dimecres, 19 de maig del 2010

IDENTIFIQUEN LA PRIMERA VARIANT GENÈTICA QUE PREDIU LA RESPOSTA AL TRACTAMENT D’HEPATITIS C


L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron ha participat en un estudi que ha identificat la primera variant genètica de l’hepatitis C (IL28B), amb capacitat de predir si un pacient té una bona o mala resposta al tractament.

“L’IL28B ens permet diferenciar molt bé entre els pacients que aniran bé amb el tractament i els pacients que necessitaran tractament combinat o més medicació. És la primera vegada que tenim un marcador genètic per diferenciar als pacients amb hepatitis C crònica”, destaca el Dr. Rafael Esteban Mur, Cap del Servei d’Hepatologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, i l’únic signant espanyol d’aquest estudi, liderat pel Dr. J.C.McHutchison, del Duke Clinical Research Institute, de Durham, de Carolina del Nord, i publicat a la revista Gastroentergology

“S’estan investigant diferents marcadors genètics, però, de moment, l’IL28B és l’únic validat. A la pràctica clínica, ja s’estan fent proves d’aquest genotip i d’aquí sis mesos és possible que disposem de kits per fer-les de forma rutinària. Diferents empreses treballen en el desenvolupament d’aquests kits”, avança el Dr. R. Esteban .

L’hepatitis C és una malaltia infecciosa del fetge que es contreu per via sanguínia. Per tant, les persones que prenen drogues injectades, aquelles que es fan un piercing sense les condicions higièniques adequades, i els pacients que es sotmeten a una hemodiàlisi o una transfusió de sang es troben en situació de risc de contreure-la.

Aquesta malaltia afecta a entre el 0,7% i el 2,5% de la població. A l’Estat espanyol, la prevalença se situa al punt mig alt d’aquesta forquilla, ja que als països del nord d’Europa es troba al voltant del 0,3% i el 0,5%, mentre que als països del Mediterrani (Itàlia, Grècia i Espanya) tendeix més al 2%. Els últims cinc anys, l’aparició de nous casos (incidència) ha baixat progressivament, degut a l’augment de les mesures de seguretat en les transfusions de sang i al descens de la drogadicció per via endovenosa.

El tractament estàndar actual de l’hepatitis C es basa en l’administració d’interferon pegilat i ribavirina. Amb aquest tractament es curen entre el 70% i el 80% dels pacients infectats pels genotips 2 i 3 del virus de l’hepatitis C, mentre que només és curen el 50% dels pacients que tenen el genotip 1 del virus, que és el més difícil de tractar i el que predomina a Espanya. Aquesta dificultat en el tractament provoca que sovint aquests malalts l’abandonin.

Per això, els darrers anys diversos assajos clínics s’han dirigit a estudiar la resposta terapèutica dels tractaments als pacients del genotip 1 i com millorar-la. L’estudi IDEAL (acrònim anglès de tractament individualitzat per pacients infectats pel genotip 1) n’és un exemple. Es va realitzar als Estats Units per una exigència de la Food and Drug Administration (FDA) de comparar els dos interferons que es fan servir a l’actualitat per tractar l’hepatitis C. Va implicar un total de 120 centres, entre els quals es va reunir una àmplia cohort de més de 3.000 pacients amb hepatitis C del genotip 1 i amb molts factors.

Un cop acabat l’estudi, es va analitzar un polimorfisme o variant genètica d’un gen, anomenat IL28B. Els resultats de l’estudi van desvetllar que els pacients amb el genotip IL28B-CC tenien una resposta terapèutica sostinguda (o curació) de més del 80% amb el tractament amb interferon pegilat-alfa i ribavirina; els del genotip TT només la tenien del 20%; i els del CT es trobaven en una situació intermitja, donat que la resposta va ser del 40%.

“Quan analitzem els factors predictius de la resposta al tractament, veiem que l’IL28B és el més important de tots. Això vol dir que els pacients infectats amb el genotip CC tenen més del 80% de possibilitats de curar-se amb el tractament i aquest factor predictiu passa per sobre d’altres factors que hem considerat fins ara, com l’edat, el nivell de càrrega viral (o concentració del virus), el grau de lesió hepàtica (és a dir, si un pacient té cirrosi o no), la presència de greix al fetge (esteatosis hepàtica) o no, i, fins i tot, la concentració o càrrega del virus basal”, destaca el Dr. R. Esteban.

A més a més, l’estudi també ha inclòs una anàlisi del genotip en relació a diferents subgrups ètnics, com són un total de 1.171 caucasians, 300 afroamericans i 116 hispànics. S’ha vist que el genotip associat a una pitjor resposta terapèutica, el TT, és més comú entre el subgrup d’afroamericans –molt nombrós als Estats Units- i que, en canvi, el genotip CC, relacionat amb una millor resposta, és més prevalent entre els caucasians, que són el grup ètnic predominant a Espanya. “Els més afavorits per la genètica són, però, els japonesos i asiàtics, seguits dels caucasians, i els més desafavorits els individus de raça negra”, puntualitza el Dr. R. Esteban .

“Com que el tractament de l’hepatitis C és complexe , saber que un pacient pot tenir un genotip de bona resposta al tractament ens pot donar més arguments per tractar-lo. I, si sabem que, abans de començar el tractament, el genotip del pacient és de resposta negativa, podem decidir si tractar-lo o no i esperem a disposar d’altres medicaments. Aquest treball és important per a la clínica”, segons el Dr. R. Esteban.