Els degans de Medicina demanen a Soria que no es facin més facultats

Cal augmentar el número de places de Medicina a les facultats espanyoles i construir-ne de noves? Segons la Confederació de Degans de Medicina aquesta no és la millor manera d'abordar l'escassetat de metges i no solucionarà el problema a curt termini. Els degans han demanat al ministre de Sanitat, Bernat Soria, un canvi d'estratègia des d'una perspectiva "més flexible i imaginativa" per considerar que el problema es concentra en algunes comunitats i especialitats concretes. És el cas de Catalunya, on universitats com la de Lleida i la Pompeu Fabra reclamaven fa temps una nova facultat i on l'Autònoma i la UB estan col·lapsades des de fa anys per estudiants de fora.

El debat sobre la manca de metges a la sanitat pública espanyola apareix i desapareix com el Guadiana cada cert temps. El Ministeri d'Educació i Ciència anunciava fa un mes la creació de 2.000 noves places de Medicina, un 40% més que les actuals, i l'obertura de deu noves facultats en un termini de 10 anys, tres d'elles a Catalunya. Però l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha realitzat un anàlisi acurat de les necessitats reals de facultatius que els degans han presentat avui al ministre de Sanitat, Bernat Soria."Tenim 0,6 facultats per milió d'habitants, una taxa que supera països com els EUA, el Canadà, Alemanya o el Regne Unit", ha afirmat el president de la Confederació de Degans de Medicina, José Maria Peinado. Cada any uns 3.000 llicenciats aproven l'examen MIR i renuncien a escollir plaça per no haver-hi vacants en les especialitats o llocs de preferència. Entre un 20 i 25% dels metges marxen fora del país per exercir-hi, mentre s'homologuen uns 3.000 títols de Medicina procedents de l'estranger. El que cal és una millor planificació per cobrir les especialitats, asseguren els degans. En aquesta línia, les facultats també han sol·licitat al ministre que s'avaluïn les capacitats dels facultatius estrangers que volen integrar-se al sistema sanitari públic i que els alumnes de fora ingressin a la universitat en igualtat de condicions que els espanyols, ja que alguns entren a Medicina "sense presentar-se a la prova de selectivitat", destaca el vice-president de l'organització col·legial, Juan José Rodríguez Sendín. Els degans destaquen també que l'increment de les places universitàries no tindrà repercussió en la societat fins almenys dotze anys després i que tampoc garanteix que els llicenciats cobreixin les especialitats que realment es necessiten. Podria haver un excés de llicenciats en unes i una carència en les altres, opina Peinado. Una bona solució seria facilitar les condicions de trasllat dels metges a altres comunitats autònomes i incentivar els destins i les especialitats menys atractives.