Según informó la organización, Benidorm será así por tercera vez consecutiva la sede de este programa, que se celebra desde este miércoles hasta el próximo 2 de enero.
Este año participarán 175 personas ciegas y deficientes visuales mayores de 55 años que no disponen de compañía familiar, o que se encuentran en situación de mayor necesidad social. La ONCE les ayuda financiando una parte del coste total del viaje.
Siete monitores de la ONCE y Viajes 2000 se encargarán de ocupar su tiempo libre con un programa de actividades que incluye la preparación de un Belén viviente, un coro, regalos de "amigo invisible" y diversas excursiones por las localidades cercanas.
Además, realizarán actividades como pilates, yoga, clases de baile, juegos de mesa, petanca, billar, bingo y actuaciones musicales, y tendrán un almuerzo especial para el día de Navidad y cena-cotillón en Nochevieja.
La mayor parte de los participantes proceden de Madrid y Cataluña, aunque también habrá asistentes de Andalucía, Canarias, Cantabria, Asturias, Castilla y León, Castilla-La Mancha, Extremadura, Galicia, Comunidad Valenciana, Navarra, País Vasco y La Rioja.
Ésta es la décima edición del Programa de Vacaciones Sociales que organiza la ONCE, dirigido exclusivamente al periodo de Navidad. El Puerto de Santa María (Cádiz) y Fuengirola (Málaga) han sido también destinos de otras ediciones del programa.
dimarts, 28 de desembre del 2010
La ONCE organiza vacaciones de Navidad para 175 personas ciegas sin familia
Las ONG reciben cada vez más voluntarios en paro
El actual periodo de crisis económica ha elevado la tasa de desempleo en cerca de 4,1 millones de personas en España, lo que trae algunas consecuencias antes inverosímiles, como que este colectivo muestre cada vez más interés en colaborar con las organizaciones sin ánimo de lucro dedicadas a la acción social.
Fuentes de la Plataforma del Voluntariado de España (PVE) afirman a Servimedia que en los últimos meses reciben más peticiones de personas que optan por dedicar parte de su tiempo a ser solidarios con una ONG.
"Tenemos un servicio de orientación al voluntariado y en los últimos seis meses recibimos más llamadas de gente que dice que tiene más tiempo libre por estar en el paro", señalaron.
Además, desde la PVE comentan que estas personas ven las ONG como "una puerta de entrada" para trabajar en organizaciones sociales "a medio y largo plazo".
No obstante, la Plataforma del Voluntariado de España lamenta que estas decisiones no surgen "de una convicción de compromiso social, solidaridad y participación".
En este sentido, apunta que las personas voluntarias en situación de desempleo, por lo general, "no llevan a afianzarse" en las ONG y "su trayectoria en el voluntariado suele ser corta".
UNOS 900.000 VOLUNTARIOS
Alrededor de 900.000 voluntarios dedican su tiempo y capacidades a ayudar a quienes lo necesitan a través de las ONG españolas de acción social, de los cuales casi tres de cada diez colaboran en Cruz Roja Española, la ONCE y Cáritas Española.
Éstos son los datos más recientes del número de voluntarios que colaboran con las ONG españolas y figuran en el "Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España 2010", editado por la Fundación Luis Vives y al que tuvo acceso Servimedia.
El estudio, que excluye a las iglesias, los sindicatos, los partidos políticos y las asociaciones empresariales y deportivas, recoge que el 83,5% de las entidades españolas del tercer sector de acción social cuentan con personas voluntarias y que una cuarta parte de estas organizaciones funciona únicamente con colaboración voluntaria.
Sin tener en cuenta a las llamadas "entidades singulares", es decir, Cruz Roja Española, la ONCE y Cáritas Española, el informe señala que los voluntarios representan el 56,7% de las personas de las organizaciones sociales, es preferentemente femenino (63,1%), joven (un 44,7% tiene menos de 35 años) y dedica a la entidad menos de 5 horas semanales (el 67,3%).
Las personas mayores predominan en las entidades con más de 100 voluntarios, en tanto que los jóvenes y las mujeres prevalecen en las organizaciones más pequeñas.
La Fundación Barclays ayuda al tratamiento contra la fibrosis quística
La Fundación Barclays ha entregado una donación de más de siete mil euros a la Fundación Respiralia, con el objetivo de apoyar la labor que desarrolla esta entidad en el tratamiento contra la fibrosis quística.
Previamente, la Fundación Barclays participó el pasado mes de septiembre en la II Ultra Maratón Benéfica contra la Fibrosis Quística, organizada por la Fundación Respiralia en Palma de Mallorca. Por parte del Grupo Barclays, participaron 34 trabajadores en la carrera, en la que consiguieron recaudar más de cuatro mil euros.
Finalmente, la Fundación Barclays se comprometió a aportar 3.000 euros más, sumando los 7.026 euros de los que hizo entrega este miércoles.
La Fundación Barclays impulsa todas las iniciativas de Responsabilidad Social Corporativa que Barclays España lleva a cabo en aquellas comunidades en las que está presente. Entre sus objetivos prioritarios están la integración social y laboral de personas en riesgo de exclusión.
Sus programas de actuación destacan por la involucración de sus empleados en iniciativas solidarias (en 2009, un 37,5% de la plantilla participó en alguna acción de voluntariado). Por este motivo, la Fundación Codespa otorgó en 2009 el Premio a la Mejor Labor en Voluntariado Corporativo a Barclays.
Cirujanos británicos implantarán retinas artificiales a pacientes ciegos
Cirujanos británicos implantarán retinas artificiales desarrolladas por la compañía alemana Retina Implant AG a pacientes ciegos como consecuencia de retinosis pigmentaria, una dolencia hereditaria que provoca la pérdida progresiva de la vista, informa el diario "London Evening Standard".
El próximo mes de febrero el King's College de Londres y el Oxford Eye Hospital seleccionarán un total de 12 voluntarios interesados en participar en un ensayo clínico del nuevo implante, del que una versión previa permitió a tres pacientes alemanes recuperar la vista.
El dispositivo de tres milímetros cuadrados de superficie está dotado con 1.500 sensores capaces de captar la luz, que reemplazan los conos y bastones de la retina que desarrollan esa función y se pierden debido a la enfermedad.
Asimismo, genera impulsos electrónicos que estimulan los nervios encargados de enviar la luz recibida desde la retina al cerebro, lo que permitirá a los pacientes recuperar la capacidad necesaria para volver a percibir imágenes.
El dispositivo se alimenta con pilas y no precisa una cámara externa montada en unas gafas, a diferencia de los prototipos de retina artificial ensayados con anterioridad, además lleva un recubrimiento especial con el fin de que pueda mantenerse implantando y no sea necesario reemplazarlo.
Los cirujanos adaptarán los implantes a cada uno de los participantes en el ensayo, y si se obtienen buenos resultados esperan poder utilizarlo para devolver la vista a los enfermos con degeneración macular asociada a la edad, una de las principales causas de ceguera entre los mayores.
Salut informa de l'aparició d'18 casos de xarampió a la Regió Sanitària Barcelona, 3 d'ells actius en l'actualitat
En tots els casos es tracta de persones no vacunades contra la malaltia.
S’han intensificat les activitats de vigilància i s’estan duent a terme mesures preventives i de control en els contactes susceptibles de tots els casos notificats.
Des del 20 de novembre fins al 27 de desembre de 2010 s’han confirmat divuit casos de xarampió a la Regió Sanitària Barcelona, 5 les quals a les darreres dues setmanes. Tots els casos tenen edats compreses entre els 8 mesos i els 18 anys, excepte tres persones entre 30 i 40 anys.
Cap dels casos estava prèviament vacunat: alguns per motius d’edat (ser menors dels 12 mesos, edat en què es posa la primera dosi de la vacuna), alguns perquè refusen la vacunació i uns altres perquè són casos importats en persones que han arribat recentment de fora d’Espanya (a França hi ha un brot actiu de xarampió que aquest any ha produït més de 2.000 casos -el 10% de menors d’un any-).
