquitos vacunadores

¿Y si, en lugar de transmitir la malaria, las hembras del 'Anopheles' inoculasen la vacuna frente a esta enfermedad? ¿Ciencia ficción? No tanto. Un equipo de investigadores japoneses acaba de presentar unos mosquitos modificados genéticamente para vacunar contra la Leishmaniasis a sus 'víctimas'.
El concepto de 'vacunadores voladores' se propuso como una forma de emplear la ingeniería genética para controlar las enfermedades infecciosas transmitidas por insectos hematófagos. La idea consiste en modificarlos para que al succionar la sangre transmitan una vacuna, pasando así de ser una plaga a ser beneficiosos. Hasta ahora, esta hipótesis no se había materializado.

La revista 'Insect Molecular Biology' recoge la primera prueba de concepto de que los 'vacunadores voladores' son factibles. El trabajo, firmado por científicos de Universidad Medica Jichi (Japón), describe la manipulación genética de varios mosquitos 'Anopheles stephensi', el principal vector de transmisión de la malaria en el sudeste asiático.
El primer paso fue estudiar detenidamente las glándulas salivares de estos artrópodos, incluida su genética. Este paso es crucial ya que tanto la vacuna que se desee inocular como los parásitos que normalmente transmiten los mosquitos deben estar en su saliva.
La confirmación
Una vez detallado este sistema, los autores introdujeron en el ADN de varios embriones de 'A. stephensi' un gen que codifica para el antígeno SP15, molécula que actúa como vacuna frente a la Leishmaniasis. Los ejemplares adultos de mosquito se utilizaron después para que picaran a varios ratones. Éstos mostraban niveles elevados de anticuerpos anti-SP15, aunque no se comprobó si eran útiles frente al parásito de la Leishmaniasis.
"Tras las picaduras, se indujeron respuestas inmunes protectoras, como en la vacunación convencional pero sin dolor y sin costes", explica Shigeto Yoshida, líder del estudio. "Más aún, la exposición continua a las picaduras mantendrá niveles elevados de inmunidad, mediante un estímulo natural, durante toda la vida", añade.
Sin embargo, es "improbable" que estos mosquitos vacunadores "sean una método viable para el control de enfermedades porque es una forma inaceptable de administrar vacunas", señalan los propios autores. La falta de control sobre los insectos y la dosis de vacuna recibida, así como la aceptación pública de la liberación de estos mosquitos transgénicos dificultan su uso.
Pero el análisis de las glándulas salivares sí "podría ser una herramienta muy poderosa para dilucidar las interacciones entre el parásito de la malaria y la saliva del díptero", aclaran.
"Hemos demostrado que los mosquitos transgénicos que segregan una proteína ajena como componente de su saliva pueden desencadenar respuestas inmunes", escriben los investigadores. "Hemos alcanzado, por primera vez, el concepto original de 'vacunador volador'", concluye Yoshida.

continua llegint

Espanya necessita 29 unitats d'ictus més de les que té, segons els neuròlegs


La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que Espanya necessita un total de 29 unitats d'ictus més perquè pugui parlar-se d'equitat en l'atenció d'aquest problema, que constitueix la segona causa de mort al país.
I és que, segons la SEN, encara que s'han aconseguit "millores importants" en l'assistència als pacients amb ictus, encara hi ha "diferències significatives" entre comunitats en l'abordatge i tractament de la malaltia.

Segons explica la SEN, perquè es produeixi una situació d'equitat en l'assistència sanitària serien necessàries tres unitats d'ictus més a Galícia, una altra a Astúries, tres al País Basc, una altra a Aragó, dos més a Catalunya, unes altres dues en la Comunitat Valenciana, una a Múrcia, set a Andalusia, dos a Castella-la Manxa, dos en la Comunitat de Madrid, un a La Rioja, una a Castella i Lleó, una a les Balears, una a les Canàries i altra més a Extremadura.
La SEN va fer aquestes consideracions ahir, quan es compleix un any de la presentació oficial de l'Estratègia en Ictus, el termini de revisió del qual finalitza el 2011.
Per a aquesta societat mèdica, encara que els avenços han estat "significatius" durant l'any que porta en marxa l'estratègia, "només s'han creat nou Unitats d'Ictus noves de les 39 existents" a Espanya, la qual cosa suposa que en aquest moment, molts pacients amb ictus se'ls continua atenent en hospitals que no disposen de neuròlegs de guàrdia ni Unitats d'Ictus.
En aquest sentit, el Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN disposa d'un llistat de comunitats autònomes amb unitats d'ictus que indica que La Rioja no compta amb cap unitat, Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia, Astúries, les Balears, Galícia i Cantàbria, amb una, i Andalusia, amb dos.
Al contrari, Catalunya, amb vuit unitats d'ictus, la Comunitat de Madrid, amb sis, i la Comunitat Valenciana, amb quatre són les regions amb major nombre d'unitats.
Per la seva part, les Canàries i Castella i Lleó amb tres unitats, i Aragó, Navarra i País Basc amb dos, completen el llistat.
Davant d'aquesta situació, els neuròlegs reivindiquen major implicació per part de les CCAA i qualifiquen de "deficitària" l'atenció de l'ictus amb una mitjanamitja d'un llit per cada 200.000 habitants en comunitats com País Basc, Extremadura o Madrid, quan l'òptim és un per cada 100.000 ciutadans

continua llegint

divendres, 12 de març del 2010

Cada any es diagnostiquen 4.600 nous casos de càncer de mama a Catalunya


El càncer de mama continua sent el més freqüent entre les dones i la primera causa de mort per càncer. Cada any es diagnostiquen 4.600 nous casos a Catalunya i per fer un tractament amb èxit és fonamental un diagnòstic precoç. La Unitat Funcional de Càncer de Mama de Bellvitge, la primera que va entrar en servei a Espanya, commemora avui el seu 20è aniversari. El 80% de les seves pacients continuen vives 10 anys després del tractament.


“La detecció precoç del tumor és bàsica per poder posar en marxa un tractament amb garanties d’èxit”, ressalta el responsable del programa de cribatge de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Lluis Prieto, que recorda que “els tumors petits, d’un centímetre, tenen un pronòstic de supervivència del 80%. En canvi en els més grans, d’uns 5 centímetres, el grau de supervivència baixa molt. Per això tractem de fer un diagnòstic precoç perquè el tractament i la cirurgia sigui el menys agressiu possible”:
La Unitat de Bellvitge està integrada per 24 professionals de l’Hospital i de l’ICO. És personal sanitari de diverses àrees des de psicologia fins a oncòlegs o cirurgians plàstics que treballen de manera coordinada per establir un diagnòstic precoç i consensuar, tenint en compte les seves diferents àrees de treball, el tractament més eficaç en cada cas particular. D’aquesta manera es redueix tant el temps de diagnòstic com el de l’inici del tractament.
Durant els seus 20 anys de funcionament, la Unitat de Bellvitge ha atès a més de 6.000 dones, cada any fa 1.000 noves visites i fa el seguiment de 3.000 pacients. La supervivència de les pacients als deu anys és de més del 80%, unes dades equiparables a les d’Estats Units i els països europeus més desenvolupats
La mortalitat es redueix prop d’un 2,5% cada any, bàsicament gràcies al diagnòstic precoç i els avanços en el tractament, com ara la introducció dels anticossos monoclonals o els inhibidors de l’aromatasa.

continua llegint

Ferran Adrià transforma la comida de hospital


El cocinero catalán Ferran Adrià ha presentado en el hospital Sant Andreu de Manresa (Barcelona) un nuevo concepto de comida triturada que permite recuperar olores y sabores a aquellas personas que, por problemas de salud, no pueden masticar.

El chef se ha declarado emocionado al constatar el éxito que ha tenido este proyecto entre el 50% de los usuarios de ese centro manresano, que deben alimentarse a partir de preparados y que ahora pueden degustar diariamente nuevas texturas y sentir el aroma de platos nutricionalmente muy completos, según un comunicado.
Los pacientes se han mostrado satisfechos con los nuevos platos, entre los que se figuran algunos tan tradicionales como la escudella catalana y la 'carn d'olla', el pollo con 'samfaina' o la tortilla de patatas.
Al añadir gusto y texturas distintas a la preparación, los usuarios recuerdan además sabores olvidados que asocian a vivencias propias.
El proyecto es fruto de la colaboración de la Fundación Alicia (que ya cuenta con la colaboración del prestigioso chef para diseñar menús para pacientes con cáncer) y los cocineros de la Fundación Sociosanitaria de Manresa.
La Fundación Alicia (cuyo nombre parte de la fusión de 'alimentación' y 'ciencia'), fue creada por la Generalitat de Catalunya y Caixa Manresa, y cuenta con el propio chef en su junta directiva y con el asesoramiento del cardiólogo Valentí Fuster.
Entre los programas de investigación de Alicia destaca la atención a "respuestas culinarias concretas para personas con alimentación restringida o especial", por ejemplo, pacientes con diabetes, fenilcetonúricos o fibrosis quística. Pero también trabaja en comedores escolares y en la formación para restauradores sobre alergias alimentarias.

continua llegint

Sessió informativa sobre l’accés a la Funció Pública de persones amb discapacitat

La Direcció General de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya durà a terme el proper 24 de març, a les 16 hores, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (c. Ausiàs Marc, 35, de Barcelona) una sessió informativa sobre l’accés a la Funció Pública de persones amb discapacitat.
L’objectiu principal d’aquesta sessió és difondre les eines i els canals d’informació sobre l’accés a la funció pública que es posen a disposició de les persones amb discapacitat, i s’adreça al personal d’entitats i serveis públics vinculats a l’àmbit de la inserció laboral de persones amb discapacitat.

Cal confirmació d’assistència abans del 18 de març a través del següent enllaç: http://tinyurl.com/jornada-24-03-2010.
Les persones que necessitin algun tipus d’adaptació, cal que ho facin constar a l’apartat ‘observacions’ de la butlleta d’inscripció.

continua llegint

dijous, 11 de març del 2010

UN VIDEO INTERESANT

continua llegint

Un fàrmac contra l’epilèpsia és efectiu per tractar una greu malaltia neurodegenerativa


L’àcid valproic, un fàrmac que s’utilitza contra l’epilèpsia, és efectiu per tractar l’adrenoleucodistrofia, una malaltia neurodegenerativa minoritària i que afecta un de cada 17.000 homes al món. Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han fet un estudi del que es desprèn l’efectivitat del fàrmac, que a Espanya és comercialitza amb el nom de Depakine. La descoberta obre les portes a la creació de fàrmacs específics per tractar aquesta malaltia, mortal en etapes infantils.


L’adrenoleucodistrofia és la forma més freqüent de leucodistròfia. És una malaltia genètica que només es desenvolupa en els homes, encara que les dones en poden ser portadores i transmissores i en determinats casos poden presentar alguns dels símptomes. Un “error genètic” lligat al cromosoma X provoca que es destrueixi la mielina, que es la substància blanca que recobreix els nervis, del sistema nerviós central o del perifèric. Això provoca importants danys irreversibles al cervell.
Aquest tipus de leucodistròfia té dues variants: a l’edat infantil, que es tradueix una desmielinització cerebral severa i una mort ràpida, i l’adulta, que pot evolucionar lentament en funció de cada pacient i que provoca degeneració dels axons, que és la part de les neurones que s’encarrega de transmetre senyals.
Les leucodistòfies són malalties de baixa incidència, que afecten una de cada 17.000 persones al món i no tenen tractament actualment de manera que no es poden guarir ni combatre. Fins ara s’havien assajat trasplantaments de medul∙la òssia, encara que només havia funcionat en molts pocs casos.
Tractament específic
La coordinadora de l’estudi i cap del grup de Malalties Neurometabòliques de l’IDIBELL, Aurora Pujol, ha destacat que l’estudi obre l’esperança al desenvolupament de tractaments específics contra la malaltia. Pujol ha dit que “l’àcid valproic és un tractament prometedor contra l’adrenoleucodistròfia lligada a X, tot i que encara seran necessaris més estudis abans de la seva aplicació clínica habitual”.

continua llegint

Secuenciado por primera vez el genoma de una familia

La secuenciación del genoma completo de una persona o un grupo ya no es un ejercicio puramente científico. Dos estudios demuestran que podrá aplicarse al estudio de patologías concretas.
El primero de estos trabajos, publicado hoy en la revista Science, no sólo ha ayudado a identificar los genes responsables de dos raras enfermedades; también ha aclarado ciertos aspectos de la herencia genética que transmiten los padres a los hijos y cómo se recombina la información de los progenitores para dar lugar al código genético de sus descendientes.

Los autores, procedentes del Institute for Systems Biology (ISB) de Seattle (Estados Unidos), decidieron analizar el genoma de una familia de cuatro miembros (padre, madre, hijo e hija), obteniendo un tipo de información genética diferente al derivado de la secuenciación de un individuo concreto y de genomas no relacionados entre sí.
Esta aproximación ha permitido identificar de forma «casi completa» cómo se hereda el material genético de los progenitores. Gracias a la comparación del ADN de padres e hijos, los investigadores pudieron establecer el número de mutaciones que cada miembro de la pareja transmite a los vástagos. Según sus cálculos, se trata sólo de 30, muy por debajo de las 75 estimadas hasta la fecha.
Toda una sorpresa porque, aunque la mayor parte de estas alteraciones no tiene consecuencias para la salud, «la tasa de mutaciones es nuestro reloj, y cada vez que hace click tenemos una nueva variante genética», explica Lynn Jorde, jefe del Departamento de Genética Humana de la Universidad de Utah (EEUU), uno de los autores. Saber a qué velocidad aparecen es una «información crítica», añade.
Pero sus hallazgos no se quedan ahí. Jorde y sus colegas escogieron a esta familia por un motivo en concreto. Mientras que ambos progenitores estaban sanos, los dos hijos padecían dos raras enfermedades, el síndrome de Miller, que provoca malformaciones faciales y afecta a una de cada millón de personas; y la disquinesia ciliar primaria, que afecta al aparato respiratorio y aparece en uno de cada 10.000 individuos. La probabilidad de padecer ambas es de una entre 10.000 millones.
Los investigadores detectaron las variantes del ADN de los padres y los hijos y las compararon con el Proyecto del Genoma Humano y otras bases de datos y detectaron cuatro genes responsables de cada una de estas patologías. Este proceso fue más sencillo de lo habitual, ya que los autores sabían exactamente dónde buscar al haber identificado previamente los fragmentos cromosómicos heredados. Así, redujeron el campo de búsqueda al 22% del ADN.
«Estamos convencidos de que este nuevo análisis, la secuenciación familiar, será en el futuro una herramienta científica y médica increíblemente potente», subraya David Galas, vicepresidente del ISB.
El otro estudio se publica en The New England Journal Of Medicine. El sujeto analizado fue, precisamente, uno de los responsables de la investigación, James Lupski, del Centro de Secuenciación Genómica de Baylor (EEUU). Este científico sabe desde hace 40 años que padece una enfermedad hereditaria que afecta a los nervios de sus extremidades, conocida como síndrome de Charcot-Marie-Tooth.
Ahora, gracias a los avances genómicos, ha culminado un reto personal y otro científico: conocer las mutaciones causantes de su patología y demostrar la utilidad clínica de la secuenciación de genomas completos.
En esta ocasión, únicamente se obtuvo el mapa genético total de Lupski, que sirvió para identificar dos variantes relacionadas con su dolencia. A continuación, se buscaron esas mutaciones específicas en su familia (abuelos, padres e hijos).
De este modo, se comprobó que solamente presentaban la enfermedad los cuatro descendientes –incluido el protagonista del estudio– que habían heredado ambas mutaciones.
Los costes bajan a gran velocidad
La información derivada de estos estudios, junto con otros datos médicos y medioambientales, «conformará los historiales médicos del futuro», según los autores del trabajo publicado en Science.
En palabras de Francesc Palau, profesor del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y director del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras, se ha logrado una «prueba de concepto» de la utilidad del método. Sin embargo, de momento sigue siendo excesivamente caro (el estudio de James Lupski supuso unos 50.000 dólares, es decir, 36.500 euros). Pero los costes se están reduciendo a una velocidad tal que, en un futuro no muy lejano, resultará asequible en la práctica clínica.

continua llegint

España permite ya donar un riñón en vivo de forma anónima

Las personas que deseen donar un riñón en vivo de forma altruista a un paciente desconocido y que estén en buena forma física y psicológica ya pueden hacerlo en España, según informó este jueves el presidente de la Organización Nacional de Trasplantes (ONT), Rafael Matesanz.
Se trata, explicó en rueda de prensa el doctor Matesanz, de la figura conocida como "el buen samaritano", es decir, un ciudadano que se ofrece para donar un riñón en vivo a quien pueda necesitarlo y se ajuste a su perfil.

