dijous, 18 de febrer de 2010

Manquen infermers especialitzats en salut mental


A Catalunya falten infermers especialitzats en salut mental, una disciplina que encara arrossega un estigma i unes connotacions negatives que fa que molts professionals optin per una altra vessant. Aquesta és una de les primeres conclusions del congrés sobre infermeria i salut mental que organitza avui dijous i demà divendres el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona a Sant Boi.


“Molts infermers quan surten de la Universitat no es plantegen el camp de la salut mental com un sector per desenvolupar la seva professió. L’estigma de la malaltia fa que optin per d’altres especialitats. Encara que s’ha de reconèixer que un cop ho proves i t’endinses en la matèria és molt difícil de canviar”, ha dit la vocal del Col·legi en matèria de salut mental, Montse Martínez.
A diferència d’altres especialitats, com ara traumatologia o medicina interna, en el cas de la salut mental no hi ha proves diagnòstiques que confirmin la malaltia. “Un traumatòleg pot fer una radiografia per saber si hi ha un os trencat o un oncòleg pot fer proves per saber si hi ha càncer. Un metge en salut mental no” ha dit Martínez que d’aquesta manera ha destacat la importància “de compartir experiències entre els professionals que es dediquen a aquest sector”.
De l’aïllament a la integració
Els organitzadors del congrés han destacat que la salut mental és la part de la medicina que més ha evolucionat en l’orientació i el desenvolupament del tractament passant de l’aïllament històric dels pacients, als anomenats manicomis, a la seva integració a la societat.
El vicepresident de la Societat Catalana d’Infermeria en Salut Mental, Jordi Quílez, ha subratllat la importància de fer un tractament i seguiment integral dels malalts, tant des del punt de vista mèdic com social per treballar per la seva incorporació a la societat.