dimecres, 31 de desembre de 2008

¿Qué aumenta el riesgo de sangrado tras la extirpación de las amígdalas?

Un estudio, publicado en la revista 'The Journal of the American Medical Association', señala que el empleo de la dexametasona, un corticoide, para evitar la aparicion de náuseas y vómitos en niños a los que se les ha extirpado las amígdalas conlleva un mayor riesgo de sangrado.

La amigdalectomía es uno de los procedimientos quirúrgicos más frencuentes en la infancia. En la actualidad su empleo se ha reducido a casi la mitad de lo que se venía realizando en la década de los 60 debido a la generalización de los antibióticos. Sin embargo, son todavía muchos los niños que cada año pasan por quirófano para extirpar sus amígdalas.



Una de las complicaciones que pueden darse tras esta intervención es la aparición de náuseas y vómitos, aunque el síntoma más frecuente es el dolor, que también por sí mismo puede fomentar que se den los primeros. La presencia de estos problemas conlleva un riesgo de deshidratación o más posibilidades de infección, de ahí que se intenten prevenir con ciertos medicamentos.

Para evitar estos trastornos se está empleando, entre otros fármacos, la dexametasona, ya que diferentes estudios y revisiones habían apuntado su utilidad en estos casos. Sin embargo, no está clara la dosis precisa que conviene utilizar. Por este motivo, investigadores del Hospital Universitario de Ginebra (Suiza) han realizado un ensayo en el que han evaluado a 215 niños que se sometieron a una amigdalectomía entre febrero de 2005 y diciembre de 2007. Los niños fueron asignados a diferentes grupos para recibir distintas dosis del fármaco (0,05, 0,15 o 0,5mg por cada kilogramo de peso) o un placebo.

A los 10 días de la intervención, se observó que los vómitos o náuseas fueron menos frecuentes entre los niños que recibieron la mayor dosis de dexametasona. Sin embargo, también se detectó en ese grupo un mayor número de hemorragias. De hecho, la mayor dosis del fármaco se asoció con un riesgo siete veces mayor de sangrado. Ocho niños precisaron ser intervenidos de nuevo debido a la hemorragia y todos ellos había recibido este medicamento. Ante esta complicación, los investigadores decidieron parar el ensayo.

¿Medicamento o técnica?
"No puede excluirse que la dexametasona, posiblemente a través de la inhibición de la curación de la herida, aumente el riesgo de sangrado posoperatorio en este escenario. Se precisarían más ensayos clínicos para confirmar o refutar nuestros resultados, aunque puede ser complicado realizar este tipo de estudios en niños. Futuras investigaciones deberían involucrar a varios centros para mejorar la aplicabilidad de los resultados. Mientras tanto, a pesar de que el medicamentos es un potente antiemético [evita los vómitos], podría ser prudente evitarlo en niños que se somentan a una amigdalectomía", concluyen los autores.

Sin embargo, estos investigadores también señalan algunas debilidades del estudio que podrían haber tenido cierto efecto en los resultados. "No podemos excluir que algunos niños tuvieran trastornos de la hemostasis [mecanismos que controlan los procesos hemorrágicos] no diagnosticados", explican.

Otra limitación para generalizar estos resultados es la técnica que se haya utilizado en estas operaciones. "Esta intervención es sencilla pero el riesgo de sangrado varía en función de cómo se realice, si se emplea el láser, la radiofrecuencia, la electrocoagulación... Estas técnicas pueden hacer variar el dolor, los vómitos y la hemorragias", explica Eduardo Martín Sanz, especialista del Servicio de Otorrinolaringología del Hospital Universitario de Getafe, en Madrid.

"Desde mi experiencia lo que más influye en la aparición de hemorragias es la técnica en sí y no el fármaco que se emplee posteriormente. Para tener en cuenta las conclusiones de este estudio, otros futuros trabajos deberían valorar otras variables y no sólo el medicamento que se administre. Además, los vómitos y las naúseas no son tan frecuentes, el síntoma más habitual es el dolor para el que solemos emplear otros fármacos como el paracetamol. Los corticoides sí los solemos emplear en adultos porque además de quitar el dolor disminuye la inflamación", explica Martín Sanz.


continua llegint

Un gen que eleva la tensión

Situado en el brazo largo del cromosoma 2, el gen STK39 parece estar relacionado con la hipertensión arterial, según un equipo de investigadores de la Universidad de Maryland (Estados Unidos). El descubrimiento ha sido posible gracias al análisis del genoma de 542 individuos pertenecientes a una comunidad Amish.


A lo largo de este año se han hecho públicos numerosos trabajos en los que se describe la asociación de uno o más genes con diversas patologías. El cáncer de pulmón, el de colon, el de páncreas, las arritmias, el colesterol, incluso la adicción a la cocaína. La revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ relata el último de estos hallazgos de 2008, protagonizado por la hipertensión arterial (HTA), un importante factor de riesgo cardiovascular que afecta a uno de cada cuatro adultos en EEUU.

Tener la tensión elevada es una condición muy compleja que está motivada por factores genéticos o por una mezcla de éstos y ciertos hábitos de comportamiento. Sin embargo, el estudio de los genes candidatos para la HTA esencial ha dado resultados poco satisfactorios hasta la fecha.

El uso de una nueva técnica de análisis, denominada de asociación amplia del genoma, parece haber dado frutos en la Universidad de Maryland. Allí, un equipo de científicos tomó el ADN de 542 Amish, procedentes de una comunidad, muy homogénea y estable durante siglos, del estado de Pensilvania.

En un primer análisis, estudiaron la relevancia de cerca de 80.000 mutaciones de nucleótido simple (SNP en inglés) que previamente se habían vinculado con la tensión arterial sistólica y diastólica. Al comprobar cuáles de ellas estaban más presentes, descubrieron una zona especialmente caliente en una región específica del brazo largo del cromosoma 2.

Cuando descubrieron que en esa parte del genoma está el gen que contiene la información para sintetizar SPAK, una proteína relacionada con la concentración de sal del organismo, supieron que habían acertado. Para confirmar estos resultados, llevaron a cabo un análisis similar en otro grupo de Amish y en otros cuatro de caucásicos de origen europeo y estadounidense.

Una puerta hacia nuevos tratamientos
SPAK interactúa con otras moléculas implicadas en el transporte de iones sodio, cloro y potasio, cumpliendo una importante función en el control del transporte de sal para regular el equilibrio osmótico celular y la excreción de sal a nivel renal (está muy presente en los túbulos colectores corticales de las nefronas). Si el transporte de sodio se altera y su concentración sanguínea aumenta, se eleva también la tensión arterial, lo que sucede con algunas variantes de STK39, presentes en alrededor del 20% de la población, según los autores.

Tanto SPAK como STK39 son buenos candidatos para el desarrollo de nuevas terapias. "Este descubrimiento tiene un gran potencial para mejorar nuestra capacidad para diseñar tratamientos personalizados y para manejar mejor a estos pacientes", ha señalado Yen-Pei Christy Chang, profesora de epidemiología y medicina preventiva de la citada universidad.

El siguiente paso, ha asegurado esta investigadora, será "determinar cómo las personas con diferentes variaciones de este gen responden a los diuréticos y otras medicaciones [para la hipertensión] o a los cambios en el estilo de vida, como reducir la ingesta de sal". Una información que "nos ayudará a descubrir cuál es la forma más efectiva para controlar la tensión de cada paciente".


continua llegint

La consellera de Salut, Marina Geli, presideix la signatura de l'acord entre irsiCaixa i Esteve per a la recerca d'una vacuna contra el VIH


La consellera de Salut i presidenta de la Fundació irsiCaixa, Marina Geli, ha presidit avui, dimarts 30 de desembre, la signatura d’un acord entre l’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa i els laboratoris Esteve per impulsar el programa HIVACAT de recerca d’una vacuna contra el VIH.

A l’acte hi ha assistit el director general de la Fundació La Caixa; Jaume Lanaspa, el president d’Esteve, Antoni Esteve, i els tres coordinadors del projecte: el director de l’Institut per a la Recerca de la Sida irsiCaixa, Bonaventura Clotet, el cap del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Gatell, i l’investigador Christian Brander, que s’ha incorporat recentment a IrsiCaixa des de la Universitat de Harvard.


Projecte HIVACAT

El projecte de recerca i desenvolupament de la vacuna contra la sida HIVACAT (HIV VACuna CATalunya) neix de dos centres d’investigació sobre la sida consolidats: l’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Sense precedents al nostre país, el projecte HIVACAT situa Catalunya en la primera línia internacional de la recerca desenvolupada en aquest àmbit.

Avui dia el gran repte científic i social és obtenir una vacuna que sigui efectiva contra el VIH. El projecte de recerca i desenvolupament de la vacuna per a la sida HIVACAT compta amb el suport de l’Obra Social La Caixa, que finança la iniciativa amb 1,4 milions d’euros, i amb aportacions dels departaments de Salut i d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Clínic, que aporten 400.000 euros cadascun.

Aquest projecte rep un nou impuls gràcies a l’acord d’Esteve amb l’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa i a la inversió de 6 milions d’euros que Esteve durà a terme durant els propers quatre anys. El laboratori intervindrà en el procés de recerca un cop s’hagi arribat a la fase de prova de la vacuna en persones, i assumirà el desenvolupament clínic posterior fins que es comercialitzi.

La consellera de Salut i presidenta de la Fundació irsiCaixa, Marina Geli, considera que aquesta iniciativa consolida el compromís del Govern de la Generalitat amb la investigació biomèdica a Catalunya, que té un nivell d’excel•lència internacional de primer nivell, a la vegada que genera expectatives importants d’avenços efectius en la lluita contra l’epidèmia del VIH/sida al món.

La recerca HIVACAT va orientada “a desenvolupar noves vacunes que actuïn de manera dual, és a dir, que siguin capaces de produir dos tipus de respostes immunològiques. D’una banda, generant anticossos que bloquegin i impedeixin l’acció del virus i, de l’altra, generant el que es coneix com a resposta cel•lular citotòxica, mitjançant la qual les cèl•lules especifiques del sistema immunitari reconeixen les cèl•lules que estan infectades pel VIH i les eliminen”, expliquen els codirectors d’HIVACAT, el doctor Bonaventura Clotet, director de l’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa i cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, i el doctor José M. Gatell, director del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.

