divendres, 16 de juliol de 2010

Un nou projecte europeu estudia els avortaments espontanis de repetició

Entre el 3% i el 5% de les parelles en edat fèrtil tenen avortaments recurrents. El problema afecta entre 13.000 i 15.000 parelles fèrtils a Catalunya.

Una de les causes conegudes d’aquest tipus de patologia immunitària de la gestació és la Síndrome antifosfolipídica (SAF) i l’avortament és la seva major complicació.
EUROAPS és un registre únic que té com a objectiu recopilar les diferents dades i manifestacions clíniques per aconseguir una base de dades fiable, única i estandarditzada des d’on poder extreure conclusions per a fer estudis més sòlids i així poder establir protocols d’actuació davant la sospita d’aquesta síndrome.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) coordina un registre europeu que recollirà les dades corresponents a la síndrome antifosfolipídica (SAF), associada a mals antecedents obstètrics (avortaments espontanis, morts fetals, complicacions durant l’embaràs, etc.).

La dificultat de l’estudi d’aquesta síndrome és que les seves manifestacions clíniques són molt variades i heterogènies, i no es comporta de la mateixa manera en dones embarassades que en les no embarassades. Per aquesta raó, fins ara hi ha hagut una dispersió de dades que ha dificultat l’estudi. Aquest registre europeu (EUROAPS) busca recollir totes aquestes diferents dades i manifestacions clíniques en un registre únic amb l’objectiu d’aconseguir una base de dades fiable, única i estandarditzada d’on poder extreure dades per a fer estudis més sòlids i així poder establir protocols d’actuació davant la sospita d’aquesta síndrome. Per això, el registre inclourà les dades recollides a uns 200 hospitals d'arreu d’Europa i uns 80 hospitals a l’Estat espanyol. Aquest registre, coordinat pel Dr. Jaume Alijotas, responsable de la línia de recerca en immunopaties de l’embaràs del VHIR, compte amb el suport del Servei de Ginecologia i Obstetrícia i el Servei de Medicina Interna I-Malalties Sistèmiques Autoimmunes de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i de l’UAB.

Quan l’embaràs es complica

La complicació dels embarassos pot tenir múltiples causes, sovint desconegudes. “La major complicació és la pèrdua del fill que s’espera, especialment si la pèrdua es recurrent, i això suposa un fort cop per als pares. Saber per què ha succeït, en moltes ocasions, ajuda a assumir la pèrdua però, sobretot, ajuda a poder posar en marxa les mesures adequades per intentar que no succeeixi el mateix en el següent embaràs de la parella”, explica el Dr. Alijotas, coordinador del l’EUROAPS.

La síndrome antifosfolipídica (SAF)

Una de les causes conegudes d’aquest tipus de problemes immunitaris de la gestació és l’anomenada Síndrome antifosfolipídica (SAF) i l’avortament és la seva major complicació. Recentment els especialistes han vist que els criteris que la diagnostiquen sensu stricto exclouen molts casos de dones que no se’ls hi arriba a diagnosticar la síndrome però que si es tracten com si la patissin aconsegueixen embarassos viables i finalment tenen fills vius. Això obliga a revisar els criteris que diagnostiquen la SAPF i aquests és un dels objectius de l’EUROAPS. “Si es recullen tots els casos de mals antecedents obstètrics, siguin del caràcter que siguin i aquesta informació la podem tractar, analitzar i compartir, els resultats seran més ràpids i fiables. La idea d’EUROAPS és aconseguir una base de dades de tamany considerable, d’on poder extraure conclusions i si així es confirma, modificar els protocols existents i els criteris diagnòstics”, afirma el Dr. Alijotas.

La síndrome antifosfolipídica es caracteritza també per un risc augmentat de trombosis vasculars. Afortunadament, les trombosis maternes semblen poc freqüents en la variant obstètrica de la síndrome. Per fer-ne el diagnòstic cal que es completin uns criteris diagnòstics (clínics i de proves de laboratori). Aquesta síndrome s’explica com la presència d’anticossos que ataquen les cèl•lules produint una reacció en cadena que activa mecanismes inflamatoris. En la dona embarassada aquests mecanismes inflamatoris es donen a nivell del trofoblast (teixit que es forma al voltant de l’embrió i que garanteix tant el seu acoblament a les parets de l’úter com l’intercanvi de nutrients per alimentar-lo). Aquests mecanismes inflamatoris i la mala circulació a nivell d’aquest trofoblast poden contribuir a què finalment es pugui produir un avortament. Per això, les dones que tenen aquesta síndrome o es sospita, en tractar-les amb àcid acetilsalicílic (antiinflamatori i antiagregant) i heparina (immunomodulador i antitrombotic -evita les trombosis-), milloren durant l’embaràs i aconsegueixen tenir fills vius. “El problema arriba quan una dona amb mals antecedents obstètrics no acompleix tots els criteris actuals –clínics o de laboratori- per a diagnosticar-li aquesta síndrome però n’existeix la sospita”, explica el Dr. Alijotas. “És per aquests casos que necessitem ampliar l’experiència i poder variar els criteris diagnòstics i per això es necessari un registre gratuït i universal com l’EUROAPS”.

Dades rellevants

Entre el 3% i el 5% de les parelles en edat fèrtil tenen avortaments recurrents.
D’aquest percentatge de casos, el 70% no s’expliquen per causes anatòmiques, infeccioses, hormonals o genètiques, per tant, el 70% tenen probablement una causa immunitària (a causa de la pròpia immunitat –autoimmunitària- o a causa de la resposta immunitària que genera en el cos de la mare la part de l’embrió procedent del pare –aloimmunitària-).
Un 20% d’aquest grup tindrien ambdues causes.
Si es recull tota la patologia obstètrica (avortaments, preeclàmpsies, morts fetals, parts prematurs, etc.) un 15% aproximadament de tots aquests problemes tindran una causa inflamatòria o immunològica.
El problema afecta entre 13.000 i 15.000 parelles fèrtils a Catalunya.