Tal com està previst en la Guia per a l’eliminació del xarampió a Catalunya, s’estan vacunant amb la vacuna triple vírica contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis (TV o XRP) a tots els contactes susceptibles dels casos notificats (tots els contactes que no hagin rebut prèviament dues dosis de la vacuna o tinguin documentada immunitat enfront el xarampió i que no hagin nascut abans de 1966).
Els infants exposats que tenen entre 6 i 12 mesos reben una dosi de la vacuna. Els contactes escolars que s’han de vacunar i que no volen o no poden rebre la vacuna –per motius religiosos, mèdics o d’altres–, són exclosos de l’escola fins que han transcorregut 21 dies des de l’aparició de l’exantema de l’últim cas.
El xarampió
El xarampió és una malaltia molt contagiosa produïda per un virus, que dura generalment entre set i deu dies. Es caracteritza per símptomes catarrals, febre i una erupció vermellosa característica, que apareix uns dies després. En alguns casos poden aparèixer complicacions, que de vegades són greus.
Hi ha al voltant de 20 milions de casos d’aquesta malaltia al món i provoca 300.000 morts/anuals en països en vies de desenvolupament (principalment per complicacions com ara la pneumònia o l’encefalitis).
La vacunació és la mesura fonamental en la prevenció del xarampió.
L’administració de la vacuna triple vírica contra el xarampió, les galteres i la rubèola té interès per als individus però també per a la comunitat perquè elimina la malaltia en aquestes comunitats.
La vacunació és molt eficaç i ha condicionat una davallada espectacular del nombre de casos en països desenvolupats. A Espanya, seguint les directrius de l’OMS, es va establir un programa d’eliminació del xarampió i, des de 2004, no hi ha hagut casos autòctons.
En alguns països, els programes de vacunació són incomplets i la malaltia pot ser transmesa fàcilment per mitjà dels viatgers internacionals. En els darrers anys, alguns països amb incidència molt baixa han patit brots epidèmics que han afectat població no vacunada (per l’edat o altres característiques) i que han tingut l’origen majoritàriament en població procedent d’altres països. En aquests moments hi ha un brot molt important a França amb més de 2.000 casos confirmats.
A Espanya, els darrers anys, hi ha hagut brots epidèmics a la Rioja, Madrid i Andalusia, entre d’altres. Els anys 2006 i 2007 hi va haver un brot a les regions sanitàries Barcelona i Tarragona amb 381 casos confirmats, la majoria en persones no vacunades i amb un percentatge important de casos en menors de 15 mesos. Arran d’aquest brot, la primera dosi de vacuna, que normalment s’administrava als 15 mesos, va passar als 12 mesos.
A Catalunya, mitjançant la vacunació de la triple vírica es combat el xarampió, la rubèola i la parotiditis (TV o XRP) als 12 mesos i als 4 anys. Les vacunacions, que es van iniciar de forma sistemàtica a Catalunya l’any 1981, han fet gairebé desaparèixer la malaltia i l’any 2008 només hi va haver cinc casos (davant dels 5.489 casos declarats el 1986).
dilluns, 20 de desembre del 2010
El poder reparador de la sangre
"Medicina de vanguardia para el cerebro del Barcelona". "Nadal halla el alivio para sus rodillas"... Estos son algunos de los titulares que han protagonizado los factores de crecimiento, una técnica cuyo uso se va extendiendo por todo el mundo y cuya popularidad va creciendo con casos como los del tenista Rafa Nadal o el futbolista Xavi Hernández.
Retirados definitivamente de la lista de sustancias prohibidas de la Agencia Mundial Antidopaje (AMA) a finales del mes de septiembre, y con el consenso del Comité Olímpico Internacional acerca de su uso en la medicina deportiva, ratificado en las páginas del 'British Journal of Sports Medicine' este mismo mes, los factores de crecimiento han sido la solución para varios deportistas que arrastraban incómodas lesiones. "Es uno de los grandes avances en cirugía regenerativa y se logra con nuestras propias proteínas", explica a ELMUNDO.es Eduardo Anitua, director científico del Instituto de Biotecnología (BTI) de Vitoria y pionero en nuestro país del uso de este plasma rico en plaquetas (PRP), como también se conoce a esta terapia.
Pero sus aplicaciones van más allá. La idea cuajó en el laboratorio de este especialista en estomatología gracias a sus trabajos con implantes, que perseguían mejorar la calidad del hueso en personas que sufrían una degeneración del maxilar. Y del sillón de los dentistas, los primeros en usarlo, saltó a las consultas de estética, dermatología, traumatología... "Es una aventura en la que nos hemos ido embarcando", explica Víctor García, presidente de la Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética (SEMCC). Además de eficaz –aunque algunos expertos se muestren cautelosos y pidan más estudios–, la técnica es sencilla y "está funcionando muy bien", asegura García.
Imitación del organismo
Las bondades del plasma rico en plaquetas empezaron a estudiarse en la década de los 80. La idea es simple: cuando nuestro cuerpo sufre una lesión, se ponen en marcha varios mecanismos encaminados a repararla. La activación de estos procesos depende de los factores de crecimiento, que "actúan como señales que les indican a las distintas células lo que deben hacer: acudir al lugar de la herida, aumentar su número, etc.", explica Anitua. De ahí que esos factores, fabricados por las plaquetas, tengan propiedades antiinflamatorias, angiogénicas (formación de vasos sanguíneos) y regenerativas, entre otras. Lo que se propuso hace ya varias décadas es que un concentrado de estas células, obtenido y aplicado de la forma correcta, podría acelerar los procesos de reparación del cuerpo. Con este propósito en mente, empezaron los ensayos y muchos vieron que funcionaba.
El PRP se ha hecho muy popular a raíz de casos sonados como el de Nadal, cuya "lesión crónica se ha curado gracias a esta técnica", asegura el médico que lo trató, Mikel Sánchez, traumatólogo de la USP Clínica La Esperanza (Vitoria). Pero no es oro todo lo que reluce y "las pequeñas variaciones en la técnica pueden ser muy determinantes", advierte Lluis Orozco, del Centro Médico Teknon en Barcelona.
Al no ser considerada un medicamento, la práctica se admite sin controles estrictos "aunque no haya demostraciones científicas como los ensayos en fase III", explica este experto. Y se ha extendido mucho, provocando que algunos médicos no la usen de la forma adecuada.
"El error más frecuente es que utilizan sólo una inyección, como si fuera mágico _–indica Mikel Sánchez–, pero así no funciona". Por ese motivo, se suma Orozco, "algunos estudios han dado resultados negativos". Ése es el caso de uno de los trabajos más difundidos, que apareció en la revista 'The Journal of the American Medical Association' (JAMA) a principios de año, que concluía que el tratamiento con PRP de la tendinitis crónica del tendón de Aquiles no era efectivo. Sin embargo, "sólo se administró una dosis, que es insuficiente", aclara Orozco. De hecho, el medio centro del Barcelona, Xavi Hernández, ha mejorado mucho de sus molestias en este tendón gracias al plasma. La diferencia: cómo se aplicó.
En general, los especialistas consultados por ELMUNDO.es, que utilizan el PRP de forma rutinaria en sus consultas, realizan más de una aplicación. Varias inyecciones en distintas sesiones que potencian el efecto de los factores de crecimiento. Para tener las máximas opciones de éxito, además de la dosis "hay que tener en cuenta las cualidades", señala el experto catalán. La diferencia fundamental está en la presencia o no de leucocitos en la solución que se infiltra. Para algunos, como Orozco, que tratan sobre todo patologías inflamatorias, su presencia es contraproducente. Para otros, como Víctor García, no es determinante. Por último, hay que tener en cuenta cómo se elabora.
En esencia, se realiza una pequeña extracción de sangre al paciente y de ella se extraen las plaquetas. Pero la forma mediante la cual se separan las distintas fracciones puede dar lugar a productos diferentes. Muchos médicos utilizan el protocolo diseñado por Anitua. Pero dentro de los estándares de calidad que se han ido extrayendo de la experiencia, pueden darse variaciones en función del tratamiento y del paciente.
Hay ciencia detrás, sí. Pero no es tan sencillo como dar una aspirina. La gran ventaja que tiene el PRP es que es un producto que proviene del propio paciente (es autólogo) y, por tanto, no hay riesgo de reacciones de rechazo.
"El único problema que puede aparecer es una infección", indica Sánchez, que se minimiza llevando un control muy estricto de la esterilidad. Y "la eficacia es superior al 80%", según la experiencia de Orozco, que trata a alrededor de 15 pacientes al día de lesiones musculares, tendinosas, ligamentosas o articulares.
Si los resultados, cuando lleguen –en Teknon esperan tenerlos a finales de 2011–, son tan positivos como esperan los médicos que están acostumbrados a utilizar esta técnica, es muy probable que prolifere aún más. Para Mikel Sánchez no hay ninguna duda: "Este tratamiento, tal y como se hace ahora, va a ser muy habitual en todas las especialidades porque sólo imitamos lo que hace la naturaleza".
fuente: El mundo.es
L'atur de les persones amb discapacitat supera el 16%, cinc punts més que la població en general
La taxa d'atur en el col.lectiu de persones amb discapacitat va arribar al 16,3 per cent el 2008, enfront del 11,3 per cent de la població en general en el mateix període, segons dades extretes de l'Enquesta de Població Activa i de la Base Estatal de Persones amb Discapacitat corresponents a l'any 2008, elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
L'enquesta també revela una major incidència de la taxa de l'atur en les dones amb discapacitat (19,4 per cent) enfront dels homes (14,6 per cent), igual que ocorre en la població sense discapacitat (13,0 per cent enfront de 10,1 per cent), tot i que existeix un major percentatge d'homes amb discapacitat en edat laboral que dones (55,8 per cent enfront del 44,2 per cent).
Per edats, la taxa d'ocupació masculina de 16 a 64 anys amb certificat de discapacitat era del 32,8 per cent, superior en 10,8 punts a la de les dones. A més, independentment del gènere, l'enquesta reflecteix que la inactivitat augmenta a mesura que creix l'edat ja que, el 2008, va arribar al 72,1 per cent de la població amb discapacitat de més de 44 anys.
A més, les discapacitats associades a deficiències auditives i visuals eren les que presenten majors taxes d'activitat (56,9 per cent i 45,3 per cent, respectivament), mentre que les associades a deficiències mentals i intel.lectuals presentaven les menors (19,9 per cent i 26,9 per cent, respectivament).
Així mateix, la taxa d'activitat en el col.lectiu de persones amb grau de discapacitat inferior al 45 per cent es situava el 2008 en el 56,6 per cent, mentre que per a les persones amb discapacitat de grau major o igual al 75 per cent baixava fins el 17,8 per cent.
D'altra banda, l'any 2008, un total de 873.000 persones, d'edats compreses entre els 16 i els 64 anys i residents en llars, tenien certificat de discapacitat, el que suposa el 2,8 per cent de la població en edat laboral . A més, aquest col.lectiu comptava el 2008 amb una taxa d'activitat del 33,5 per cent, respecte del 74,9 per cent de la població sense discapacitat.
L'enquesta també reflecteix que el 90,5 per cent de les persones amb certificat de discapacitat que rebien alguna pensió eren qualificats de "inactius", un percentatge que se situa en el 66,1 per cent de les persones amb discapacitat que resideixen en un llar amb ingressos.
INDEFINITS I AMB ESTUDIS
Pel que fa a l'ocupació, el 86,8 per cent de les persones amb discapacitat que treballaven l'any 2008 ho feien com a assalariats, dels quals un 75,3 per cent tenia contracte indefinit.
La major estabilitat en els contractes per al col.lectiu de persones amb discapacitat es donava entre la població masculina (78,5 per cent de indefinits) i amb edats superiors als 24 anys (76,5 per cent). A més, el 86,2 per cent dels ocupats amb discapacitat treballava a jornada completa.
Per sectors, el 74,5 per cent dels ocupats amb discapacitat exercia la seva activitat en el sector Serveis i, respecte al nivell d'estudis, un 76,8 per cent tenia estudis de secundària i superiors, 10,7 punts més que la població sense discapacitat.
Per comunitats autònomes, les que presentaven el 2008 majors taxes d'activitat eren la Rioja (44,1 per cent) i Regió de Múrcia (40,9 per cent) mentre que les comunitats amb majors taxes d'inactivitat eren Canàries (79,8 per cent), Principat d'Astúries (73,2 per cent) i Andalusia (70,4 per cent)....
DISCAPACITATS MÉS COMUNES
L'enquesta de l'INE també recull els tipus de discapacitat amb major incidència sobre la població en edat laboral, entre les quals destaquen les associades a la deficiència osteoarticular (18,5 per cent) i intel • lectual (17,6 per cent), enfront de les deficiències del sistema digestiu, metabòlic i endocrí (4,0 per cent) i del sistema auditiu (5,3 per cent).
D'altra banda, les deficiències del sistema cardiovascular, respiratori i immunològic apareixien amb major freqüència en la població masculina (63,2 per cent enfront de 36,8% dones) mentre que la deficiència de trastorn mental era la més correlacionada amb l'edat i sexe, amb una incidència del 73,2 per cent sobre els homes d'edats compreses entre 16 i 24 anys, enfront del 28,6 per cent de dones del mateix grup d'edat.
Font: Europa Press
Es presenta el Mapa de Tendències 2010 de les TIC en els serveis de salut de Catalunya
Les TIC són un element estratègic i transformador per millorar la salut dels ciutadans i garantir un sistema de salut de més qualitat, eficient, equitatiu i sostenible.
Amb les TIC, els professionals disposen de més eines per oferir una assistència més bona, mentre que la ciutadania esdevé el centre dels processos, pot estar més informada i ser més proactiva i corresponsable en la cura de la seva salut.
El Pla estratègic SITIC 2008-2011 ha estat un factor determinant per situar Catalunya entre els països capdavanters en la implantació i el desplegament de les TIC en l'àmbit de la salut.
La consellera de Salut ha presidit avui l’acte de presentació del Mapa de Tendències 2010 de les TIC en els serveis de salut de Catalunya, que la Fundació TicSalut ha organitzat a Barcelona. El Departament de Salut ha exposat l'estat de la situació i els resultats assolits enguany en el desplegament de les TIC al sistema sanitari català.
El Mapa de Tendències 2010 és una publicació de caràcter anual que duu a terme la Fundació TicSalut i que permet conèixer objectivament el nivell de desenvolupament de les TIC a les organitzacions sanitàries de Catalunya. Per a la seva elaboració s’ha realitzat una enquesta que recull els principals indicadors en les àrees següents: plataformes tecnològiques, sistemes d'informació, connectivitat, interoperabilitat, serveis de telemedicina, seguretat i gestió de les TIC, entre d’altres. Així mateix, aquesta publicació també analitza, resumeix i presenta els fets principals i les tendències 2010, tant internacionals com nacionals, pel que fa a l’aplicació de les noves tecnologies i la salut.
L'enquesta duta a terme enguany ha comptat amb una participació del 93% de les entitats pertanyents al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), el que representa gairebé la totalitat de les mateixos. Aquest percentatge ha permès establir un diagnòstic acurat de la presència de les TIC al sistema sanitari català. A més, també facilitarà que, properament, es pugui aplicar el model EMRAM (EMR Adoption Model), una escala de mesura nord-americana per valorar el grau d'implantació de les TIC d'acord amb indicadors i estàndards acceptats internacionalment. La utilització del model EMRAM ha de permetre una comparació més precisa amb els sistemes i centres sanitaris d'altres països. Cal assenyalar que durant el 2010 s'han incorporat a l'enquesta els centres de salut mental i addicions, tema al qual s’ha dedicat una secció monogràfica dins del Mapa de Tendències. La informació obtinguda ajudarà al Departament de Salut a millorar les accions d'implantació de les TIC en aquest àmbit concret.
Pel que fa a la secció de les Tendències 2010, algunes de les més destacades han estat les següents: el finançament per resultats orientats a l’eficiència, la introducció d’aspectes reguladors i incentivadors per a la telemedicina per part de les administracions públiques, la tecnologia mòbil com a eina clau per a la salut, la consolidació d’estàndards en el desplegament d’infraestructures TIC interoperables o la creació de comunitats de salut al voltant dels ciutadans i professionals.
D’altra banda, els resultats de l’aplicació del Pla estratègic de sistemes d’informació, tecnologia i comunicació (SITIC) 2008-2011 també demostren que Catalunya ha fet un gran salt quantitatiu i qualitatiu per implantar les noves tecnologies en l’àmbit de la salut. El compliment dels objectius planificats, els esforços i els recursos que s’hi han destinat i la participació dels diferents agents del sistema de salut han propiciat que projectes com la recepta electrònica, la història clínica compartida de Catalunya, el Pla per a la digitalització de la imatge mèdica, la telemedicina i la teleassistència o la Carpeta personal de Salut siguin avui dia realitat.
El Pla estratègic SITIC, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) i la Fundació TicSalut esdevenen així elements clau per al Departament de Salut per donar un impuls definitiu per convertir les TIC en eines estratègiques, que esdevenen eines clau per als professionals de la salut. Aquests han estat els beneficiaris principals de la implantació de les TIC, atès que una bona atenció sanitària passa per dotar-los d’instruments que els facilitin l’activitat diària i els permetin oferir una assistència de qualitat a la ciutadania. D’altra banda, els ciutadans també esdevenen protagonistes en facilitar-los eines que transformen el paradigma assistencial actual. Així mateix, els ciutadans tenen accés a la informació referent a la seva salut, sempre de manera segura i confidencial, per la qual cosa poden ser més proactius i corresponsables pel que fa a la cura de la seva pròpia salut. Aquest objectiu s’aconsegueix a través d’iniciatives com la Carpeta personal de Salut o dels projectes web del portal corporatiu de Salut i del Canal Salut.
Igualment, l’interès a fomentar la innovació i aprofitar l’expertesa de Catalunya en aquest sector ha propiciat que el Departament de Salut, a través de l’AIAQS i la Fundació TicSalut, estigui participant en importants projectes internacionals en l’àmbit de les TIC i la salut com, per exemple, l’epSOS, on es treballa conjuntament amb 26 organitzacions de 12 països europeus per crear un marc de salut electrònica i una estructura TIC per accedir de forma segura a la informació sanitària dels pacients. També cal destacar la implicació del Departament en projectes com els d’interoperabilitat entre l’HC3 i la Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud, el Renewing Health Project en telemedicina, el programa Nexes o els fòrums regionals de telemedicina. Tots aquests projectes sorgeixen de l’esforç i d’una voluntat constant de desenvolupar vincles que condueixin a l’excel·lència del sistema de salut català.
En definitiva, el grau de compliment sobre els objectius dels Pla estratègic SITIC, l’enquesta realitzada entre els centres de la xarxa pública de Catalunya i els indicadors analitzats en el Mapa de Tendències 2010 posen de manifest que Catalunya s’ha situat com a territori innovador i de referència quant al desplegament i l’ús de les TIC en serveis de salut, tant en l’àmbit estatal com internacional.
Entre d’altres, s’han assolit les fites següents:
• El nombre de receptes electròniques dispensades supera els 75 milions. Actualment, la totalitat de centres d’atenció primària (365) i d’oficines de farmàcia (3.070) prescriuen i dispensen electrònicament.
