En Josep i el llegat de la Uralita

Cartas al director

He conegut a en Josep, un veí de la ciutat víctima de la Uralita. Ell mai no va treballar a la fàbrica. Sí que hi va viure a prop, com tants d’altres, respirant dia rera dia les fibres de l’amiant. Ara té un mesotelioma diagnosticat. Viu un autèntic calvari de metges i hospitals, junt amb un gran dolor que l’obliga a prendre calmants. L’he vist plorar, demanant perquè la gent de Cerdanyola ha de patir aquest mal dolent.
M’ho explica una bona persona, incapaç d’imaginar-se qui l’hi ha fet mal ni demanar altra cosa que justícia. Exigint que ningú més passi pel que ell està passant. He pensat molt, amb en Josep. He vist al meu avi, carreter de la Uralita, i moltes altres persones que ja no hi són, afectades per l’amiant. Tots, si fem un exercici de memòria, tenim coneguts que han patit o pateixen els mals de la Uralita.
Hi ha gent, com l’Associació d’Afectats per l’Amiant, que lluita per portar Uralita davant dels tribunals perquè pagui el mal que ha fet. Als treballadors i als veïns que mai no hi laboraren. És la lluita de David contra Goliat. Tots els hem de fer costat. Especialment el govern local, que presenta fins ara un pobre balanç: moltes promeses, moltes fotos però poc o nul acompanyament als malalts. En un tema com aquest els polítics han de liderar la població, buscant solucions on calgui, anant a veure a qui faci falta. Recollint aquest compromís en els seus programes i fent costat a la seva gent.

Jordi Jorba