dimecres, 22 d’octubre de 2008

Les persones tartamudes demanen “que se les deixi parlar”

Avui es commemora el Dia Internacional de la Tartamudesa, una jornada per donar a conèixer què és aquesta disfunció i que senten les persones que la pateixen, un 2% de la població adulta. El vicepresident de la Fundació Espanyola de la Tartamudesa, Álvaro Garaizabal, ha explicat a laMalla.cat que, malauradament, “ens hem quedat amb l'acudit senzill” i no veiem que darrera de la tartamudesa hi ha un problema seriós de discriminació. La jornada se celebra sota el lema “Deixa'ns parlar!” i és que això és, precisament, el que demanen les persones tartamudes.
Enllaços
Fundació Espanyola de la Tartamudesa
Un dels principals problemes de la tartamudesa és, segons ha explicat Garaizabal, “de definició”, ja que no està definida al sistema públic com a malaltia. Per això, des de la Fundació, reclamen que es reconegui i es normalitzi i demanen més recursos per a investigació per intentar avançar en els tractaments.

Com que no té definició, ser tartamut "no suposa cap avantatge" i no hi ha cap tipus de discriminació positiva ni cap ajut. En canvi, les persones tartamudes sí que pateixen un greu problema de discriminació negativa. De fet, fins al 2005 no podien accedir a la feina pública. En aquest sentit, Garaizabal ha explicat, per exemple, que hi ha moltes persones que superen totes les proves per accedir a una feina però que “els tomben a l'entrevista personal”, tot i complir amb tots els requisits. A més, sovint són víctimes de bromes i dels acudits dels altres. La tartamudesa és una disfunció de la parla que es comença a manifestar entre els 2 i els 5 anys. Per això, el millor és tractar-la quan abans millor, abans dels 7 anys, amb un logopeda. A més, és important tractar el nen amb comprensió, no burxar-lo amb frases com “parla bé!” i, com diu el lema de la jornada internacional, “deixar-lo parlar”. I és que, com ha explicat Garaizabal, la tartamudesa és només una “forma diferent de parlar” que s'ha d'acceptar sense pressionar l'altre.De moment, es desconeix l'origen de la tartamudsa, tot i que podria ser genètic, ja que s'ha detectat que hi ha molta més incidència entre els homes que entre les dones. Aquest extrem, però, no s'ha corroborat.