S'incrementa el nombre de casos de xarampió a Catalunya

Durant l’any 2011 s’han notificat un total de 80 casos de xarampió a Catalunya, majoritàriament a partir de primers del mes de març. Els casos estan afectant principalment persones adultes no vacunades. Del total de casos confirmats, una tercera part ha requerit hospitalització, amb bona evolució general. Es tracta majoritàriament d’adults joves, atès que en aquestes edats el risc de complicacions és més elevat.

Situacions similars a la de Catalunya –on s’havia aconseguit eliminar el xarampió autòcton l’any 2000– s’estan observant en altres comunitats autònomes. Aquest increment de casos és conseqüència de la gran mobilitat de persones, especialment entre països de la UE i, per tant, de la reintroducció del virus del xarampió al nostre entorn. Per aquest motiu, és de gran importància continuar mantenint unes bones cobertures de vacunació del xarampió en la població administrant les dues dosis corresponents de la vacuna triple vírica (xarampió, parotiditis i rubèola) als 12 mesos i als 4 anys, segons el calendari vacunal vigent. També és recomanable administrar la vacuna triple vírica a les persones adultes de menys de 45 anys que no hagin estat vacunades contra el xarampió i que no tinguin constància d’haver patit la malaltia. Aquestes vacunes estan disponibles de forma gratuïta en tots els centres de salut.
El xarampió és una de les malalties infeccioses més contagioses i pot arribar a ser greu en nadons i persones adultes.
La simptomatologia del xarampió consisteix bàsicament en febre, congestió nasal, irritació de la gola, tos seca i conjuntivitis. De vegades, es poden observar petites taques blanques en la mucosa de la boca però són difícils de distingir. Després d’uns quatre dies de l’inici de la simptomatologia general, apareix una erupció de taques vermelles, planes i de forma irregular, primer a la cara (darrere de les orelles) i posteriorment s’estén al tronc, els braços i les cames.
Aquesta malaltia rarament és greu i en general es cura sense complicacions en els nens sans, encara que de vegades pot presentar complicacions; les més habituals són les infeccions de l’oïda mitjana i les pneumònies.
En els adults la simptomatologia és la mateixa que en els nens, però el quadre pot ser més greu i les complicacions esmentades presenten més freqüència.

La mesura més eficaç per tal d’evitar la infecció és la vacunació de la població mitjançant la vacuna triple vírica. Aquest vacuna es va introduir al calendari de vacunacions de Catalunya l’any 1981, amb un creixement progressiu de les cobertures vacunals, i assoleix nivells òptims a partir dels anys noranta. Des de l’any 1998, quan es va implantar el Pla per a la eliminació del xarampió a Catalunya per a l’any 2000, s’han mantingut altes cobertures i una vigilància estricta dels casos sospitosos per tal d’assolir i, posteriorment, mantenir aquest objectiu. Des que l’any 2000, quan es va aconseguir l’eliminació del xarampió autòcton a Catalunya, han aparegut ocasionalment casos importats, que algunes vegades han donat lloc a brots amb un nombre limitat d’afectats. Excepcionalment, l’any 2006 es va presentar un brot originat per un cas importat que va afectar unes 400 persones, principalment nadons no vacunats.