dimarts, 23 d’octubre del 2007

Ara és l’hora, Cerdanyola i Ripollet!

CARTA AL DIRECTOR


Llegeixo una entrevista a Leontí Trabalón, secretari de l’Associació d’Afectats per l’Amiant, publicada per la Revista de Ripollet. Leontí explica l’origen de l’entitat; la difícil tasca de fer pedagogia a les dues ciutats – Cerdanyola i Ripollet – sobre les conseqüències negatives per la salut de l’amiant (una de les matèries primeres del fibrociment, fabricat per Uralita); la lluita per aconseguir presentar una demanda contra l’empresa que reconegui i atengui els malalts passius – que mai no treballaren a la planta i també exposa el que desitgen de les administracions: que els donin suport.
Citant-lo, tot responent a la pregunta "Veuen predisposició i recolzament des de les administracions" el secretari de l’entitat diu que "sembla que de paraules sempre hi ha, però volem fets i no paraules. Paraules es diuen moltes, fets no s’estan fent". És cert que fins ara els Ajuntaments de les dues ciutats, a través dels seus representants, han pronunciat moltes paraules i s’han fet moltes fotografies al costat dels promotors de l’Associació. Unes persones que han aconseguit bastir una demanda contra el gegant multinacional Uralita. Crec, sincerament, que l’hora de les paraules ja ha passat i ara cal que ambdós ajuntaments i potser alguna altra administració, com la Generalitat, se sumin a la demanada presentada o iniciïn accions judicials contra Uralita. Una empresa que en el seu web, www.uralita.com ni en parla de Cerdanyola, Ripollet ni per suposat de l’amiant.
Crec que fet l’anunci per part de l’Associació de la presentació de la demanda contra Uralita, ara, més que mai, tots els hem de fer costat. Començant per qui ens representa, els ajuntaments, seguint la difícil però necessària travessia de saber tot el que Uralita va fer a les nostres poblacions i el preu que hem pagat – en persones que ja no hi són – i paguem, amb persones malaltes d’un mal que mai no cercaren.

Jordi Jorba