dimecres, 4 de juny de 2008

“El trasplantament és l'única cosa positiva després de la mort”

Això és el que pensen els pares d'en Jordi Madorell, un noi barceloní que va morir l'any 1990 en un accident de moto amb només 20 anys. Amb aquesta idea al cap com a únic consol, van decidir donar tots els òrgans del seu fill, un acte de “solidaritat i d'amor” que, segons han assegurat, els ha omplert “de satisfacció i felicitat”. I és que, segons ha explicat la mare d'en Jordi, “és motiu de joia saber que el cor del meu fill encara viu i dóna vida”. Amb aquestes paraules, i amb motiu del Dia del Donant, els Madorell volen recordar la importància de fer-se donant per salvar vides i convèncer, així, el 20% de les famílies que encara es neguen a donar a Catalunya.
Avui se celebra el Dia del Donant, una jornada que vol tornar a recordar la importància de fer-se donant. La consellera de Salut, Marina Geli, ha explicat que Catalunya té la taxa de donació més alta del món però que cal seguir treballant. I és que, a causa de la millora de la seguretat viària i de la medicina, la mortalitat ha baixat i, amb ella, els donants potencials. Per això, cal intentar seguir reduint la taxa de negatives que, tot i que és molt baixa, encara ronda el 20%. Més de la meitat de les famílies que es neguen a donar al·leguen que la persona morta així ho va establir en vida, mentre que el 32% no donen cap motiu i el 10%, motius religiosos o culturals, tot i que no hi ha cap religió que estigui en contra de la donació. Cal parlar de la mort i la donació de forma habitualLa millor manera de reduir aquests percentatges és, segons ha explicat la doctora Rosa Deulofeu, directora de l'Organització Catalana de Trasplantaments, parlar de la donació en vida com una cosa habitual, aconseguir que cada vegada més gent transmeti a les seves famílies el desig de ser donants i que aquesta decisió no s'hagi de pendre en el pitjor moment, quan la persona ja ha mort. En el mateix sentit, Marina Geli ha afirmat que cal parlar de donació i de mort de foma habitual i plantejar-se ser donant en vida. La consellera, a més, ha dit que cal canviar la idea de molta gent que el cos és símbol de vida i que no es pot tocar. “És tot el contrari”, ha apuntat, “la vida no està lligada al cos, sinó que és el trasplantament el que ens lliga amb la vida”."Sense ells no seria aquí"Aquesta és, precisament, la idea que ha intentat transmetre la família Madorell. Han reafirmat que la donació s'ha de plantejar en vida i saber que, un cop es mor, “es pot donar vida a altra gent”. Han assegurat, a més, que la prendre la decisió de donar "no és dur, el que és dur és la mort" i que la donació "és l'única cosa positiva després de la mort” i que pot consolar de la mort d'un fill. Un clar exemple de com la donació és donar vida és en Antoni Lomas, un jove de només 22 anys a qui han trasplantat els dos pulmons després de passar tota la vida a hospitals i enganxat a màquines d'oxigen perquè patia fibrosi quística. Lomas ha volgut donar el seu agraïment a la gent que dóna “perquè hi ha molta gent malalta que no veiem perquè està tancada a casa”, així com a tots els professionals que ho fan possible. Ha recordat que “la donació dóna l'oportunitat a d'altres persones a viure” i ha conclòs: “Jo sense ells no seria aquí”.

aquí texto