Hasta ahora, España permitía dar un riñón en vivo sólo a un familiar o a otra persona determinada dentro de la llamada donación cruzada, pero no a cualquiera de la lista de espera que pudiera necesitarlo, como ocurre, por ejemplo, con la donación de sangre.
Según dijo hoy, Día Mundial del Riñón, el presidente de la ONT la decisión de dar luz verde a la figura del "buen samaritano" se adoptó el pasado mes de noviembre en la Comisión de Trasplantes del Consejo Interterritorial de Salud, cuando se conoció que un andaluz se ofrecía para donar altruistamente un riñón a quien lo necesitara en ese momento.
Tras comprobarse que la legislación española no impide este tipo de donaciones, el organismo competente dio el visto bueno a la medida y ahora se está analizando el caso del ofrecimiento de Andalucía.
Este caso, como todos los demás que se presenten, se estudiarán de forma individual para determinar si son adecuados o no para este tipo de donaciones. Los "buenos samaritanos" deberán así pasar un examen físico y psicológico que demuestre que son idóneos para donar un riñón de forma altruista a alguien que no conocen.
Y es que, insistió Matesanz, los dos requisitos fundamentales que se exigen a los "buenos samaritanos" son pasar un examen psicológico y no conocer al receptor del órgano, que, a su vez, no tendrá tampoco noticias de quién es su donante.
El director de la ONT apuntó que este tipo de donaciones ya se había planteado en España, donde se había rechazado hasta ahora creer que podía haber un riesgo más elevado del que en realidad hay en la donación en vivo, que, subrayó, "es segura y proporciona al enfermo la mejor calidad de vida posible".
Aunque España ha llegado ya al 10% de donación en vivo que se había propuesto, no se conforma y quiere alcanzar ahora la media de la Unión Europea, situada en el 18%.
Matesanz aprovechó el Día Mundial del Riñón para recordar que la donación es la mejor solución para los enfermos renales que puedan acogerse a ella, ya que no todos están en condiciones de someterse a un trasplante.
CIFRAS EN ESPAÑA
Así, aclaró, de los más o menos 23.000 españoles que están ahora mismo sometidos a un tratamiento de diálisis, sólo 4.200 permanecen en lista de espera; el resto no cumple los requisitos para poder recibir un riñón.
Estos 23.000 españoles en diálisis representan más o menos la mitad de los enfermos renales que hay en este país, según indicó el presidente de la Federación Nacional de ASociaciones para la Lucha contra las Enfermedades Renales (Alcer), Alejandro Toledo.
Toledo, como Matesanz y el resto de los profesionales que intervinieron en la rueda de prensa, recordó que este año el Día Mundial del Riñón está dedicado a la insuficiencia renal crónica, ya que se trata de dos afecciones que en muchos casos van de la mano.
Concretamente, una cuarta parte de las personas con insuficiencia renal crónica tienen además diabetes, por lo que la campaña de 2010 del Día Mundial del Riñón hace hincapié en la necesidad de evitar la obesidad, llevar una dieta equilibrada, hacer ejercicio físico moderado y no fumar para disminuir así las posibilidades de tener diabetes y con ello enfermedades renales.

continua llegint

El Dr. Josep Baselga serà el nou director de la Divisió d'Oncologia i Hematologia del Massachussets General Hospital de Boston


L’oncòleg català també serà catedràtic de la Harvard Medical School i, alhora, mantindrà la direcció del Vall Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)A més, serà el pont entre Barcelona i Boston per exportar el model d’èxit de l‘HUVH a l’epicentre de la recerca oncològica mundialEl prestigiós oncòleg català Josep Baselga que, actualment, és el cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha acceptat la direcció de la Divisió d’Oncologia del Massachusetts General Hospital / Harvard Medical School de Boston[1].Boston és un punt neuràlgic de la recerca mundial, atès que és una de les ciutats del món on es concentra un nombre més alt d’institucions científiques, centres acadèmics de prestigi internacional i importants instituts de recerca biomèdica, i empreses de biotecnologia.

El nomenament del Dr. Baselga com a màxim responsable del Servei d’Oncologia d’aquest gran hospital, amb un reconegut prestigi docent, representa un reconeixement inequívoc del seu lideratge internacional en el desenvolupament de nous tractaments i el confirma com a referent en la lluita contra el càncer, a nivell mundial.Segons les paraules del Dr. Baselga: “aquest nomenament és també un reconeixement de l'extraordinària tasca investigadora dels hospitals catalans i, en particular, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron”. També hi ha afegit que: “a Harvard, m’han demanat que reproduïm el model d’èxit que hem creat a Barcelona”.El projecte d’expansió del VHIOLa signatura del primer contracte programa del VHIO amb el Govern de la Generalitat, mitjançant els departaments de Salut i d’Universitats, Innovació i Empresa, serà l’instrument que permetrà la planificació estratègica i la gestió del VHIO, i garantirà -alhora- el progrés iniciat al 2006, amb la constitució formal de la Fundació VHIO.El Dr. Baselga mantindrà -per voluntat expressa- la direcció del VHIO; ja que, després de la seva consolidació, inicia un període d’expansió. En aquest sentit, al proper mes de maig, s’inaugurarà el nou centre d’investigació de teràpies moleculars -UITM- construït gràcies al suport de l’Obra Social “la Caixa”.D’altra banda i dins del mateix procés, es troba la construcció del nou edifici Cellex, que acollirà totes les instal·lacions per a la recerca bàsica i translacional del VHIO. Així mateix i gràcies al compromís formal i el suport de la Fundació Fero, se seguiran promovent accions adreçades a impulsar projectes de filantropia científica al nostre país.Finalment i en relació amb l’activitat assistencial del Servei d’Oncologia de l’HUVH, passarà a ser dirigida pel també prestigiós oncòleg Josep Tabernero que, actualment, n’és el cap de Secció, el director de Recerca Clínica i l’investigador principal del Programa de tumors gastrointestinals del VHIO.Notes sobre el càncer i la recercaEl càncer és la primera causa de mort en els homes i la segona en les dones, a Catalunya.La recerca oncològica al nostre país és una prioritat, tant als instituts sanitaris de recerca, com als centres IMPPC, VHIO i IRB.Els nous paradigmes en recerca s’aprofiten per:• Genòmica• Epigenètica• Diagnòstic per la imatge• Diagnòstic biològic• Tractaments personalitzats: amb la farmacogenòmica i les dianes terapèutiques• Recerca epidemiològica i poblacional, buscant els factors que afavoreixen la seva aparició per prevenir-lo.Catalunya és la comunitat on hi ha una producció científica més elevada, pel nombre de publicacions en càncer, i -el que és més important- la que té més repercussió internacional, tal com es demostra pel nombre de vegades que les seves publicacions són citades per altres autors i pel nombre de col·laboracions internacionals que hi genera. És una recerca que es realitza fonamentalment als centres hospitalaris i als instituts que hi estan associats.Tal com indica el Dr. Baselga, s’ha de ser optimista, ja que la mortalitat per càncer de mama es redueix entre un 2 i un 3%, cada any, al nostre país. Això es fruit de la recerca en tots els camps dins aquesta patologia.

continua llegint

dimecres, 10 de març del 2010

La contractació de persones amb discapacitat augmenta un 9,4% el gener


La contractació de persones amb discapacitat va augmentar un 9,4% el gener, en comparació amb el mateix mes de 2009, segons dades de l'Observatori de la Discapacitat.
El primer mes de l'any 2010 es van registrar un total de 4.226 contractes a persones amb discapacitat, 364 més que en el mateix període de 2009 (3.862). Del total, una quarta part van ser contractes indefinits (1.068), mentre que la resta tenien durada determinada, ja fos per ser temporals, de substitució, de pràctiques o de formació.

