SOLCOM defensarà davant el TSJC que la Generalitat vulnera drets fonamentals en la regulació de l’assistència personal

SOLCOM convoca tots els mitjans de comunicació a la compareixença del pròxim 1 de desembre davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la qual dirimirà l’admissió a tràmit del recurs per vulneració de drets fonamentals contra l’ordre de la Generalitat que regula l’assistència personal a Catalunya. La norma recorreguda estableix unes quanties màximes per contractar assistència personal que ni tan sols arriben a cobrir les hores dedicades a la simple supervivència, i encara menys permeten dur a terme una feina, estudiar o participar a la vida comunitària, social i cívica.


No es tracta d’una qüestió d’insuficiència pressupostària, ja que segons la memòria econòmica de la Cartera de Serveis 2010-11 l’Administració inverteix una mitjana de 3.231 €/mes a internar en una residència una persona amb diversitat funcional física (3.600 €/mes en casos de diversitat psíquica), mentre que el màxim establert per contractar assistència personal és de 1.300 €/mes. Això coarta la llibertat de les persones amb diversitat funcional per escollir on volen viure, i s’afavoreix un model de segregació que impedeix un exercici ple dels drets humans.

SOLCOM recorda que la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat estableix a l’article 19 el dret a la vida independent i l’obligació dels Estats de proporcionar l’assistència personal necessària per fer-lo efectiu. Aquest tractat internacional de drets humans és de compliment obligat a Espanya des que va entrar en vigor en l’ordre internacional, al maig de 2008, i té preeminència sobre qualsevol legislació o normativa interna.

A banda del fet que promou la institucionalització de les persones amb diversitat funcional, l’ordre recorreguda discrimina els menors de 16 anys i els majors de 64, així com les persones amb diversitat intel·lectual, mental o psíquica i els impedeix l’accés a l’assistència personal. També impossibilita la igualtat d’oportunitats dels qui escullin fer vida independent amb el suport de l’assistència personal, ja que els empobreix imposant-los fórmules de copagament i de reducció de les prestacions que no tenen en compte ni el greuge econòmic comparatiu que suporten les persones amb diversitat funcional ni el fet que l’assistènca personal no és un recurs substitutori de “despeses hoteleres” (allotjament, àpats, etc.).