divendres, 16 d’octubre de 2009

Dos estudis identifiquen uns gens marcadors de la resposta al tractament amb Interferó-beta per a l’Esclerosi Múltiple

El grup de recerca en Neuroimmunologia clínica de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona (IR-HUVH), dirigit pel Dr. Xavier Montalbán, publica dos estudis, un a la revista Archives of Neurology i un altre a la revista Brain en els que s’identifiquen gens que poden servir com a marcadors de bona o mala resposta al tractament de l’Esclerosi Múltiple amb l’interferó beta (IFN-β), amb la idea de poder oferir, de forma molt inicial, altres alternatives terapèutiques a aquells pacients als quals aquest fàrmac convencional no els produeix cap efecte.

L’Esclerosi Múltiple és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa que afecta greument la mobilitat de l’individu produint una discapacitat progressiva. De fet, en els països occidentals, suposa la primera causa més freqüent de discapacitat neurològica. La simptomatologia apareix quan els pacients tenen entre 20 i 40 anys (és la malaltia neurològica més freqüent entre els joves, després de l’epilèpsia) i, a dia d’avui, no té un tractament curatiu.

L’interferó beta (IFN-β) és una de les línies principals de tractament que existeixen, actualment, de l’Esclerosi Múltiple. Tot i així, per desgràcia, no tots els pacients responen favorablement a aquest tractament. Es calcula que només un 20-55% dels individus tractats milloren amb aquest fàrmac.

A més, curiosament, i a diferència d’altres malalties, en el tractament de l’Esclerosi Múltiple amb IFN-β, els especialistes triguen un o dos anys a conèixer quina és la resposta a aquest tractament en cadascun dels individus afectats. Aquest és, doncs, un problema afegit que els investigadors de la Vall d’Hebron s’han proposat