La mortalitat per càncer es redueix anualment a Catalunya un 0,7% en els homes i un 1,18% en les dones

Les estimacions del Departament de Salut indiquen, respecte a la incidència del càncer a Catalunya, que l’any 2010 es diagnosticaran 24.000 nous casos de càncer en els homes i 16.000 en les dones. Els tumors més freqüents mostren un patró diferent en els homes que en les dones. Així, el tumor més freqüent en les dones és el càncer de mama, amb gairebé un 32% dels casos, seguit pel càncer colorrectal (14%) i el limfoma no Hodgkin (6%). El càncer de pulmó és el cinquè amb un 4,3% dels casos. En els homes, en canvi, el tumor més freqüent és el càncer de pròstata amb gairebé el 25%, seguit pel càncer colorrectal (18%) i el de pulmó (16%).

A Catalunya, en els darrers anys, s’ha reduït el nombre de casos de càncer de pulmó gràcies a la baixada del consum de tabac en els homes a la dècada dels 80, que es començà a fer palès a mitjans dels anys 90. Al contrari, en les dones s’ha enregistrat un increment de la incidència notable, tot i partir de xifres anteriors molt baixes.

El patró de mortalitat mostra un canvi de tendència des dels anys 90 molt significatiu, ja que es redueix anualment un 0,7% de la mortalitat per càncer en els homes i un 1,18% en les dones. Entre altres, destaquen la reducció significativa de la mortalitat per càncer de mama (2,7%) i de pròstata (2,6%). En canvi, hi ha un increment de la mortalitat per càncer de pulmó en les dones del 4,8%.

Aquesta reducció anual ha estat conseqüència de les millores del tractament i de la detecció precoç dels càncers. Gràcies a aquestes mesures, i malgrat que la incidència de la malaltia continua creixent, està millorant la supervivència de les persones amb càncer. Així, la supervivència relativa a 5 anys per a tots els tumors (excepte pell no melanoma) és del 46% en els homes i de 56,4% en les dones. La supervivència és alta per a tumors com el càncer de mama (81%), el de testicle (93%) o el melanoma de pell (superior al 83%), per exemple.

En tumors pediàtrics cal destacar que s’han produït menys casos dels esperats i s’ha enregistrat un augment de la supervivència del 36% del període 1980-84 al període 2000-2004.

Accions que es duen a terme:

Prevenció:

Se segueix treballant i col·laborant en les estratègies preventives, especialment vinculades a millorar els hàbits de vida saludables, com ara millorar la dieta i reduir l’obesitat i el sobrepès; promoure l’exercici físic moderat i regular; evitar l’exposició solar excessiva; evitar el consum excessiu de l’alcohol; aplicar la vacuna del virus del Papil·loma humà a les nenes de 12 anys, entre d’altres i també molt específicament sobre el tabaquisme.

Detecció precoç:

En relació als programes de cribratge o detecció precoç de càncer, actualment el de càncer de mama cobreix a totes les dones del territori, de 50 a 69 anys, i consisteix en fer-se una mamografia biennalment.

Desprès de la prova pilot del programa de detecció precoç del càncer colorectal, ha començat l’extensió progressiva a tot el territori, a les dones i homes entre 50 i 69 anys. El mes de desembre de 2009 va començar el cribratge a l’Àrea funcional Esquerra i Litoral de la ciutat de Barcelona que inclou 196.000 homes i dones de 50-69 anys i que, consisteix en realitzar una prova per a la detecció de sang oculta a la femta, biennalment.

També es continua treballant per millorar el cribratge de càncer de coll uterí. L’any 2009 es van realitzar més de 26.000 deteccions de VPH seguint les indicacions del protocol de prevenció d’aquest tumor.

Atenció Oncològica:

Diagnòstic Ràpid: S’ha desenvolupat el programa de Diagnòstic Ràpid per als tumors de càncer de mama, pulmó i colorectal. Aquest programa consisteix en que, des de la sospita fonamentada de càncer a l’inici del tractament transcorrin 30 dies, el que contribueix significativament a disminuir el temps d’incertesa dels pacients i el tractament més proper en el temps. La seva implementació ha significat una organització específica per aquests casos i actualment s’està ampliant als tumors de pròstata i bufeta urinària.

Durant l’any 2009 van ser inclosos en el circuit de diagnòstic ràpid: 8.077 casos de càncer colorectal, 5.705 de càncer de mama i 3.841 de càncer de pulmó.

El 40% dels pacients de càncer de mama i pulmó i el 28% en còlon que són inclosos en el Programa, són diagnosticats de càncer.

La mitjana de dies des de l’entrada al Programa fins l’inici de tractament, se situa la voltant de 30 dies i és lleugerament superior (36,7 dies) en càncer de pulmó, atesa la complexitat del seu estudi.


L’atenció al final de la vida a Catalunya

L’any 2009, el programa de cures pal·liatives va atendre 24.875 episodis a Catalunya. La major part d’aquests es van realitzar a les llars, a través del Programa d’Atenció Domiciliària amb Equip de Suport (PADES), que ha vist com any rera any, ha incrementat el percentatge de sol·licituds. Entre elles, les del programa de suport d’atenció pal·liativa hospitalària i domiciliària a nens i joves, que ha donat cobertura a 65 nens i joves l’any passat.

Les cures pal·liatives constitueixen una línia estratègica del Pla director sociosanitari, instrument del Departament de Salut que inclou la planificació de l’atenció al final de la vida.

Actualment, Catalunya disposa de 383 llits sociosanitaris específics de cures pal·liatives (UCP), 82 equips pal·liatius de suport domiciliari (PADES), 23 equips pal·liatius de suport hospitalari (UFISS), 15 equips pal·liatius d’avaluació integral, a més d’altres recursos sociosanitaris no específics de cures pal·liatives, polivalents i mixtes que també ofereixen atenció específica pal·liativa, tot i que no d’una forma exclusiva.

Des de l’any 2005 hi ha hagut un increment del 28% de l’activitat assistencial dels recursos específics de cures pal·liatives (UCP, PADES i UFISS), una tendència creixent de l’activitat en les unitats d’internament (6.301 episodis l’any 2009) i una estabilització en l’activitat domiciliària (13.000 episodis l’any 2009).

Una de les característiques de l’atenció en el tram final de la vida és la seva transversalitat. Així, malgrat aquestes xifres d’activitat fan referència als recursos específics de la xarxa sociosanitària, les persones en l’etapa del final de la vida també són ateses pels professionals en altres recursos de les xarxes d’atenció primària, d’atenció hospitalària i sociosanitària, en els que s’ofereix assistència pal·liativa,però no de forma exclusiva, com és el cas de les Unitats Geriàtriques Agudes (UGA), UFISS mixtes, EAIA polivalent (Equip d’Avaluació Integral Ambulatori), llits de mitja estada polivalent, etc.

Amb el model organitzatiu d’atenció al final de la vida, a Catalunya s’ha donat una alta cobertura a persones amb malaltia oncològica avançada i terminal i s’ha evidenciat una tendència creixent en l’atenció a les persones amb malaltia no oncològica, essent un dels objectius prioritaris del Pla director sociosanitari augmentar aquesta xifra. S’estima que l’any 2009, els recursos específics de cures pal·liatives van donar cobertura a un 87% de persones amb malaltia oncològica i a un 61,4% de persones amb algunes malalties no oncològiques.

Els objectius d’horitzó 2010 són ampliar la cobertura de les cures pal·liatives, especialment a la població amb malalties d’origen no oncològic, millorar l’abordatge d’aspectes ètics en l’àmbit sociosanitari, implantar polítiques integrals d’atenció en el territori i circuits d’accés en funció de la complexitat, potenciar la investigació en cures pal·liatives, oferir formació sobre l’atenció al final de la vida als professionals dels diferents nivells assistencials, oferir cursos de suport als cuidadors i millorar l’atenció al dol, entre d’altres.

Des del mes de maig de 2009, es compta amb dos equips específics per atenció al final de la vida de la població infantil i juvenil als hospitals maternoinfantils de Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu.

El desenvolupament dels recursos de cures pal·liatives, el més alt dins l’Estat Espanyol, posa de manifest el ferm compromís del Departament de Salut per la qualitat de l’atenció en aquesta etapa de la vida.