Actualment, HIVACAT està estudiant individualment la seguretat i eficàcia de diversos components virals purificats en el laboratori que permetin activar la producció d’anticossos neutralitzants i la resposta citotòxica. Una vegada definits quins són els elements que estimulen la immunitat idonis per generar cadascuna d’aquestes respostes, es poden combinar de manera que l’efecte conjunt permeti obtenir un cert nivell de protecció contra la infecció pel VIH.

Un dels principals avantatges de l’acord és que amb la implicació i el compromís d’Esteve en la recerca de l’HIVACAT serà possible guanyar en rapidesa i eficàcia en el desenvolupament de nous tractaments i assegurar la transferència ràpida dels resultats de recerca cap a la fase de creació de la nova vacuna contra el VIH, segons Antoni Esteve, president de l’empresa.

Pel que fa a les següents etapes, els més de 40 investigadors que treballen a HIVACAT duran a terme una sèrie d’assajos clínics adreçats a desenvolupar una vacuna terapèutica que freni la progressió del virus en la població infectada i una vacuna preventiva per evitar la infecció en el cas d’una possible exposició al VIH. El repte és enorme, ja que si la vacuna és només parcialment activa, podrà ajudar a reduir en un percentatge considerable el nombre d’infeccions associades al VIH.

Actualment, més de 33 milions de persones en tot el món estan infectades pel VIH i cada any es produeixen 2,5 milions de nous casos, la majoria entre els 35 i els 45 anys, segons dades de l’OMS. Cal destacar que, l’any 2007, es van produir 2 milions de morts a causa de la sida a nivell mundial. A Espanya, des del començament de l’epidèmia al 1981, s’han registrat un total de 74.885 casos de sida, 1.464 l’any 2007. A Catalunya en aquest mateix període s’han diagnosticat un total de 15.986 casos de sida, 248 dels quals al 2007.


IrsiCaixa i la recerca contra la sida

L’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa és líder i centre de referència en investigació de la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) en l’àmbit internacional. Ubicat en l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), és una fundació privada sense ànim de lucre fundada l’any 1995 gràcies a l’impuls del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de l’Obra Social La Caixa que cofinança aquesta institució. Els seus objectius són realitzar, impulsar i divulgar la recerca mèdica en l’àmbit de les ciències de la salut i l’epidemiologia, especialment en sida i el seu agent causal, el VIH. Per això desenvolupa línies de recerca científica que inclouen la biologia molecular i cel•lular, en els vessants bàsic i aplicat, i la retrovirologia clínica.

L’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa està dirigit pel doctor Bonaventura Clotet i compta amb un equip de més de 50 persones que investiga la interrelació entre el virus i el sistema immunitari humà, i desxifra els mecanismes de destrucció del sistema immunitari pel virus, la resposta immunitària contra el VIH i els mecanismes d’acció dels fàrmacs antiretrovirals.

continua llegint

dimarts, 30 de desembre de 2008

El Rey sitúa a la discapacidad como una de los "situaciones sensibles" que no hay que olvidar


El Rey Don Juan Carlos afirmó en su tradicional discurso de Nochebuena que la discapacidad que la discapacidad es una de las "situaciones y problemas sensibles" que no conviene olvidar y al que hay que dedicarle "los mayores desvelos".

"No olvidemos, que junto a los progresos que vamos acumulando, se plantean situaciones y problemas sensibles que a todos nos incumben y requieren de la dedicación y coordinación de autoridades, instituciones y sociedad civil. Cada año recuerdo algunos de ellos, como la discapacidad, las graves enfermedades, la drogadicción, la violencia de género o los accidentes de tráfico. Son temas serios y acuciantes, por lo que reitero mi llamamiento para que no dejemos de dedicarles los mayores desvelos", explicó.



Don Juan Carlos salió en defensa de la Constitución, "construida sobre la concordia y el consenso, el respeto mutuo y la tolerancia" en su tradicional mensaje de Navidad, y coincidiendo con el 30 aniversario de la Carta Magna que se ha celebrado este mes de diciembre.

El Monarca insistió en que gracias a ella España "ha vivido por primera vez 30 años de democracia plena, que coinciden con los de mayor progreso y modernización en nuestra historia".

Estos tres decenios "deben servirnos, no sólo para felicitarnos por lo mucho conseguido, sino sobre todo para llenarnos de energía y de confianza en nuestra capacidad de presente y de futuro para seguir avanzando como gran nación".

El Rey insistió en la necesidad de resolver los problemas que nos atenazan "con sentido de Estado" y mediante "planteamientos integradores y solidarios".

Para lograrlo, propuso promover "una cultura política de ilusión, unidad y responsabilidad, que despierte en todos un renovado interés por los asuntos públicos", favoreciendo el conocimiento de nuestra Constitución y de lo representa para la
convivencia.

"Una Constitución", aseguró el monarca, "que, construida sobre la concordia y el consenso, el respeto mutuo y la tolerancia, recoge las mejores conquistas de toda democracia avanzada, articula nuestra diversidad territorial y asegura nuestra estabilidad y progreso".

Las reglas que establece son "nuestra principal fuente de fortaleza como nación moderna, unida, solidaria y diversa, pues a todos nos guían y amparan para seguir avanzando en paz hacia nuevas metas".




continua llegint

Madrid. un proyecto facilita asistentes personales a personas con discapacidad física

El Gobierno destinará más de 5,2 millones de euros hasta 2011 MADRID, 14 (SERVIMEDIA) La Comunidad de Madrid continuará desarrollando un proyecto que facilita asistentes personales a personas con discapacidad física e invertirá en él más de 5,2 millones de euros hasta 2011, según informó hoy el Ejecutivo regional.


El denominado "Proyecto de Vida Independiente y Promoción de la Participación Social" facilita asistentes personales a personas que tienen una discapacidad física grave, que les ayudan en las gestiones de su vida diaria.

Este proyecto ha beneficiado a 62 personas con discapacidad, 27 más de las previstas inicialmente, y se trata de una iniciativa enmarcada dentro del Plan de Acción para Personas con Discapacidad 2005-2008, dotado de un presupuesto de 1.240 millones de euros.

Los usuarios del programa reciben una media de 8 horas diarias de atención gracias a los 115 asistentes personales que pone a su disposición la Comunidad de Madrid, en colaboración con la Federación de Parapléjicos y Grandes Discapacitados Físicos de Madrid (Aspaym).

A cada participante se le diseña un "plan de vida independiente", de forma que recibe una asistencia personalizada en función de sus necesidades.

continua llegint

dilluns, 15 de desembre de 2008

MARXEM DE VACANCES


Tornarem a primers de gener.


BONES FESTES

BONES FESTES

continua llegint

divendres, 12 de desembre de 2008

Cap de setmana de lluita contra les malalties mentals, millorar la investigació i superar els estigmes socials

"Ja surt el sol. Ja surt el sol. I penso: quina sort!" La versió del Here comes the sun que fan els artistes que col.laboren enguany amb la Marató de TV3 dedicada a les malalties mentals greus i en la participació de la qual s'han abocat les entitats de Cerdanyola llença aquest missatge optimista. Ja surt el sol. Cerdanyola s'hi aboca aquest cap de setmana perquè el desig sigui realitat.

La Marató de TV3 del 2008, que se celebrarà diumenge, 14 de desembre, però que compta amb activitats a Cerdanyola des de fa una setmana i fins el dia 16, està dedicada a les malalties mentals greus. De fet, la sintonia i els descansos musicals del programa tindran com a protagonista un cerdanyolenc: el saxofonista Llibert Fortuny amb la seva banda Trifàsic.Els trastorns mentals són alteracions en la manera de pensar, sentir i comportar-se de les persones. En les societats desenvolupades, les més comunes són l’ansietat i la depressió. Actualment, una de cada deu persones pateix una d’aquestes dues malalties. Però de malalties mentals n’hi ha de molts tipus, com ara l’esquizofrènia, el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat o el trastorn límit de personalitat, entre d’altres. Les malalties mentals greus són una de les tres primeres causes de baixa laboral i representen una important càrrega social i econòmica per als malalts i les seves famílies.
Unes malalties encara estigmatitzades per una part important de la nostra societat. Per això és important que surti aquest sol de la sensibilització. El coordinador del El Servei de Salut Mental de Sant Joan de Déu, al carrer d’Adam i Eva, el doctor Carlos Carmona, explica que aquest tipus d'afeccions col.loquen el malalt "en una posició de vulnerabilitat i marginalitat davant la societat que ha de fer tot el possible per integrar-la”. Passar per períodes de tristesa, preocupació, ansietat o estrès és normal, però quan persisteixen o no es poden controlar s’ha de demanar ajuda professional. Cal tenir present que la persona que pateix un trastorn mental no té la culpa de la seva situació. En cap cas no se n’ha d’amagar. El doctor Carmona explica que el primer que s’ha de fer quan una persona o la família detecta algun problema mental és dirigir-se al metge de capçalera qui valorarà la patologia i derivarà el pacient als serveis de salut mental.
Cerdanyola amb la Marató
La Fundació Seny, entitat sense ànim de lucre que promou la investigació sobre l'esquizofrènia i els transtorns mentals severs, participarà aquesta nit en l'acte central de la campanya solidària Cerdanyola amb la Marató de TV3, que enguany es dedica a la lluita contra les malalties mentals greus.
El seu president, Jordi Masià explica que els afectats per la depressió o l'esquizofrènia podrien millorar molt gràcies a investigacions i al tractament precoç. A més de les millores en la investigació de caràcter internacional, Masià considera que la campanya serveix també per donar més informació a les famílies dels malalts i així entendre millor les afeccions i com tractar els pacients. Les entitats de la ciutat han treballat intensament per programar un ampli programa d’activitats a Cerdanyola a favor de la Marató. L'acte central de la campanya contra les malalties mentals es farà aquesta nit a partir de les 21 hores amb la participació dels tenors Ricard Torino, Núria Morral i José Manuel Marín, l'Escola Municipal de Música Aulòs i el Cor dels col.legis Turó de Guiera i Mare de Déu de Montserrat. El president de la Fundació Seny espera que divendres s'ompli l'església de Sant Martí durant l'acte central de la Marató amb activitats culturals i de reflexió. Al llarg del cap de setmana, la marató estarà present als mercadals de Fontetes i Serraparera i també en nombroses activitats esportives, entre elles les 12 hores de tennis jove dissabte i d'adults diumenge, la concentració de patinadors també demà, la bicicletada cap a TV3 de diumenge al matí o l'espacial street handbol que es viurà a la plaça de Francesc Layret durant el matí de diumenge.
Però la cultura també tindrà una participació destacada. El grup de Taradell Tastet de Gospel i el grup de Cerdanyola Veus sense Fronteres oferiran un recital demà a la tarda al teatre de l'Ateneu organitzat per la delegació local de Parkinson Catalunya. El director musical de Veus sense Fronteres, Álvaro Lafuente, indica que el cor, format per personal sanitari, oferirà un repertori fresc i viu.
Diumenge, però, serà el dia amb més activitat al carrer. Bambalina ha volgut apropar la Marató als infants de Cerdanyola a través d’uns tallers en els que els més petits tindran l’oportunitat de confeccionar un ocell de colors. Serà el proper diumenge, dia de la Marató, entre les 11h i les 13h a la plaça de l’Abat Oliba. La presidenta de Bambalina, Rosa Maria Soler, explica que l'entitat vol fer passar una bona estona als infants de la ciutat al mateix temps que es fa una tasca de sensibilització vers les malalties mentals greus. També a la plaça de l’Abat Oliba, el proper diumenge els Arriers de Cerdanyola organitzaran passejades en carro pels carrers més cèntrics del municipi. Dos carruatges, amb cabuda per a unes 9 persones, realitzaran els recorreguts entre les 11h i les 14h. Es cobrarà un preu mòdic, d’un euro per persona, que es destinarà íntegrament a la Marató. A més, s’instal·larà una parada amb guardioles i merchandising de l’acte. L’Agrupació Musical Cerdanyola i la Coral Rondalla Esplai La Caixa posaran la seva música al servei de la Marató de TV3 el proper diumenge a la nostra ciutat. L’Agrupació Musical Cerdanyola oferirà un concert a les 12h i a l’Ateneu que estarà dedicat íntegrament a recaptar fons per a les malalties mentals greus, motiu al que es dedica enguany la Marató. El concert es dividirà en dues parts. En la primera actuarà la Coral de l’Agrupació oferint un repertori variat en el que es recorreran diverses èpoques i diferents països amb cançons que aniran des del cant coral clàssic de Mozart fins a la balada rock d’Elvis Presley. En la segona part actuarà la Banda de l’Agrupació Musical que interpretarà obres modernes, de compositors contemporanis i també repertori més clàssic. D’altra banda, el Centre Cívic Banús-Bonasort acollirà també diumenge, a partir de les 12h, un acte solidari protagonitzat per la Coral Rondalla Esplai La Caixa en el també hi haurà una ballada de jotas a càrrec de la Casa de Aragón, una demostració de ball de sevillanes i corridos mexicans. I també hi haurà espai per la dansa i la tradició. L'Agrupació sardanista ens convida a participar en danses de egrmanor a la plaça de l'abat Oliba a partir de dos quarts d'una del migdia. Quan acabeu, però, no us aneu, quedéu-vos a la plaça per fer pinya i que els castellers de Cerdanyola puguin aixecar les seves figures. Els de la camisa verda sortiran a plaça a la una de la tarda.
I ja per la tarda, a partir de les 18 hores, danses de casa nostra amb l'esbart sant marçal.
Serà tot un seguit d'activitats solidàries, mostra del suport de la ciutat a la lluita contra la malaltia, en aquesta ocasió contra les malalties mentals greus. Amb un desig: que surti el sol.

continua llegint

dijous, 11 de desembre de 2008

La medicina alternativa gana puntos


Técnicas como la acupuntura, la naturopatía, la meditación o el yoga cuentan cada vez con más adeptos en Estados Unidos para tratar problemas de salud, según un amplio estudio realizado en el país norteamericano.
Los datos de este trabajo muestran que casi cuatro de cada 10 adultos usa habitualmente algún tipo de medicina alternativa; una proporción que alcanza al 12% de los menores.

"Estos datos confirman que estas prácticas son un componente frecuentemente usado por los americanos en sus cuidados de salud, y refuerzan la necesidad de una investigación rigurosa que estudie la eficacia y efectividad de estas terapias", ha afirmado Josephine P. Briggs, directora de el Centro Nacional para la Medicina Alternativa y Comunitaria (EEUU), uno de los organismos impulsores de la investigación.
La meditación, la manipulación quiropráctica, los masajes y el yoga, entre las prácticas más utilizadas
El consumo de suplementos dietéticos como el omega 3 o el ginseng, las técnicas de respiración, la meditación, la manipulación quiropráctica, los masajes y el yoga son, según esta investigación, las prácticas fuera de la medicina convencional más utilizadas por los estadounidenses. La mayoría se utilizan para tratar procesos dolorosos, como molestias en la espalda, cuello o articulaciones, entre otros trastornos musculoesqueléticos.
La comparación de este trabajo con uno similar realizado en 2002 muestra un ligero aumento en el porcentaje de individuos que utilizan habitualmente la medicina alternativa (un 38% frente al 26% registrado años atrás).
Sin embargo, los datos sí han puesto de manifiesto un incremento significativo de determinadas terapias, como las técnicas de respiración, la acupuntura, la meditación, la terapia de masajes o el yoga, entre otros.
Suplementos para niños
Esta investigación, que tuvo en cuenta la experiencia de 23.300 adultos y 9.400 padres de menores, es la primera que analiza el consumo de suplementos nutricionales (no vitamínicos ni minerales) consumidos por niños de edades comprendidas entre los cero y los 17 años.
Según sus datos, los hijos de padres que toman habitualmente este tipo de productos tienen más del doble de probabilidades de ingerirlos que el resto de sus compañeros.
El tipo de suplementos consumidos es similar que en el caso de los adultos. Así, sustancias como el aceite de pescado, los ácidos grasos omega 3 o semillas de lino son las más utilizadas en Estados Unidos.
Finalmente, mientras que en los adultos la mayoría de suplementos se utilizaron para tratar problemas concretos de salud, en el caso de los niños, los padres no manifestaban generalmente una condición especial, sino que lo hacían alegando un beneficio "para su bienestar", apunta el informe.

continua llegint

Los españoles son bebedores sociales


El 3,4% de los españoles realiza un consumo de alcohol considerado de riesgo por la Organización Mundial de la Salud (OMS), la cifra más baja desde 1997, según la última encuesta domiciliaria sobre alcohol y drogas realizada en España.
Con ello, el país se sitúa en los tramos más bajos de la Unión Europea (UE) en cuanto a porcentaje de bebedores abusivos (consumidores de más de un litro de cerveza, medio de vino o más de tres destilados diarios, al menos cinco días a la semana), siendo Irlanda el país con la tasa

Así, el consumidor español se caracteriza por realizar una ingesta alcohólica de carácter social, producida de forma mayoritaria en el canal de la hostelería, en el que se concentra un 82% del gasto en alcohol. Según los expertos, este tipo de consumo, que tiene además un enfoque lúdico, se denomina patrón de consumo mediterráneo (el de países como España y Francia, entre otros), opuesto al patrón nórdico, caracterizado por una ingesta de bebidas alcohólicas más esporádica pero también mucho más compulsiva.
Asimismo, y en comparación con el resto de países de la UE, España es el quinto país con mayor número de abstemios, un 33%; una cifra por encima de la media europea, que es del 25%.
Por su parte, el porcentaje de consumidores diarios de bebidas con alcohol en España es del 25%, dato que dobla la media de Europa del 13%, "lo que muestra la evidente aceptación cultural y social que el alcohol tiene en el país y la distribución de su consumo a lo largo de la semana", según la Federación Española de Bebidas Espirituosas (FEBE), que ha puesto de manifiesto hoy, en Madrid, que, aunque valora positivamente el conjunto de datos "no se debe bajar la guardia en la lucha contra el consumo indebido".
Moderación en Navidad
En este sentido, la FEBE ha desarrollado una campaña especial de cara a la Navidad, "unas fechas en las que el consumo es bastante alto", para concienciar a los españoles de los riesgos del abuso de la bebida y reforzar las conductas responsables.
La iniciativa incluye, además de la web 'http://www.consumo-responsable.com/', un cambio de leyenda que todas las bebidas espirituosas adscritas a la federación incluirán, voluntariamente, en sus comunicaciones comerciales ("Disfruta de un consumo responsable" por el antiguo "bebe con moderación. Es tu responsabilidad"). Igualmente, la FEBE lanzará una campaña de publicidad de televisión a nivel nacional para reforzar las "conductas positivas y aludir a la responsabilidad individual".

continua llegint

Premi del Ministeri de Sanitat i Consum per al projecte Teleictus d'atenció neurològica per telemedicina

El projecte Teleictus d’atenció neurològica mitjançant un sistema de telemedicina i d’utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de l’Hospital de la Vall d’Hebron ha estat guardonat ,en la segona edició dels Premis a la Qualitat 2007 del Ministeri de Sanitat i Consum, en la categoria de “Millors pràctiques clíniques”.Impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Fundació i2CAT, amb el suport de la Fundació TicSalut, el projecte Teleictus té com a objectiu la millora del tractament de l’ictus, accident vascular cerebral que requereix una atenció urgent dels neuròlegs per reduir els efectes secundaris de la malaltia i que a Catalunya ocasiona el 9,2% de la mortalitat general (el 7,5% en homes i l’11,1% en dones).

La iniciativa possibilita que, mitjançant les TIC, els hospitals comarcals que no disposen d’un servei d’atenció neurològica en el seu servei d’urgències, el puguin oferir. La connexió dels centres hospitalaris de referència amb els hospitals comarcals de la seva zona permet que el neuròleg del centre de referència pugui visualitzar, en temps real, la imatge radiològica del pacient i pugui avaluar i indicar les teràpies adequades per als malalts durant les primeres hores de la fase aguda de l’ictus cerebral.Experiència entre l’Hospital de Vic i l’Hospital de la Vall d’HebronEl mes de gener de 2007, l’Hospital de Vic i l’Hospital de la Vall d’Hebron van posar en marxa el projecte Teleictus. Mitjançant un sistema de videoconferència entre ambdós centres, un neuròleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron dirigeix i valora l’exploració d’un pacient de l’Hospital de Vic afectat d’ictus en fase aguda. El neuròleg disposa de totes les dades i les proves diagnòstiques i interacciona amb el pacient per mitjà de la imatge i la veu. L’ictus cerebral és una malaltia d’aparició sobtada en què la intervenció immediata és determinant per evitar seqüeles greus en la persona afectada, com la invalidesa o la demència. Com més aviat s’administra el tractament trombolític (el temps òptim és d’un màxim de tres hores), més beneficiós pot resultar per a la persona afectada. Els factors de risc més importants són la hipertensió arterial, la fibril·lació auricular, la diabetis, la dislipèmia i la cardiopatia isquèmica.En el projecte Teleictus, el neuròleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron pot visualitzar el pacient de l’Hospital de Vic en temps real i també pot tenir accés a les seves imatges radiològiques, i aplicar-li de forma immediata, si està indicada, la teràpia trombolítica evitant, d’aquesta manera, un trasllat que podria resultar perjudicial per a la persona malalta. Des dels seus inicis el projecte Teleictus ja s’ha aplicat en 99 casos.Més equitat i més accessibilitat en l’atenció sanitàriaEl projecte Teleictus comporta un procés d’innovació tecnològica i d’integració horitzontal entre hospitals i l’impuls del treball en xarxa, i s’orienta al pacient i a la millora dels resultats assistencials. La iniciativa també millora l’equitat de la prestació sanitària i l’accessibilitat dels ciutadans als serveis de salut.En el marc del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral (PDMVC) del Departament de Salut, el projecte Xarxa TeleIctus Catalunya preveu la posada en funcionament, al llarg del territori català, d’aquest sistema de telemedicina per al tractament de l’ictus en la seva fase aguda. En una primera fase n’està prevista l’extensió a 11 hospitals de Catalunya.Els Premis a la Qualitat del Ministeri de Sanitat i Consum tenen com a objectiu premiar institucions, centres, equips, grups i serveis de salut que s’hagin significat per la realització d’activitats de millora en la qualitat dels serveis oferts a la ciutadania, i també reconèixer les iniciatives de millora de la qualitat de l’atenció sanitària mitjançant projectes innovadors.La Fundació TicSalutTicSalut (www.ticsalut.com) és una fundació impulsada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu promoure el desenvolupament i la utilització de les TIC i el treball en xarxa en l’àmbit de la salut, avançant cap a un model basat en l’atenció personalitzada a la ciutadania. Algunes de les seves línies de treball són la innovació, l’assessoria, la formació i el desenvolupament i l’avaluació de l’impacte dels projectes realitzats. TicSalut vol esdevenir un centre de referència a Catalunya treballant en xarxa amb altres entitats de l’Estat espanyol, d’Europa i d’arreu del món. El president executiu de la Fundació TicSalut és Joan Cornet i Josep Mañach n’és el director.

continua llegint

Cada any s'evitaria la mort de 744 nadons si les mares deixessin de fumar durant l'embaràs


“Si la dona deixés de fumar durant l'embaràs es podria evitar la mort de 744 nens cada any a Espanya”. Així ho ha assegurat Francisco Carrión, pneumòleg de l'Hospital Clínic de València, durant la presentació de l'informe 'Situació del tabaquisme actiu i passiu en el segle XX'. L'informe assegura que fumar durant el primer trimestre de l'embaràs duplica el risc que el fetus neixi mort i augmenta en un 80% la possibilitat que el nadó mori en el primer any de vida per la síndrome de la mort sobtada. Tot i aquestes dades, s'ha detectat que només el 20% de les dones deixen el tabac quan es queden embarassades.


Segons l'estudi, elaborat pel Consell Assessor Científic del Col·legi de Metges de València, el 30% dels nens està exposat diàriament al fum del tabac, amb els riscos que això suposa. El president del Consell, el pediatre Carlos Paredes, ha assegurat que aquesta exposició és “una forma de maltractament” i ha assegurat que els nens són “els que més pateixen el tabac”. Paredes ha explicat que la llei antitabac ha servit per controlar el consum als llocs de feina, però no a la llar, on el consum ha baixat menys de dos punts. L'estudi recorda que de cada mil persones que moren, 160 estan causades pel tabaquisme, per malalties com el càncer de pulmó, la cardiopatia isquèmica o la malaltia pulmonar obstructiva crònica. És una xifra elevadíssima, si la comparem amb les 20 persones que moren per accident de trànsit o les dues que moren per sida.

continua llegint

dimecres, 10 de desembre de 2008

España se une a México en la gala Teletón, que recaudará fondos para niños con discapacidad


Un total de 50 cadenas de televisión en España difundirán el próximo viernes la gala Teletón 2008, un telemaratón que la fundación del mismo nombre celebra en México para recaudar fondos a favor de niños con discapacidad. Genoveva Casanova, Javier Castillo "Poty", Juncal Rivero, Jaidy Mitchel, Fernando Romay, José Manuel Parada, Jesús de Manuel, o Fofito Aragón son algunas de las personalidades que mostrarán su apoyo a esta causa benéfica que se emitirá desde el Gran Casino de Aranjuez

La meta del Teletón de este año es lograr una recaudación de 357.072 euros, un euro más que la celebrada el pasado año, según la Fundación Teletón. El 30% de los fondos recaudados en el telemaratón se donará a Fundaciones españolas y el 70% restante se destinará a la construcción, equipamiento y operación de Centros de Rehabilitación Infantil Teletón (CRIT) en México. Entre las cadenas de televisión que difundirán este telemaratón se encuentran 25 TV, Aierta (30 emisoras), Antena Nova, Canal Internacional de Antena 3, Canal 4 de Palma de Mallorca, Canal 6 de Murcia, Canal 8 DM, Canal 10, Hogar 10, Intereconomía TV, Las Provincias TV, Onda 6, Popular TV, Tele 7 (13 emisoras), Tele Miño, Tele Vigo, TeleDonosti, Televisión Castilla y León, Televisiones de Prensa Ibérica, Tenerife TV y Urbe TV. Durante cuatro horas, los telespectadores podrán disfrutar de actuaciones y entrevistas, así como hacer sus donaciones a través de llamadas telefónicas (línea disponible sólo el día 12 de diciembre: 900 98 52 98) y sms. También podrán optar por objetos cedidos por David Bisbal, Richard Gere y Carolina de Mónaco, entre otros. Además, personalidades como Fernando Romay, José Manuel Parada, Olivia de Borbón, Cristina del Valle, Pilar Tabares, Ángela Carrasco, Jaidy Mitchel, Iñaki Cano, Jesús de Manuel, Álvaro de Marichalar y Susana Ollero, colaborarán con la gala recogiendo llamadas en directo.

continua llegint

Les malalties mentals greus centraran la dissetena edició de La Marató de TV3

La Marató tindrà lloc el proper 14 de desembreEls fons recaptats es destinaran a finançar projectes de recerca biomèdica sobre malalties mentals greus
El Patronat de la Fundació va acordar que La Marató de TV3 del 2008, que se celebrarà el proper 14 de desembre, estigui dedicada a les malalties mentals greus. Entre elles, el programa tractarà especialment sobre l’esquizofrènia, la depressió greu i el trastorn bipolar, així com l’ansietat i el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), juntament amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), l'autisme i el trastorn límit de la personalitat (TLP).
Aquesta decisió va ser adoptada després de considerar l’informe presentat per la Comissió Assessora Científica de la Fundació, un cop debatudes les propostes que les associacions mèdiques, de malalts i de familiars de malalts van presentar en la segona convocatòria de propostes de malalties organitzada per la Fundació.
L'equip de professionals del programa La Marató de TV3 treballa ja en aquest nou repte, tot estudiant el tractament informatiu, divulgatiu i testimonial que haurà de rebre el tema escollit.
Els fons que es recullin en aquesta propera edició es destinaran al finançament de projectes d’investigació biomèdica d’excel•lència sobre malalties mentals greus. La selecció dels projectes es farà a partir d'una convocatòria pública que la Fundació obrirà el mes de febrer de 2009.

Les malalties mentals greusEls trastorns mentals són alteracions en la manera de pensar, sentir i comportar-se de les persones. En les societats desenvolupades, les més comunes són l’ansietat i la depressió. Actualment, una de cada deu persones pateix una d’aquestes dues malalties. Però de malalties mentals n’hi ha de molts tipus, com ara l’esquizofrènia, el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat o el trastorn límit de personalitat, entre d’altres.
Passar per períodes de tristesa, preocupació, ansietat o estrès és normal, però quan persisteixen o no es poden controlar s’ha de demanar ajuda professional. Cal tenir present que la persona que pateix un trastorn mental no té la culpa de la seva situació. En cap cas no se n’ha d’amagar.
Algunes dades sobre les malalties mentals greus:
Són una de les tres primeres causes de baixa laboral
Representen una important càrrega social i econòmica per als malalts i les seves famílies.
Estan condicionades per la predisposició genètica, l’entorn i l’estil de vida de cada persona.
Estan estigmatitzades: la gent té por de les persones amb malalties mentals, de les seves reaccions, del seu comportament...
Qualsevol en pot patir una i de tots depèn que la percepció social d’aquests trastorns canviï.
S'han d'investigar més per saber-ne les causes i per trobar nous medicaments i teràpies que millorin la vida dels malalts.

continua llegint

dimarts, 9 de desembre de 2008

Sessió tècnica: La implantació de la Història Clínica Compartida a Catalunya

El CHC acull, dimecres 10 de desembre, la presentació ´Implantació de la Història Clínica Compartida a Catalunya. Situació actual i perspectives´, a càrrec de Santiago Marimón, Director de la Història Clínica Compartida a Catalunya, del Departament de Salut.

La Història Clínica Compartida a Catalunya (HCCC) és ja una realitat. Catorze hospitals, 288 equips d´atenció primària i 40 equips d’atenció especialitzada adscrits a l´atenció primària i agrupats en quatre entitats diferents, ja estan publicant-hi dades (els hospitals hi ha introduït 3 Milions de documents) o estan en condicions de consultar les seves dades, tal i com succeeix als CAP. Algunes de les dades de salut de sis milions de persones ja són accessibles a l´HCCC.
En la sessió tècnica s´aprofundirà en les característiques i continguts de l’HCCC, en la seva estructura tècnica i el model de seguretat, els requeriments d’incorporació i el desplegament que se´n farà. Seguirà un col·loqui sobre els reptes de futur.
La sessió tindrà lloc a la Sala Joan Costa del Consorci Hospitalari de Catalunya i començarà a les 14.00 h.
Consulta el programa de les Sessions Tècniques del CHC 2008-2009 punxant aquí.

continua llegint

Sanitat anima els adolescents a fer servir el condó a ritme de hip hop


El ministeri de Sanitat ha llançat una innovadora campanya per sensibilitzar els joves sobre la importància de fer servir el preservatiu en les relacions sexuals i frenar la preocupant escalada d'embarassos no desitjats i avortaments, així com les malalties de transmissió sexual. L'eix de la campanya és una cançó que, a ritme de hip hop, envia missatge com “Stop rotllos amb bombo” o “Jo el poso, jo controlo”.


El ministre de Sanitat, Bernat Soria, ha presentat avui aquesta campanya i ha recordat que els adolescents cada vegada inicien les seves relacions sexuals en edats més primerenques. Tres de cada deu joves d'entre 15 i 17 anys han mantingut una relació completa i la meitat d'ells assegura haver-les tingut amb més d'una parella. El titular de Sanitat ha subratllat que en deu anys la taxa d'embarassos entre noies de 10 a 17 anys s'ha duplicat, al passar de 3,07 per 1.000 en 1997 a 6,3 per 1.000 el passat any. Segons les últimes dades d'aquest departament, el nombre d'avortaments entre joves i adolescents va augmentar a Espanya gairebé un 17 per cent en 2007 respecte a l'any anterior. En Espanya, aquest mateix any va haver 4.400 naixements i 6.273 interrupcions voluntàries de l'embaràs en menors de 18 anys. Es van produir, per tant, uns 10.700 embarassos en noies d'aquestes edats. El Ministeri ha invertit 2.200.000 euros en aquesta campanya que dura dues setmanes (del 5 al 21 de desembre). S'ha fet un especial esforç en la difusió de la campanya a través d'Internet, amb uns 38 milions d'impactes en xarxes socials i webs juvenils. A més, la cançó de la campanya es podrà descarregar com a to pel mòbil i a l'ordinador. Tot això serà accessible a través del web Yopongocondon.com. A més, es distribuiran1.329 cartells als bars i locals de moda de les principals ciutats espanyoles, el metro i les universitats, es podran veure 773 anuncis de televisió i escoltar 170 tascons a ràdio fórmules per a joves, es faran insercions a la premsa i hi haurà un anunci pel cinema.

continua llegint

El primer hotel per a pacients


Quatre hospitals impulsen la construcció d'un establiment per acollir les famílies dels nens que viatgen a Barcelona per rebre tractament mèdic


Els quatre hospitals catalans amb unitats més potents de pediatria, Sant Joan de Déu, Vall d'Hebron, Sant Pau i del Mar, han impulsat la construcció del primer hotel de Catalunya adreçat als pacients i els seus familiars. L'establiment, que tindrà un cost aproximat de 6 milions d'euros, estarà enllestit el 2010 i comptarà amb 60 habitacions i apartaments. L'objectiu és crear un espai d'acollida gratuït per als més de 4.000 infants que cada any s'hi desplacen fins a Barcelona amb les seves famílies per tractar-se algun tipus de malaltia greu.
Enllaços
Hospital de Sant Pau
Hospitall Vall d'Hebron
Hospital del Mar
Sant Joan de Déu
La iniciativa pretén oferir un espai on portar una vida el més normalitzada possible durant el temps que duri el tractament mèdic. En aquest hotel, que es construirà en un solar cedit per l'Ajuntament de Barcelona a la Ronda de Dalt cantonada amb l'avinguda Foix, els pacients comptaran amb espais més acollidors que als hospitals a un cost zero, la qual cosa suposarà un important estalvi per a moltes famílies que no poden afrontar les despeses de trasllat i d'allotjament.Centres de referència pediàtricaEls hospitals de la capital catalana han esdevingut centres de referència pediàtrica perquè ofereix tractaments mèdics d'alta complexitat. Cada any més de 4.000 nens de fora de Barcelona i mil de fora de Catalunya, en especial de les Illes Balears, Aragó i Canàries, es desplacen a la capital catalana per rebre tractament mèdic per malalties complexes com el càncer. A la ciutat ja hi ha entitats privades sense ànim de lucre que ofereixen allotjament a aquestes famílies, però la infraestructura actual és insuficient.


El president del patronat de la Fundació Casateva, creada per gestionar aquesta iniciativa, Manuel del Castillo, que és també director de Sant Joan de Déu, ha destacat que Barcelona seguirà així l'exemple de ciutats com Boston i Londres, on ja existeixen equipaments d'aquest tipus. A Espanya, Barcelona seguirà a la ciutat de La Corunya en la construcció d'un hotel de pacients, encara que en el cas gallec aquest està integrat en una residència sanitària, mentre que aquí s'ubicarà en l'entramat de la ciutat.

continua llegint

Associacions de discapacitats denuncien dificultats de mobilitat a la ciutat


L’Associació La Tortuga-Cerdanyola Sense Barreres i l’Associació Catalana per a la Integració del Cec consideren que hi ha moltes mancances a Cerdanyola pel que fa a la integració de les persones discapacitades. Les entitats reclamen el compliment de les promeses electorals i una convocatòria de la taula de mobilitat.

L’Associació La Tortuga-Cerdanyola Sense Barreres i l’Associació Catalana per a la Integració del Cec, han denunciat públicament les dificultats que tenen les persones discapacitades de la ciutat a l’hora de desplaçar-se i l’incompliment que en aquesta matèria s’està realitzant des del govern municipal.

Per Teresa Ardèvol, presidenta de La Tortuga, aquesta situació es va fer especialment palesa durant la celebració del passat Sant Iscle, ja que, segons ella, els bussos adaptats promesos per desplaçar-se al lloc no van existir, malgrat que des de Cultura s’afirmava el contrari.

Uns altres aspectes que també es denuncien són l’existència de barreres arquitectòniques al comerç i al transport públic ja que, segons Juan José Jiménez, també membre de La Tortuga, els trens i els autobusos urbans i interurbans no estan adaptats.

Els membres de La Tortuga també denuncien que, ara fa un any, van fer arribar un escrit a RENFE explicant la situació de l’estació a la nostra ciutat però a dia d’avui encara no han rebut cap resposta.

Reclamen actuacions a l'administració local

Finalment, des de La Tortuga es demana a l’Ajuntament que faci una ordenança municipal perquè les obres que es facin d’ara endavant estiguin adaptades a les persones discapacitades.

De la seva banda, José Angel Carré, membre de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec, va demanar la implantació de semàfors sonors. També va demanar l’implementació d’un sistema parlat d’avís de parades als autobusos i a les marquesines, com ja existeix en d’altres municipis.

Ja per acabar, van demanar tornar a ser convocats a la mesa de mobilitat.

continua llegint

divendres, 5 de desembre de 2008

Montcada i Reixac mejora el transporte adaptado que da servicio al municipio


El Ayuntamiento de Montcada i Reixac ha presentado un nuevo vehículo de transporte adaptado que dará servicio al municipio. El vehículo tiene capacidad para 4 sillas de ruedas y dispone de las últimas medidas de seguridad y confort que hay al mercado.

El servicio de transporte adaptado para personas con movilidad reducida lo realiza desde hace nueve años Cruz Roja mediante un convenio de colaboración con el Ayuntamiento. Actualmente, el servicio cuenta con cinco vehículos que trasladan a una cuarentena de personas en los centros de día de Montcada i Reixac y de las poblaciones vecinas de Ripollet, Cerdanyola, Badia, Badalona y Sabadell.

continua llegint

Premi per a la investigació d'un projecte d'infermeria sobre l'amiant


El Col.legi Oficial d'Infermeria de Barcelona ha atorgat una de les seves ajudes de recerca al projecte “Valoració de l’estat de salut i qualitat de vida dels pacients amb patologia relacionada amb l’amiant” que realitzen professionals d'atenció sanitària primària de Cerdanyola i Ripollet.

La dotació del premi és de 9.460 euros que es destinaran al desenvolupament del projecte que té com a investigador principal a Ferran Naveros.
Aquest projecte va néixer a partir que el grup d’asbestosi del servei d'atenció primària de Cerdanyola-Ripollet va veure la necessitat de fer partícips a les infermeres en aquest procés, amb un pla de cures específics per a aquesta població.

continua llegint

'Amiant. 100 anys': l'homenatge als homes i dones víctimes de l'asbestosi



La presentació del llibre Amiant 100 anys va ser ahir un homenatge a tots els homes i dones de Cerdanyola i Ripollet que han patit o patiran alguna de les malalties pulmonars relacionades amb aquesta substància i, molt especialment, les 168 persones de les quals s'ha pogut documentar la mort a causa d'afeccions com l'asbestosi o càncers com el mesotelioma o el de pulmó.

El llibre, impulsat com a principal autor per Salvador Mañosa, president de l'associació d'afectats per l'amiant de Cerdanyola-Ripollet, compta amb la col.laboració de molts veïns de Cerdanyola. A Amiant. 100 anys s'alternen fotografies realitzades per Mañosa, artista plàstic, inspirades en el patiment dels afectats per l'amiant, amb textos de familiars de malalts, de metges espcialistes i de veïns de Cerdanyola implicats en la lluita contra l'amiant i sota la coordinació del pneumòleg Josep Tarrés. El llibre, publicat per l'Editorial Montflorit, s'ha pogut editar gràcies a la participació del Club Rotary de Cerdanyola.

El títol del llibre fa referència a la implantació a Cerdanyola de la fàbrica Uralita al 1907, factoria on es va treballar durant molts anys amb aquest material en forma de fibrociment. La inhalació de les fibres d'amiant que s'han trencat provoca el desenvolupament de diferents malalties respiratòries greus.

Un dels col.laboradors d'Amiant. 100 anys, Jaume Mimó, destaca que en la lluita contra l'amiant s'han de mantenir tres accions: una millor atenció a les persones afectades, l'elaboració d'un inventari real dels punts de contagi a Cerdanyola i la introducció de mecanismes de prevenció "perquè no torni a passar mai més ni a la nostra ciutat ni enlloc".

Mimó assegura que la publicació del llibre és important per a Cerdanyola perquè demostra que "continua la lluita de tot un poble perquè es faci justícia i es reconegui el mal fet, el que s'està fent i el que ha de venir". Jaume Mimó es va lamentar per la falta d'actuacions a Cerdanyola durant dècades i va criticar com "un pedaç" el confinament de l'amiant al camí de Can Catà, però també va lloar la publicació de la guia On és l'amiant? per part de l'Ajuntament i que considera un "excel.lent treball".

El coordinador del llibre, pneumòleg i regidor a l'Ajuntament de la ciutat Josep Tarrès posa l'accent en la dedicatòria a les 168 persones que han mort a Cerdanyola i Ripollet per causes relacionades amb l'amiant i que s'han pogut documentar. Tarrès remarca que les víctimes són moltes més, però no hi ha dades que permetin la certificació oficial de la relació entre l'amiant i les seves morts.

Cada mes hi ha casos nous

El doctor Tarrès explica que cada mes es documenten dos o tres casos nous d'aquest tipus d'afeccions en els centres d'atenció primària de Cerdanyola i Ripollet. Tarrès indica també que la portada del llibre és un document biològic, una imatge real de com el cos lluita per eliminar fibres d'amiant presents als pulmons ja que, insisteix, tothom té alguna d'aquestes fibres a l'interior. El doctor manifesta que les malalties es desenvolupen per la quantitat d'aquestes fibres i la resposta biològica de cada cos, però tots en tenim alguna a l'aparell pulmonar.

Durant la presentació del llibre, amb un espai granados ple a vessar, l'historiador Miquel Sánchez va manifestar que una estadística dels anys 90 indica que fins el 2025 moriran 50.000 persones a l'estat espanyol per malalties relacionades amb l'amiant. Sánchez insisteix que aquests dades "no són alarmistes, sinó producte d'estadístiques minses".

L'historiador també va fer lectura d'una carta escrita per Salvador Mañosa amb un poema en què, fent un repàs al diccionari, es denuncia l'angoixa patida pels malalts a travès de mots com depressió, fàstic, lluita, mort, neguit, oblit, traició, Uralita o verí. Mañosa, visiblement emocionat, va agrair la presència de tots els assistents a la presentació del llibre.
Josep Vigueras, representant del Club Rotary de la nostra ciutat, editor del llibre, va reiterar l'oferiment de l'entitat per ajudar aquelles causes d'interès socials per a la ciutadania de Cerdanyola.

continua llegint

La mejor manera de evitar las enfermedades

Contrariamente a lo que algunos creen, que es excesivo el número de vacunas que se administra a los niños pequeños, las personas estamos fabricando vacunas naturales, desde el mismo momento del nacimiento, estando el organismo capacitado para fabricar miles de vacunas.
Este sistema natural de protección contra las infecciones es decisivo para la vida, sin él la muerte se produciría en los primeros años. Si el sistema inmunológico (el que reconoce y se defiende contra los microbios invasores) no funcionara, las infecciones se producirían hasta que una de ellas matase al paciente.

Las vacunas consisten en el entrenamiento dirigido y controlado de este sistema defensivo. Se trata de introducir microbios vivos, pero atenuados, incapaces de producir enfermedad, microbios muertos o sustancias parecidas obtenidas por ingeniería genética, a fin de que los vacunados tengan preparado su sistema de reconocimiento y eliminación del microbio invasor antes de que pueda producir enfermedad.
Si existieran vacunas contra todas las enfermedades infecciosas o tumorales, habría que aplicarlas, aunque fueran docenas o cientos de vacunas. Ojalá pronto la investigación médica pueda proporcionar productos eficaces contra el sida, las neumonías, la tuberculosis o el cáncer.
Los padres que no vacunan a sus hijos son responsables de que estos no estén protegidos contra enfermedades graves.
Ocasionalmente las vacunas pueden producir fiebre, dolor en el punto de inoculación o algún otro efecto secundario leve, pero no se ha demostrado ninguna relación entre las vacunas y el autismo o la muerte súbita.
Las vacunas, no solo son eficaces, son seguras y baratas, porque no solo protegen a los vacunados, también a los no vacunados, ya que los vacunados no almacenan ni diseminan entre la población a los microbios responsables de las enfermedades. Esto que se llama 'protección de rebaño', porque fue demostrado en corderos, precisa que el número de personas vacunadas sea elevado. Por ello la vacunación debe ser gratuita, para que proteja al mayor número de personas posibles.
En España y en otros muchos países, la vacunación contra la mayoría de las enfermedades es gratuita. Gracias a este sistema, existe una protección universal al menos contra la hepatitis B, difteria, tétanos, tosferina, infecciones por Haemophilus influenzae b (productor de meningitis y otras infecciones graves), meningococo C, sarampión, rubéola y paperas.
De hecho, las vacunas han permitido la eliminación o casi desaparición del mundo de enfermedades como la viruela, la rabia, la poliomielitis, el sarampión o la rubéola. Estas patologías hasta hace poco producían epidemias devastadoras, mataban a millones de niños y adultos.
Es altamente aconsejable proteger a los niños pequeños también contra las infecciones neumocócicas, varicela, hepatitis A y rotavirus (productor de gastroenteritis aguda) y a las niñas adolescentes contra el papiloma humano.
Algunas de estas vacunas son financiadas en España por el sistema público de salud y por tanto gratuitas para la población, pero otras son de financiación privada. Los fondos destinados a la salud deben emplearse lo más eficientemente posible y para ello es necesario estudios coste-efectividad que determinen en cada país si el destino de estos fondos económicos deben priorizar la cobertura vacunal completa o utilizarse para otros destinos sanitarios más eficaces.
Juan Casado es jefe de Servicio del Hospital Infantil del Niño Jesús y profesor de pediatría de la Universidad Autónoma de Madrid.

continua llegint

Las muertes a causa del sarampión descienden en todo el mundo


Los fallecimientos por sarampión cayeron un 74% entre 2000 y 2007, continuando una tendencia descendente, según datos anunciados por la Organización Mundial de la Salud (OMS), los Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades estadounidenses (CDC en sus siglas en inglés) y otras organizaciones sanitarias.
La causa de este descenso, que ha fijado la media de fallecimientos anuales por este trastorno en unos 200.000, se debe fundamentalmente a las campañas de vacunación, gracias a las cuales se han conseguido importantísimos progresos en África y países asiáticos como Afganistán y Paquistán, donde las muertes por sarampión se redujeron en un 90%.

El sureste asiático es a día de hoy el lugar del mundo donde tiene lugar el mayor número de fallecimientos a causa de la enfermedad. Este trastorno ha sido tradicionalmente una causa importante de muerte infantil en todo el mundo y aún sigue matando a más de 500 menores al día. Pero las autoridades sanitarias creen que se han evitado unos 11 millones de fallecimientos.
La importancia de las vacunas
El sarampión es una enfermedad respiratoria que se propaga por la exposición a la tos y estornudos de las personas contagiadas. Los síntomas incluyen sarpullidos, fiebre, tos, congestión nasal y enrojecimiento de los ojos. Algunas personas también desarrollan infecciones de oído, diarrea, infección pulmonar o inflamación cerebral.
La OMS y el CDC han trabajado con las autoridades de los países pobres para aumentar la administración de una vacuna que contrarresta la enfermedad y que ha estado disponible desde 1963.
Julie Gerberding, directora del CDC, consideró "notable" la disminución de muertes por sarampión. "Desafortunadamente, no es suficiente para los 554 niños que, en promedio, mueren cada día por esta enfermedad que puede prevenirse", añadió la funcionaria en conferencia de prensa. "Muchos niños siguen estando en riesgo de contraerla".
En algunos países desarrollados, como Estados Unidos, ha habido un repunte de los casos de sarampión. Este año se registró en el país norteamericano la cifra más alta de afectados, 130 de los cuales fallecieron por esta causa. La mitad de los contagiados fueron niños cuyos padres rechazaron la vacunación.
La Cruz Roja de EEUU, que participa en la iniciativa contra el sarampión, pide que se administre la vacuna a todos los niños antes de que cumplan un año, y que se ponga una segunda dosis entre los 18 y 24 meses.

continua llegint

L'OCU denuncia que els torrons sense sucre estan mal etiquetats i són massa cars

Després d'analitzar una quarantena de dolços nadalencs "sense sucre", l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha detectat errors en l'etiquetatge de molts d'ells, i ha comprovat, a més, que de mitjana aquest productes costen un 45% que els torrons normals. L'OCU ha recordat que aquests dolços s'han de consumir amb mesura, ja que "sense sucre" no significa "sense calories".


L'OCU ha detallat que ha estudiat 43 dolços de Nadal, tots amb l'etiqueta "sense sucre", "sense sucres afegits" o "sense sacarosa afegida". Entre les conclusions de l'estudi destaca que l'etiquetatge de més de la meitat dels productes analitzats és incorrecte.Tot i que la normativa aplicable només exigeix que s'enumerin els ingredients per ordre decreixent i el percentatge de l'ingredient que apareix en la denominació, l'OCU considera que és bàsic que l'etiqueta aporti una informació nutricional completa i que esmenti l'origen del greix vegetal utilitzada. La denominació "sense sucre" indueix a error al consumidor, segons l'OCU, ja que aquest pot pensar que aquest tipus de productes aporta menys calories que un dolç normal. La realitat és ben diferent, ja que la reducció de calories és molt poc significativa i, fins i tot, alguns productes aporten un major nivell. Pel que fa al preu, aquest tipus de dolços són molt més cars. Costen de mitjana un 45 % més que el seu equivalent normal. La OCU ha traslladat els resultats d'aquest estudi a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i recomana als consumidors que llegeixin curosament la llista d'ingredients i la informació nutricional del dolç abans de comprar-lo.

continua llegint

MANIFEST en defensa dels drets de les persones depenents

La redacció d'Espai Vital ha rebut aquesta carta que reproduim integra per tal que pugueu col·laborar

El Col·lectiu Papàs de Alex conjuntament amb l'Associació ADIMIR han elaborat un manifest per la correcta aplicació de la Llei de Dependència a Catalunya i en defensa dels drets de les persones depenents. En el mateix s'exposen les raons pel que la Llei ha desil·lusionat a les persones depenents i a les seves famílies i les reclamacions que tant el col·lectiu Papàs de Alex com ADIMIR exposen a l'Administració per la inadequada aplicació de la Llei. Adjuntat al manifest s'envia el formulari de "adhesió" per a aquelles persones, associacions o col·lectius que vulguin unir-se a aquestes reinvidicacions. També s'ha posat a disposició de totes aquelles persones que així ho necessitin, una adreça de mail per a enviar el formulari, i/o fer arribar aquelles preguntes o comentaris, si així ho desitgen. mail: derechodependencia@gmail.com
Annex: Manifest i formulari adhesió
Enllaç: Colectivo Papas de Alex

aquí texto

continua llegint

dijous, 4 de desembre de 2008

Zimbabue declara la emergencia nacional por el brote de cólera responsable de 565 muertes

El Gobierno de Zimbabue ha declarado la emergencia nacional por el brote de cólera que ha costado la vida a 565 personas, por lo que ha solicitado ayuda internacional urgente para frenar la expansión de la enfermedad, según informan los medios estatales.
La crisis económica de Zimbabue, país aislado por Occidente bajo el régimen de Robert Mugabe, ha dejado muy debilitado el sistema sanitario, que no puede hacer frente a una enfermedad que hace pocos años tenía controlada.

"Nuestros hospitales centrales literalmente no funcionan. Nuestro personal está desmotivado y necesitamos vuestro apoyo para asegurar que vuelvan a trabajar y para que se reactive nuestro sistema sanitario", ha manifestado el ministro de Sanidad, David Parirenyatwa, en su llamamiento a los donantes extranjeros.
Parirenyatwa ha explicado en declaraciones recogidas por el diario oficial 'Herald' que Zimbabue necesita medicinas y equipamiento médico, así como comida para los pacientes y para los programas de alimentación infantil.
"El llamamiento de emergencia nos ayudará a reducir la mortalidad relacionada con el actual ambiente socioeconómico para diciembre de 2009", ha añadido. La Oficina de la ONU para la Coordinación de Asuntos Humanitarios (OCHA) estima que la cifra de muertos por el brote de cólera asciende a 565, siendo la capital, Harare, la zona más afectada del país.
El sector sanitario de Zimbabue está colapsado: no hay suficientes ingresos para pagar los recursos esenciales y para pagar a los médicos y enfermeras. La red de aguas tampoco funciona, lo que obliga a la mayoría de la población a buscarla en pozos contaminados, lo que ha hecho aumentar los casos de cólera.
El viceministro de Aguas y Desarrollo de Infraestructuras de Zimbabue, Walter Mzembi, ha alertado de que su departamento sólo dispone de suficientes químicos de tratamiento de agua para unas 12 semanas.
"Pido al menos 40 millones de rands (3,9 millones de dólares) para adquirir los químicos necesarios para los próximos dos meses, y el dinero lo necesitamos de hoy al próximo lunes", ha señalado el ministro citado por 'Herald'.
Pero cualquier esperanza de que el sistema económico zimbabuense se recupere pasa por que el presidente Mugabe y el líder opositor, Morgan Tsvangirai, alcancen un acuerdo para la formación de un gobierno de coalición.
Sudáfrica, país vecino de Zimbabue, ha expresado su preocupación por el brote de cólera, ya que muchos de los casos se han registrado cerca de la frontera, por lo que ha anunciado que trabajará con el resto de países de la región para ayudar a frenar la enfermedad.
Incluso Botsuana, uno de los gobiernos más críticos con el régimen de Mugabe, anunció ayer que destinará tres millones de pulas (371.000 dólares) para suministros médicos y ayuda alimentaria.

continua llegint

Nuevos datos para controlar mejor la hepatitis B y la hepatis C crónicas

Dos trabajos publicados en la revista 'The New England Journal of Medicine' van a servir para aclarar las medidas terapéuticas que deben recibir los pacientes con infección por el virus de la hepatitis B o de la hepatitis C. Tenofovir, un antiviral que resulta eficaz en la infección por VIH, es también positivo en el control de la forma crónica de la hepatitis B. En cuanto a la terapia idónea para aquellas personas con el virus C de la hepatitis, una investigación señala que si no responden bien al inicio del tratamiento, es mejor pararlo y no seguir intentándolo.

Se estima que en todo el mundo unos 400 millones de personas viven con una hepatitis B crónica. Existen varios indicadores que señalan la presencia de la infección o su grado. Por ejemplo, el antígeno de superficie, (HBsAg), indica que la persona puede infectar a otros. También está el antígeno e (HBeAg). Si el paciente es HBeAg positivo significa que el virus se está replicando y que el afectado tiene altos niveles del virus en la sangre. Otro factor que se suele tener en cuenta es el nivel de la enzima alanina amino-transferasa. Si la persona presenta una concentración elevada de esta enzima, o de los otros marcadores, la enfermedad puede progresar y el pronóstico es peor.
En función de estos indicadores, y de la carga viral, así será el riesgo de cada paciente de desarrollar una complicación como la cirrosis o el cáncer de hígado. La mayoría de los que presentan la forma crónica de la hepatitis B, adquieren la infección en el nacimiento o durante los primeros años de vida y un alto porcentaje de varones (en torno al 50%) y de mujeres (14%) morirá por cualquiera de esas dos complicaciones.
A la hora de valorar la eficacia de un tratamiento, hay que tener en cuenta que el fármaco, además de disminuir la carga viral, también mejore los parámetros señalados. En los últimos años se han aprobado varios medicamentos para este trastorno, el más reciente ha sido tenofovir. Saber si es capaz de disminuir la carga viral hasta que llegue a ser indetectable o controlar los indicadores de la evolución ha sido el objetivo de dos estudios dirigidos por Patrick Marcellin, del Hospital Beaujon de París.
Análisis
En los trabajos se comparó la eficacia de tenofovir frente a adefovir dipovixil en dos tipos de pacientes, unos eran antígeno e positivos (603) y otros negativos (846). Después de 48 semanas de tratamiento, se comprobó que el primer fármaco fue más eficaz a la hora de suprimir la carga viral en un mayor porcentaje de participantes en comparación con adefovir (en el 93% frente al 63%, en el grupo de pacientes antígeno e negativos, y 76% vs. 13%, en el de los antígeno e positivos).
Otro de los aspectos en los que funcionó positivamente tenofovir fue en aquellas personas que presentaban resistencias a la lamivudina, otro antiviral. Precisamente, para los autores de un editorial que también publica 'NEJM', los doctores Ching-Lung Lai y Man-Fung Yuen, del departamento de Medicina de la Universidad de Hong Kong, "el nicho más evidente de tenofovir está en el tratamiento de estos pacientes", ya que este medicamento fue muy superior a adefovir en ellos.
Incluso podría pensarse, según afirman estos expertos, que tenofovir podría ser el fármaco de primera elección para aquellos pacientes que nunca han recibido tratamiento, para así reducir el riesgo de generar resistencias. "Aunque [para confirmar esto] debemos esperar a nuevos estudios para determinar las resistencias que se forman a largo plazo con tenofovir [...] No obstante, es de esperar que la tasa de resistencia sea menor [que las de adefovir] porque es mucho mayor su eficacia en la supresión viral".
Hepatitis C resistente
Otro trabajo, publicado también en 'NEJM', responde a una de las preguntas que se hacen los especialistas cuando deben tratar a pacientes con hepatitis C resistente a los fármacos. ¿Qué hacer con ellos?
Aproximadamente la mitad de las personas con hepatis C crónica se recupera por completo después de recibir un tratamiento inicial de peginterferón y ribavirina durante al menos seis meses a un año. Sin embargo, el resto, conocidos como no respondedores, pueden mejorar pero el virus no se elimina.
Un gran número de especialistas ha asumido que dar una baja dosis de peginterferon como tratamiento de mantenimiento para estos pacientes es la mejor opción. "Sin embargo, no se ha demostrado si funciona", explica Adrian Di Bisceglie, jefe de hepatología y codirector del Centro Hepático de la Universidad de Saint Louis y principal investigador de este estudio.
Para analizar, qué ocurre si se continúa suministrando el tratamiento a pesar de no tener un efecto positivo sobre la carga viral o qué pasa si se deja de administrar, los investigadores evaluaron a 1.050 pacientes durante cuatro años. La mitad de ellos recibieron una baja dosis de peginterferon y el resto formó el grupo control.
Después de ese tiempo, compararon el estado de cada uno de los sujetos y comprobaron que mantener la terapia no frena la enfermedad hepática. De hecho, en el 30% de los pacientes de cada grupo había progresado su insuficiencia hepática, había desarrollado un cáncer o había muerto.
"La lección que hemos aprendido es que una vez que la hepatitis C crónica pasa a fibrosis avanzada, los pacientes pueden deteriorarse rápidamente", señala Bisceglie. La práctica asumida de mantener la terapia "debería abandonarse en base a los resultados de este estudio. No es razonable usar esta terapia de mantenimiento", concluye este investigador.

continua llegint

La consellera de Salut presenta la campanya "Coca. Què?"


L’exposició “Coca. Què?” constitueix una proposta preventiva sobre el consum de cocaïna adreçada als joves de més de 16 anys, que es pot utilitzar tant en contextos educatius formals (batxillerat, cicles formatius i, fins i tot, a l’àmbit universitari) com informals (entitats i equipaments juvenils). Consta de 10 plafons diferents que alerten sobre alguns dels principals riscos del seu consum, alhora que busquen fomentar entre els visitants una actitud crítica contra aquesta droga i també contra les actituds que sovint l’envolten. S’hi tracten les condicions de producció i distribució de la cocaïna, qüestionen la suposada “normalitat” del seu consum, promouen l’autonomia personal en la presa de decisions, adverteixen sobre el risc de dependència i d’altres problemes (inclòs el risc d’accidents), i informen sobre les vies d’accés als serveis d’atenció per a les persones que ho necessitin.

Al 2007, la dependència de la cocaïna va motivar el 27,6% dels inicis de tractament (3.751 persones) en els centres ambulatoris de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències (XAD). D’aquestes persones, un 82,2% eren homes i un 17,8%, dones (3.082 i 669, respectivament). Els tractaments per causa de la cocaïna, que representaven menys d’un centenar de casos anuals fins al començament de la dècada dels noranta, han anat augmentant fins a superar la demanda assistencial provocada per altres drogues i situar-se per sobre dels 3.600 casos, durant els anys 2004 i 2005. Les xifres mostren una estabilització de la demanda de tractament per cocaïna, que va tenir un creixement molt important entre 1996 i 2005. Al llarg del 2007, d’un total de 3.390 trucades rebudes a la Línia Verda, el 36,35% (983) va ser per consum de cocaïna, que és la droga que més consultes telefòniques va generar. Cal destacar que, freqüentment, les consultes són generades pels familiars o les parelles dels consumidors.Tractaments a la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències (XAD)
Al 2007, un total de 13.580 persones va iniciar tractament en algun dels centres ambulatoris de la XAD. La droga principal que va motivar-los va ser: l'alcohol (43,6% dels casos notificats), la cocaïna (27,6%), l’heroïna (13,7%), el tabac (5,7%), els derivats del cànnabis (5,2%) i altres drogues (4,2%) (Taula 1). Aquestes xifres mostren una estabilització de la demanda de tractament per cocaïna, que va tenir un creixement molt important entre 1996 i 2005.Les dones van representar el 21,3% dels casos que van iniciar tractament a la XAD, davant d'un 78,7% d'homes. Aquesta distribució varia segons la droga principal que va motivar-lo (Taula 2), entre les persones que el van començar per la dependència de l'heroïna, els homes van representar el 81,4% dels casos i les dones el 18,6%; en el cas de l'alcohol un 79,1% eren homes i un 20,9% dones; en el de la cocaïna un 82,2% eren homes i un 17,8% dones; i en del tabac un 54,7% eren homes i un 45,3% dones. El 37,4% de les persones que van iniciar tractament per la dependència de l’heroïna i el 3,9% dels dependents de la cocaïna s'administraven aquestes drogues principalment per via parenteral, la qual augmenta el risc de transmissió de diverses malalties com les hepatitis víriques o la infecció pel virus de la sida. Els centres ambulatoris de la XAD van desplegar una activitat assistencial important que es tradueix en un total de 534.894 visites individuals, 73.043 assistències de pacients a grups terapèutics, 10.082 assistències a grups de discussió i suport per a familiars de drogodependents, 6.799 desintoxicacions ambulatòries i 196.950 determinacions analítiques de drogues a l'orina.
Els programes de manteniment amb metadona representen una opció terapèutica per al tractament i la prevenció de les complicacions derivades de la dependència de l’heroïna. Al finalitzar el 2007, un total de 8.050 persones estava seguint un tractament en un d’aquests programes.

continua llegint

dimecres, 3 de desembre de 2008

Una píldora 'inteligente'


Ya existen cápsulas que, una vez ingeridas, pueden fotografiar el aparato digestivo por dentro. Con una estructura similar a éstas, la compañía Philips ha fabricado un prototipo de píldora inteligente que puede programarse para que llegue a un lugar concreto y administre, por sí sola, una determinada dosis de fármaco.
La hipótesis de sus creadores, la multinacional Philips, es que la denominada 'i-Pill' reducirá las dosis necesarias, al ir directamente a la diana, y con ello los posibles efectos secundarios que se desprenden de algunos tratamientos, como los de la enfermedad de Crohn.

Para seguir el trayecto de la píldora por el aparato digestivo, y saber si está actuando en el área adecuada, los científicos se basan en los distintos niveles de pH. Éstos "aumentan marcadamente en el estómago y se van haciendo más alcalinos a partir del intestino grueso. Además, existe una marcada caída [...] entre el intestino delgado y el colon", explican los creadores.
Aunque estas mediciones deberían bastar para localizar esta píldora inteligente, en algunos casos puede ser necesario emplear alguna técnica de imagen común para situarla (una resonancia magnética o un TAC, por ejemplo).
El dispositivo, con un tamaño de 11x26 mm, está compuesto por un sensor del PH y de temperatura, una batería, un transistor wireless, un dispensador de fluidos y un almacén para el fármaco.
Diferentes formas de suministrar la terapia
"La entrega localizada del medicamento se realiza gracias a la bomba interna de la 'i-Pill' y bajo la supervisión del microprocesador, lo que permite un adecuado control", explica Philips en un comunicado. El sistema está preparado para suministrar el fármaco de forma repentina, progresiva o en múltiples localizaciones.
Además de recopilar información vía wireless, sobre la temperatura o la dosis liberada, por ejemplo, la píldora está preparada para poder reprogramarla una vez ya ingerida por el paciente. Es decir, en función de lo que se detecte en el aparato digestivo del paciente, los especialistas pueden modificar sobre la marcha el tratamiento inicial.
Aparte de sus excelentes propiedades como administrador de fármacos, el dispositivo también podría ser muy útil en los ensayos para probar la eficacia de nuevos medicamentos, según aseveran desde la citada compañía holandesa.

continua llegint

Veinte años para pasar por quirófano

Pese a que la literatura científica avala desde 1950 la eficacia de la cirugía en los enfermos epilépticos que no responden a la medicación, todavía hoy muy pocos afectados son sometidos a esta intervención y aquéllos que logran 'pisar' la sala de intervenciones lo hacen tras 20 años, o más, de enfermedad y ataques.
Este es el panorama nada halagüeño que acaba de dibujar Hyunmi Choi del Centro Columbia de Epilepsia del Instituto de Neurología, en Nueva York (Estados Unidos) y su equipo tras llevar a cabo una investigación que confirma que los afectados de epilepsia del lóbulo temporal (la forma más común de la enfermedad y la que más posibilidades tiene de no responder a la medicación) ganan años de vida y calidad de la misma si se ponen en manos de un neurocirujano. Pero, además, se reducen costes.

La situación dentro de nuestras fronteras no dista mucho de la estadounidense. El estudio LINCE, desarrollado por el Grupo de Epilepsia de la Sociedad Española de Neurología (SEN) y realizado por 165 neurólogos de todas las comunidades autónomas, que evaluaron a 5.957 pacientes con epilepsia, constató que el 23,1% de los enfermos resultó ser fármaco resistente.
La media de edad de estos enfermos era de 40 años con una duración de la patología de 24. La mayoría había sido tratado con dos o tres antiepilépticos sin lograr el control de sus crisis. El coste medio anual para cada uno de estos pacientes en recursos sanitarios es de 6.935 euros.
Antonio Gil-Nagel Rein, director del Programa de Epilepsia del Servicio de Neurología del Hospital Ruber Internacional de Madrid, destaca a elmundo.es "que los pacientes acuden a este hospital para ser intervenidos tras 23 años, como media, de padecimiento de la enfermedad. Unos 110 enfermos se operan anualmente en nuestro país, según las últimas estadísticas que son de 2003. Si bien es cierto que en los últimos cuatro años hemos multiplicado por cuatro y por cinco, el número de pacientes que se operan en nuestro centro, y seguramente en otros especilizados de España, sigue siendo un número muy bajo".
En la nueva investigación, que ha visto la luz en el último 'Journal of the American Medical Association' (JAMA), Choi y su equipo trataron de cuantificar los beneficios potenciales en supervivencia que proporciona la resección del lóbulo temporal en los pacientes epilépticos fármaco resistentes, en comparación con el uso de medicación.
Para ello diseñaron un modelo simulador, al que han bautizado como Monte Carlo, que incorpora la posibilidad de complicaciones tras la intervención, la incidencia de crisis epilépticas así como datos sobre calidad de vida obtenidos directamente de pacientes. Además se incluyeron otras referencias recogidas de la literatura científica.
La balanza se inclina claramente a favor de la intervención quirúrgica. De hecho, "el modelo predice que la resección del lóbulo temporal incrementa la expectativa de vida en cinco años y la calidad de la misma ajustada por años vividos en 7,5 en comparación con la medicación. Cuando el análisis se aplica a un paciente de 35 años, la intervención quirúrgica incrementa en 15 años su tiempo de vida sin ataques epilépticos y, lógicamente, desaparece en ese periodo la posibilidad de fallecer por culpa de una de estas crisis", reza el estudio.
"Estos resultados proporcionan una perspectiva adicional de los beneficios relativos de la cirugía de la epilepsia en comparación con el manejo farmacológico de los pacientes. Enviar a estos enfermos en el tiempo adecuado a los centros de referencia es crucial, porque factores como la edad o la duración de la enfermedad antes de la intervención se asocian con mayores posibilidades de no disminuir el número de ataques epilépticos tras la intervención", documentan los investigadores.
En EEUU y en Europa
Este argumento ha servido para que Jerome Engle, de Instituto de Investigación del Cerebro, de la Universidad de Medicina de California (Estados Unidos), determine en un editorial que acompaña al trabajo que "los tratamientos quirúrgicos de la epilepsia resistente a la medicación son escasos y se están haciendo muy tarde".
Así, más de 100.000 pacientes estadounidenses son candidatos a cirugía, pero menos de 2.000 fueron sometidos a resecciones del lóbulo temporal en 1990. "Lo importante es que los últimos trabajos llevados a cabo al otro lado del Atlántico confirman que estas cifras no han aumentado en 2008 de forma apreciable. Un panorama similar tanto aquí como en Europa", recuerda Gil-Nagel. Por este motivo, y porque las consecuencias psicológicas, sociales y familiares de la epilepsia que no se controla con medicación son devastadoras, Jerome Engle insiste en la necesidad de "que tanto los especialistas de atención primaria como los neurólogos envíen a los pacientes que no responden a los antiepilépticos a centros especializados para que se sometan a evaluaciones adicionales".
Otros argumentos que operan detrás de las mermadas cifras de intervenidos son "la dificultad de explicar a los enfermos que la epilepsia resta años de vida cuando no está controlada, porque llevan años escuchando de sus médicos que no es tan grave, algo que nos han enseñado en las facultades de Medicina. Desde hace 30 años la conocemos mejor y sabemos que deteriora considerablemente la vida de quienes la sufren, además de elevar el riesgo de fallecimiento prematuro", aclara el doctor Gil-Nagel.
Una segunda razón sería que los enfermos "muestran un rechazo frontal hacia estas intervenciones, pese a que tal y como recuerda la investigación, la remisión de las crisis es de un 72% con del bisturí frente al 8% con la medicación", agrega.

continua llegint

Avui, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, els afectats reclamen "dignitat i justícia"


Sota el lema 'Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat: Dignitat i Justícia per a tots', aquest dimecres 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Inevitablement, enguany, a Espanya, la jornada ve marcada per la polèmica sobre el compliment de la Llei de Dependència. Només a Catalunya, segons l’Institut Nacional d’Estadística, un 9% de la població té algun tipus de disfunció física i psíquica, informa l’entitat més representativa a Catalunya del sector, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, COCARMI.


Formen part d'aquesta plataforma l'APPS (Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual), COCEMFE CATALUNYA (Confederació Catalana de Persones amb Discapacitat Física), FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya), ACAPPS (Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes), FECAFAMM (Federació Catalana d'Associacions de Familiars de Malalts Mentals) i ONCE.Llei de DependènciaAmb motiu del Dia Internacional, COCARMI vol denunciar “el seu posicionament unitari davant d’un marc de lleis que actualment no s’estan desplegant d’una manera eficient: Llei de Serveis Socials i compliment de la Lismi, fent especial èmfasi en el desplegament de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència”.Només 3 de cada 1.000 contractes són per a discapacitats, segons UGTEl sindicat UGT ha preferit enfocar la jornada des del punt de vista laboral. Les dades que ha avançat no conviden precisament a l'optimisme entre els afectats, sobretot tenint en compte l'actual context de crisi econòmica: tot i que l'any 2007 un 55,7% de la població catalana amb discapacitat (241.374 persones) era potencialment activa, del total de contractes registrats durant aquell exercici només 8.718 es van realitzar a persones amb discapacitat (PAD).La contractació temporal en aquest sector de població duplica la contractació indefinida, i “això posa de manifest la precarietat, la poca estabilitat i la vulnerabilitat d'aquest col·lectiu en el mercat de treball”, remarca el sindicat.

continua llegint