Experts en medicina reproductiva han demanat que es legalitzi a Espanya l'anomenat "ventre de lloguer". Han detallat però, que sempre i quan aquest procediment es realitzi per raons estrictament mèdiques i en els casos en què les dones no tinguin una altra manera de poder tenir un fill a partir dels seus propis ovòcits. És un dels temes que s'ha debatut durant la XIV Trobada Anual de Medicina Reproductiva d'Europa (ESHRE), que s'ha celebrat avui a Barcelona.
A Espanya, a diferència de països com els Estats Units o el Regne Unit, la Llei de Reproducció Assistida declara il·legal la pràctica de les "mares de lloguer", en què una dona "cedeix" el seu úter perquè, a través d'una fecundació in vitro, se li implantin els embrions dels futurs pares. La destacada biòloga Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, ha afirmat que "valdria la pena" despenalitzar aquest procediment, si bé ha subratllat que el seu ús no caldria generalitzar, sinó que s'hauria d'aplicar "de manera detallada", després d'examinar detingudament cada cas.En aquesta mateixa línia s'ha expressat la doctora Francesca Vidal, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha recordat que el "ventre de lloguer" mai no hauria de dur-se a terme per qüestions estètiques, sinó per "condicions mèdiques necessàries", és a dir, quan una dona, per exemple, ha patit l'extirpació de l'úter a causa d'un càncer i desitja tenir un fill amb els seus ovòcits i l'esperma de la seva parella. "No entenc molt bé per què al nostre país aquest procediment no està permès. Jo estic absolutament a favor", ha subratllat, de la seva banda, el doctor Juan Antonio García Velasco, director de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) a Madrid. Mares més enllà dels 60?Al marge d'aquest tema, els més de 7.000 experts que participen en aquest congrés també han tractat avui sobre els límits ètics i socials que plantegen les noves tècniques de fecundació in vitro, que han fet possible que diverses dones sexagenàries hagin estat mares. Anna Veiga ha explicat que a Espanya existeix un "consens" no escrit entre els professionals de la medicina reproductiva perquè no es tracti dones de més de cinquanta anys, que és l'edat aproximada en què acaba el cicle de reproducció natural de la dona.No obstant això, sempre hi ha professionals disposats a satisfer les demandes de les seves clientes, com l'espanyola de 67 anys que va donar a llum bessons a final de 2006 o l'austríaca de 66 anys que va tenir recentment el seu segon fill. "Una dona als seixanta anys no és que sigui estèril, és que se li ha acabat el període reproductiu", indica Veiga, que considera que, davant casos com aquests, és la societat la que ha de determinar fins a quin moment és adequat ajudar aquestes dones. "No som nosaltres els que decidim si és èticament adequat dur a terme una fecundació a aquestes edats. És tota la societat la que ha de decidir si les dones poden tenir fills més enllà dels cinquanta anys", ha insistit la prestigiosa biòloga.
A Espanya, a diferència de països com els Estats Units o el Regne Unit, la Llei de Reproducció Assistida declara il·legal la pràctica de les "mares de lloguer", en què una dona "cedeix" el seu úter perquè, a través d'una fecundació in vitro, se li implantin els embrions dels futurs pares. La destacada biòloga Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, ha afirmat que "valdria la pena" despenalitzar aquest procediment, si bé ha subratllat que el seu ús no caldria generalitzar, sinó que s'hauria d'aplicar "de manera detallada", després d'examinar detingudament cada cas.En aquesta mateixa línia s'ha expressat la doctora Francesca Vidal, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha recordat que el "ventre de lloguer" mai no hauria de dur-se a terme per qüestions estètiques, sinó per "condicions mèdiques necessàries", és a dir, quan una dona, per exemple, ha patit l'extirpació de l'úter a causa d'un càncer i desitja tenir un fill amb els seus ovòcits i l'esperma de la seva parella. "No entenc molt bé per què al nostre país aquest procediment no està permès. Jo estic absolutament a favor", ha subratllat, de la seva banda, el doctor Juan Antonio García Velasco, director de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) a Madrid. Mares més enllà dels 60?Al marge d'aquest tema, els més de 7.000 experts que participen en aquest congrés també han tractat avui sobre els límits ètics i socials que plantegen les noves tècniques de fecundació in vitro, que han fet possible que diverses dones sexagenàries hagin estat mares. Anna Veiga ha explicat que a Espanya existeix un "consens" no escrit entre els professionals de la medicina reproductiva perquè no es tracti dones de més de cinquanta anys, que és l'edat aproximada en què acaba el cicle de reproducció natural de la dona.No obstant això, sempre hi ha professionals disposats a satisfer les demandes de les seves clientes, com l'espanyola de 67 anys que va donar a llum bessons a final de 2006 o l'austríaca de 66 anys que va tenir recentment el seu segon fill. "Una dona als seixanta anys no és que sigui estèril, és que se li ha acabat el període reproductiu", indica Veiga, que considera que, davant casos com aquests, és la societat la que ha de determinar fins a quin moment és adequat ajudar aquestes dones. "No som nosaltres els que decidim si és èticament adequat dur a terme una fecundació a aquestes edats. És tota la societat la que ha de decidir si les dones poden tenir fills més enllà dels cinquanta anys", ha insistit la prestigiosa biòloga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada