Salut informa de l'aparició d'18 casos de xarampió a la Regió Sanitària Barcelona, 3 d'ells actius en l'actualitat

En tots els casos es tracta de persones no vacunades contra la malaltia.
S’han intensificat les activitats de vigilància i s’estan duent a terme mesures preventives i de control en els contactes susceptibles de tots els casos notificats.

Des del 20 de novembre fins al 27 de desembre de 2010 s’han confirmat divuit casos de xarampió a la Regió Sanitària Barcelona, 5 les quals a les darreres dues setmanes. Tots els casos tenen edats compreses entre els 8 mesos i els 18 anys, excepte tres persones entre 30 i 40 anys.

Cap dels casos estava prèviament vacunat: alguns per motius d’edat (ser menors dels 12 mesos, edat en què es posa la primera dosi de la vacuna), alguns perquè refusen la vacunació i uns altres perquè són casos importats en persones que han arribat recentment de fora d’Espanya (a França hi ha un brot actiu de xarampió que aquest any ha produït més de 2.000 casos -el 10% de menors d’un any-).

Tal com està previst en la Guia per a l’eliminació del xarampió a Catalunya, s’estan vacunant amb la vacuna triple vírica contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis (TV o XRP) a tots els contactes susceptibles dels casos notificats (tots els contactes que no hagin rebut prèviament dues dosis de la vacuna o tinguin documentada immunitat enfront el xarampió i que no hagin nascut abans de 1966).

Els infants exposats que tenen entre 6 i 12 mesos reben una dosi de la vacuna. Els contactes escolars que s’han de vacunar i que no volen o no poden rebre la vacuna –per motius religiosos, mèdics o d’altres–, són exclosos de l’escola fins que han transcorregut 21 dies des de l’aparició de l’exantema de l’últim cas.

El xarampió

El xarampió és una malaltia molt contagiosa produïda per un virus, que dura generalment entre set i deu dies. Es caracteritza per símptomes catarrals, febre i una erupció vermellosa característica, que apareix uns dies després. En alguns casos poden aparèixer complicacions, que de vegades són greus.

Hi ha al voltant de 20 milions de casos d’aquesta malaltia al món i provoca 300.000 morts/anuals en països en vies de desenvolupament (principalment per complicacions com ara la pneumònia o l’encefalitis).

La vacunació és la mesura fonamental en la prevenció del xarampió.
L’administració de la vacuna triple vírica contra el xarampió, les galteres i la rubèola té interès per als individus però també per a la comunitat perquè elimina la malaltia en aquestes comunitats.

La vacunació és molt eficaç i ha condicionat una davallada espectacular del nombre de casos en països desenvolupats. A Espanya, seguint les directrius de l’OMS, es va establir un programa d’eliminació del xarampió i, des de 2004, no hi ha hagut casos autòctons.
En alguns països, els programes de vacunació són incomplets i la malaltia pot ser transmesa fàcilment per mitjà dels viatgers internacionals. En els darrers anys, alguns països amb incidència molt baixa han patit brots epidèmics que han afectat població no vacunada (per l’edat o altres característiques) i que han tingut l’origen majoritàriament en població procedent d’altres països. En aquests moments hi ha un brot molt important a França amb més de 2.000 casos confirmats.

A Espanya, els darrers anys, hi ha hagut brots epidèmics a la Rioja, Madrid i Andalusia, entre d’altres. Els anys 2006 i 2007 hi va haver un brot a les regions sanitàries Barcelona i Tarragona amb 381 casos confirmats, la majoria en persones no vacunades i amb un percentatge important de casos en menors de 15 mesos. Arran d’aquest brot, la primera dosi de vacuna, que normalment s’administrava als 15 mesos, va passar als 12 mesos.

A Catalunya, mitjançant la vacunació de la triple vírica es combat el xarampió, la rubèola i la parotiditis (TV o XRP) als 12 mesos i als 4 anys. Les vacunacions, que es van iniciar de forma sistemàtica a Catalunya l’any 1981, han fet gairebé desaparèixer la malaltia i l’any 2008 només hi va haver cinc casos (davant dels 5.489 casos declarats el 1986).