A Catalunya, una de cada quatre persones pot patir un trastorn mental al llarg de la vidaLa despesa sanitària destinada a la salut mental suposa prop de l’11% del pressupost de SalutLa consellera de Salut, Marina Geli, ha comparegut aquest matí davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per explicar l’estat de la salut mental a Catalunya i les línies d’actuació que s’estan desenvolupant des del Departament de Salut en aquest àmbit.La millora de la salut mental és una de les prioritats polítiques del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. D’acord amb el pacte europeu, s’ha volgut prioritzar el desplegament del Pla director de salut mental i addiccions, que va ser aprovat pel Govern de Catalunya el juny de l’any 2006 i que es va elaborar amb la participació de les famílies, els usuaris, els professionals, les societats científiques, els col·legis professionals i les entitats proveïdores.
A Catalunya, segons dades de l’estudi internacional ESEMED-SAMCAT (2002), realitzat amb una mostra representativa de la població adulta de Catalunya, una de cada quatre persones pot patir un trastorn mental al llarg de la vida. Les dones, en general, presenten una prevalença superior als homes. Anualment, un 14% de les dones i un 7,5% dels homes pateixen algun trastorn mental.L’elevada prevalença de problemes de salut mental, el patiment psíquic que comporta i la gran càrrega personal, familiar i social que generen, justifiquen les propostes definides. El Pla director de salut mental i addiccions implica l’aposta per les polítiques de promoció de la salut mental i prevenció de les malalties i la definició d’un model d’atenció multidisciplinari, de base comunitària i integrador.El Pla director de salut mental i addiccions ha identificat que a Catalunya, en comparació amb Europa, hi ha més població que consulta els serveis de salut per problemes de salut mental, especialment a l’atenció primària. La despesa sanitària destinada a l’atenció dels problemes de salut mental representa gairebé l’11% del pressupost del Departament de Salut. Bona part d’aquests costos són deguts als problemes per depressió. Per primera vegada, es disposa de dades reals sobre el cost de la malaltia i la càrrega associada a Catalunya, i s’estima que va ser de més de 736 milions d’euros l’any 2006.Al món desenvolupat, les malalties mentals són una càrrega important en la vida dels individus. Afecten la qualitat de vida i impossibiliten desenvolupar les capacitats. La depressió és, actualment, la tercera causa de discapacitat al món. Es preveu que l’any 2030 sigui la primera.El Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya fixa un nou model d’atenció a la salut mental de la població i formula un seguit d’objectius i prioritats al voltant dels eixos de les polítiques públiques de salut mental, la promoció de la salut mental, la prevenció dels trastorns mentals, la millora de la capacitació de l’atenció primària, la lluita contra l’estigma i la discriminació, l’atenció comunitària i integral, la coordinació interdepartamental i intersectorial, la formació dels professionals i la potenciació de la recerca i l’avaluació.Els darrers anys, el Departament de Salut ha prioritzat el desenvolupament del Pla director de salut mental i addiccions. S’ha prioritzat el desenvolupament dels serveis i dispositius comunitaris, segons els criteris establerts pel Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. Així mateix, s’han dut a terme diferents accions per millorar la promoció i la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions:
Coordinació del projecte europeu IMPHA per a la implementació de mesures per a la promoció de la salut mental.
Programa “Salut i escola”, amb una implantació del 100%.
Aplicació del Protocol de salut mental en el marc del Programa del nen sa, amb activitats de formació dels equips de pediatria de l’atenció primària de salut.
Lluita contra la depressió i la prevenció del suïcidi. El Departament de Salut promou també, des de l’any 2004, la participació de Catalunya a la Lliga Europea contra la Depressió (European Alliance Against Depression, EAAD), amb el desenvolupament de diverses estratègies, en el marc del Projecte europeu contra la depressió i prevenció del suïcidi. S’estan desenvolupant dues experiències a Catalunya: a Barcelona (Dreta de l’Eixample) i a la ciutat de Sabadell.
En l’àmbit assistencial, s’ha posat en marxa la nova cartera de serveis de salut mental en l’atenció primària de salut. L’objectiu és millorar la resposta assistencial que des de l’atenció primària es dóna als problemes de salut mental. Per això, un equip d’especialistes (de psicologia, de psiquiatria i d’infermeria) s’integren a l’equip d’atenció primària per donar suport als professionals no especialitzats i desenvolupar diferents activitats que milloren la formació i la capacitació per afavorir la resolució d’aquest nivell assistencial. El grau d’implantació d’aquest projecte, prioritzat a Catalunya l’any 2009, és del 43% dels centres d’atenció primària. Aquesta cartera inclou activitats de promoció, prevenció i atenció (intervencions individuals i grupals) per als problemes de salut mental de menor complexitat.
A Catalunya, segons dades de l’estudi internacional ESEMED-SAMCAT (2002), realitzat amb una mostra representativa de la població adulta de Catalunya, una de cada quatre persones pot patir un trastorn mental al llarg de la vida. Les dones, en general, presenten una prevalença superior als homes. Anualment, un 14% de les dones i un 7,5% dels homes pateixen algun trastorn mental.L’elevada prevalença de problemes de salut mental, el patiment psíquic que comporta i la gran càrrega personal, familiar i social que generen, justifiquen les propostes definides. El Pla director de salut mental i addiccions implica l’aposta per les polítiques de promoció de la salut mental i prevenció de les malalties i la definició d’un model d’atenció multidisciplinari, de base comunitària i integrador.El Pla director de salut mental i addiccions ha identificat que a Catalunya, en comparació amb Europa, hi ha més població que consulta els serveis de salut per problemes de salut mental, especialment a l’atenció primària. La despesa sanitària destinada a l’atenció dels problemes de salut mental representa gairebé l’11% del pressupost del Departament de Salut. Bona part d’aquests costos són deguts als problemes per depressió. Per primera vegada, es disposa de dades reals sobre el cost de la malaltia i la càrrega associada a Catalunya, i s’estima que va ser de més de 736 milions d’euros l’any 2006.Al món desenvolupat, les malalties mentals són una càrrega important en la vida dels individus. Afecten la qualitat de vida i impossibiliten desenvolupar les capacitats. La depressió és, actualment, la tercera causa de discapacitat al món. Es preveu que l’any 2030 sigui la primera.El Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya fixa un nou model d’atenció a la salut mental de la població i formula un seguit d’objectius i prioritats al voltant dels eixos de les polítiques públiques de salut mental, la promoció de la salut mental, la prevenció dels trastorns mentals, la millora de la capacitació de l’atenció primària, la lluita contra l’estigma i la discriminació, l’atenció comunitària i integral, la coordinació interdepartamental i intersectorial, la formació dels professionals i la potenciació de la recerca i l’avaluació.Els darrers anys, el Departament de Salut ha prioritzat el desenvolupament del Pla director de salut mental i addiccions. S’ha prioritzat el desenvolupament dels serveis i dispositius comunitaris, segons els criteris establerts pel Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. Així mateix, s’han dut a terme diferents accions per millorar la promoció i la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions:
Coordinació del projecte europeu IMPHA per a la implementació de mesures per a la promoció de la salut mental.
Programa “Salut i escola”, amb una implantació del 100%.
Aplicació del Protocol de salut mental en el marc del Programa del nen sa, amb activitats de formació dels equips de pediatria de l’atenció primària de salut.
Lluita contra la depressió i la prevenció del suïcidi. El Departament de Salut promou també, des de l’any 2004, la participació de Catalunya a la Lliga Europea contra la Depressió (European Alliance Against Depression, EAAD), amb el desenvolupament de diverses estratègies, en el marc del Projecte europeu contra la depressió i prevenció del suïcidi. S’estan desenvolupant dues experiències a Catalunya: a Barcelona (Dreta de l’Eixample) i a la ciutat de Sabadell.
En l’àmbit assistencial, s’ha posat en marxa la nova cartera de serveis de salut mental en l’atenció primària de salut. L’objectiu és millorar la resposta assistencial que des de l’atenció primària es dóna als problemes de salut mental. Per això, un equip d’especialistes (de psicologia, de psiquiatria i d’infermeria) s’integren a l’equip d’atenció primària per donar suport als professionals no especialitzats i desenvolupar diferents activitats que milloren la formació i la capacitació per afavorir la resolució d’aquest nivell assistencial. El grau d’implantació d’aquest projecte, prioritzat a Catalunya l’any 2009, és del 43% dels centres d’atenció primària. Aquesta cartera inclou activitats de promoció, prevenció i atenció (intervencions individuals i grupals) per als problemes de salut mental de menor complexitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada