No se trata de una cura para la hemofilia humana pero sí es un paso hacia esa meta. Células de la piel de ratones, una vez reprogramadas en algo parecido a las células madre embrionarias, han sido capaces de corregir esta enfermedad de la sangre en dichos animales. A la espera de conocer mejor cómo funciona esta terapia y perfeccionar la seguridad de la técnica, los investigadores se muestran entusiasmados.
Posiblemente la palabra reprogramación vaya siendo conocida. Aunque también es probable que muchas personas no hayan oído hablar nunca de ella. Su juventud, nació en un laboratorio hace tan sólo dos años, y la complejidad del asunto hace que sea un tema árido para muchos. Sin embargo, un buen número de investigadores son grandes entusiastas de esta técnica.
El trabajo que hoy publica la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS) respalda la euforia de estos científicos, aunque no por ello pacientes ni público en general deben creer que gracias a esta técnica se ha logrado una terapia para la hemofilia. No..., todavía no.
Este trastorno de la coagulación de la sangre está causado por un defecto genético ligado al cromosoma X. Las mujeres son portadoras pero la mayoría no tiene síntomas. Sin embargo, los hombres, al contar con un solo cromosoma X, tienen más posibilidades de tener la enfermedad.
Utilizando retrovirus
Existen dos tipos de hemofilias, la A, originada por una deficiencia del factor VIII de la coagulación (un componente que ayuda a cicatrizar las heridas) y la B, cuyo factor alterado es el IX. La primera es siete veces más frecuente que la segunda.
Lo que investigadores del Instituto Oncológico Nevada, en Las Vegas (EEUU), han conseguido es desarrollar células que sí logran expresar esos factores.
En primer lugar estos científicos tomaron células de la piel (fibroblastos) de ratones con hemofilia tipo A y les insertaron, mediante retrovirus, tres genes gracias a los cuales se convirtieron en unidades similares a las células madre embrionarias (iPS, siglas en inglés). Estas iPS fueron cultivadas, siguiendo una serie de protocolos, para que madurasen y dieran lugar a otro tipo de células, las endoteliales, que finalmente fueron inyectadas en el hígado de los roedores.
Una semana después los investigadores cortaron la cola de estos ratones y de otros no tratados pero también con hemofilia. Mientras que los segundos morían unas horas después los primeros se mantenían vivos. Además, los niveles en plasma del factor de coagulación VIII, tres meses después de la intervención, habían aumentado entre un 8% y un 12%. También se detectó un aumento de este factor en el riñón, corazón y bazo.
Los científicos todavía no conocen bien por qué las nuevas células sí expresan adecuadamente el factor de coagulación y son conscientes de que, el método de reprogramación empleado no es seguro ya que emplean virus para insertar los genes. No obstante, aseguran que el estudio es una prueba de que este método ofrece un beneficio terapéutico necesario para la corrección de la hemofilia.
dimarts, 13 de gener del 2009
Células reprogramadas para tratar la hemofilia
La mort associada a la vellesa podria haver desaparegut d'aquí a 30 anys, segons el gerontòleg De Grey
El concepte de mort associat a l'edat podria desaparèixer d'aquí a 30 anys de manera que l'ésser humà podria viure una eterna joventut. Això ho defensen les teories del gerontòleg anglès Aubrey De Grey, que aquest dimarts pronuncia una conferència al CosmoCaixa sobre com viure mil anys. De Grey considera que els avenços científics que faran possible reparacions cel·lulars i moleculars, així com el perfeccionament dels avenços tecnològics, acabaran amb la vellesa, encara que a dia d'avui aquestes prediccions sonin impossibles. De fet, De Grey assegura que fa anys també passava amb fets que ara ja són una realitat assumida com un fet normal, com és el cas dels trasplantaments.
Segons aquest biòleg i editor de la revista científica Rejuvenation Research, per ser immortal es necessiten tecnologies que avui dia encara no tenim, així com també “estar saludables”. De Grey assegura que encara que de manera científica i tecnològica aquesta eterna joventut no és possible, “és una realitat tangible” a l'abast de la mà i el que cal “és que la gent sàpiga que això és possible perquè ho exigeixi”.Segons les seves teories, amb estratègies de bioenginyeria per evitar l'edat senil, les dones podran procrear fins als 50 o 70 anys, cosa que suposarà la desaparició de la selecció natural de l'espècie que fins ara ha garantit l'evolució i que ja s'ha començat a canviar amb els tractaments de fecunditat in vitro. Aubrey de Grey considera que els recursos no són cap problema per desenvolupar sistemes de reparació de teixits perquè ja s'inverteixen grans quantitats de diners a tractar malalties associades a la vellesa.De Grey està segur que en uns anys “no hi haurà límit de temps per a l'espècie humana” encara que matisa que això no significa que desaparegui la mort. Puntualitza que el concepte de mort persistirà, encara que no tindrà un origen biològic i que les morts es deuran a causes externes, com accidents. De Grey, insisteix que el calendari vital que avui tenim es podrà canviar i que les persones transitaran de la infància a l'adolescència i la joventut per quedar-se en un estat permanent de maduresa, corresponent als actuals 30 o 40 anys.
diumenge, 11 de gener del 2009
Les malalties neurològiques doblen elnombre d’atencions
El gran mal del segle XXI són les malalties neurològiques.
Així ho demostren les dades que ens proporciona l’AVAN (AssociacióVallès d’Amics de la Neurologia): entre 2006 i 2007 l’increment de les visites va ser de més del 100%. De 120 visites realitzades ara fa tres anys es va passar a gairebé 300, un increment substancial que enguany
s’ha tornat a repetir.
Tot i que encara s’han de reunir les dades relatives a l’any passat, Laura Rubio, una de les psicòlogues de l’AVAN, afirma que la tendència és a l’alça. ‘‘Cada vegada tenim més pacients i
això només té una explicació: l’envelliment de la població’’,apunta Rubio. De fet, bona part dels malalts que atén el centre són gent gran amb demència (com l’Alzheimer), principal efecte
de la longevitat.
Una altra de les causes de l’increment de pacients és que avui hi ha una major conscienciació sobre el tema.“Es consulta més i les famílies no es tanquen en sí mateixes, com feien abans’’,
diu la psicòloga, que afegeix: ‘‘La demanda social és més gran i cada cop hi ha menys recursos’’. Malgrat això, des del centre asseguren tenir capacitat per atendre el nombre actualde pacients.
El president de l’AVAN, Miquel Aguilar, explicava que fa uns mesos que ara hi ha més malalts
neurològics que abans perquè la gent viu més anys, tal i com explica Rubio, però que han aparegut fàrmacs que fan minvar els efectes de malalties. ‘‘Els pacients han millorat la seva
qualitat de vida gràcies a molts medicaments’’, assegura Aguilar.
Consorci neurològic
La seva finalitat és millorar l’atenció sociosanitàriaa les persones amb malalties neurològiques i altres discapacitats que cursen amb demències i deteriorament cognitiu. Des d’aquí es gestionaran els serveis que s’assignin des de qualsevol de les entitats consorciades, tant locals com autonòmiques.
La presidència del Consorci i de la Junta de Govern l’ostentarà Miquel Aguilar, president de l’AVAN, i la secretària serà Cristina Urriza. Tots dos tindran aquest càrrec durant un període de quatre anys. Així mateix, per donar un servei adequat, es construirà un equipament a Sabadell destinat a l’atenció a persones que pateixin malalties neurològiques al carrer de l’Estrella.
L’equipament s’ubicarà en un solar cedit per l’Ajuntament, que a més ja va aportar 150.000 euros al projecte. En aquest centre tindran lloc activitats d’atenció a la dependència, activitat
sanitària i activitats socials relacionades amb neuropediatria.■
SALUT
dijous, 8 de gener del 2009
Catalunya es troba en epidèmia de grip, amb una afectació de 140 persones per cada 100.000
Catalunya es troba en "situació d'activitat epidèmica" de grip segons ha anunciat el Departament de Salut en un comunicat en el qual ha concretat que té una afectació mitjana de 140 casos per cada 100.000 habitants. Tot i això, el Departament ha explicat que si bé l'activitat d'urgències als hospitals generals de la xarxa pública se situa al voltant de les 70.000 assistències setmanals, els serveis d'urgència hospitalaris no estan saturats ni col·lapsats, però sí que aconsella utilitzar-los de manera adequada.