En concret, dels una mica més de 1.000 contractes indefinits, més de la meitat (571) ho van ser per a treballadors amb discapacitat. De la resta, 100 van ser ordinaris, 156 de foment de la contractació indefinida (indemnització per acomiadamentcomiat de 33 dies per any treballat) i 241 van ser conversions de contractes temporals en fixos.
En el cas dels contractes amb durada determinada, la majoria (1.090) van ser temporals per a persones amb discapacitat, seguits dels d'obra o servei (790), dels d'interinitat (634) i dels eventuals (590).
Finalment, el gener hi va haver 37 contractes de formació i un de pràctiques, mentre que els 16 restants s'agrupen en l'epígraf de "d'altres contracte".
En comparació amb gener de 2009, els contractes indefinits van disminuir lleugerament (deu menys), encara que principalment pel menor volum de conversió de temporals en empleats fixos. Per la seva part, els indefinits ordinaris van augmentar gairebé un 80%, passant de 56 el 2009 a 100 aquest any.
CONTRACTES TEMPORALS
Quant als temporals, la xifra total de contractes va augmentar en 374, la qual cosa representa un 13,4% més que el gener de l'any passat. El major augment va ser el dels contractes temporals per a persones amb discapacitat, que van créixer un 20,3%.
Del total de nous empleats amb un contracte indefinit per a persones amb discapacitat, el 60,6% van anar homes i el 39,4% dones.
Quant a les dades per comunitats autònomes, Catalunya va ser on es van registrar un major nombre d'aquests contractes, amb 101 (el 17,7% del total), seguida de Madrid, amb 81, i d'Andalusia, amb 70. Per edats, el 7,7% d'aquests contractes es van firmar amb treballadors menors de 25 anys, el 59,2% entre 25 i 44 anys, i el 33,1% més de 45 anys.
Així mateix, el 70,6% d'aquests contractes per a persones amb discapacitat van ser a jornada completa, el 25,6% a temps parcial, i el 3,8% amb horari fix discontinu. Finalment, dos de cada tres nous ocupats amb un d'aquests contractes (el 67,9%) compte amb estudis d'educació general, mentre que el 2,8% és tècnic professional superior, el 3,5% té estudis de primer cicle, i el 6,3% de segon cicle.
En el cas dels contractes temporals per a persones amb discapacitat, Andalusia supera Catalunya com la regió amb més casos, en comptar amb 187 (el 17,2% del total), davant els 163 de la comunitat catalana.
CENTRES ESPECIALS D'OCUPACIÓ
Quant a la contractació a través dels centres especials d'ocupació, el gener passat es van registrar 2.645 contractes, un 18,3% més que el mateix mes de 2009 (2.236). El nombre de contractes indefinits a través d'aquests centres va augmentar un 17,9%, mentre que els temporals van créixer un 18,3%.

continua llegint

Las empresas con fines sociales tendrán preferencia para obtener créditos europeos


La creación de un negocio no siempre es fácil y menos todavía si formamos parte de un grupo con especial dificultad para acceder a préstamos. La crisis ha multiplicado las complicaciones, por ello, la UE ha puesto en marcha un nuevo mecanismo para estos emprendedores, así como para las personas desempleadas y aquellas que desean mantener en pie su pequeña compañía.

La UE ha aprobado formalmente la creación de un mecanismo que facilitará la concesión de 100 millones de euros en préstamos a los desempleados que quieran iniciar un negocio, "la primera medida" específica destinada a apoyar el empleo tras la crisis, afirmó el ministro español de Trabajo, Celestino Corbacho.
La idea es conceder unos 45.000 microcréditos de hasta 25.000 euros para apoyar las iniciativas empresariales de los desempleados y de las pequeñas y medianas empresas (pymes) ya existentes, llevadas a cabo por personas con dificultades para acceder a los servicios bancarios tradicionales.
En concreto, el programa está diseñado para beneficiar a empresas con menos de diez empleados y cuyo volumen de negocio no supere los dos millones de euros -con prioridad para aquellas que cumplan fines sociales como la ocupación de personas discapacitadas o desfavorecidas-, y para personas en paro que quieren hacerse autónomas.
"Tenemos que salir de la crisis no sólo consolidando el sistema financiero, sino generando empleo e incorporando al mercado laboral a todas aquellas personas que durante todo este tiempo han perdido el empleo", explicaba el ministro español.
De los 100 millones de euros con los que estará dotado este instrumento, 60 millones de euros provendrán del programa Progress -destinado a ayudar a los desempleados- y los 40 millones restantes se extraerán de los fondos sin asignar del Presupuesto de la UE para Competitividad, Crecimiento y Empleo.
La citada cantidad se repartirá en un período de cuatro años (entre 2010 y 2013) y con ella se pretende generar un "efecto palanca" que movilice hasta 500 millones de euros disponibles en microcréditos, gracias a la cooperación con instituciones como el Banco Europeo de Inversiones (BEI).
Los interesados deben presentar una solicitud a un banco, caja de ahorros o entidad no bancaria que conceda microcréditos, que serán elegidos "a partir de criterios financieros preestablecidos" por una institución financiera internacional designada por la Comisión Europea (CE), según consta en el texto aprobado.
Enmarcando el acuerdo dentro de la Estrategia 2020 y de cara al Consejo Europeo de Primavera que se celebrará los próximos 25 y 26 de marzo, Corbacho resaltó que el Consejo EPSCO entiende que se "debería abordar a corto plazo la materia más importante" que es "el tema del empleo", pero que esta estrategia debe también "mirar a largo plazo por el empleo y la cohesión social".

continua llegint

dimecres, 3 de març del 2010

La ciudad infantil de la salud y los valores


Ellos sólo tiene que escoger el personaje (color de pelo, vestimenta...) y el juego de aventura gráfica e interactiva comienza. Así de sencillo es sumergirse en 'City Salud', el portal de Internet ludo educativo y gratuito que nace con el fin de formar a los niños en hábitos de vida saludables y en valores sociales.

Tras dos años de trabajo y gracias a un equipo multidisciplinar (pedagogos, pediatras, psicólogos...), la Fundación Pfizer ha presentado esta "nueva herramienta pionera que pretende ayudar a padres y profesores en la formación de los más pequeños en educación para la salud y que ya ha sido testada en varios colegios".
Francisco García Pascual, director de la mencionada institución, reconoce que "el 98% de los adolescentes utiliza Internet, de ahí la conveniencia de recurrir a herramientas on-line. Se trata de buscar aliados, como la Red, para que los mensajes saludables lleguen de forma efectiva a este sector de la población".
Máxime cuando se valora que un 30% de los niños y adolescentes españoles tiene obesidad, que el 13% nunca practica deporte o que un 10% presenta trastornos de conducta.
'City Salud' está destinado a niños de ocho a 12 años porque "es a estas edades cuando se está formando la personalidad. Las costumbres que se adquieren durante la infancia son las que se convertirán en modelos de conducta en la edad adulta", destaca Celso Arango, jefe de la Unidad del Adolescente del Hospital Gregorio Marañón de Madrid.
Y son ellos los que tendrán que ir avanzando por distintos escenarios (el hall, la habitación, la calle, el centro de salud...) mientras van solucionando de problemas (58 pruebas en total) con la ayuda de 30 fichas informativas. Los contenidos formativos de las mismas van desde cómo dormir bien, cuál es un buen desayuno o la necesidad de practicar ejercicio físico, hasta cómo evitar accidentes o cómo actuar si se produce uno y cómo debe ser la convivencia intercultural.
Todos estos escenarios (hasta un total de 11) se suceden hasta llegar a la 'Sala del consejo de los siete sabios' donde el participante aprenderá buen comportamiento. Una vez superada esta última prueba habrá llegado al final de 'City Salud'.
Elaborado en castellano, euskera, valenciano, gallego, catalán e inglés cuenta, también, con la posibilidad de que el menor se entretenga de forma segura con siete juegos multijugador y un chat guiado, con preguntas y respuestas cerradas. Uno de los aspectos divulgativos del portal que le hace especialmente interesante para los profesores Tras dos años de trabajo y gracias a un equipo multidisciplinar (pedagogos, pediatras, psicólogos...), la Fundación Pfizer ha presentado esta "nueva herramienta pionera que pretende ayudar a padres y profesores en la formación de los más pequeños en educación para la salud y que ya ha sido testada en varios colegios".
Francisco García Pascual, director de la mencionada institución, reconoce que "el 98% de los adolescentes utiliza Internet, de ahí la conveniencia de recurrir a herramientas on-line. Se trata de buscar aliados, como la Red, para que los mensajes saludables lleguen de forma efectiva a este sector de la población".
Máxime cuando se valora que un 30% de los niños y adolescentes españoles tiene obesidad, que el 13% nunca practica deporte o que un 10% presenta trastornos de conducta.
'City Salud' está destinado a niños de ocho a 12 años porque "es a estas edades cuando se está formando la personalidad. Las costumbres que se adquieren durante la infancia son las que se convertirán en modelos de conducta en la edad adulta", destaca Celso Arango, jefe de la Unidad del Adolescente del Hospital Gregorio Marañón de Madrid.
Y son ellos los que tendrán que ir avanzando por distintos escenarios (el hall, la habitación, la calle, el centro de salud...) mientras van solucionando de problemas (58 pruebas en total) con la ayuda de 30 fichas informativas. Los contenidos formativos de las mismas van desde cómo dormir bien, cuál es un buen desayuno o la necesidad de practicar ejercicio físico, hasta cómo evitar accidentes o cómo actuar si se produce uno y cómo debe ser la convivencia intercultural.
Todos estos escenarios (hasta un total de 11) se suceden hasta llegar a la 'Sala del consejo de los siete sabios' donde el participante aprenderá buen comportamiento. Una vez superada esta última prueba habrá llegado al final de 'City Salud'.
Elaborado en castellano, euskera, valenciano, gallego, catalán e inglés cuenta, también, con la posibilidad de que el menor se entretenga de forma segura con siete juegos multijugador y un chat guiado, con preguntas y respuestas cerradas. Uno de los aspectos divulgativos del portal que le hace especialmente interesante para los profesores Tras dos años de trabajo y gracias a un equipo multidisciplinar (pedagogos, pediatras, psicólogos...), la Fundación Pfizer ha presentado esta "nueva herramienta pionera que pretende ayudar a padres y profesores en la formación de los más pequeños en educación para la salud y que ya ha sido testada en varios colegios".
Francisco García Pascual, director de la mencionada institución, reconoce que "el 98% de los adolescentes utiliza Internet, de ahí la conveniencia de recurrir a herramientas on-line. Se trata de buscar aliados, como la Red, para que los mensajes saludables lleguen de forma efectiva a este sector de la población".
Máxime cuando se valora que un 30% de los niños y adolescentes españoles tiene obesidad, que el 13% nunca practica deporte o que un 10% presenta trastornos de conducta.
'City Salud' está destinado a niños de ocho a 12 años porque "es a estas edades cuando se está formando la personalidad. Las costumbres que se adquieren durante la infancia son las que se convertirán en modelos de conducta en la edad adulta", destaca Celso Arango, jefe de la Unidad del Adolescente del Hospital Gregorio Marañón de Madrid.
Y son ellos los que tendrán que ir avanzando por distintos escenarios (el hall, la habitación, la calle, el centro de salud...) mientras van solucionando de problemas (58 pruebas en total) con la ayuda de 30 fichas informativas. Los contenidos formativos de las mismas van desde cómo dormir bien, cuál es un buen desayuno o la necesidad de practicar ejercicio físico, hasta cómo evitar accidentes o cómo actuar si se produce uno y cómo debe ser la convivencia intercultural.
Todos estos escenarios (hasta un total de 11) se suceden hasta llegar a la 'Sala del consejo de los siete sabios' donde el participante aprenderá buen comportamiento. Una vez superada esta última prueba habrá llegado al final de 'City Salud'.
Elaborado en castellano, euskera, valenciano, gallego, catalán e inglés cuenta, también, con la posibilidad de que el menor se entretenga de forma segura con siete juegos multijugador y un chat guiado, con preguntas y respuestas cerradas. Uno de los aspectos divulgativos del portal que le hace especialmente interesante para los profesores es que sus contenidos están elaborados a partir de aspectos relevantes de asignaturas curriculares como Conocimiento del Medio y Educación Física.
Para Amparo Escamilla, pedagoga, "se trata de una herramienta magnífica ya que actualmente el profesor está desbordado. Antiguamente sólo tenía que transmitir la información y ahora se le pide que enseñe y oriente al alumno en: saber ser, cómo actuar, cómo estar y cómo aprender. Por ese motivo creo que este portal puede ser de gran ayuda en los colegios".
En ella se recogen además otras actividades complementarias (nueve en total), a través de unas guías pedagógicas, que los niños pueden practicar en casa junto a sus padres o hermanos o en el colegio con los compañeros. Los títulos de algunas de ellas son: olimpiadas en casa, jugar a ser un reportero o cómo elaborar una limonada casera.

continua llegint

Nou instrument per a la prevenció dels trastorns de salut mental relacionats amb els riscos psicosocials del treball


La Guia de bona praxi per a la vigilància de la salut mental relacionada amb els factors de risc psicosocial, que avui es presenta en la Jornada de Salut Laboral dedicada a la prevenció del risc psicosocial i organitzada conjuntament pels departaments de Salut i de Treball, és un instrument innovador elaborat dins de l’Àrea de Salut Laboral de la Direcció General de Salut Pública.

Es tracta de la primera guia sanitària, elaborada des d’una administració pública de l’Estat, que aborda aquesta problemàtica. S’adreça als professionals de la medicina del treball i dels serveis de prevenció de les empreses, amb la finalitat d’oferir-los recomanacions per a la gestió dels trastorns de salut mental relacionats amb els riscos psicosocials del treball. L’objectiu principal és facilitar la identificació precoç del personal amb problemes de salut mental que puguin tenir relació amb el treball, amb la finalitat d’establir mesures per prevenir-ne de nous i evitar l’evolució dels existents a estadis més avançats de la malaltia.Les recomanacions es basen en l’evidència científica disponible, la normativa legal i les condicions de pràctica real on ha de ser aplicada, per la qual cosa es va dur a terme un ampli procés de participació entre els principals agents implicats: professionals sanitaris dels serveis de prevenció (potencials usuaris de la guia), personal tècnic de prevenció de riscos laborals especialista en psicosociologia, professionals de la inspecció mèdica i de treball, així com agents socials (personal delegat de prevenció i representants empresarials).El document té una orientació eminentment pràctica i incorpora instruments que orienten l’abordatge dels trastorns de salut mental relacionats amb els riscos psicosocials, des de la detecció i derivació assistencial fins a la proposta d’intervenció preventiva sobre els factors de risc psicosocial del treball. En un estudi desenvolupat en el marc de l’elaboració de la Guia, basat en les opinions del personal mèdic dels serveis de prevenció, s’assenyalava la manca de protocols de fàcil utilització com una de les principals dificultats per abordar els problemes de salut mental atribuïts al treball. La Guia pretén contribuir a cobrir aquest buit.Alhora, també s’hi emfasitza la coordinació entre personals: el sanitari de vigilància de la salut i el tècnic de prevenció de riscos laborals, per tal de millorar l’efectivitat i l’eficiència de les intervencions. Per a l’elaboració del document, es va comptar amb un equip de treball multidisciplinari, amb presència de tècnics de les administracions sanitària i de treball, i també amb la dels serveis de prevenció.Veure la versió completa de la guia

continua llegint

El Departament de Salut, el Ministeri de Defensa i la Corporació Sanitària Parc Taulí col·laboraran en el desenvolupament d'un sistema de vigilància

El Departament de Salut, el Ministeri de Defensa i la Corporació Sanitària Parc Taulí col·laboraran en el desenvolupament d'un sistema de vigilància intel·ligent de pacients crítics
La Ministra de Defensa, Carme Chacón, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, i el president de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Pere Fonolleda, han signat avui a Sabadell un acord de col·laboració entre les tres institucions per implementar un projecte d’I+D quina darrera finalitat és la vigilància intel·ligent –local i/o remota- de pacients crítics. En la presidència de l’acte també els acompanya l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. El projecte aportarà un important valor a l’activitat que el Ministeri desenvolupa en l’àmbit de la salut de les seves pròpies Forces Armades o d’altres col·lectius.

El projecte parteix del sistema Monsurin, un nou sistema d’informació desenvolupat a la Corporació Sanitària Parc Taulí, únic al món, que permet adquirir, sincronitzar, analitzar, emmagatzemar i transmetre en línia, de manera contínua, en temps real i a través d’una única plataforma, els diferents senyals biomèdics – com electrocardiograma, pressió arterial, oxigenació de la sang, ventilació alveolar i mecànica de la respiració – d’un pacient connectat a qualsevol dispositiu d’electromedicina. L’eina incorpora senyals digitals com vídeo i àudio i alarmes intel·ligents d’alerta i permet guardar tota la informació, degudament processada, en la història clínica electrònica del pacient.El sistema permet apropar el coneixement mèdic allà on es troba el pacient.La integració intel·ligent de totes aquestes dades en una única plataforma i la possibilitat de realitzar la seva lectura i diagnòstic a distància (per comunicació terrestre, mòbil o via satèl·lit), esdevé una novedosa contribució per a la millora del tractament de pacients crítics i per la presa de decisions del personal sanitari, ja que permet disminuir el temps des de que un pacient és diagnosticat i rep el tractament adequat, amb la conseqüent possibilitat de salvar la seva vida. El sistema permet apropar el coneixement mèdic allà on es troba el pacient, de manera que mentre existeixi una via de comunicació per transmetre les dades és indiferent que el pacient estigui ubicat en un campament llunyà, en una ambulància o en un hospital remot.La diferència d’aquest sistema respecte els sistemes de monitorització existents en el mercat és que el sistema Monsurin fa una explotació integral, activa i combinada de les dades que es registren, aportant informació molt més útil per al metge que les dades passives que aporten els sistemes tradicionals. Actualment el sistema està en procés de validació clínica i la seva posada en marxa amb pacients reals està prevista per aquest 2010.El conveni que avui es signa és el marc de treball que ha de permetre la integració i adaptació d’aquest sistema a l’activitat sanitària pròpia del Ministeri de Defensa. El propietari d’aquesta tecnologia és la Corporació Sanitària del Parc Taulí, que ha impulsat la creació de la spin off – BetterCare® (ßCare) per a la transferència i comercialització d’aquesta tecnologia al mercat. Els nous avenços tecnològics que sorgeixin d’ara endavant, fruit d’aquesta col·laboració, seran de propietat compartida entre aquestes institucions.El sistema s’ha anat desenvolupant al llarg dels darrers 5 anys gràcies a la col·laboració d’un equip multidisciplinar d’experts– metges, enginyers, matemàtics, infermeres...- liderats pel coordinador del projecte, el doctor Lluís Blanch i el coordinador tècnic, Bernat Sales.Aquesta no és, però, l’única via de col·laboració entre la Corporació Sanitària Parc Taulí i el Ministeri de Defensa. Des de fa uns anys la UDIAT Centre Diagnòstic -un dels 6 centres del Parc Taulí- participa amb la companyia Indra en el projecte d’informatització de la sanitat del Ministeri de Defensa, concretament en l’arxiu, distribució i visualització de les seves imatges radiològiques a través del prestigiós software RAIM®, desenvolupat pels enginyers de la UDIAT.

continua llegint

dilluns, 1 de març del 2010

Barcelona acull la segona edició dels premis Exfumador Europeu de l'Any 2009


En l’edició d’enguany han participat tretze països de la Unió Europea.El Departament de Salut participa una any més en el premis Exfumador Europeu de l’Any 2009 (European Smokefree Quitter of the Year 2009 ), que s’organitzen en tretze països més de la Unió Europea. Els premis que atorga aquesta iniciativa en l’àmbit europeu consisteixen en unes vacances per valor de 7.000 euros (5.000 euros per al guanyador i 2.000 euros per al semifinalista).

La primera edició dels premis es va fer el 2008 i varen participar-hi nou països europeus. Ara es presenta la segona edició en què participen tretze països. Per poder participar-hi calia haver deixat de fumar després de l’1 de gener del 2009, haver complert com a mínim cinc mesos sense fumar i explicar la experiència personal en l’abandonament del tabac. El termini d’inscripcions es va tancar el 31 de desembre de 2009.El concurs inclou premis per a un professional de la salut que hagi destacat en l’ajuda a deixar de fumar i per a una figura pública o professional que hagi contribuït a fer avançar les polítiques de control del tabaquisme en el nostre país.Un jurat format pel president del Consell Assessor de Tabaquisme de Catalunya i diversos professionals lligats a la línia telefònica per deixar de fumar i al control del tabaquisme han seleccionat les experiències més inspiradores i han triat entre els nominats els finalistes de Catalunya.Els finalistes de Catalunya són:1. Finalista del Premi Europeu a l’Abandonament del TabacEn Francesc Andreu te 48 anys i viu als Pallaresos (Tarragonès), i ha estat seleccionat per passar a la final del Premi Europeu a l’Abandonament del Tabac 2009. Fumava des dels 14 anys, ho havia deixat dues vegades i darrerament fumava 20 cigarretes diàries. El 10 d’abril de 2009 ho va deixar per fer costat a la seva dona a afrontar un malaltia greu, vuit mesos després d'haver nascut el seu últim fill.En Francesc Andreu ens explica: “Em vaig plantejar deixar de fumar quan vaig veure la lluita de la meva dona per sobreviure a aquesta dura malaltia; mentrestant, jo el que feia era cremar la meva salut i la meva vida amb les maleïdes cigarretes. Em semblava tan injust que aquesta situació em va donar la força per decidir-me i actuar definitivament contra el tabac. Avui, després de dos anys, jo he deixat el tabac i ella continua al meu costat juntament amb els nostres fills dels nostres anteriors matrimonis i el nostre petit Sergi que ja té 3 anys. Ha estat dur per a tots, però sens dubte el fet de deixar de fumar ha estat una anècdota després del sofriment que he vist dibuixat a la cara de la meva dona cada vegada que li administraven una quimioteràpia o li plantejaven una intervenció sense saber quin seria el final. Val a dir que estic molt i molt orgullós d’haver-ho aconseguit i de poder gaudir tots plegats d’aquesta etapa de la meva vida.”Si en Francesc Andreu t’ha inspirat i vols deixar de fumar, pots trucar al telèfon d’ajut per deixar de fumar de Sanitat Respon: 902 111 444 .2. Finalista del Premi Europeu a l’Impuls de Polítiques de Control del TabaquismeJoan Lozano Fernández és metge de família i des de fa anys pertany al Grup de Treball sobre Tabaquisme (GRAPAT) de la Societat Català de Medicina Familiar i Comunitària, i actualment n’és el coordinador. És un dels impulsors i participants més actius del programa català d’Atenció Primària Sense Fum i també ha participat en el programa espanyol, basat en el model de Catalunya. Ha estat proposat al premi pels seus col·legues del GRAPAT, als quals transmet el seu entusiasme i motivació per innovar i millorar.Finalista del Premi Europeu al Suport per a Deixar de FumarÀngela Martínez Picó és psicòloga especialitzada en el tractament del tabaquisme. És la coordinadora de la Unitat de Tabac d'un centre de salut primària a Mollet del Vallès. Ha estat nominada pels seus col·legues i pacients, que valoren molt positivament la seva professionalitat, competència, tracte proper i exquisit i el seu caràcter afable.

continua llegint