Els Mossos viatgen a Gàmbia per dissuadir les famílies de practicar l'ablació

La responsable de Relacions, Associacions i Mediació d'Interior, Noemí Ayguasenosa, i la intendent Cristina Manresa viatjaran la setmana vinent a Gàmbia, on participaran en xerrades i reunions per dissuadir les famílies gambianes de practicar l'ablació de clítoris a les seves filles. La iniciativa s'emmarca en el programa dels Mossos d'Esquadra de prevenció de mutilacions genitals femenines i que ja ha difós a 55 famílies africanes que viuen a Catalunya i que tenen 104 nenes al llarg de 2008.


El viatge ha estat organitzat per una ONG asturiana que treballa a una regió de l'oest de Gàmbia i servirà perquè les dues representants de la policia catalana coneguin de més a prop les comunitats originàries de moltes de les famílies que viuen a Catalunya i els llocs en els quals es practica encara la tradició de mutilar les nenes. Durant la seva estada, participaran en xerrades i reunions, on explicaran a famílies, escoles i entitats de la zona les conseqüències que comporta l'ablació per a la població femenina. La zona que visitaran Ayguasenosa i Marnesa té una població de 234.917 persones, de les quals més de 119.000 són dones, que viu majoritàriament de l'agricultura. Hi predominen les ètnies Mandé i Jolà, i les dues tenen l'ablació molt arrelada entre les seves tradicions. Els Mossos d'Esquadra treballen en tasques de prevenció de l'ablació a Catalunya des de l'any 2000 i, dins del programa de seguretat contra la violència masclista, es va elaborar l'any passat un protocol intern policial pioner en aquesta prevenció. S'entén com a mutilació genital femenina la pràctica que implica l'extirpació total o parcials dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o altres amb finalitat no terapèutica.A Catalunya, on, segons dades del 2008, viuen 13.362 dones procedents d’aquests països, 4.846 de les quals menors de 19 anys, hi ha moltes famílies que van arribar com a practicants i defensores de la tradició i que actualment l’han abandonada.