L’amic Josep no podrà votar el 27-M

carta al director

Col·laboro regularment a la revista Cerdanyola al Dia. El primer text publicat que hi vaig dedicar-lo a l’amic Josep, un veí de la ciutat malalt d’asbestosi, sense haver-hi treballat mai, a la Uralita. Un malalt passiu, per entendre’ns. Un altre amic, Salvador Mañosa, em va parlar del cas del Josep i em va suggerir que l’entrevistés perquè en quedés constància de la seva situació i que, alhora, la ciutat la conegués. Ho vaig fer. El seu relat, esfereïdor i de persona que mai no va entendre les causes de la malaltia que patia i per què li va tocar a ell, em va colpir. I especialment m’afectà veure’l plorar d’impotència, potser de ràbia, demanant responsabilitats a qui l’havia fet emmalaltir. L’empresa Uralita.
La setmana passada ens va deixar. En conèixer la notícia recordo les seves llàgrimes i el seu missatge: la conversa que mantinguérem al menjador de casa seva. Penso en el Josep i tots els Joseps i Josepes víctimes de la Uralita, que ja no hi són i no entengueren mai per què els va tocar patir la loteria de l’asbestosi. Són ciutadans i ciutadanes que el 27-M no podran votar a cap de les candidatures que concorren als comicis locals. Tots els candidats i candidates, si fa no fa, han parlat de la malaltia i fins i tot hi ha qui ho ha fet constar en el seu programa electoral. Només els demano una cosa: que les propostes no quedin en paper mullat i facin l’acompanyament a les persones malaltes i a les seves famílies. Ho està fent la Generalitat – en els darrers mesos – i es troba a faltar una iniciativa similar del governs locals de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Siguin valents, ajudi’ns a acceptar la realitat i facin costat als afectats i afectades, portant Uralita davant dels tribunals. Ens han fet molt mal i crec que no és ètic que aquest fet quedi impune. Els que patiren la malaltia mereixen que els seus representants electes actuïn en conseqüència, exigint justícia. És l’homenatge que es mereixen i hem de fer.

Jordi Jorba