• En el mes de desembre de 2010, s’han consultat més de 466.000 històries clíniques i s’han comptabilitzat més de 22 milions de documents clínics indexats.
• El Pla per a la digitalització de la imatge mèdica, projecte que es va iniciar al 2008, ha permès passar d’un 30 % de la imatge radiològica digitalitzada l’any 2008 a un 100% actual. En aquest moment, el Repositori Central d’Imatge Mèdica de Catalunya conté ja 1.850.000 exploracions radiològiques.
• Catalunya és un territori capdavanter en la implantació de la telemedicina, amb més de 62 experiències per a 32 especialitats diferents i amb la implicació de 60 centres en els darrers tres anys.
Detectan cambios en el funcionamiento cerebral previos a los primeros signos del alzhéimer
Un equipo de investigadores de la Facultad de Medicina de la Washington University de Saint-Louis (EEUU), liderados por la psiquiatra Yvett I. Sheline, ha detectado cambios en el funcionamiento cerebral previos a la aparición de las placas de proteína betamiloide propias del alzhéimer en personas con alto riesgo genético de desarrollar la dolencia, según han publicado en la revista "The Journal of Neuroscience".
Según los investigadores, los portadores de la variante ApoE4 del gen apoliproteína E (ApoE), que constituye un factor de riesgo para desarrollar alzhéimer, experimentan cambios en el funcionamiento del cerebro mucho antes de que empiecen a presentar las placas de proteína betamiloide que originan la enfermedad neurodegenerativa.
Para el estudio se practicaron escáneres cerebrales a un centenar de personas cuya edad media era de 62 años. Algo menos de la mitad eran portadores de la variante genética ApoE4, y ninguno de ellos presentaban placas de proteína betamiloide en el cerebro.
También se tomaron muestras de líquido cefalorraquídeo, presente en el cerebro y la médula espinal, en las que se detectaron niveles normales de proteína betamiloide en todos los participantes en el estudio.
Sin embargo, los que presentaban la variante ApoE4 mostraron diferencias significativas en la forma en la que varias regiones cerebrales se conectaban entre sí en los escáneres cerebrales.
Los escáneres se realizaron mientras los pacientes no realizaban ninguna actividad, tan solo meditaban o reflexionaban, para observar el área del cerebro denominada precuneo, una de las primeras que suele desarrollar los depósitos de proteína betamiloide propios del alzhéimer.
Los vehículos eléctricos emitirán sonidos que alerten a los peatones ciegos en EEUU
El proyecto de ley estadounidense Pedestrian Safety Enhancement Act 2010, que propone que los vehículos eléctricos emitan sonidos que alerten a los peatones cuando se aproximan, ha sido aprobado por unanimidad por el Senado estadounidense y ahora será debatido por las Comisiones de Energía y Comercio y la de Transporte e Infraestructura de la Cámara de Representantes, trámites previos a su definitiva aprobación, informa el portal de Internet BusinessGreen.com.
El objetivo de la iniciativa es reducir el riesgo de atropello, especialmente para los peatones ciegos y con discapacidad visual, ya que los vehículos eléctricos, y los híbridos cuando circulan utilizando su motor eléctrico, resultan casi silenciosos.
Algunos fabricantes ya habían previsto incluir en sus modelos dispositivos que emitan sonidos similares a los de un motor convencional cuando circulan a baja velocidad, pero el proyecto de ley que actualmente se debate en Estados Unidos propone dotarlos de dispositivos que emitan sonidos que permitan a los peatones ciegos detectar su presencia, la dirección en qué circulan y las maniobras que están realizando.
Si resulta aprobada dicha legislación, 18 meses después de su entrada en vigor sería obligatorio que todos los vehículos eléctricos e híbridos comercializados en EEUU contaran con esos dispositivos de alarma, que deberán activarse cuando el vehículo circula a baja velocidad.
Asimismo, los fabricantes de automoción deberán garantizar que no se pueden modificar para anularlos.
