divendres, 28 de maig de 2010

28 de Maig, Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones


En els últims anys, les desigualtats de salut s’han reconegut com un problema important en la major part de països i la seva reducció forma part de la majoria de polítiques sanitàries. Entre els principals eixos de desigualtat derivats de les diferències entre grups es troba el gènere. L’estudi de les desigualtats de salut per raó de gènere ha aportat coneixements sobre la naturalesa del problema i ha posat de relleu que la salut de les persones, a més d’estar relacionada amb les característiques biològiques, és l’expressió del tipus de societat en què viuen, dels hàbits i estils de vida, de l’entorn i del lloc que ocupen en l’estructura social.


L’Enquesta de salut de Catalunya, principal font d’informació que s’utilitza per analitzar les necessitats i desigualtats de salut de la població, ha fet possible desenvolupar el Pla de salut de Catalunya amb l’objectiu de millorar-ne l’estat, tot reduint les desigualtats per sexe, grup d’edat, territori, classe social i nivell d’estudis. L’Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut dedica un dels seus capítols a l’anàlisi de les diferències i les desigualtats, i presenta la variabilitat dels seus indicadors, hàbits i estils de vida, estat de salut i utilització de serveis sanitaris, des de les perspectives del gènere, el territori i la classe social.

Segons es desprèn de l’Enquesta de salut de Catalunya 2006, les dones -en general- tenen a totes les edats una percepció de l’estat de salut pitjor i més malalties cròniques, discapacitats i problemes de salut mental que els homes, així com uns comportaments més saludables i fan més ús dels serveis sanitaris que els homes.

No obstant això, és preocupant l’augment del tabaquisme i del consum d’alcohol que s’està observant en les dones joves. Quant a les lesions accidentals, els homes en tenen més en les edats joves i mitjanes, mentre que en les dones són més freqüents en les edats més avançades.

Entre els problemes que afecten principalment les dones destaquen: la violència de gènere, l’anorèxia i la bulímia, l’obesitat, els embarassos no desitjats -en adolescents i joves-, l’estrès que comporta conciliar la vida familiar i laboral, i -com a conseqüència, en part, de la seva longevitat més alta- malalties com l’osteoporosi i l’Alzheimer. També hi ha diferències en la utilització dels serveis sanitaris: mentre que les dones visiten més els professionals sanitaris (medicina general i especialistes) i consumeixen més medicaments, els homes ingressen més als hospitals. En general, les dones manifesten una proporció més elevada d’estar satisfetes amb els serveis assistencials utilitzats. Es constata, encara que no uniformement, que el perfil de salut segons el gènere -àmpliament acceptat- és que els homes presenten malalties més greus i fatals; en canvi, les dones, tot i viure més anys, acumulen més problemes crònics i discapacitats al llarg de la seva vida.

La salut de les dones es veu afectada per les constants transformacions del seu rol familiar i social. En general, hi ha una millor percepció de l’estat de salut en les dones que treballen fora de casa que en les que es dediquen exclusivament al treball domèstic. La vida laboral pot proporcionar a la dona més satisfaccions personals, relacions socials pròpies i independència econòmica, que possibilita una situació d’igualtat amb la parella. No obstant això, quan es tracta d’un treball poc qualificat i no gratificant, la sobrecàrrega que suposa la doble jornada de treball pot afectar negativament la seva salut.

En parlar de dona i salut, s’ha de fer referència al paper important que juga en relació amb la salut, tant en l’àmbit familiar com en el laboral. En la família, com a transmissora de valors i responsable del manteniment de la salut del seus membres, ha de tenir cura dels fills, de les persones malaltes i de la gent gran; i en l’àmbit professional, amb la seva incorporació massiva en totes les professions sanitàries. Fins fa poc, la dona ha estat situada en els trams inferiors de l’escala laboral del sistema sanitari, fet que li ha donat poca capacitat d’intervenció en la presa de decisions en política sanitària i en la gestió dels serveis assistencials.

Tot i això, les persones usuàries de la salut les valoren molt positivament, en gran part per la seva capacitat d’empatia més gran i l’habilitat per tractar els aspectes emocionals.

En l’àmbit de la salut, els estudis i les investigacions científiques, fins no fa gaire temps, s’acostumaven a fer en la població masculina, fet que ha comportat que la seva biologia i fisiologia estigui en la base de la formació dels professionals sanitaris, atès que es considerava que el procés d’emmalaltir i de resposta a les malalties era el mateix per a les dones i els homes. També està prenent rellevància el fet que en l’assistència es poden produir biaixos i que, davant d’uns mateixos símptomes, rebin una atenció diferent. Actualment, l’evolució del coneixement de les diferències entre sexes, en la manifestació de les malalties i la resposta als medicaments, està modificant l’atenció assistencial. Solament la implicació de les dones i els homes -individualment i col·lectivament-, així com les accions endegades des dels diferents sectors de la societat poden fer-nos avançar en la reducció de les desigualtats i en millorar la salut i el benestar de tota la població.