Una adolescent britànica s'ha convertit en un paradigma de la ciència en sobreviure a una sèrie d'intervencions per curar-la de la malaltia cardíaca amb què va néixer, l'última per extirpar-li el cor d'un donant que li havien trasplantat al costat del seu. Hannah Clark va néixer el 1993 amb una cardiomiopatia que impedia al seu cor funcionar amb normalitat, per la qual cosa amb dos anys va ser operada per trasplantar-li un segon cor procedent d'un donant.
Les cardiomiopaties apareixen en 1,2 a 1,4 nens de cada 100.000, i és de 8 a 12 vegades més comú el primer any de vida que en anys posteriors. Els trasplantaments són l'única alternativa per a la supervivència (actualment es desenvolupen cors mecànics), però fins i tot amb aquests la prognosi és dolenta, si bé existeix la possibilitat teòrica que el propi cor es recuperi si el nen viu prou. Això és el que ha ocorregut en el cas d'Hannah, a qui se li va unir un cor aliè al seu, fins que el seu es va recuperar.Bona salutL'operació per extirpar-li el cor del donant es va fer 10,5 anys després que se li implantés, quan era un bebè i, tres anys i mig després de la segona intervenció, la jove està bé de salut, assenyalen els experts de la revista “The Lancet” que ha publicat el cas. Malgrat l'èxit final, la història d'Hannah no ha estat fàcil.Supressió de les defensesAmb el trasplantament del cor del donant, es va descarregar la part esquerra de les seves funcions, la qual cosa li va permetre, amb el temps, recuperar-se. Tanmateix, com amb tots els trasplantaments d'òrgans aliens, existeix un risc de rebuig que s'ha de neutralitzar amb fàrmacs supressors del propi sistema immunològic. Aquesta supressió de les defenses augmenta dràsticament el risc d'incidència de càncers, especialment la síndrome linfoproliferativa posttrasplantament associat al virus Epstein-Barr (EBV PTLD, per les seves sigles en anglès).Dos cors en funcionamentUns 4,5 anys després del trasplantament, tant el cor d'Hannah com el del donant funcionaven bé, però es va considerar prematur extirpar-li el segon. Quan la nena tenia 8 anys, els episodis d'EBV PTLD es van convertir en molt greus i el mal se li va estendre, pel que va haver de sotmetre's a diferents tractaments de quimioteràpia i fàrmacs fins que el mal va remetre. L'any 2003 els símptomes van tornar, per la qual cosa se la va tornar a tractar durant dos anys més.L'extirpacióEl 2005, un ecocardiograma va indicar que, si bé el seu cor funcionava bé, el del donant estava fallant, a causa que els metges havien hagut de reduir els medicaments immunosupressors per ajudar-la a batallar el càncer, el que havia provocat un rebuig del seu cos a l'òrgan. Veient que el càncer no s'estava curant malgrat l'eliminació parcial dels fàrmacs, els doctors van decidir extirpar-li el cor del donant, per poder prescindir totalment dels medicaments.Una vida normalAquesta intervenció pionera, després de la qual se li van retirar a la nena els fàrmacs supressors, la van realitzar el 2006 els professors Tsang i Yacoub en l'hospital de Great Ormond Street. Des de llavors, Hannah s'ha recuperat també de l'EBV PTLD: "Gràcies a aquesta operació, porto una vida normal com els meus amics", ha afirmat Hannah.
Les cardiomiopaties apareixen en 1,2 a 1,4 nens de cada 100.000, i és de 8 a 12 vegades més comú el primer any de vida que en anys posteriors. Els trasplantaments són l'única alternativa per a la supervivència (actualment es desenvolupen cors mecànics), però fins i tot amb aquests la prognosi és dolenta, si bé existeix la possibilitat teòrica que el propi cor es recuperi si el nen viu prou. Això és el que ha ocorregut en el cas d'Hannah, a qui se li va unir un cor aliè al seu, fins que el seu es va recuperar.Bona salutL'operació per extirpar-li el cor del donant es va fer 10,5 anys després que se li implantés, quan era un bebè i, tres anys i mig després de la segona intervenció, la jove està bé de salut, assenyalen els experts de la revista “The Lancet” que ha publicat el cas. Malgrat l'èxit final, la història d'Hannah no ha estat fàcil.Supressió de les defensesAmb el trasplantament del cor del donant, es va descarregar la part esquerra de les seves funcions, la qual cosa li va permetre, amb el temps, recuperar-se. Tanmateix, com amb tots els trasplantaments d'òrgans aliens, existeix un risc de rebuig que s'ha de neutralitzar amb fàrmacs supressors del propi sistema immunològic. Aquesta supressió de les defenses augmenta dràsticament el risc d'incidència de càncers, especialment la síndrome linfoproliferativa posttrasplantament associat al virus Epstein-Barr (EBV PTLD, per les seves sigles en anglès).Dos cors en funcionamentUns 4,5 anys després del trasplantament, tant el cor d'Hannah com el del donant funcionaven bé, però es va considerar prematur extirpar-li el segon. Quan la nena tenia 8 anys, els episodis d'EBV PTLD es van convertir en molt greus i el mal se li va estendre, pel que va haver de sotmetre's a diferents tractaments de quimioteràpia i fàrmacs fins que el mal va remetre. L'any 2003 els símptomes van tornar, per la qual cosa se la va tornar a tractar durant dos anys més.L'extirpacióEl 2005, un ecocardiograma va indicar que, si bé el seu cor funcionava bé, el del donant estava fallant, a causa que els metges havien hagut de reduir els medicaments immunosupressors per ajudar-la a batallar el càncer, el que havia provocat un rebuig del seu cos a l'òrgan. Veient que el càncer no s'estava curant malgrat l'eliminació parcial dels fàrmacs, els doctors van decidir extirpar-li el cor del donant, per poder prescindir totalment dels medicaments.Una vida normalAquesta intervenció pionera, després de la qual se li van retirar a la nena els fàrmacs supressors, la van realitzar el 2006 els professors Tsang i Yacoub en l'hospital de Great Ormond Street. Des de llavors, Hannah s'ha recuperat també de l'EBV PTLD: "Gràcies a aquesta operació, porto una vida normal com els meus amics", ha afirmat Hannah.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada