El Servei Català de la Salut aprova un conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària

L’objectiu del Govern en matèria de salut per a aquesta legislatura se centra en la reordenació dels serveis sanitaris públics perquè puguin donar una millor resposta a les necessitats actuals de la població catalana, adaptant-se a la nova realitat social del país com l’envelliment de la població, l’augment de malalts crònics, la incidència de patologies relacionades amb la salut mental, entre d’altres.

Per tal d’afrontar aquests nous reptes assistencial, el Departament de Salut proposa un Pla de Salut que s’haurà d’elaborar de manera conjunta amb els professionals sanitaris, tenint present l’impacte de les noves tecnologies en l’àmbit de la salut i com aquestes poden permetre al sistema guanyar eficiència, i alhora millorar-ne la qualitat.

Mesures de primera velocitat: contenció i reducció del dèficit
El director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, ha exposat avui davant del Consell de Direcció del CatSalut (l’asseguradora pública de serveis sanitaris de Catalunya), un primer conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària a les necessitats pressupostàries actuals.


Per tal d’adaptar el sistema sanitari públic a la situació econòmica del país, el Departament de Salut va demanar el 2 de març als centres sanitaris que elaboressin un seguit de propostes per tal de poder ajustar els seus pressupostos sense tocar l’assistència. Fruït d’aquestes propostes, es despleguen una sèrie de mesures proposades pels propis centres que tindran com a centre d’actuació cinc àmbits no assistencials:

1. Simplificació de les estructures administratives: és l’àmbit en que s’ha situat el major pes de les mesures, amb un estalvi proper al 25% respecte del pressupost d’aquesta partida de l’any passat (42 milions d’euros). L’objectiu és simplificar i aplanar estructures administratives i estructures directives tant de la pròpia administració sanitària com del sector públic Salut. El Departament de Salut ja ha reduït en un 28% la seva estructura, i el CatSalut està en procés de reestructuració en la mateixa línea.

2. Reprogramació de les inversions en nous equipaments: Hi ha una reducció del 20% respecte del pressupost de què disposava aquesta partida el 2010 (71 milions d’euros). El Pla d’Inversions consta de 151 projectes, obres i equipaments:

Prop de la meitat ja estaven en marxa i continuen segons la programació inicial,
67 es reprogramen, és a dir, la seva execució s’allarga en el temps, i
35 no anaven acompanyades de dotació pressupostària. Per tant, s’ajornen fins que no es puguin incloure en un pressupost.

3. Despesa farmacèutica: La despesa farmacèutica es preveu reduir un 11% al llarg del 2011 (233 milions d’euros). L’objectiu prioritari és escollir l’alternativa més barata tot garantint l’actual nivell de qualitat en la prestació, és a dir, la seguretat del pacient i els mateixos resultats en termes de salut. Per afrontar-ho es durà a terme un ús racional dels medicaments amb una doble perspectiva:
Augmentar l’ús dels medicaments genèrics. Actualment, Catalunya es situa com la quarta comunitat autònoma amb el valor més alt d’ús de genèrics.
Potenciar la coordinació entre el metge de capçalera i l’especialista per millorar tant el seguiment dels tractaments com la revisió i prevenció de problemes relacionats amb la utilització de medicaments (p.e. evitar sobredosificacions)

D’altra banda, aprofundir en la utilització de la recepta electrònica, que ja ha permès un estalvi de 2 milions d’euros per la conseqüent disminució de l’edició de les receptes paper.

4. Negociacions amb el govern central. El Departament de Salut inicia un seguit de negociacions amb el Ministerio de Sanidad per tal de reclamar els prop de 150 milions d’euros que corresponen a Catalunya dels fons de cohesió i de polítiques sanitàries decidides per l’Estat i que no s’acompanyen de partida pressupostària.

5. Reducció del cost dels serveis sanitaris. El Servei Català de la Salut, com asseguradora pública de serveis sanitaris, contracta anualment a tots els centres acreditats de salut un volum d’activitat a un preu determinat. Enguany el preu d’aquesta activitat, per motius de contenció de la despesa, es veu reduït, motiu pel qual els centres sanitaris veuran reduït els seus pressupostos i hauran d’introduir mesures d’eficiència per tal de poder donar la mateixa qualitat assistencial amb menys recursos. El percentatge d’estalvi d’aquesta partida suposa un 7,5 % del total (550 milions d’euros). Amb les mesures que avui s’han aprovat de reducció de tarifa i de programes, s’assolirà uns 200 milions d’euros sense afectar l’assistència. Els 350 restants s’hauran de treballar amb els professionals clínics en la segona fase.


Administració. S’han aprimat les estructures directives d’empreses públiques i consorcis, com ara, l’Institut Català de la Salut, de l’Hospital Clínic de Barcelona, del Consorci Sanitari Integral d’Hospitalet, del Santa Caterina a Girona, del Consorci Sanitari de Vic, entre d’altres. A més, s’està estudiant la fusió i reordenació d’ens públics del sector salut per tal millorar en eficiència i reduir estructures. Aquestes reduccions suposen l’eliminació de càrrecs directius o la rebaixa salarial de càrrecs i comandaments intermitjos. Per exemple, en el cas del Consorci Sanitari Integral s’han eliminat recentment 10 càrrecs d’alta direcció el que ha suposat un estalvi proper als 800.000 euros.

Gestió clínica. Aquesta reducció de cost comporta l’aplicació de mesures de gestió clínica que de fet ja s’estaven implementant i potenciant en els darrers anys com són millorar la sol·licitud i adequació de proves diagnòstiques (no duplicar ni demanar el que no cal) i les alternatives a l’hospitalizació, que no només suposen una millor eficiència dels recursos sanitaris, sinó que per al pacient comporta un valor afegit ja que evita les complicacions hospitalàries i afavoreix la reincorporació del pacient a la vida quotidiana.


De fet, en els darrers cinc anys la cirurgia sense ingrés ha crescut un 23%, fet que suposa que avui dia una de cada tres intervencions quirúrgiques a Catalunya són sense necessitat d’ingrés hospitalari.


Altres dispositius alternatius a l’hospitalització com els hospitals de dia i els serveis d’hospitalització a domicili també es potenciaran per tal d’evitar els reingressos de malalts crònics, principalment els respiratoris i cardíacs.


Quant a l’organització del treball, la revisió dels horaris, dels torns i de les vacances per reduir la necessitat de suplències, no renovar els contractes temporals ni les jubilacions, i reordenar les guàrdies.

Nou abordatge clínic de les llistes d’espera d’intervencions no urgents. Es preveu que es puguin allargar fins al 8 mesos algunes llistes d’espera quirúrgiques no urgents i sense risc vital com, per exemple, les 16 operacions que tenen garantida una llista d’espera inferior a 6 mesos: alliberament del nervi carpià, amígdales, cataractes, circumcisió, extirpació de la vesícula biliar, úter i pròstata, galindons, hèrnies inguinals, pròtesi de genoll i de maluc, artroscòpia (espatlla), varius, quist sacre i vasectomia.


El Departament de Salut està revisant actualment els 16 procediments garantits per veure si, seguint un criteri basat en la gravetat clínica, hi ha alguns que podrien flexibilitzar el temps de garantia (vasectomies, varius) i d’altres que es podrien introduir (com ara l’hèrnia discal o els cateterismes cardíacs).

Altres mesures. Entre les mesures no relacionades amb la gestió clínica i que els propis centres han proposat per reduir despeses es troben iniciatives com l’associació entre proveïdors per compartir serveis generals com la cuina, la bugaderia, l’energia, i altres com l’estalvi eficient dels consum de subministraments energètics i d’aigua, la col·laboració per compartir transport sanitari no medicalitzat, etc.

6. Conscienciació de la ciutadania. A part d’aquestes mesures, els centres sanitaris han proposat una sèrie de propostes adreçades a conscienciar als ciutadans de la importància del bon ús dels serveis sanitaris.


Els centres hospitalaris han calculat que entre un 15 i un 20% de les persones no es presenten a les cites prèvies amb el conseqüent cost que suposa per als centres sanitaris, a part de l’impacte en les llistes d’espera. Altres aspectes que també han traslladat els centres on es podria millorar l’eficiència en el funcionament dels serveis sanitaris seria evitar el reingrés dels malalts crònics amb una millor coordinació entre els serveis d’hospital i l’atenció primària, especialment potenciant els dispositius d’alternatives a l’hospitalització.


Millorar l’estada mitjana dels pacients ingressats i realitzar el seguiment a través de l’hospitalització a domicili són altres de les propostes elaborades pels centres i que el Departament estudiarà dins el Pla de Reordenació de la Prestació de Serveis Sanitaris.

La segona velocitat: Pla de Salut 2011-2014
Un segon conjunt de mesures per a la contenció del dèficit s’orienta a la reforma estructural dels centres i de l’oferta dels serveis sanitaris. L’objectiu és guanyar en qualitat amb eficiència amb actuacions com ara l’agregació de serveis de diferents hospitals, la concentració de serveis d’alta especialització i la reordenació dels serveis d’urgències, entre d’altres.


En aquest cas, no es tracta d’actuacions puntuals, sinó de millores permanents en el funcionament del sistema sanitari públic, tant en termes de qualitat assistencial com d’eficiència. En resposta a aquestes propostes, el Departament de Salut obre un període de negociació a dues bandes:
A nivell assistencial: el Departament de Salut i el Catsalut iniciaran un procés de treball conjunt amb els professionals clínics dels centres sanitaris per tal de decidir conjuntament una nova planificació de l’oferta de serveis sanitaris a tot el territori d’acord amb el criteri clínic, tal i com es va establir des d’un primer moment, però que per l’abast de les reformes caldrà fer-ho en un període més llarg de temps
A nivell laboral: Per tal de minimitzar l’impacte laboral dels processos de reorganització territorial i interna dels centres sanitaris, el Departament de Salut ha sol·licitat al Departament d’Empresa i Ocupació la convocatòria d’una Taula sectorial de Salut amb representants dels sindicats i les associacions empresarials del sector sanitari per tal de negociar els acords pertinents.