A Catalunya hi ha epidèmia de grip segons els indicadors virològics i de morbilitat del Pla d'Informació de les Infeccions Respiratòries agudes a Catalunya, segons ha anunciat un comunicat del departament de Salut. El comunicat informa que tècnicament hi ha una “situació d'activitat epidèmica”, amb una taxa d'incidència de síndromes gripals registrades que giren al voltant dels 140 casos per 100.000 habitants.
Segons el comunicat, no es pot parlar de saturació de les urgències hospitalàries, ja que fins ara no hi ha hagut dificultats especials per a disposar de llits quan hi ha hagut la necessitat d'ingressar algun malalt. Si bé sí que l'activitat d'urgències als hospitals generals de la xarxa pública és elevada, i se situa al voltant de les 70.000 assistències setmanals, el que suposa aproximadament 330.000 visites ateses a urgències durant les 5 setmanes que han passat des que es va activar el Pla Integral d'Urgències de Catalunya, el mes de desembre. Però no són només les activitats d'urgències les que registren aquesta elevada activitat, sinó que la resta de dispositius, com els serveis d'atenció continuada urgent territorial o el 061, també han augmentat els serveis.
Autocura per a persones sense risc
El Departament de Salut recorda que molts del processos virals respiratoris tenen pocs dies de durada amb símptomes d'intensitat lleu o moderada i que no requereixen atenció sanitària i que el s'aplica en aquests casos són mesures pal·liatives dels símptomes i que busquen millorar el confort de les persones.
En aquest sentit, en el cas de persones sanes i sense factors de risc, el departament de Salut aconsellar optar per l'autocura, i en cas de dubte utilitzar dispositius com Sanitat respon o les oficines de farmàcia. Si al cap de tres o cinc dies l'evolució no és favorable, cal assistir al centre d'atenció primària. El departament recorda que cal que la població faci un bon ús dels serveis sanitaris i que només els utilitzi quan sigui necessari.
dimecres, 7 de gener del 2009
Uns 3.500 nens malalts residents a Catalunya han rebut classes a casa o a l'hospital
Més de 3.500 alumnes, la majoria d'entre 3 i 8 anys d'edat, amb malalties de llarga durada, van rebre el 2008 classes a casa seva o a les aules hospitalàries que hi ha en nou centres sanitaris catalans, segons dades facilitades pel departament d'Ensenyament. En concret, durant tot l'any passat un total de 3.458 alumnes van rebre les classes impartides per 19 professors a les aules hospitalàries, mentre que 89 menors amb malalties de llarga durada van poder seguir el curs acadèmic des de casa seva, la qual cosa va requerir mobilitzar 45 professors.
Un total de nou centres sanitaris de tot Catalunya disposen actualment de les anomenades aules hospitalàries, amb les quals es pretén evitar que la malaltia interrompi el procés escolar, fomentar el desenvolupament integral dels alumnes malalts i facilitar la seva reincorporació a l'escola quan rebin l'alta mèdica. En concret, aquest tipus de servei s'ofereix a l'Hospital del Mar de Barcelona (on l'any passat el van seguir 336 alumnes, amb un professor); l'Hospital del Vall d'Hebron (511 alumnes, 5 professors); l'Hospital de Sant Pau (253 alumnes, 2 professors); i l'Hospital de Manresa (452 alumnes, 2 professors).
A més, altres 462 alumnes malalts van seguir el curs a l'Hospital Trias i Pujol de Badalona, impartit per 1 professor; 504 a Sant Joan de Déu (4 professors); 351 en el Parc Taulí de Sabadell (2 professors); 159 al Josep Trueta de Girona (1 professor); i 430 A l'Arnau de Vilanova, de Lleida (amb un professor).
De tots aquests alumnes, 1.073 estudien educació infantil, 1.499 primària, 837 ESO i 49 batxillerat. La majoria, tenen entre 3 i 8 anys d'edat i van estar entre dos i tres mesos a l'hospital. La vintena de professors assignats a aquest servei elaboren programes d'atenció individualitzada per a cadascun dels alumnes, d'acord amb les seves competències escolars i les seves característiques mèdiques i psicològiques. En la majoria dels casos, els alumnes estan hospitalitzats per operacions quirúrgiques, malalties respiratòries, traumatologia, trastorns de conducta, cremades, problemes digestius o diferents tipus de càncer, com la leucèmia, segons Educació.
Classes a casa gràcies a 45 professors
De la seva banda, en els casos de nens malalts que estan a casa seva, el servei educatiu el presta una plantilla de 45 professors, que s'encarrega també de fer un programa individualitzat per a cadascun. Per poder sol·licitar aquest servei, que consisteix en nou hores setmanals de classe i dues de coordinació per als alumnes de primària i sis hores de classe a la setmana i dos de coordinació per als d'ESO, els nens han de portar més de 30 dies malalts a casa.
Durant l'any passat, el departament d'Educació va tramitar en préstec 85 ordinadors a domicili perquè els alumnes els poguessin utilitzar per estudiar a casa seva.
--------------------------------------------------------------------------------
divendres, 2 de gener del 2009
Geli vol endurir la llei antitabac
Quan fa tres anys de la llei antitabac, la consellera de Salut, Marina Geli, ha anunciat que està treballant amb el Govern central per endurir l'actual legislació. Ja fa temps que l'executiu català s'ha plantejat ser més restrictiu amb la normativa, però ha deixat ben clar que en cap cas farà aquest enduriment en solitari. “El que cal fer és continuar buscant consens” per fer-ho extensiu a Espanya i fins i tot a Europa, ha declarat Geli.
La consellera s'ha mostrat satisfeta de l'aplicació de la llei antitabac, que enduria la normativa i impedia fumar a molts locals públics. En aquest sentit, ha explicat que “s'està negociant amb el sector de l'hostaleria, però ells creuen que el canvi legal hauria de ser emparat per Espanya o fins i tot la Unió Europea”.
“Les raons són de salut pública perquè ara com ara molts treballadors de locals petits són fumadors passius”, ha assenyalat.
--------------------------------------------------------------------------------
dimecres, 31 de desembre del 2008
¿Qué aumenta el riesgo de sangrado tras la extirpación de las amígdalas?
Un estudio, publicado en la revista 'The Journal of the American Medical Association', señala que el empleo de la dexametasona, un corticoide, para evitar la aparicion de náuseas y vómitos en niños a los que se les ha extirpado las amígdalas conlleva un mayor riesgo de sangrado.
La amigdalectomía es uno de los procedimientos quirúrgicos más frencuentes en la infancia. En la actualidad su empleo se ha reducido a casi la mitad de lo que se venía realizando en la década de los 60 debido a la generalización de los antibióticos. Sin embargo, son todavía muchos los niños que cada año pasan por quirófano para extirpar sus amígdalas.
Una de las complicaciones que pueden darse tras esta intervención es la aparición de náuseas y vómitos, aunque el síntoma más frecuente es el dolor, que también por sí mismo puede fomentar que se den los primeros. La presencia de estos problemas conlleva un riesgo de deshidratación o más posibilidades de infección, de ahí que se intenten prevenir con ciertos medicamentos.
Para evitar estos trastornos se está empleando, entre otros fármacos, la dexametasona, ya que diferentes estudios y revisiones habían apuntado su utilidad en estos casos. Sin embargo, no está clara la dosis precisa que conviene utilizar. Por este motivo, investigadores del Hospital Universitario de Ginebra (Suiza) han realizado un ensayo en el que han evaluado a 215 niños que se sometieron a una amigdalectomía entre febrero de 2005 y diciembre de 2007. Los niños fueron asignados a diferentes grupos para recibir distintas dosis del fármaco (0,05, 0,15 o 0,5mg por cada kilogramo de peso) o un placebo.
A los 10 días de la intervención, se observó que los vómitos o náuseas fueron menos frecuentes entre los niños que recibieron la mayor dosis de dexametasona. Sin embargo, también se detectó en ese grupo un mayor número de hemorragias. De hecho, la mayor dosis del fármaco se asoció con un riesgo siete veces mayor de sangrado. Ocho niños precisaron ser intervenidos de nuevo debido a la hemorragia y todos ellos había recibido este medicamento. Ante esta complicación, los investigadores decidieron parar el ensayo.
¿Medicamento o técnica?
"No puede excluirse que la dexametasona, posiblemente a través de la inhibición de la curación de la herida, aumente el riesgo de sangrado posoperatorio en este escenario. Se precisarían más ensayos clínicos para confirmar o refutar nuestros resultados, aunque puede ser complicado realizar este tipo de estudios en niños. Futuras investigaciones deberían involucrar a varios centros para mejorar la aplicabilidad de los resultados. Mientras tanto, a pesar de que el medicamentos es un potente antiemético [evita los vómitos], podría ser prudente evitarlo en niños que se somentan a una amigdalectomía", concluyen los autores.
Sin embargo, estos investigadores también señalan algunas debilidades del estudio que podrían haber tenido cierto efecto en los resultados. "No podemos excluir que algunos niños tuvieran trastornos de la hemostasis [mecanismos que controlan los procesos hemorrágicos] no diagnosticados", explican.
Otra limitación para generalizar estos resultados es la técnica que se haya utilizado en estas operaciones. "Esta intervención es sencilla pero el riesgo de sangrado varía en función de cómo se realice, si se emplea el láser, la radiofrecuencia, la electrocoagulación... Estas técnicas pueden hacer variar el dolor, los vómitos y la hemorragias", explica Eduardo Martín Sanz, especialista del Servicio de Otorrinolaringología del Hospital Universitario de Getafe, en Madrid.
"Desde mi experiencia lo que más influye en la aparición de hemorragias es la técnica en sí y no el fármaco que se emplee posteriormente. Para tener en cuenta las conclusiones de este estudio, otros futuros trabajos deberían valorar otras variables y no sólo el medicamento que se administre. Además, los vómitos y las naúseas no son tan frecuentes, el síntoma más habitual es el dolor para el que solemos emplear otros fármacos como el paracetamol. Los corticoides sí los solemos emplear en adultos porque además de quitar el dolor disminuye la inflamación", explica Martín Sanz.
Un gen que eleva la tensión
Situado en el brazo largo del cromosoma 2, el gen STK39 parece estar relacionado con la hipertensión arterial, según un equipo de investigadores de la Universidad de Maryland (Estados Unidos). El descubrimiento ha sido posible gracias al análisis del genoma de 542 individuos pertenecientes a una comunidad Amish.
A lo largo de este año se han hecho públicos numerosos trabajos en los que se describe la asociación de uno o más genes con diversas patologías. El cáncer de pulmón, el de colon, el de páncreas, las arritmias, el colesterol, incluso la adicción a la cocaína. La revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ relata el último de estos hallazgos de 2008, protagonizado por la hipertensión arterial (HTA), un importante factor de riesgo cardiovascular que afecta a uno de cada cuatro adultos en EEUU.
Tener la tensión elevada es una condición muy compleja que está motivada por factores genéticos o por una mezcla de éstos y ciertos hábitos de comportamiento. Sin embargo, el estudio de los genes candidatos para la HTA esencial ha dado resultados poco satisfactorios hasta la fecha.
El uso de una nueva técnica de análisis, denominada de asociación amplia del genoma, parece haber dado frutos en la Universidad de Maryland. Allí, un equipo de científicos tomó el ADN de 542 Amish, procedentes de una comunidad, muy homogénea y estable durante siglos, del estado de Pensilvania.
En un primer análisis, estudiaron la relevancia de cerca de 80.000 mutaciones de nucleótido simple (SNP en inglés) que previamente se habían vinculado con la tensión arterial sistólica y diastólica. Al comprobar cuáles de ellas estaban más presentes, descubrieron una zona especialmente caliente en una región específica del brazo largo del cromosoma 2.
Cuando descubrieron que en esa parte del genoma está el gen que contiene la información para sintetizar SPAK, una proteína relacionada con la concentración de sal del organismo, supieron que habían acertado. Para confirmar estos resultados, llevaron a cabo un análisis similar en otro grupo de Amish y en otros cuatro de caucásicos de origen europeo y estadounidense.
Una puerta hacia nuevos tratamientos
SPAK interactúa con otras moléculas implicadas en el transporte de iones sodio, cloro y potasio, cumpliendo una importante función en el control del transporte de sal para regular el equilibrio osmótico celular y la excreción de sal a nivel renal (está muy presente en los túbulos colectores corticales de las nefronas). Si el transporte de sodio se altera y su concentración sanguínea aumenta, se eleva también la tensión arterial, lo que sucede con algunas variantes de STK39, presentes en alrededor del 20% de la población, según los autores.
Tanto SPAK como STK39 son buenos candidatos para el desarrollo de nuevas terapias. "Este descubrimiento tiene un gran potencial para mejorar nuestra capacidad para diseñar tratamientos personalizados y para manejar mejor a estos pacientes", ha señalado Yen-Pei Christy Chang, profesora de epidemiología y medicina preventiva de la citada universidad.
El siguiente paso, ha asegurado esta investigadora, será "determinar cómo las personas con diferentes variaciones de este gen responden a los diuréticos y otras medicaciones [para la hipertensión] o a los cambios en el estilo de vida, como reducir la ingesta de sal". Una información que "nos ayudará a descubrir cuál es la forma más efectiva para controlar la tensión de cada paciente".
La consellera de Salut, Marina Geli, presideix la signatura de l'acord entre irsiCaixa i Esteve per a la recerca d'una vacuna contra el VIH
A l’acte hi ha assistit el director general de la Fundació La Caixa; Jaume Lanaspa, el president d’Esteve, Antoni Esteve, i els tres coordinadors del projecte: el director de l’Institut per a la Recerca de la Sida irsiCaixa, Bonaventura Clotet, el cap del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Gatell, i l’investigador Christian Brander, que s’ha incorporat recentment a IrsiCaixa des de la Universitat de Harvard.
Projecte HIVACAT
El projecte de recerca i desenvolupament de la vacuna contra la sida HIVACAT (HIV VACuna CATalunya) neix de dos centres d’investigació sobre la sida consolidats: l’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Sense precedents al nostre país, el projecte HIVACAT situa Catalunya en la primera línia internacional de la recerca desenvolupada en aquest àmbit.
Avui dia el gran repte científic i social és obtenir una vacuna que sigui efectiva contra el VIH. El projecte de recerca i desenvolupament de la vacuna per a la sida HIVACAT compta amb el suport de l’Obra Social La Caixa, que finança la iniciativa amb 1,4 milions d’euros, i amb aportacions dels departaments de Salut i d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Clínic, que aporten 400.000 euros cadascun.
Aquest projecte rep un nou impuls gràcies a l’acord d’Esteve amb l’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa i a la inversió de 6 milions d’euros que Esteve durà a terme durant els propers quatre anys. El laboratori intervindrà en el procés de recerca un cop s’hagi arribat a la fase de prova de la vacuna en persones, i assumirà el desenvolupament clínic posterior fins que es comercialitzi.
La consellera de Salut i presidenta de la Fundació irsiCaixa, Marina Geli, considera que aquesta iniciativa consolida el compromís del Govern de la Generalitat amb la investigació biomèdica a Catalunya, que té un nivell d’excel•lència internacional de primer nivell, a la vegada que genera expectatives importants d’avenços efectius en la lluita contra l’epidèmia del VIH/sida al món.
La recerca HIVACAT va orientada “a desenvolupar noves vacunes que actuïn de manera dual, és a dir, que siguin capaces de produir dos tipus de respostes immunològiques. D’una banda, generant anticossos que bloquegin i impedeixin l’acció del virus i, de l’altra, generant el que es coneix com a resposta cel•lular citotòxica, mitjançant la qual les cèl•lules especifiques del sistema immunitari reconeixen les cèl•lules que estan infectades pel VIH i les eliminen”, expliquen els codirectors d’HIVACAT, el doctor Bonaventura Clotet, director de l’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa i cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, i el doctor José M. Gatell, director del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Actualment, HIVACAT està estudiant individualment la seguretat i eficàcia de diversos components virals purificats en el laboratori que permetin activar la producció d’anticossos neutralitzants i la resposta citotòxica. Una vegada definits quins són els elements que estimulen la immunitat idonis per generar cadascuna d’aquestes respostes, es poden combinar de manera que l’efecte conjunt permeti obtenir un cert nivell de protecció contra la infecció pel VIH.
Un dels principals avantatges de l’acord és que amb la implicació i el compromís d’Esteve en la recerca de l’HIVACAT serà possible guanyar en rapidesa i eficàcia en el desenvolupament de nous tractaments i assegurar la transferència ràpida dels resultats de recerca cap a la fase de creació de la nova vacuna contra el VIH, segons Antoni Esteve, president de l’empresa.
Pel que fa a les següents etapes, els més de 40 investigadors que treballen a HIVACAT duran a terme una sèrie d’assajos clínics adreçats a desenvolupar una vacuna terapèutica que freni la progressió del virus en la població infectada i una vacuna preventiva per evitar la infecció en el cas d’una possible exposició al VIH. El repte és enorme, ja que si la vacuna és només parcialment activa, podrà ajudar a reduir en un percentatge considerable el nombre d’infeccions associades al VIH.
Actualment, més de 33 milions de persones en tot el món estan infectades pel VIH i cada any es produeixen 2,5 milions de nous casos, la majoria entre els 35 i els 45 anys, segons dades de l’OMS. Cal destacar que, l’any 2007, es van produir 2 milions de morts a causa de la sida a nivell mundial. A Espanya, des del començament de l’epidèmia al 1981, s’han registrat un total de 74.885 casos de sida, 1.464 l’any 2007. A Catalunya en aquest mateix període s’han diagnosticat un total de 15.986 casos de sida, 248 dels quals al 2007.
IrsiCaixa i la recerca contra la sida
L’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa és líder i centre de referència en investigació de la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) en l’àmbit internacional. Ubicat en l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), és una fundació privada sense ànim de lucre fundada l’any 1995 gràcies a l’impuls del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de l’Obra Social La Caixa que cofinança aquesta institució. Els seus objectius són realitzar, impulsar i divulgar la recerca mèdica en l’àmbit de les ciències de la salut i l’epidemiologia, especialment en sida i el seu agent causal, el VIH. Per això desenvolupa línies de recerca científica que inclouen la biologia molecular i cel•lular, en els vessants bàsic i aplicat, i la retrovirologia clínica.
L’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa està dirigit pel doctor Bonaventura Clotet i compta amb un equip de més de 50 persones que investiga la interrelació entre el virus i el sistema immunitari humà, i desxifra els mecanismes de destrucció del sistema immunitari pel virus, la resposta immunitària contra el VIH i els mecanismes d’acció dels fàrmacs antiretrovirals.
dimarts, 30 de desembre del 2008
El Rey sitúa a la discapacidad como una de los "situaciones sensibles" que no hay que olvidar
"No olvidemos, que junto a los progresos que vamos acumulando, se plantean situaciones y problemas sensibles que a todos nos incumben y requieren de la dedicación y coordinación de autoridades, instituciones y sociedad civil. Cada año recuerdo algunos de ellos, como la discapacidad, las graves enfermedades, la drogadicción, la violencia de género o los accidentes de tráfico. Son temas serios y acuciantes, por lo que reitero mi llamamiento para que no dejemos de dedicarles los mayores desvelos", explicó.
Don Juan Carlos salió en defensa de la Constitución, "construida sobre la concordia y el consenso, el respeto mutuo y la tolerancia" en su tradicional mensaje de Navidad, y coincidiendo con el 30 aniversario de la Carta Magna que se ha celebrado este mes de diciembre.
El Monarca insistió en que gracias a ella España "ha vivido por primera vez 30 años de democracia plena, que coinciden con los de mayor progreso y modernización en nuestra historia".
Estos tres decenios "deben servirnos, no sólo para felicitarnos por lo mucho conseguido, sino sobre todo para llenarnos de energía y de confianza en nuestra capacidad de presente y de futuro para seguir avanzando como gran nación".
El Rey insistió en la necesidad de resolver los problemas que nos atenazan "con sentido de Estado" y mediante "planteamientos integradores y solidarios".
Para lograrlo, propuso promover "una cultura política de ilusión, unidad y responsabilidad, que despierte en todos un renovado interés por los asuntos públicos", favoreciendo el conocimiento de nuestra Constitución y de lo representa para la
convivencia.
"Una Constitución", aseguró el monarca, "que, construida sobre la concordia y el consenso, el respeto mutuo y la tolerancia, recoge las mejores conquistas de toda democracia avanzada, articula nuestra diversidad territorial y asegura nuestra estabilidad y progreso".
Las reglas que establece son "nuestra principal fuente de fortaleza como nación moderna, unida, solidaria y diversa, pues a todos nos guían y amparan para seguir avanzando en paz hacia nuevas metas".
