Cancer Research publica aquest estudi que representa un pas important en l’optimització dels tractaments de quimioteràpia i que permetrà, en un futur, saber les possibilitats de resposta, d’un pacient amb càncer de còlon, a un determinat fàrmac quimioteràpic.
Diego Arango, Director del grup d’Oncologia Molecular del CIBBIM-Nanomedicine de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (IR-HUVH), publica a Cancer Research aquest estudi que suposa l’optimització de la resposta als tractaments quimioteràpics i que permetrà, en un futur, conèixer les possibilitats de resposta d’un pacient a un determinat fàrmac quimioteràpic. D’aquesta manera s’evitaran els efectes adversos en aquells pacients que no es beneficiarien del tractament, s’eliminaran els costos innecessaris d’una medicació no efectiva i es guanyarà un temps crucial pel pacient, doncs no haurem d’esperar a veure com respon al tractament, sinó que sabent que la resposta no serà òptima podrem instaurar des d’un inici un tractament alternatiu al Cetuximab que sigui molt més efectiu.
El càncer de còlon és la segona causa de mort per càncer, després del càncer de pulmó en els homes i el de mama en les dones. Es calcula que el proper any 2009 hi haurà més de 200.000 casos nous a la Unió Europea –uns 11.000 nous casos a Espanya– i que unes 100.000 persones moriran per aquesta causa. Quan trobem la malaltia en estat avançat la supervivència és escasa. Quan la malaltia està localment avançada però no ha passat a altres òrgans, aquest càncer té possibilitats de tractament curatiu gràcies a la cirurgia i al posterior tractament amb Quimioteràpia i/o Radioteràpia. Tot i així, la supervivència d’aquests pacients més enllà dels 5 anys no està garantida. Prop de la meitat dels pacients –un 47%– viurà després d’aquest tractament mentre que la resta no sobreviurà. “Actualment, el Cetuximab s’utilitza en alguns casos de càncer de còlon de manera combinada amb altres fàrmacs quimioteràpics. Un nombre important de pacients no respon al Cetuximab, ens explica el Dr. Arango. Per aquest motiu és fonamental conèixer a priori quins pacients es poden beneficiar d’un tractament i quins no, per tal d’optar per altres possibilitats terapèutiques. El Cetuximab és un tractament molt car i amb multitud d’efectes adversos que incomoden al pacient. Si ha de servir per al tractament del càncer de còlon és un preu justificat, però si no ha de ser efectiu, i podem saber-ho abans de començar, el pacient no patirà uns efectes adversos innecessaris i que no li reportaran cap benefici i guanyarà un temps d’or per al tractament de la seva malaltia si podem donar inicialment un protocol de quimioteràpia que sigui realment efectiu, ens aclareix el Dr. Arango.
Per què no és útil el Cetuximab en tots els pacients?
El cetuximab és un anticòs monoclonal que té com a diana el receptor del factor de creixement epidérmic (EGFR). El receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) està implicat en el control de la supervivència cel·lular, la progressió del cicle cel·lular, l'angiogènesi, la migració cel·lular i la invasió cel·lular metastàsica. El cetuximab s'uneix a l'EGFR ocupant el lloc del qui s’hauria d’unir a aquest receptor, inhibint la seva funció. Per tant inhibeix la proliferació i indueix l'apoptosi de les cèl·lules tumorals humanes que expressen EGFR, és a dir que afavoreix el propi “suïcidi” de la cèl·lula.
Vist així sembla que hauria de ser un gran aliat contra el càncer de còlon. Però molt sovint, la cèl·lula a la qual el cetuximab hauria d’aturar, pateix una o vàries mutacions en els seus gens – PIK3CA, PTEN, KRAS i BRAF-. Aquestes mutacions són responsables de què, tot i que el cetuximab bloquegi el seu receptor, hi hagi tota una via de senyalització interna activada. Quan el cetuximab actua i inactiva aquesta via de senyalització, la resposta és l’òptima i esperada, doncs aquesta via inactivada és que fa saber a la cèl·lula que té els dies comptats. Quan una mutació no permet aquesta inactivació, tot i el tractament amb cetuximab, el pacient no respon.
De NY a Barcelona: Una línia de treball amb bons resultats
Aquest estudi ha estat realizat al Montefiore Medical Center i Albert Einstein Collage of Medicine de Nova York, amb la participació del Dr. Diego Arango com a investigador. En tornar d’aquesta estada a NY, El Dr. Arango ha continuat amb aquesta línia de treball sobre els marcadors tant de resposta a la quimioteràpia com de pronòstic i, ara, ja fa anys que dóna els seus fruits. A finals de 2006 ja es va descobrir i validar un nou marcador –el receptor de membrana EPHB4– útil per determinar la supervivència d’un càncer de còlon després del fer el tractament. Aquest estudi es va publicar el setembre de 2006 a la revista Cancer Research i va representar un important avenç en la capacitat de distingir pacients amb bon o mal pronòstic que ha permès la possibilitat d’oferir tractaments personalitzats per optimitzar les possibilitats de supervivència.
Aquest resultats són molt esperançadors i cada un d’ells suposa un pas endavant en els tractaments a la carta en el cas del càncer. Cada vegada hi ha més fàrmacs quimioteràpics i més opcions terapèutiques, cosa que suposa, a diferència d’anys enrera, poder dissenyar diferents combinacions i diferents protocols per a cada cas. Aquest estudi s’ha realitzat in vitro, és a dir, no s’ha fet un estudi en pacients sinó que s’han estudiat línies cel·lulars de tumors en el laboratori. Encara falta temps abans d’incorporar aquest nou coneixement a la pràctica clínica, però és viable realitzar aquests estudis de mutacions en les cèl·lules tumorals i valorar la resposta prèvia a la quimioteràpia. No es tracta d’anàlisis d’elevat cost econòmic i disposar de cèl·lules tumorals, en el cas del càncer de còlon, és fácil doncs gairebé tots els pacients han passat pel quiròfan per l’extirpació de la part afectada d’aquest intestí.
Diego Arango, Director del grup d’Oncologia Molecular del CIBBIM-Nanomedicine de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (IR-HUVH), publica a Cancer Research aquest estudi que suposa l’optimització de la resposta als tractaments quimioteràpics i que permetrà, en un futur, conèixer les possibilitats de resposta d’un pacient a un determinat fàrmac quimioteràpic. D’aquesta manera s’evitaran els efectes adversos en aquells pacients que no es beneficiarien del tractament, s’eliminaran els costos innecessaris d’una medicació no efectiva i es guanyarà un temps crucial pel pacient, doncs no haurem d’esperar a veure com respon al tractament, sinó que sabent que la resposta no serà òptima podrem instaurar des d’un inici un tractament alternatiu al Cetuximab que sigui molt més efectiu.
El càncer de còlon és la segona causa de mort per càncer, després del càncer de pulmó en els homes i el de mama en les dones. Es calcula que el proper any 2009 hi haurà més de 200.000 casos nous a la Unió Europea –uns 11.000 nous casos a Espanya– i que unes 100.000 persones moriran per aquesta causa. Quan trobem la malaltia en estat avançat la supervivència és escasa. Quan la malaltia està localment avançada però no ha passat a altres òrgans, aquest càncer té possibilitats de tractament curatiu gràcies a la cirurgia i al posterior tractament amb Quimioteràpia i/o Radioteràpia. Tot i així, la supervivència d’aquests pacients més enllà dels 5 anys no està garantida. Prop de la meitat dels pacients –un 47%– viurà després d’aquest tractament mentre que la resta no sobreviurà. “Actualment, el Cetuximab s’utilitza en alguns casos de càncer de còlon de manera combinada amb altres fàrmacs quimioteràpics. Un nombre important de pacients no respon al Cetuximab, ens explica el Dr. Arango. Per aquest motiu és fonamental conèixer a priori quins pacients es poden beneficiar d’un tractament i quins no, per tal d’optar per altres possibilitats terapèutiques. El Cetuximab és un tractament molt car i amb multitud d’efectes adversos que incomoden al pacient. Si ha de servir per al tractament del càncer de còlon és un preu justificat, però si no ha de ser efectiu, i podem saber-ho abans de començar, el pacient no patirà uns efectes adversos innecessaris i que no li reportaran cap benefici i guanyarà un temps d’or per al tractament de la seva malaltia si podem donar inicialment un protocol de quimioteràpia que sigui realment efectiu, ens aclareix el Dr. Arango.
Per què no és útil el Cetuximab en tots els pacients?
El cetuximab és un anticòs monoclonal que té com a diana el receptor del factor de creixement epidérmic (EGFR). El receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) està implicat en el control de la supervivència cel·lular, la progressió del cicle cel·lular, l'angiogènesi, la migració cel·lular i la invasió cel·lular metastàsica. El cetuximab s'uneix a l'EGFR ocupant el lloc del qui s’hauria d’unir a aquest receptor, inhibint la seva funció. Per tant inhibeix la proliferació i indueix l'apoptosi de les cèl·lules tumorals humanes que expressen EGFR, és a dir que afavoreix el propi “suïcidi” de la cèl·lula.
Vist així sembla que hauria de ser un gran aliat contra el càncer de còlon. Però molt sovint, la cèl·lula a la qual el cetuximab hauria d’aturar, pateix una o vàries mutacions en els seus gens – PIK3CA, PTEN, KRAS i BRAF-. Aquestes mutacions són responsables de què, tot i que el cetuximab bloquegi el seu receptor, hi hagi tota una via de senyalització interna activada. Quan el cetuximab actua i inactiva aquesta via de senyalització, la resposta és l’òptima i esperada, doncs aquesta via inactivada és que fa saber a la cèl·lula que té els dies comptats. Quan una mutació no permet aquesta inactivació, tot i el tractament amb cetuximab, el pacient no respon.
De NY a Barcelona: Una línia de treball amb bons resultats
Aquest estudi ha estat realizat al Montefiore Medical Center i Albert Einstein Collage of Medicine de Nova York, amb la participació del Dr. Diego Arango com a investigador. En tornar d’aquesta estada a NY, El Dr. Arango ha continuat amb aquesta línia de treball sobre els marcadors tant de resposta a la quimioteràpia com de pronòstic i, ara, ja fa anys que dóna els seus fruits. A finals de 2006 ja es va descobrir i validar un nou marcador –el receptor de membrana EPHB4– útil per determinar la supervivència d’un càncer de còlon després del fer el tractament. Aquest estudi es va publicar el setembre de 2006 a la revista Cancer Research i va representar un important avenç en la capacitat de distingir pacients amb bon o mal pronòstic que ha permès la possibilitat d’oferir tractaments personalitzats per optimitzar les possibilitats de supervivència.
Aquest resultats són molt esperançadors i cada un d’ells suposa un pas endavant en els tractaments a la carta en el cas del càncer. Cada vegada hi ha més fàrmacs quimioteràpics i més opcions terapèutiques, cosa que suposa, a diferència d’anys enrera, poder dissenyar diferents combinacions i diferents protocols per a cada cas. Aquest estudi s’ha realitzat in vitro, és a dir, no s’ha fet un estudi en pacients sinó que s’han estudiat línies cel·lulars de tumors en el laboratori. Encara falta temps abans d’incorporar aquest nou coneixement a la pràctica clínica, però és viable realitzar aquests estudis de mutacions en les cèl·lules tumorals i valorar la resposta prèvia a la quimioteràpia. No es tracta d’anàlisis d’elevat cost econòmic i disposar de cèl·lules tumorals, en el cas del càncer de còlon, és fácil doncs gairebé tots els pacients han passat pel quiròfan per l’extirpació de la part afectada d’aquest intestí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada