Mycobacterium tuberculosis és el nom del principal bacteri responsable de la tuberculosi. La seva relació amb les persones és molt estreta. De fet, fa milers d'anys que conviu amb nosaltres i actualment infecta una tercera part de la població mundial -ni més ni menys que dos mil milions de persones-, cosa que el converteix en l'agent infecciós més estès del món. Ara es podran desenvolupar nous antimicrobians contra la infecció de la tuberculosi latent.
Una de cada deu persones infectades acabarà desenvolupant la malaltia durant la seva vida. Cada any moren tres milions de persones de tuberculosi. Des de fa temps s'investiguen els mecanismes que permeten que el bacil (bacteri en forma de bastó) pugui romandre latent i reactivar-se al cap d'uns anys.És sabut que quan el bacteri entra a dins de l'organisme a través de les vies respiratòries, provoca una reacció inflamatòria i és engolit pels macròfags dels pulmons, una mena d'aspiradores cel·lulars que absorbeixen els patògens. Posteriorment, els macròfags i altres cèl·lules immunitàries s'acumulen en la zona infectada i formen el que s'anomena un granuloma, que confina el bacteri i, en condicions normals, impedeix que s'escampi. Aquesta situació s'anomena infecció latent. En situacions d'immunodeficiència, el bacil és capaç de reactivar-se i provocar la malaltia.Un estudi publicat en l'última edició de la revista d'accés obert Plos Pathogens analitza la funció d'una població particular de cèl·lules que formen part dels granulomes, anomenades "macròfags escumosos". Aquestes cèl·lules estan plenes de lípids, que aporten nutrients al bacil. Els investigadors han trobat que dins d'aquestes cèl·lules escumoses, M.tuberculosis no es replica, però roman viu i sembla absorbir els lípids de la cèl·lula hoste. De fet, els autors de l'estudi han observat com el mateix bacil indueix la transformació dels macròfags en cèl·lules escumoses. La investigació ha estat coordinada per Fréderic Altare, del Institut National de la Santé et la Recherche Médicale (INSERM) i ha comptat amb la participació d'investigadors de l'Institut de Farmacologia i de Biologia Estructural del Centre National de la Recherche Scientifique de Toulousse, França. També hi ha participat la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Segons el cap de la unitat, Pere Joan Cardona, "els resultats de la investigació poden oferir un modelper desenvolupar nous antimicrobians contra la infecció tuberculosa latent".
La Unitat de Tuberculosi Experimental de l'hospital badaloní pertany al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de malalties respiratòries del Instituto de Salud Carlos III.
Una de cada deu persones infectades acabarà desenvolupant la malaltia durant la seva vida. Cada any moren tres milions de persones de tuberculosi. Des de fa temps s'investiguen els mecanismes que permeten que el bacil (bacteri en forma de bastó) pugui romandre latent i reactivar-se al cap d'uns anys.És sabut que quan el bacteri entra a dins de l'organisme a través de les vies respiratòries, provoca una reacció inflamatòria i és engolit pels macròfags dels pulmons, una mena d'aspiradores cel·lulars que absorbeixen els patògens. Posteriorment, els macròfags i altres cèl·lules immunitàries s'acumulen en la zona infectada i formen el que s'anomena un granuloma, que confina el bacteri i, en condicions normals, impedeix que s'escampi. Aquesta situació s'anomena infecció latent. En situacions d'immunodeficiència, el bacil és capaç de reactivar-se i provocar la malaltia.Un estudi publicat en l'última edició de la revista d'accés obert Plos Pathogens analitza la funció d'una població particular de cèl·lules que formen part dels granulomes, anomenades "macròfags escumosos". Aquestes cèl·lules estan plenes de lípids, que aporten nutrients al bacil. Els investigadors han trobat que dins d'aquestes cèl·lules escumoses, M.tuberculosis no es replica, però roman viu i sembla absorbir els lípids de la cèl·lula hoste. De fet, els autors de l'estudi han observat com el mateix bacil indueix la transformació dels macròfags en cèl·lules escumoses. La investigació ha estat coordinada per Fréderic Altare, del Institut National de la Santé et la Recherche Médicale (INSERM) i ha comptat amb la participació d'investigadors de l'Institut de Farmacologia i de Biologia Estructural del Centre National de la Recherche Scientifique de Toulousse, França. També hi ha participat la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Segons el cap de la unitat, Pere Joan Cardona, "els resultats de la investigació poden oferir un modelper desenvolupar nous antimicrobians contra la infecció tuberculosa latent".
La Unitat de Tuberculosi Experimental de l'hospital badaloní pertany al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de malalties respiratòries del Instituto de Salud Carlos III.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada