Un equip de científics dirigit pel professor Xavier Parés, catedràtic del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular, ha publicat un estudi sobre l'AKR1B10, un enzim que només es detecta en quantitats elevades en casos de càncer de pulmó, especialment en fumadors, i fins i tot quan el càncer no s'ha desenvolupat i les lesions són precanceroses. Això fa d'aquesta molècula un bon marcador per diagnosticar i pronosticar la malaltia. A més, la seva activitat podria ser important per al desenvolupament del càncer, per la qual cosa la investigació també té possibles aplicacions terapèutiques.
Segons han observat els investigadors en experiments tant en tubs d'assaig com amb cultius cel·lulars, l'enzim disminueix els nivells de la forma més activa de la vitamina A (àcid retinoic), que té un paper anticancerós. Això ho fa mitjançant la seva potent activitat retinal reductasa, que afavoreix una transformació química de reducció consistent en la transformació del retinal, precursor de l'àcid retinoic, en retinol, la seva forma menys activa.
L'àcid retinoic participa en nombrosos processos biològics, des del desenvolupament del fetus fins a la proliferació i diferenciació cel·lular, mitjançant el control de l'expressió de determinats gens. La disminució d'àcid retinoic a la cèl·lula, que és precisament l'efecte de l'enzim estudiat pels investigadors, està lligada a una falta de diferenciació cel·lular i, per tant, afavoreix el desenvolupament del càncer. Per descobrir perquè l'enzim actua així, els científics han obtingut i estudiat la seva estructura tridimensional i han localitzat els elements responsables de la seva possible acció cancerígena en fumadors. La identificació d'aquests elements estructurals obre la possibilitat del disseny específic de fàrmacs per al tractament de la malaltia. De fet, els investigadors han pogut observar com una substància anomenada tolrestat, utilitzada per inhibir un enzim (AKR1B1 o aldosa reductasa) responsable de complicacions secundàries en el cas de la diabetis, inhibeix també l'activitat de l'enzim AKR1B10. Com que l'estructura d'ambdós enzims és similar, la recerca també pot tenir aplicacions per millorar el tractament de la diabetis.
La recerca, publicada en la darrera edició de la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha estat liderada pel grup de Xavier Parés i Jaume Farrés del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB, i hi ha participat científics de l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (PCB), l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i el Departament de Química Orgànica de la Universitat de Vigo.
Segons han observat els investigadors en experiments tant en tubs d'assaig com amb cultius cel·lulars, l'enzim disminueix els nivells de la forma més activa de la vitamina A (àcid retinoic), que té un paper anticancerós. Això ho fa mitjançant la seva potent activitat retinal reductasa, que afavoreix una transformació química de reducció consistent en la transformació del retinal, precursor de l'àcid retinoic, en retinol, la seva forma menys activa.
L'àcid retinoic participa en nombrosos processos biològics, des del desenvolupament del fetus fins a la proliferació i diferenciació cel·lular, mitjançant el control de l'expressió de determinats gens. La disminució d'àcid retinoic a la cèl·lula, que és precisament l'efecte de l'enzim estudiat pels investigadors, està lligada a una falta de diferenciació cel·lular i, per tant, afavoreix el desenvolupament del càncer. Per descobrir perquè l'enzim actua així, els científics han obtingut i estudiat la seva estructura tridimensional i han localitzat els elements responsables de la seva possible acció cancerígena en fumadors. La identificació d'aquests elements estructurals obre la possibilitat del disseny específic de fàrmacs per al tractament de la malaltia. De fet, els investigadors han pogut observar com una substància anomenada tolrestat, utilitzada per inhibir un enzim (AKR1B1 o aldosa reductasa) responsable de complicacions secundàries en el cas de la diabetis, inhibeix també l'activitat de l'enzim AKR1B10. Com que l'estructura d'ambdós enzims és similar, la recerca també pot tenir aplicacions per millorar el tractament de la diabetis.
La recerca, publicada en la darrera edició de la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha estat liderada pel grup de Xavier Parés i Jaume Farrés del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB, i hi ha participat científics de l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (PCB), l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i el Departament de Química Orgànica de la Universitat de Vigo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada