dijous, 12 de juny de 2008

Es podrien evitar mil morts per infart cada any millorant la coordinació i el transport sanitari

Cada any, unes 12.000 persones pateixen un infart agut de miocardi a Catalunya, 5.000 de les quals moren. Es calcula que el 20% d'aquestes morts (unes mil) es podrien evitar, simplement, amb més rapidesa i una millor coordinació entre el transport sanitari i els hospitals. És una de les conclusions del XX Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia que se celebra avui i demà a Barcelona amb la participació de 350 cardiòlegs.

Durant el Congrés, s'ha presentat el registre sobre Infart Agut de Miocardi a Catalunya, on es recullen les deficiències en el tractament d'aquesta patologia i com millorar-lo. La dada més alarmant d'aquest document és que el 35% dels catalans que pateix un infart no arriben a temps a l'hospital i moren en el trajecte, mentre que, entre els que són ingressats, el 30% no rep cap tipus de tractament. De la resta que sí rep tractament, el 40% rep un tractament “simplement correcte” (un medicament anticoagulant) i només el 30% rep el millor tractament possible. Segons els cardiòlegs, aquest tractament és l'angioplàstia, que consisteix en desobstruir quirúrgicament un vas sanguini, però que només s'aplica a cinc hospitals catalans les 24 hores del dia, tots ells situats a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els cardiòlegs reunits al Congrés han explicat que per reduir la mortalitat per infart, cada àrea hauria d'estar perfectament organitzada i coordinada amb els altres hospitals i centres d'assistència primària i, sobretot, amb el sistema de transport, de manera que no es perdés temps en traslladar els malalts al centre més adequat en cada moment i circumstància. Això, han dit, evitaria el problema que molts malalts són transportats a centres sanitaris on no se'ls pot tractar de forma adequada i, sovint, s'han de tornar a traslladar a altres hospitals, la qual cosa suposa una pèrdua de temps i efectivitat. Els experts han assegurat que Galícia “és l'exemple a seguir”, ja que compta amb una organització totalment centralitzada que posa en contacte els hospitals de referència amb la resta de centres sanitaris i sistemes de transport.