L' OVI recorre l'ordre que regula l'assistència personal a Catalunya

La regulació catalana estableix un copagament contrari a la Llei de Serveis Socials, afavoreix l’internament en institucions i discrimina els menors de 16 anys, els majors de 64 i les persones amb diversitat intel·lectual, mental o psíquica

L’Oficina de Vida Independent (OVI), entitat formada per persones amb diversitat funcional que autogestionen assistència personal per a fer vida independent, ha presentat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’ordre ASC/471/2010 de la Generalitat que regula l’assistència personal a Catalunya “perquè és contrària a la legislació vigent”, i ha sol·licitat la suspensió cautelar de dotze dels seus articles.


Aquests dotze articles vulneren, entre altres, la Llei de Serveis Socials, La Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, la Constitució Espanyola i la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat., atès que discriminen els menors de 16 anys, els majors de 64 i les persones amb diversitat intel·lectual, mental o psíquica, ja que els impedeix l’accés a l’assistència personal, únic recurs que els permetria dur a terme les activitats quotidianes dins la comunitat.

També s'estableixen fórmules de copagament i de reducció de les prestacions que no tenen en compte ni el greuge econòmic comparatiu que suporten les persones amb diversitat funcional ni el fet que l’assistència personal no és un recurs substitutori de “despeses hoteleres” (allotjament, àpats, etc.).

L' OVI denuncia que es promou l’internament de les persones amb diversitat funcional en institucions, perquè s'estableix un màxim de 1.300 €/mes per contractar assistència personal quan, segons la memòria econòmica de la Cartera de Serveis 2010-11, el pressupost executat al 2008 fou de 3.200 €/mes de mitjana per plaça residencial per a persones amb diversitat física i més de 3.600 €/mes en casos de diversitat intel·lectual. No es tracta d’un problema d’insuficiència financera, sinó d’orientació de la inversió cap a models respectuosos amb allò establert a la Convenció de drets de les persones amb discapacitat, la Constitució, l’Estatut, la Llei d’Autonomia Personal i la Llei de Serveis Socials com a garantia de les llibertats i drets fonamentals de les persones amb diversitat funcional.