dimarts, 2 de desembre de 2008

Els canvis en la pressió atmosfèrica poden ser el detonant d'un ictus


Els canvis en la pressió atmosfèrica poden ser el detonant d'un ictus, segons un estudi de l'Hospital del Mar de Barcelona, que ha analitzat la relació dels fenòmens atmosfèrics amb aquesta patologia causada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. L'estudi, publicat a la revista científica 'Cerebrovascular Diseases', es va posar en marxa després d'observar que els ictus no es reparteixen de forma homogènia en el temps i que en alguns dies concrets les urgències augmenten de manera significativa.



Els investigadors, coordinats per Jordi Jiménez-Conde, van estudiar 1.286 pacients amb ictus atesos entre els 2001 i 2003 a l'hospital del Mar. Els pacients es van dividir en diferents grups depenent de la seva afectació i, a més, es van recollir dades meteorològiques d'aquests tres anys de l'Observatori Fabra sobre la pressió atmosfèrica, la humitat relativa, temperatures màximes, mínimes i mitjanes, i les variacions d'aquestes mesures respecte al dia anterior. Després d'analitzar totes aquestes variables, els investigadors han observat que en general els ictus tenen una lleugera associació amb la pressió atmosfèrica, però especialment amb les variacions de la pressió atmosfèrica. Han remarcat que no influeix tant "si un dia la pressió atmosfèrica és alta o baixa, sinó quin ha estat la variació respecte al dia anterior", el que significa que els ictus es relacionen sobretot amb la inestabilitat. Per això, hi ha més incidència a la tardor i a l'hivern, que són les estacions amb més variacions. Jiménez-Conde ha assegurat que aquestes dades ajuden a explicar la controvèrsia dels resultats d'estudis previs i a fomentar estudis centrats en els mecanismes desencadenants del ictus. També permet buscar concordances amb altres patologies que també responen a canvis estacionals o a variacions de temperatura i pressió atmosfèrica, com per exemple el dolor articular. Tots els ictus són diferents i els símptomes varien segons la zona i el volum del cervell afectat, però els més freqüents són pèrdua de força o paràlisi en un costat del cos, falta de visió en un ull o en ambdós, problemes per parlar, insensibilitat, inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar, o mal de cap molt intens o sobtat no habitual. La característica principal d'un ictus és que els símptomes es presenten de forma brusca i poden produir diferents graus de discapacitat que necessiten rehabilitació.