El consum freqüent d'alguns tipus de peix com el blau i en conserva durant l'embaràs i la primera infància incideix en un pitjor rendiment cognitiu dels nens, segons es desprèn d'una investigació de la Universitat de Granada. L'estudi, del departament de Radiologia i Medicina Física, atribueix aquesta circumstància a la presència d'un contaminant, el mercuri, especialment en el peix blau i en el de conserva i, en menor quantitat, en el blanc, ha informat avui la Universitat.
En concret, la investigació estableix que els nens que mengen peix més de tres vegades per setmana presenten un pitjor rendiment en les àrees general cognitiva, executiva i perceptivo-manipulativa, mentre que aquells amb majors nivells d'exposició a mercuri mostren un retard en les àrees cognitiva, de memòria i verbal. L'estudi adverteix de la necessitat d'avaluar el risc per a la salut dels nens de menor edat pel consum de peix. Proposa per a això distingir entre les varietats o espècies que consumeixen, especialment en aquelles zones on el peix forma part de la dieta habitual de la població. Per realitzar aquest estudi, els científics van analitzar l'exposició a contaminants ambientals a través de l'aigua, l'aire i la dieta, en una mostra de 220 nens de l'àrea geogràfica d'atenció sanitària de l'Hospital San Cecilio de Granada. Aquest treball, realitzat per Carmen Freire Warden, ha descrit per primera vegada el grau d'exposició infantil a contaminants ambientals d'especial interès. Seguint les hipòtesis plantejades, l'estudi ha avaluat l'associació de l'exposició a la contaminació atmosfèrica, d'una banda, i al mercuri per un altre, amb el neurodesenvolupament infantil als 4 anys d'edat. Les concentracions de mercuri total determinades en el pèl dels nens granadins de 4 anys estudiats són superiors a les d'altres poblacions infantils amb un menor consum de peix. Els factors que van determinar aquesta exposició van ser el lloc de residència, l'edat de la mare, l'exposició passiva al fum del tabac i el consum de peix blau. Els resultats obtinguts suggereixen que la principal font d'exposició a mercuri en la mostra de població infantil estudiada és el consum de peix.El treball també ha determinat que a Granada el risc per a la salut de la població infantil per exposició a trihalometans a través de l'aigua de consum pot considerar-se bastant menor que en altres poblacions del país, i que les concentracions del contaminant atmosfèric NO2 van ser també inferiors a les descrites en altres ciutats espanyoles. La principal font d'emissió d'aquests contaminants en l'àrea d'estudi és el tràfic de vehicles a motor.
En concret, la investigació estableix que els nens que mengen peix més de tres vegades per setmana presenten un pitjor rendiment en les àrees general cognitiva, executiva i perceptivo-manipulativa, mentre que aquells amb majors nivells d'exposició a mercuri mostren un retard en les àrees cognitiva, de memòria i verbal. L'estudi adverteix de la necessitat d'avaluar el risc per a la salut dels nens de menor edat pel consum de peix. Proposa per a això distingir entre les varietats o espècies que consumeixen, especialment en aquelles zones on el peix forma part de la dieta habitual de la població. Per realitzar aquest estudi, els científics van analitzar l'exposició a contaminants ambientals a través de l'aigua, l'aire i la dieta, en una mostra de 220 nens de l'àrea geogràfica d'atenció sanitària de l'Hospital San Cecilio de Granada. Aquest treball, realitzat per Carmen Freire Warden, ha descrit per primera vegada el grau d'exposició infantil a contaminants ambientals d'especial interès. Seguint les hipòtesis plantejades, l'estudi ha avaluat l'associació de l'exposició a la contaminació atmosfèrica, d'una banda, i al mercuri per un altre, amb el neurodesenvolupament infantil als 4 anys d'edat. Les concentracions de mercuri total determinades en el pèl dels nens granadins de 4 anys estudiats són superiors a les d'altres poblacions infantils amb un menor consum de peix. Els factors que van determinar aquesta exposició van ser el lloc de residència, l'edat de la mare, l'exposició passiva al fum del tabac i el consum de peix blau. Els resultats obtinguts suggereixen que la principal font d'exposició a mercuri en la mostra de població infantil estudiada és el consum de peix.El treball també ha determinat que a Granada el risc per a la salut de la població infantil per exposició a trihalometans a través de l'aigua de consum pot considerar-se bastant menor que en altres poblacions del país, i que les concentracions del contaminant atmosfèric NO2 van ser també inferiors a les descrites en altres ciutats espanyoles. La principal font d'emissió d'aquests contaminants en l'àrea d'estudi és el tràfic de vehicles a motor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada