Espanya és líder mundial en trasplantaments d'òrgans. El 2008 es van realitzar 1.108 trasplantaments hepàtics, una xifra que es podria incrementar fins a 2.000 si hi hagués fetges suficients per a tots els pacients que ho necessiten i que resten en llista d'espera.
Els hospitals espanyols trasplanten una mitjana de 24 fetges per milió d'habitants. "Som el país que més trasplantem", remarca Rafael Matesanz, director de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). "Però si tinguéssim 50 fetges per milió trasplantaríem a 50 persones per milió".
A data d'1 de gener de 2009, la llista d'espera per obtenir aquest òrgan vital era de 694 persones. No s'inclou a més gent perquè no hi ha òrgans suficients, així que se selecciona les persones que tenen més possibilitats de supervivència i es descarte, per exemple, els pacients que tenen més de tres tumors.
Els potencials candidats són més del doble, perquè les malalties que afecten el fetge són moltes com la cirrosi, el càncer o les malalties metabòliques.
Des que es va realitzar el primer trasplantament el 23 de febrer de 1984 a l'hospital de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), més de 16.000 persones han tingut una segona oportunitat de viure gràcies al fetge d'un donant.
La capacitat d'aquest òrgan per regenerar-se permet obtenir fetges no tan sols de cadàvers, sinó d'un donant viu. Una persona podria donar el lòbul esquerre del seu fetge (el més petit) a un nen i el dret a un adult. Però aquest tipus de donacions no superen l'1,4%, una xifra baixa "pel risc que implica", assenyala Matesanz.
Un donant de ronyó té una possibilitat de 3 entre 10.000 de morir en l'operació, mentre que un de fetge té un 0,5 o un 1% de no sobreviure a la sala d'operacions. Malgrat tot, Matesanz assegura que això no ha passat mai en les 222 operacions que s'han realitzat a Espanya des de 1993.
Els nens són els millors receptors, amb una supervivpencia d'entre el 80 i 85%, ja que les malalties que obliguen a fer el trasplantament són generalment anatòmiques i no per un virus, com el de la hepatitis C, freqüent en els adults. De fet, el rècord de supervivència el té una nena, ara adulta, que porta 23 anys trasplantada.
Els hospitals espanyols trasplanten una mitjana de 24 fetges per milió d'habitants. "Som el país que més trasplantem", remarca Rafael Matesanz, director de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). "Però si tinguéssim 50 fetges per milió trasplantaríem a 50 persones per milió".
A data d'1 de gener de 2009, la llista d'espera per obtenir aquest òrgan vital era de 694 persones. No s'inclou a més gent perquè no hi ha òrgans suficients, així que se selecciona les persones que tenen més possibilitats de supervivència i es descarte, per exemple, els pacients que tenen més de tres tumors.
Els potencials candidats són més del doble, perquè les malalties que afecten el fetge són moltes com la cirrosi, el càncer o les malalties metabòliques.
Des que es va realitzar el primer trasplantament el 23 de febrer de 1984 a l'hospital de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), més de 16.000 persones han tingut una segona oportunitat de viure gràcies al fetge d'un donant.
La capacitat d'aquest òrgan per regenerar-se permet obtenir fetges no tan sols de cadàvers, sinó d'un donant viu. Una persona podria donar el lòbul esquerre del seu fetge (el més petit) a un nen i el dret a un adult. Però aquest tipus de donacions no superen l'1,4%, una xifra baixa "pel risc que implica", assenyala Matesanz.
Un donant de ronyó té una possibilitat de 3 entre 10.000 de morir en l'operació, mentre que un de fetge té un 0,5 o un 1% de no sobreviure a la sala d'operacions. Malgrat tot, Matesanz assegura que això no ha passat mai en les 222 operacions que s'han realitzat a Espanya des de 1993.
Els nens són els millors receptors, amb una supervivpencia d'entre el 80 i 85%, ja que les malalties que obliguen a fer el trasplantament són generalment anatòmiques i no per un virus, com el de la hepatitis C, freqüent en els adults. De fet, el rècord de supervivència el té una nena, ara adulta, que porta 23 anys trasplantada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada