divendres, 9 d’abril del 2010

La consellera de Salut compareix al Parlament per explicar els recursos humans, les TIC i els sistemes d'informació de la xarxa sanitària


En dotze anys, la població catalana ha augmentat en més d’un milió dues-centes mil persones i el nombre de targetes sanitàries en tres anys (2006-2009), en més de 400.000. Alhora, els models familiars han anat variant i s’han incrementat la demanda de serveis socials. Els ciutadans, més ben informats i també més exigents, augmenten les seves demandes i expectatives.

La ràtio de metges per mil habitants, a Catalunya, se situa per sobre de les de Dinamarca, Regne Unit, Alemanya o França; mentre que la ràtio infermera/metge continua sent, per contra, una de les més baixes dels països d’Europa. Comparar ràtios permet disposar d’un element de referència i fer una primera aproximació respecte a la situació deficitària o excedentària en què ens podem trobar. Però és del tot necessari que aquesta dada quantitativa sigui completada amb elements qualitatius i un model assistencial per a poder extreure conclusions acurades: les relacions interprofessionals, el treball en equip, les competències exclusives i delegables, el conjunt de professionals que interaccionen, les seves qualificacions i competències, i les funcions que desenvolupen, són elements imprescindibles que cal tenir en compte en qualsevol exercici de planificació de necessitats de professionals que pretengui ser objectiva.El Departament de Salut, per fer front als canvis demogràfics, socials, epidemiològics i científics, ha impulsat l’increment del nombre de professionals en els nostre sistema, amb accions com: la coordinació amb universitats, per incrementar el nombre de places per a estudiants de medicina i infermeria, l’aposta decidida envers la formació d’especialistes, fins a l’increment de plantilles en la xarxa sanitària.És significatiu i rellevant l’increment de dotacions en la xarxa sanitària, durant el període 2003-2009, que ha estat d’un 29,5%. Aquest increment de plantilles s’ha acompanyat amb més estabilitat en el sector i amb increments retributius, que han suposat l’equiparació de les condicions laborals de tota la xarxa de responsabilitat pública (SM i SS, al 2008). Al 2008, el 40,79% de l’increment del pressupost de Salut s’ha destinat a l’augment de plantilles i als acords retributius.Catalunya ha estat, a més, pionera en diferents àmbits en relació amb els professionals:
En la innovació en models retributius que potencien la implicació del món professional en el reconeixement del grau de desenvolupament professional dels individus, per part d’ells mateixos, de la societat i de les organitzacions sanitàries.
En el foment i la potenciació de la participació dels professionals en la determinació de les polítiques sanitàries amb els consells de la professió mèdica i de la professió infermera, experiència que ja ha estat traslladada a d’altres comunitats autònomes i organitzacions.
En els dissenys i la implementació de projectes d’autonomia de gestió dels equips d’atenció primària, en el sector públic.
En l’impuls i la defensa de la prescripció infermera, amb la modificació de la Llei del medicament, i desplegant, dins d’aquest marc legal, una normativa pròpia de Catalunya.
En l’obertura del debat sobre la incorporació de professionals estrangers en el nostre sistema i en l’impuls de l’elaboració d’una normativa estatal que, desplegant la Llei d’ordenació de les professions sanitàries, reguli el reconeixement dels títols d’especialitats en ciències de la salut extracomunitaris i agiliti el procediment per a la incorporació de professionals no UE, amb plena garantia quant a competències professionals.
Les TIC i els sistemes d’informacióEn els últims anys, el Departament de Salut ha fet de la introducció de les noves tecnologies a l'àmbit sanitari una de les seves prioritats estratègiques. Aquestes han de tenir un paper crucial per a una assistència sanitària de més qualitat, per millorar la salut dels ciutadans, per facilitar les tasques assistencials als professionals, facilitar la coordinació i l’intercanvi d'informació entre els centres i per contribuir a l'equitat i la sostenibilitat del sistema sanitari català.Com a resultats més rellevants d'aquesta iniciativa, avui en dia, la història clínica compartida ja està implantada a més de 400 centres sanitaris catalans. La Rec@at o recepta electrònica compta amb més d’1,2 milions d'usuaris i més de 28 milions de receptes dispensades. La carpeta personal de salut començarà a ser desplegada progressivament entre la ciutadania, durant el segon semestre d’enguany. El Pla de digitalització de la imatge mèdica espera arribar, durant aquest any, a la digitalització del 100% dels més de 7 milions d’estudis radiològics que es realitzen anualment en els centres sanitaris catalans de la xarxa pública. Finalment, la telemedicina i la teleassistència són ja una realitat amb projectes com el teleictus o d'altres relacionats amb l'assistència a distància en àmbits com la dermatologia, els electrocardiogrames, l’oftalmologia o la diabetis.La introducció de les TIC i dels sistemes d'informació al sistema sanitari català és un procés continu i progressiu que l’Administració sanitària catalana ha hagut d’afrontar, a partir un model sanitari mixt que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, com per exemple mútues, fundacions, consorcis, etc. Aquesta característica ha suposat tot un repte pel que fa al desplegament d'infraestructures basades en la interoperabilitat dels sistemes i l'ús d'estàndards per tal de garantir un correcte intercanvi d'informació de forma ràpida i segura. Per assolir els seus objectius i gestionar amb eficiència un sistema de salut tan divers, el Departament de Salut ha optat per un model de governabilitat, respecte a les TIC, basat en què la introducció i el desplegament es faci sobre un model participatiu i col·laboratiu amb els diferents agents del sistema sanitari català.Amb els esforços realitzats, Catalunya assoleix un bon posicionament, tant a nivell espanyol com internacional, quant al desplegament de les TIC i els sistemes d'informació, a l'àmbit de la salut. Catalunya també aspira a exportar la seva experiència, com per exemple la relacionada amb iniciatives com la carpeta personal de salut dels ciutadans, a projectes de col·laboració europeus.La celebració -al mes passat- de l'eHealth Week 2010, a Barcelona, amb una conferència d'alt nivell de salut de la Unió Europea, que va comptar amb l'assistència de 32 delegacions ministerials, i un congrés que van aplegar més de 3.000 delegats i 95 de les empreses més rellevants del sector, van suposar un impuls més al paper de lideratge que, en matèria d'innovació i noves tecnologies, Catalunya vol assumir. Aquest esdeveniment també va significar una oportunitat única per mostrar al món els avenços i les fites assolides en salut digital durant els darrers anys.