Marina Geli i Jordi Hereu signen un protocol que permetrà l'ampliació de l'Hospital Vall d'Hebron en uns terrenys davant del mateix centre

En els terrenys, coneguts com la Teixonera, es preveu que s’ubiquin 35.000 m2 de sostre que permetran donar un pas important perquè l’Hospital pugui fer front a l’increment poblacional, tot reordenant, transformant i millorant, mitjançant un futur pla funcional executiu, els seus serveis assistencials, docents i de recerca.
Segons el projecte definitiu, en aquests terrenys s’hi ubicarà una policlínica que incorporarà les consultes externes i les proves funcionals diagnòstiques, entre d’altres, i que permetrà reordenar l’espai disponible a l’interior del recinte de l’Hospital.
L’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut es comprometen també a estudiar la possibilitat de disposar d’una reserva de sòl d’uns 25.000 m2 per a un futur centre sanitari als terrenys de la Mercedes a Sant Andreu, ampliant amb 20.000 m2 l’oferta de serveis sanitaris públics en la Barcelona Nord i amb 5.000 destinats a equipaments locals.



La consellera de Salut, Marina Geli, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, han signat, en nom del Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona, un protocol que possibilitarà la transformació, l’evolució i el creixement de l’Hospital Vall d’Hebron en uns terrenys davant de l’Hospital on està previst que s’ubiquin 35.000 m2 de sostre per usos sanitaris.

L’increment poblacional i l’ampliació constant de l’oferta de serveis sanitaris públics, fruit de la investigació científica i els avenços tecnològics incorporats, fan que l’espai físic del recinte de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona sigui insuficient per al creixement i desenvolupament dels seus objectius de salut.

Aquest document es fonamenta en la tasca prèvia desenvolupada per la Comissió Institucional d’Anàlisi impulsada per la Conselleria de Salut, en què han participat diferents institucions, inclòs l’Ajuntament, per definir el model de transformació de l’hospital i el seu dimensionat conjuntament amb els seus professionals.

La signatura entre la consellera de Salut i l’alcalde, suposa que l’Ajuntament de Barcelona posarà a disposició del Servei Català de la Salut, mitjançant el títol jurídic que escaigui, els terrenys necessaris de la finca de titularitat municipal denominada la Teixonera, que se situa al sud del passeig de la Vall d’Hebron, enfront de l’Hospital Vall d'Hebron, per tal que aquest ens pugui procedir a la construcció d’equipaments de salut amb un sostre aproximat de 35.000 m2, possibilitant així la transformació i evolució de futur de l’actual recinte hospitalari.

Segons el projecte definitiu, als terrenys de la Teixonera s’hi ubicarà un centre que incorporarà les consultes externes i les proves funcionals diagnòstiques, entre d’altres, i que permetrà esponjar l’espai disponible a l’interior del recinte de l’Hospital.

Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut es comprometen a estudiar, dins les expectatives de creixement de la demanda assistencial del sector nord de la ciutat, àmbit de competència de l’Hospital Vall d'Hebron, la possibilitat de disposar d’una reserva de sòl d’uns 25.000 m2 de sòl per a un futur centre sanitari, en el sector de Sant Andreu als terrenys de la Mercedes, en el solar delimitat pels carrers de Sant Adrià, Ciutat d’Assumpció i passeig de l’Havana, de Barcelona. 20.000 m2 es destinarien al centre sanitari i els 5.000 restants per equipaments locals.

S’estableix una comissió mixta formada per dos representants del Departament de Salut i dos representants de l’Ajuntament de Barcelona, designats pels seus titulars respectius, que tindrà com a finalitat vetllar pel compliment de les previsions d’aquest protocol.

La següent actuació que ha de portar l’Hospital a avançar en el seu projecte de transformació anirà orientada a la definició del Pla funcional executiu que permeti concretar la tipologia i dimensionat de tots els seus espais de futur.


El complex hospitalari més gran de Catalunya


L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el complex hospitalari més gran de Catalunya i un dels més grans de l’Estat espanyol amb una població de referència de 411.227 ciutadans. Té un equip de 7.178 professionals i un pressupost de 620 milions d’euros. La seva àrea d’influència inclou els barris d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu de Barcelona i la ciutat de Montcada i Reixac.

L’HUVH està estructurat en tres grans àrees assistencials: Àrea General, Àrea Maternoinfantil i Àrea de Traumatologia i Rehabilitació. Al Parc Sanitari Pere Virgili, situat en un recinte pròxim al complex hospitalari, hi ha la Unitat de Cirurgia sense Ingrés i l’ Unitat de Rehabilitació ambulatòria: alhora, l’Hospital estén la seva activitat al CAP Horta i al CAP Sant Andreu, amb una unitat d’atenció primària especialitzada.

Amb gairebé 1.200 llits, estructura la seva activitat per processos: mèdic, quirúrgic, maternoinfantil, de diagnòstic biològic i de diagnòstic per la imatge. Engloba pràcticament totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques i disposa de les modalitats assistencials que necessita per a la seva cobertura, així com serveis clínics i unitats clíniques de suport, centres docents universitaris, empreses públiques de serveis sanitaris, centres de recerca, laboratoris i altres instal·lacions que completen l’activitat assistencial de l’Hospital.

L’HUVH atén més de 872.000 consultes externes cada any i més de 230.000 urgències, essent un dels hospitals amb major pressió assistencial en aquest sentit, i realitza més de 48.000 intervencions cada any.

El model de gestió de l’Hospital situa el pacient com a centre de les seves actuacions, incloent-hi la docència i la recerca; a més, l’Hospital participa en projectes catalans i estatals d’investigació. De fet, la recerca és essencial en l’activitat d’un hospital universitari de referència com l’Hospital Vall d’Hebron.

L’any 2009, l’activitat científica a l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIR) va ser especialment positiva, tant pel que fa als assaigs clínics actius (424; > 10,7%) com als projectes de recerca actius (214; > 7,5%). A més, aquest 2010 s’ha inaugurat el nou edifici modular de recerca, amb 2.347 m2.