dimecres, 26 de maig de 2010

El Parlament aprova, per unanimitat, la modificació de la Llei sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la docume


Aquesta actualització permetrà l’alliberament d’espais per a l’activitat assistencial i una millora en la gestió
S’estableix un termini mínim de 15 anys de conservació de la documentació més rellevant de la història clínica
La resta de documentació que integra la història clínica es podrà eliminar transcorreguts 5 anys des de la data d’alta de cada procés assistencial


El Parlament de Catalunya ha aprovat avui per unanimitat la modificació de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica. Els canvis afecten els requeriments de custòdia i conservació de la història clínica i redefineixen els terminis de conservació actualment vigents, preservant els drets dels ciutadans a l’accés a la seva informació clínica.

Aquesta actualització permetrà aprofitar e incorporar avenços en sistemes d’informació en benefici de la millora dels processos assistencials, alliberar espais als centres sanitaris, facilitar l’organització i agilitat de l’accés a la documentació clínica i garantir la preservació de la informació registrada pels centres o pels professionals en qualsevol situació.


Modificacions que comporta la nova Llei
Mitjançant la modificació de la Llei, s’estableix un termini mínim de conservació de la documentació més rellevant de la història clínica de 15 anys a comptar des de la data d’alta de cada procés assistencial, substituint els 20 anys a comptar des de la mort de la persona que establia la Llei anterior.

Es redueix el termini real de conservació de la història clínica de manera que, d’acord amb el principi de seguretat jurídica, s’ofereixin les garanties necessàries que els centres sanitaris adoptaran les mesures adequades perquè la història clínica pugui respondre a totes les finalitats i usos previstos a la legislació aplicable. També es facilita el còmput d’aquest termini que començarà a comptar a partir de l’alta de cada procés assistencial, com a criteri més fàcilment objectivable per als centres assistencials.

Amb la nova llei, la resta de documentació que integra la història clínica es preveu que es pugui destruir transcorreguts cinc anys des de la data d’alta de cada procés assistencial.

No seran d’aplicació aquests terminis mínims de conservació a aquella documentació que sigui rellevant a efectes assistencials, epidemiològics, d’investigació o d’organització i funcionament del Sistema Nacional de Salut, ja que en aquests casos es determina l’obligació dels centres de conservar aquesta documentació durant tot el temps que sigui necessari. Es preveu també que la documentació clínica s’hagi de conservar a efectes judicials, de conformitat amb la normativa vigent.

Quant a la conservació de les històries clíniques que es trobin sota custòdia de centres sanitaris que prevegin tancar o de professionals de la sanitat que prevegin cessar definitivament en la seva activitat, la Llei incorpora com a manament que s’adoptin, en relació amb aquests processos, mesures que permetin que es mantingui la possibilitat dels accessos legalment reconeguts, en benefici de l’assistència i especialment dels drets dels i les pacients en matèria de documentació clínica, i habilita el Govern perquè, mitjançant norma reglamentària, estableixi aquestes mesures aplicables a la custòdia de les històries clíniques.

Antecedents
Catalunya sempre ha estat especialment sensible als temes relatius a la informació del pacient. Va ser pionera en la legislació sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica amb la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica.

En els darrers anys els Sistemes d’Informació i Tecnologies de la Informació i Comunicació (SITIC) han experimentat una extraordinària evolució en el tractament, emmagatzematge i accés a la informació personal de salut. També la pràctica mèdica i les tècniques diagnòstiques i terapèutiques evolucionen a gran velocitat generant cada vegada més volum d’informació entorn als processos assistencials. Els aspectes de seguretat i confidencialitat en el tractament de la informació han de conviure amb aquests canvis.

En l'actualitat, la història clínica és l'element fonamental de treball en la pràctica clínica, i la història clínica informatitzada facilita de forma important la labor assistencial i la possibilitat de consultar aquesta informació allà on sigui al pacient independentment del centre on s’hagi generat la informació.