Els experts reclamen col•locar més cors artificials

Els experts en cardiologia han reclamat la col•locació de més cors artificials com a alternativa als trasplantaments als pacients amb insuficiència cardíaca terminal. L’Hospital de Bellvitge, primer centre d’Espanya en col•locar un d’aquests aparells amb èxit, organitza un curs on participen més de 200 experts en la matèria d’arreu del món.


“Espanya està quedant molt despenjada d’Europa en aquest camp. La prova és que l’any passat es van col•locar a Europa un miler de cors artificials de llarga durada i a Espanya cap”, ha dit el cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de Bellvitge, Eduard Castells.
Els cors artificials poden ser de curta, de mitja o de llarga durada. Els dos primers són els que més es fan servir i fonamentalment com a trànsit a un trasplantament. D’aquests a Espanya es van col•locar l’any passat uns cent, un 20% a Catalunya. L’Hospital de Bellvitge és centre de referència en aquesta matèria. “L’any 2007 vam col•locar el primer cor artificial de llarga durada a una pacient que, dos anys després fa vida normal, escriu llibres i porta un bar”, explica amb satisfacció Castells.
Els trasplantaments, a la baixa
Una de les explicacions que donen els experts per la baixa aplicació de la tècnica és la donació d’òrgans. Eduard Castells ha destacat que “a Espanya hi ha relativament molts donants d’òrgans, sobretot comparat amb d’altres països. Això fa que es redueixi l’aplicació d’altres tècniques”.
El cor artificial està indicat com a alternativa als trasplantaments en el cas de persones grans que per la seva edat o característiques físiques no puguin superar un trasplantament o bé a persones joves que no responguin a un tractament convencional. Segons els darrers estudis, un 60% dels pacients amb un cor artificial sobreviuen dos anys després de la seva implantació. Si s’hagués optat per una altra tècnica, segons els experts, la mortalitat seria més elevada i la mort s’hagués produït poques setmanes després.
“La xarxa de donacions a Espanya és bona però hem de tenir en compte que s’està reduint per l’augment de l’esperança de vida dels ciutadans. A més cal que una persona mori per poder fer el trasplantament quelcom que no passa amb els cors artificials”, ha dit Castells que ha criticat que “la tècnica estigui actualment molt més avançada que l’aplicació que d’ella s’està fent”.

continua llegint

tanca el text

Famma denuncia la complexitat de l'IVA superreduït per a persones amb discapacitat

La Federació d'Associacions de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Comunitat de Madrid (Famma-Cocemfe Madrid), ha denunciat les dificultats que tenen les persones amb discapacitat per poder beneficiar-se de l’aplicació de l'IVA superreduït en l’adquisició, adaptació i reparació de vehicles.
MAYTE ANTONA. Per això, Famma reclama l'Administració que reculli la seva demanda i simplifiqui els tràmits. "Ha d’agilitzar els passos que s’han d’efectuar fins a la data per aconseguir l’aplicació de l'IVA superreduït, com així marca la Llei 6/2006, de 24 d’abril", en l’adquisició, adaptació i reparació de vehicles per a persones amb discapacitat que reuneixin certs requisits, sosté aquest col·lectiu.

Aquesta llei, promulgada per afavorir les persones amb mobilitat reduïda que compleixin certs requisits, fixa un IVA del 4% per a l’adquisició, adaptació i reparació de vehicles d’aquest col·lectiu. Però, quan una persona amb discapacitat adquireix un vehicle nou, de primera matriculació, ha de sol·licitar a l'Agència Tributària (AEAT) l’exempció de l'impost de matriculació (Llei 38/192, de 28 de novembre) i l’aplicació de l'IVA superreduït.
Segons el president de Famma, Javier Font, "si es necessiten els serveis d’un taller de reparacions, el procediment es torna complex: primer has d’abonar la factura, carregada amb el seu corresponent IVA normal, 16%. Després, amb el Certificat de Discapacitat, i el grau de Mobilitat Reduïda i la factura, ha de presentar una sol·licitud en l'AEAT perquè el reconegui expressament l’aplicació de l'IVA superreduït. Tercer, si la resolució és favorable ha de tornar al taller i sol·licitar que el taller li torni la diferència. Un procediment tan complex, que moltes persones desisteixen en reclamar l’ajuda".
Font assegura que: "en aquesta era d’avenços tecnològics, d’informació en ordinadors, assegurança que hi ha una altra manera de fer que no impliqui aquest absurd pelegrinatge que hi ha obligat a realitzar una persona, amb mobilitat reduïda, per estalviar-se uns euros".
Font proposa que, "després de l’exempció de l'Impost de Matriculació i l’aplicació de l'IVA superreduït, es facilités un codi al titular de l’exempció que pogués figurar a les factures en les quals se li apliqui, per qualsevol motiu recollit en el desenvolupament de la Llei, el tipus del 4%, en lloc de fer-lo peregrinar per les finestretes administratives, sobretot tenint en compte la seva mobilitat reduïda."

continua llegint

tanca el text

El cuidado de mayores y dependientes, en peligro

Cuatro investigadoras de la Universidad Carlos III de Madrid han elaborado un estudio sobre los cuidados de las personas en España, en el que alertan de que la incorporación generalizada de la mujer al mercado laboral y el envejecimiento de la población pueden poner en peligro dentro de unos años la atención de mayores y dependientes.

Según los autores de este trabajo, que hace el volumen 28 de la Colección de Estudios Sociales de la Fundación La Caixa, "urge la adopción de medidas" hacia un nuevo modelo en el que el cuidado aparezca como un nuevo derecho social de la mano de políticas como la Ley de Dependencia y la Ley para la Igualdad de Género.
La directora del estudio, Constanza Tobío, explicó en su presentación que a pesar de que la Ley de Dependencia y la de Igualdad de Género están ya en vigor, el paso del modelo de cuidados familiares arraigado en España desde hace muchos años al de cuidados provenientes de las administraciones públicas, al menos en parte, "no se está llevando a cabo con todos los recursos necesarios".
A juicio de estos expertos, factores como la sostenibilidad del Sistema de Dependencia, la distribución desigual de recursos en las diferentes autonomías, la falta de coordinación entre las políticas sociales de las comunidades autónomas, las dificultades de coordinación laboral y familiar y la inercia del cuidado en el hogar dificultan la consolidación de un nuevo modelo de atención de personas que se hace "imprescindible".
CUIDADOS EN PELIGRO
Tobío, catedrática de Sociología de la Universidad Carlos III de Madrid, subrayó que actualmente más del 18% de la población española es mayor de 65 años, mientras que la proporción superará en 2050 el 30%.
Este dato, incidió la investigadora, unido al que indica que en treinta años la tasa de ocupación de la mujer se ha duplicado en España, hace pensar que los cuidados de las personas que los precisen dentro de unos años pueden peligrar.
Otro dato que confirma esta teoría es el de que en las dos últimas décadas el número de amas de casa a tiempo completo se ha reducido casi a la mitad, al haber pasado del 43% al 23% de las mayores de 16 años.
No obstante, en la actualidad el retrato robot del cuidador de personas mayores y dependientes sigue siendo el de una mujer (lo es en el 83% de los casos) casada, con estudios primarios, sin otra ocupación remunerada y en un 40% de las ocasiones hija del afectado.
En este punto, la investigadora resaltó el hecho de que los hombres sólo ejercen como cuidadores de familiares "cuando no les queda más remedio" porque no haya en su entorno una mujer disponible para esta labor. Si la persona dependiente es un hombre, detalló, la cuidadora suele ser su mujer, mientras que si es la esposa la que necesita ayuda, quien se ocupa de ella es habitualmente una hija.

continua llegint

tanca el text

28 de febrer, Día Mundial de Malalties Minoritàries

El Departament de Salut s’adhereix a la celebració del Día Mundial de les Malalties MinoritàriesLes malalties minoritàries (MM), també anomenades rares, són un grup molt nombrós i heterogeni integrat per més de 7.000 malalties diferents, algunes d’elles greus i altament discapacitants que posen en perill la vida dels afectats i que minven la seva qualitat de vida i autonomia.Un 80% d’aquestes malalties tenen un origen genètic, afectant preferentment a la població pediàtrica, sovint amb un efecte devastador tant per als propis afectats com per a l’entorn familiar i social. Les dades actuals constaten que a la Unió Europea hi ha més de 30 milions d’afectats; a Espanya s’estimen uns 3 milions, mentre que a Catalunya hi ha unes 400.000 persones afectades.

Reconeixement com a eix prioritari en l’àmbit de la salut públicaLes MM estan formalment reconegudes com un eix prioritari dins l’àmbit de la Salut Pública de la Unió Europea, i per diversos estats membres que han desenvolupat polítiques nacionals. L’Estat Espanyol, a través de la Estrategia del Sistema Nacional de Salud en Enfermedades Raras, estableix les prioritats d’actuació en aquesta matèria.A Catalunya tant el Parlament com el mateix el Departament de Salut , han establert diferents actuacions en relació a les malalties minoritàries: el Pla de salut de Catalunya, el Pla director sociosanitari i la recent aprovada Llei de salut Pública en són un exemple. Recentment s’ha creat per Ordre del Parlament, 30 d’abril de 2009, la Comissió Assessora en Malalties Minoritàries (CAMM), com una acció global a Catalunya entorn les MM i la participació de tots els agents implicats. La seva finalitat és la d’establir les línies de col·laboració entre el Departament de Salut, els professionals i les associacions de pacients i familiars per a la promoció d’iniciatives, programes i mesures que comportin una millora en la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la qualitat de vida d’aquest col·lectiu de pacients.Actualment, per encàrrec de la CAMM s’està treballant per la definició un model d’atenció de les malalties minoritàries tenint en compte el sistema de salut català; per disposar d’un contingut al web del Departament de Salut actualitzat tant per a l’accés dels ciutadans com dels professionals tenint en compte les demandes manifestes de necessitats a les associacions de malalts; i per disposar d’un mapa de recursos de laboratoris de la xarxa pública que realitzen proves diagnòstiques i d’un mapa de recursos clínics.Podeu trobar informació addicional sobre les malalties minoritàries i la CAMM al web del Departament de Salut

continua llegint

tanca el text

Disminueixen les baixes laborals per malaltia a Catalunya

Les malalties associades al sistema respiratori continuen sent les dolències que causen més nombre de baixes a Catalunya, seguides de les malalties osteomusculars. Durant el 2009 l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques va gestionar més d'un milió de baixes, segons dades del Departament de Salut fetes públiques aquest dilluns. I, tant si es pren com a referència la xifra total, com si es considera el nombre de baixes en relació als afiliats la tendència és a la baixa.


Prenent com a referència el número de baixes, durant l'any 2009 se'n van registrar 1.055.433 que representen un 8% menys que l'any anterior. Si es fan distincions de gènere, les dones van registrar un descens del 8,4% en el nombre de baixes mentre que en homes la disminució va ser del 0,7%.
Les xifres recollides pel Departament de Salut que calculen els dies per Incapacitat Temporal pel nombre d'afiliats -una dada, doncs, a la qual no l'afectaria la disminució de l'ocupació- posen de manifest que la tendència de nombre baixes segueix disminuint. Enguany, aquest descens ha estat del 4,4% en relació a l'any anterior. Però en relació a l'any 2007, quan hi havia plena ocupació, el descens acumulat ja és de l'11%. La consellera de Salut, Marina Geli, ha explicat que “continua l'ajustament de les baixes” i que “segur que la crisi no ha fet més baixes”. Tot i que ha apuntat que s'està treballant en aquesta línia correctament, ha apuntat que “tot és millorable”, posant d'exemple les baixes de curta durada.
Malalties respiratòries, les que més afectenD'aquest nombre total de baixes, un 26% són degudes a a malalties relacionades amb el sistema respiratori, encara que són les que tenen menys durada, 7,9 dies. Les baixes per afectacions osteomusculars van suposar un 18,8% del nombre total amb una durada mitjana de 49,4 dies. La tercera causa d'IT són els traumatismes que suposen un 8% del total amb una durada mitjana de 49,2 dies, i les malalties mentals, la quarta causa, un 7,1% amb una durada de 80,6 dies. Els tumors representen un 1,2% de les baixes i duren, aproximadament, una mitjana de 131,1 dies.
El director de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, Rafael Manzanera, ha destacat la “repercussió brutal” al mes de novembre del brot epidèmic que va registrar la grip A. Aquest any passat un 7,2% del total de baixes va ser a causa exclusivament de la grip bastant més de la xifra del 2,7% del 2008.
Pel que fa a les durades de les incapacitats temporals, el 77% de la incapacitats temporals van tenir una durada d'un mes o menys.
Segons ha explicat el director de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, Rafael Manzanera, la incidència, que és el nombre de baixes per cent afiliats, va ser el 2009 del 33,2%, que vol dir que de cada 100 treballadors 25 van registrar baixes i alguns en més d'una ocasió.

continua llegint

tanca el text

Todos los edificios de nueva construcción tendrán que ser accesibles

El Consejo de Ministros ha aprobado un real decreto por el que se modifica el Código Técnico de la Edificación que supone regular, a nivel estatal, unas condiciones básicas de accesibilidad y de uso de edificios que eviten la discriminación de ciudadanos con algún tipo de discapacidad a la hora de acceder y de utilizar instalaciones, edificios o locales, tanto públicos, como privados.

Se trata de establecer un referente mínimo común de ámbito estatal que garantiza la igualdad y la no discriminación de las personas que residen en las diferentes Comunidades Autónomas. De este modo, las modificaciones que se incorporan al Código Técnico de la Edificación se han elaborado según el mandato de la Ley de Igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad, de 2003.

Esta Ley establece en su artículo décimo y en su disposición adicional novena que el Gobierno regularía unas condiciones básicas de accesibilidad, sin perjuicio de las competencias atribuidas a las Comunidades Autónomas y a las corporaciones locales.
De este modo, el Código Técnico de la Edificación –una normativa estatal pionera y referente internacional que establece unas exigencias necesarias sobre la eficiencia energética y la protección frente al ruido en los edificios- se amplía y se enriquece, incorporando una demanda de los colectivos de personas discapacitadas. El Código se aprobó en 2006 y su entrada en vigor plena se produjo en 2009.
Así, el Código Técnico de la Edificación establece a partir de ahora unas condiciones mínimas de accesibilidad aplicables a todas las nuevas construcciones. No obstante, el objetivo de esta normativa es alcanzar una accesibilidad real y total y, de esta forma, se abordará su aplicación en los edificios y patrimonio que ya existen. Éste es el punto de partida con el que abordará los futuros trabajos la Comisión de Accesibilidad, que forma parte de la Comisión Técnica del Código Técnico de la Edificación.
MEDIDAS
Las medidas sobre seguridad de utilización que ya regulaba el Código Técnico de la Edificación se amplían para tener en cuenta su uso por parte de personas discapacitadas. Es el caso de elementos arquitectónicos como escaleras, desniveles, rampas, iluminación mínima o reducción del riesgo de atrapamiento.
En caso de incendio, por ejemplo, se incorporan nuevas exigencias para que las personas con discapacidad puedan abandonar el edificio o alcanzar zonas seguras, como la creación de zonas de refugio, ascensores y salidas de emergencia accesibles.
La modificación del Código elimina también la llamada accesibilidad “de segundo nivel” que permitían algunas normativas autonómicas menos estrictas, que creaban itinerarios denominados “practicables”. A partir de ahora, sólo se describe como único y obligatorio un “itinerario accesible” que ha de cumplir las condiciones necesarias para la movilidad de las personas.
El principio de “accesibilidad para todos” amplía el número de colectivos beneficiados por estas novedades en el Código Técnico de la Edificación: además de las personas que se desplazan en silla de ruedas o los invidentes, esta normativa básica incorpora necesidades de otros usuarios como los mayores, las personas con movilidad reducida o los ciudadanos con discapacidad auditiva o cognitiva.
En este sentido, el documento básico de accesibilidad prevé e incorpora otra serie de medidas específicas como éstas:
-Condiciones de las viviendas específicas para personas con discapacidad auditiva, plazas reservadas en locales o en espectáculos, o sistemas de bucle de inducción magnética en taquillas o mostradores de información.
-Puntos de llamada y atención accesible en edificios públicos.
-Contrastes visuales para que las personas con alguna discapacidad visual los puedan percibir. Pavimentos táctiles en la señalización de elementos potencialmente peligrosos (arranques de escaleras, desniveles, escalera, etcétera), en itinerarios de las vías públicas o en los puntos de atención accesible en edificios públicos.
-Señalización de alerta en las salidas de vehículos de aparcamientos públicos
NORMATIVA
El Ministerio de Vivienda ha consensuado este texto hoy aprobado por el Consejo de Ministros entre todos los colectivos implicados y las Comunidades Autónomas.
El Ministerio presentó en 2008 el borrador a los colectivos afectados, los agentes de la edificación implicados y Administraciones públicas. Recogidas numerosas alegaciones y propuestas, hace un año se formó un grupo de trabajo que a lo largo de 2009 trabajó intensamente para alcanzar el consenso técnico necesario, y ha informado, además, a las Comunidades Autónomas de los acuerdos que ha ido adoptando.
Este grupo de trabajo ha estado formado por representantes del Ministerio de Vivienda, del CERMI, del Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y de los colectivos de arquitectos, aparejadores y promotores.

continua llegint

tanca el text

Tots els electors amb discapacitat podran ser membres de taules electorals

El secretari general de Política Social del Ministeri de Sanitat i Política Social, Francisco Moza, va anunciar en el Senat que el Govern aprovarà pròximament un reial decret per garantir l’accessibilitat de totes les persones amb discapacitat als processos electorals i a la participació política.
Durant la seva compareixença davant la Comissió de Política Social de la Cambra Alta, Moza va indicar que l’objectiu de l'Executiu és regular "l’accés en igualtat de condicions al vot i a la plena participació política" a totes les persones amb discapacitat, que, per exemple, puguin exercir el vot per si soles (igual com ja fan els cecs) o actuar comcom a presidents o vocals de taula.

A més, el secretari general va avançar que "està pràcticament finalitzat el reial decret que regularà la creació del Centre de Normalització Lingüística" per a les persones sordes", amb la qual cosa "en unes setmanes" s’aprovarà la seva posadaposta en funcionament.
D’altra banda, Moza es va referir a la inversió de 784 milions d’euros per a l’eliminació de barreres físiques en mitjans de transport que es durà a terme durant els pròxims anys a través del Ministeri de Foment.
Quant a dependència, segons les seves estimacions el 2015 hi haurà 1.350.000 persones que demandaran atenció emparant-se en la Llei de Dependència. Va agregar que en l’actualitat són més de 500.000 les que ja reben ajuts o prestacions econòmiques.
Així mateix, va subratllar que els 1.671 milions d’euros pressupostats per a aquest any "suposen un augment de 90,2 milions" respecte a l’exercici anterior", i va recordar que gràcies a aquesta norma "moltes dones que es dediquen a cura de familiars han pogut cotitzar a la Seguretat Social i accedir així a una pensió".
"La llei ha contribuït també a la creació d’ocupació", va subratllar Mossa, que va assegurar que "l'any passat es van crear 50.000 places per atendre aquestes persones".
Finalment, va assenyalar que tots els anys s’examinarà la situació d’aquelles persones que són ateses per familiars de manera informal i va apuntar que es continuarà treballant en els barems que avaluen la gravetat d’algunes discapacitats, comcom a la intel·lectual o la malaltia mental.

continua llegint

tanca el text

Manquen infermers especialitzats en salut mental

A Catalunya falten infermers especialitzats en salut mental, una disciplina que encara arrossega un estigma i unes connotacions negatives que fa que molts professionals optin per una altra vessant. Aquesta és una de les primeres conclusions del congrés sobre infermeria i salut mental que organitza avui dijous i demà divendres el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona a Sant Boi.


“Molts infermers quan surten de la Universitat no es plantegen el camp de la salut mental com un sector per desenvolupar la seva professió. L’estigma de la malaltia fa que optin per d’altres especialitats. Encara que s’ha de reconèixer que un cop ho proves i t’endinses en la matèria és molt difícil de canviar”, ha dit la vocal del Col·legi en matèria de salut mental, Montse Martínez.
A diferència d’altres especialitats, com ara traumatologia o medicina interna, en el cas de la salut mental no hi ha proves diagnòstiques que confirmin la malaltia. “Un traumatòleg pot fer una radiografia per saber si hi ha un os trencat o un oncòleg pot fer proves per saber si hi ha càncer. Un metge en salut mental no” ha dit Martínez que d’aquesta manera ha destacat la importància “de compartir experiències entre els professionals que es dediquen a aquest sector”.
De l’aïllament a la integració
Els organitzadors del congrés han destacat que la salut mental és la part de la medicina que més ha evolucionat en l’orientació i el desenvolupament del tractament passant de l’aïllament històric dels pacients, als anomenats manicomis, a la seva integració a la societat.
El vicepresident de la Societat Catalana d’Infermeria en Salut Mental, Jordi Quílez, ha subratllat la importància de fer un tractament i seguiment integral dels malalts, tant des del punt de vista mèdic com social per treballar per la seva incorporació a la societat.

continua llegint

tanca el text

L'OMS recomana una única vacuna per a la grip A i l'estacional

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anunciat aquest dijous que la vacuna per a la grip estacional també tindrà efectes sobre el virus de la grip A. Aquesta decisió implica que els Governs que han acumulat moltes doses de la vacuna per a la grip A podran tornar-les a utilitzar per al pròxima remesa.


Així mateix, la vacuna per a la pròxima grip estacional tindrà tres vessants: una contra la grip A, una altra conta el virus H3N2 (un tipus de derivat de la grip asiàtica o grip aviar) i una tercera contra la grip estacional. Un dels majors experts en grip de l'OMS, Keiji Fukuda, també ha explicat que les autoritats de salut dels diferents països tindran l'última paraula per decidir di volen o no combinar aquests tres vessants en una vacuna única.

continua llegint

tanca el text

La Salut Mental a Catalunya

A Catalunya, una de cada quatre persones pot patir un trastorn mental al llarg de la vidaLa despesa sanitària destinada a la salut mental suposa prop de l’11% del pressupost de SalutLa consellera de Salut, Marina Geli, ha comparegut aquest matí davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per explicar l’estat de la salut mental a Catalunya i les línies d’actuació que s’estan desenvolupant des del Departament de Salut en aquest àmbit.La millora de la salut mental és una de les prioritats polítiques del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. D’acord amb el pacte europeu, s’ha volgut prioritzar el desplegament del Pla director de salut mental i addiccions, que va ser aprovat pel Govern de Catalunya el juny de l’any 2006 i que es va elaborar amb la participació de les famílies, els usuaris, els professionals, les societats científiques, els col·legis professionals i les entitats proveïdores.

A Catalunya, segons dades de l’estudi internacional ESEMED-SAMCAT (2002), realitzat amb una mostra representativa de la població adulta de Catalunya, una de cada quatre persones pot patir un trastorn mental al llarg de la vida. Les dones, en general, presenten una prevalença superior als homes. Anualment, un 14% de les dones i un 7,5% dels homes pateixen algun trastorn mental.L’elevada prevalença de problemes de salut mental, el patiment psíquic que comporta i la gran càrrega personal, familiar i social que generen, justifiquen les propostes definides. El Pla director de salut mental i addiccions implica l’aposta per les polítiques de promoció de la salut mental i prevenció de les malalties i la definició d’un model d’atenció multidisciplinari, de base comunitària i integrador.El Pla director de salut mental i addiccions ha identificat que a Catalunya, en comparació amb Europa, hi ha més població que consulta els serveis de salut per problemes de salut mental, especialment a l’atenció primària. La despesa sanitària destinada a l’atenció dels problemes de salut mental representa gairebé l’11% del pressupost del Departament de Salut. Bona part d’aquests costos són deguts als problemes per depressió. Per primera vegada, es disposa de dades reals sobre el cost de la malaltia i la càrrega associada a Catalunya, i s’estima que va ser de més de 736 milions d’euros l’any 2006.Al món desenvolupat, les malalties mentals són una càrrega important en la vida dels individus. Afecten la qualitat de vida i impossibiliten desenvolupar les capacitats. La depressió és, actualment, la tercera causa de discapacitat al món. Es preveu que l’any 2030 sigui la primera.El Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya fixa un nou model d’atenció a la salut mental de la població i formula un seguit d’objectius i prioritats al voltant dels eixos de les polítiques públiques de salut mental, la promoció de la salut mental, la prevenció dels trastorns mentals, la millora de la capacitació de l’atenció primària, la lluita contra l’estigma i la discriminació, l’atenció comunitària i integral, la coordinació interdepartamental i intersectorial, la formació dels professionals i la potenciació de la recerca i l’avaluació.Els darrers anys, el Departament de Salut ha prioritzat el desenvolupament del Pla director de salut mental i addiccions. S’ha prioritzat el desenvolupament dels serveis i dispositius comunitaris, segons els criteris establerts pel Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. Així mateix, s’han dut a terme diferents accions per millorar la promoció i la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions:
Coordinació del projecte europeu IMPHA per a la implementació de mesures per a la promoció de la salut mental.
Programa “Salut i escola”, amb una implantació del 100%.
Aplicació del Protocol de salut mental en el marc del Programa del nen sa, amb activitats de formació dels equips de pediatria de l’atenció primària de salut.
Lluita contra la depressió i la prevenció del suïcidi. El Departament de Salut promou també, des de l’any 2004, la participació de Catalunya a la Lliga Europea contra la Depressió (European Alliance Against Depression, EAAD), amb el desenvolupament de diverses estratègies, en el marc del Projecte europeu contra la depressió i prevenció del suïcidi. S’estan desenvolupant dues experiències a Catalunya: a Barcelona (Dreta de l’Eixample) i a la ciutat de Sabadell.
En l’àmbit assistencial, s’ha posat en marxa la nova cartera de serveis de salut mental en l’atenció primària de salut. L’objectiu és millorar la resposta assistencial que des de l’atenció primària es dóna als problemes de salut mental. Per això, un equip d’especialistes (de psicologia, de psiquiatria i d’infermeria) s’integren a l’equip d’atenció primària per donar suport als professionals no especialitzats i desenvolupar diferents activitats que milloren la formació i la capacitació per afavorir la resolució d’aquest nivell assistencial. El grau d’implantació d’aquest projecte, prioritzat a Catalunya l’any 2009, és del 43% dels centres d’atenció primària. Aquesta cartera inclou activitats de promoció, prevenció i atenció (intervencions individuals i grupals) per als problemes de salut mental de menor complexitat.

continua llegint

tanca el text