dilluns, 19 de gener de 2009

Sanitat estudia aprovar la selecció d'embrions lliures dels gens implicats en alguns càncers hereditaris

La Comissió Nacional de Reproducció Assistida (CNRHA) estudia aplicar la selecció genètica d'embrions per a famílies portadores de determinats tipus de càncer hereditari. Aquesta decisió obriria la via al naixement de nadons lliures del gen responsable de tumors com el de mama o colon, els més freqüents. Recentment s'ha donat a conèixer que ha nascut una nena britànica per aquest procediment de selecció genètica, ja que el seu pare era portador d'un dels gens implicats en aquest tipus de tumor.


La via lliure a la selecció d'embrions sense determinats gens cancerigens es podria anunciar a la primavera, segons ha avançat Augusto Silva, director general de Teràpies Avançades i Transplantaments del Ministeri de Sanitat i president de la CNRHA. Una comissió tècnica assessorada per experts en reproducció genètica, oncologia, bioètica i altres disciplines treballa en un informe sobre la conveniència o no d'ampliar el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) a aquests casos. De ser favorable, implicaria revisar la Llei de Reproducció Assistida de 2006, la qual autoritza la selecció d'embrions en base a tres únics criteris: malaltia hereditària greu, precoç i de difícil tractament.
El diagnòstic preimplantacional ja s'aplica en algunes malalties molt clares. El problema és interpretar si altres síndromes com el càncer de mama o colon s'ajusten a aquests criteris, apunten els experts. "Encara que el càncer de mama és una malaltia greu, no és precoç en el sentit estricte" i la possibilitat de desenvolupar la malaltia transmesa pels gens implicats (BRCA-1 i BRCA-2) "no és del 100%", explica el doctor Silva. Altre qüestió a debat és l'econòmica, perquè implantar aquestes tècniques en el sistema públic sanitari comportaria un enorme cost econòmic. A més, la decisió d'assumir o no aquest cost seria dels responsables sanitaris de cada comunitat autònoma.
Si hi ha clarament una història familiar de càncer de mama molt directament implicada amb una mutació d'aquests gens, "caldria valorar la capacitat de generar un nadó sa, encara que costi i l'eficàcia d'implantació sigui baixa, perquè tindrà unes garanties de vida radicalment distintes", destaca el president de la CNRHA. Cada cas s'haurà d'avaluar per separat per veure el risc de transmissió del tumor i la seva relació cost/benefici", indica Augusto Silva.