L’Associació Catalana de Fibrosi Quística, la Federació Espanyola de Fibrosi
Quística i la Societat Científica de FQ reivindiquen una atenció especialitzada
dels pacients i la implantació del screening neonatal i preimplantacional en tot el
territori nacional, per a la millora del diagnòstic.
La Fibrosi Quística és la malaltia genètica més freqüent. La seva incidència a
Catalunya és d'un de cada 5.300 naixements, sent portadors sans de la malaltia 1 de 25
persones.
La Fibrosi Quística és una malaltia crònica d'origen genètic que afecta diferents
òrgans del cos, sobretot pulmons i pàncrees. Per mantenir controlada la malaltia, les
persones amb FQ necessiten una cura permanent amb continus tractaments per a les
complicacions pulmonars i digestives, amb controls periòdics a l'hospital i una
dedicació plena per part dels pacients i de la seva família. La Fibrosi Quística avui dia
no té curació, però un diagnòstic precoç pot millorar la qualitat de vida i prolongar
l'esperança de les persones amb FQ.
L’Associació Catalana de Fibrosi Quística, la Federació Espanyola de Fibrosi
Quística i la Societat Científica de FQ reivindiquen en aquest dia a les autoritats
sanitàries de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, que s'estableixi una major atenció
a tot allò relacionat amb les millores dels tractaments d'aquesta malaltia. Així com
la creació d'unitats funcionals en tots els Hospitals de referència i la consolidació i
el reforç de les ja existents, dotant-les de més i millors recursos, tant materials com
humans.
Considerem molt important que s'implanti el diagnòstic neonatal i
preimplantacional en totes les Comunitats Autònomes. Actualment s'està realitzant
a Castella i Lleó, Catalunya, Balears, Galícia, Extremadura, Aragó, Madrid i Múrcia,
amb uns resultats molt positius de diagnòstic precoç que permeten iniciar els
tractaments més aviat i millorar així la qualitat de vida de tots aquests nens amb
Fibrosi Quística.
Necessitem que es dediquin més recursos econòmics i humans, no sols per millorar
l'assistència que reben els malalts, sinó també perquè la investigació bàsica i clínica
tingui el suport que es mereix; ja que, malgrat comptar amb un ampli aval en la
comunitat científica, aquestes investigacions es troben amb traves que retarden els
avanços terapèutics imprescindibles per aconseguir curar aquesta malaltia.
“Tu respires sense pensar… jo només penso a respirar”
dilluns, 5 de maig del 2008
DIA NACIONAL DE LA FIBROSI QUÍSTICA 2008
dimecres, 10 d’octubre del 2007
Neix un nen sense fibrosi quística mitjançant DGP per a doble factor de risc
Investigadors de la UAB han aconseguit, mitjançant diagnosi genètica preimplantacional (anàlisi genètic i selecció d'embrions), el naixement d'un nen sense fibrosi quística en una família que presentava un alt risc de transmissió hereditària de la malaltia donat que els pares eren portadors de mutacions rares del gen CFRT i que la mare tenia edat de ris de descendència amb alteracions cromosòmiques. És el primer cop arreu del món que s'aconsegueix aplicant una diagnosi genètica preimplantacional (DGP) doble d'anàlisi monogènic i cromosòmic complet. Aquesta recerca ha estat realitzada per la Unitat de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica de la UAB, que dirigeix la Doctora Joaquima Navarro, i ha comptat amb la col·laboració de la Doctora Esther Fernández i el Doctor Alfonso de la Fuente, que pertanyien a la Fundación Jiménez Díaz (Madrid).
La fibrosi quística és una de les malalties hereditàries fatals més freqüents. No té cura i la supervivència mitja dels afectats és d'uns 29 anys. L'origen de la malaltia és una mutació al gen CFTR, que intervé en la producció de la suor, el moc i els sucs gàstrics. Provoca la formació i acumulació d'un moc espès principalment als pulmons, intestins, el pàncrees i el fetge. A partir d'aquí, es genera una discapacitat progressiva i una mort prematura. El símptoma més comú és la dificultat per respirar, que pot arribar a fer necessari un transplantament de pulmó.
Totes les persones tenim dues còpies funcionals del gen CFTR. La fibrosi quística només es desenvolupa quan cap de les dues còpies funciona normalment degut a que totes dues presenten mutacions. La família que es va prestar voluntària per a aquesta recerca ja tenia un fill amb la malaltia i tenia un alt risc de transmissió hereditària perquè cadascun dels progenitors presentava mutacions en un dels dos gens CFTR.
A més, l'edat materna (per sobre dels 37 anys) és un factor de risc de tenir descendència aneuploides (per exemple, Síndrome Down o trisomia 21, entre d'altres), degut a que s'eleva el perill de tenir oòcits amb un nombre de cromosomes anormal (aneuploide)
La recerca, doncs, ha constat de dues parts, per tal de solucionar tots dos factors de risc: es tractava de seleccionar, dins d'un procés de fecundació in vitro, embrions sense les mutacions al gen CFTR que tampoc tinguessin aneuploïdia (és a dir, que fossin euploides).
En primer lloc, per evitar l'aneuploïdia, es va analitzar els cromosomes de la cèl·lula materna en la seva primera fase, l'oòcit en MII (que es produeix a l'ovulació). Es va analitzar el primer corpuscle polar (una de les cèl·lules implicades en el procés de producció de l'òvul) de cada oòcit amb la tècnica d'hibridació genòmica comparada (HGC) aplicada a cèl·lules aïllades. Es tracta d'una tècnica que es practica a molt pocs centres arreu del món i que permet conèixer l'ADN de tots els cromosomes del primer corpuscle polar de l'oòcit i no només alguns del cromosomes, a diferència del que es fa habitualment en l'estudi d‘aneuploidies. L'anàlisi de la HGC es fa en l'ADN del primer corpuscle polar, que conté una dotació de cromosomes complementària a la de l'oòcit, un cop biopsiat el dia de la punció dels fol·licles (la intervenció amb la qual s'extrauen els oòcits per a la fecundació in vitro). Amb aquesta anàlisi es diagnostiquen quins oòcits eren aneuploides o anòmals, i quins eren euploides.
Seguidament, es va identificar quins embrions podien desenvolupar fibrosi quística i quins no, indagant la presència de les mutacions del gen CFTR en un o dos blastòmers (cèl·lules que formen l'embrió) en una fase molt primerenca. Això es va aconseguir estudiant en l'ADN dels blastòmers la presència de les mutacions que els progenitors tenien en el gen CFTR mitjançant la tècnica de MiniSeqüenciació (seqüenciació del nucleòtid mutant/normal) i de marcadors d'ADN (STRs) ("pistes" que permeten detectar indirectament la presència o no de les mutacions dels progenitors en el gen CFTR).
El resultat va ser el següent: quatre dels cinc oòcits que es van obtenir en la punció dels fol·licles es van inseminar amb un espermatozoide. D'aquests dos van derivar en embrions evolutius. D'aquests dos embrions un va resultar ésser "sa" pel que respecta a la mutació del gen CFTR, donat que només tenia la mutació materna, mentre l'altre estava afectat de fibrosi quística. L'embrió sa per a la fibrosi quística provenia d'un oòcit potencialment euploide i es va transferit a l'úter matern el dia quart desprès del dia de la punció fol·licular. Durant l'embaràs, es va fer una diagnosi prenatal que van confirmar els resultats obtinguts en el DGP. Finalment, ha nascut un nen sense fibrosi quística i euploide.
dimecres, 25 d’abril del 2007
La fibrosi quística, una malaltia que no deixa respirar
