La generositat i altruisme de la població catalana, així com l’esforç i l’efectivitat dels equips de coordinadors hospitalaris i centres per a la donació i el trasplantament d’òrgans, juntament amb l’OCATT, es demostren a 31 d’agost de 2011 amb un increment de l’11% en el nombre global de trasplantaments a Catalunya respecte a l’any anterior.
Dels 567 trasplantaments realitzats de gener a agost a Catalunya, només 90 han estat de donant viu (84 de ronyó i 6 de fetge). Per òrgans, s’ha detectat un augment del 17% en el de ronyó (365 trasplantaments), del 29% en el de fetge (128 trasplantaments) i del 7% en el de cor (30 trasplantaments). Pel que fa als trasplantaments de pulmó (29 trasplantaments) i pàncrees (15 trasplantaments), s’ha produït una disminució de l’activitat superior al 20%.
En aquestes dates, s’ha incrementat un 16% el nombre de donants vàlids, la qual cosa representa un total de 156 donacions. Pel que fa a les llistes d’espera, el global de la llista de persones que esperen un trasplantament disminueix i és, a finals d’agost de 2011, de 1.300 pacients.
Segons la directora de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Roser Deulofeu, aquestes dades suposen un “augment espectacular, ja que són les xifres més elevades dels darrers 27 anys”. L’efectivitat en la donació s’ha demostrat any rere any a Catalunya, on el nombre de trasplantaments és superior al de qualsevol altra comunitat autònoma de l’Estat i on les taxes per milió de població (pmp) són les més elevades del món.
Causes de l’increment de l’activitat
En els primers vuit mesos de 2011 s’ha produït un fet inesperat, ja que els donants per mort encefàlica s’han incrementat en un 29% (30 donants més que l’any anterior) mentre que els donants a cor aturat han disminuït lleugerament.
Un altre factor que ha influït, encara que menys, en les dades assolides és la disminució de les negatives a la donació, que a l’agost de 2011 s’ha situat en el 16%, mentre que en el mateix període de l’any anterior va ser del 19%.
Aquesta disminució de les negatives coincideix amb la posada en marxa, des de l’any passat, del projecte socioeducatiu “Tot el que cal saber per donar vida”, que té per objectiu donar a conèixer la necessitat d’òrgans i teixits, així com de donar informació sobre el procés de donació i trasplantament. Les sessions formatives presencials s’han dut a terme en diversos municipis de Catalunya amb la col·laboració de voluntaris de les associacions de pacients trasplantats.
Actualment, l’Organització Catalana de Trasplantaments està treballant, entre altres projectes, en la formació per al manteniment i l’increment de les xifres de trasplantament i la disminució de les llistes d’espera, i la finalització de la implantació d’avançats sistemes d’informació per facilitar la comunicació en líniaentre els equips responsables del procés de donació i trasplantament i l’OCATT, projecte que permetrà una major fiabilitat en les dades i una major agilitat en la distribució d’òrgans.
L’OCATT
L’Organització Catalana de Trasplantaments és un organisme dependent del Departament de Salut, responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb totes les fases del procés de donació i trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules, així com d’avaluar els processos per assessorar el Departament de Salut sobre decisions clíniques i administratives
L’OCATT treballa de forma directa amb els professionals de la donació i el trasplantament, les associacions de pacients i la població general, configurant una organització en xarxa que facilita la donació i el trasplantament així com la distribució i l’intercanvi d’òrgans: 1) dels hospitals de Catalunya 2) dels hospitals de Catalunya amb la resta de l’Estat i 3) de tot l’Estat espanyol amb la resta de països.
dijous, 29 de setembre del 2011
Els trasplantaments augmenten un 11% respecte a 2010
dimecres, 4 de juny del 2008
“El trasplantament és l'única cosa positiva després de la mort”
Això és el que pensen els pares d'en Jordi Madorell, un noi barceloní que va morir l'any 1990 en un accident de moto amb només 20 anys. Amb aquesta idea al cap com a únic consol, van decidir donar tots els òrgans del seu fill, un acte de “solidaritat i d'amor” que, segons han assegurat, els ha omplert “de satisfacció i felicitat”. I és que, segons ha explicat la mare d'en Jordi, “és motiu de joia saber que el cor del meu fill encara viu i dóna vida”. Amb aquestes paraules, i amb motiu del Dia del Donant, els Madorell volen recordar la importància de fer-se donant per salvar vides i convèncer, així, el 20% de les famílies que encara es neguen a donar a Catalunya.
Avui se celebra el Dia del Donant, una jornada que vol tornar a recordar la importància de fer-se donant. La consellera de Salut, Marina Geli, ha explicat que Catalunya té la taxa de donació més alta del món però que cal seguir treballant. I és que, a causa de la millora de la seguretat viària i de la medicina, la mortalitat ha baixat i, amb ella, els donants potencials. Per això, cal intentar seguir reduint la taxa de negatives que, tot i que és molt baixa, encara ronda el 20%. Més de la meitat de les famílies que es neguen a donar al·leguen que la persona morta així ho va establir en vida, mentre que el 32% no donen cap motiu i el 10%, motius religiosos o culturals, tot i que no hi ha cap religió que estigui en contra de la donació. Cal parlar de la mort i la donació de forma habitualLa millor manera de reduir aquests percentatges és, segons ha explicat la doctora Rosa Deulofeu, directora de l'Organització Catalana de Trasplantaments, parlar de la donació en vida com una cosa habitual, aconseguir que cada vegada més gent transmeti a les seves famílies el desig de ser donants i que aquesta decisió no s'hagi de pendre en el pitjor moment, quan la persona ja ha mort. En el mateix sentit, Marina Geli ha afirmat que cal parlar de donació i de mort de foma habitual i plantejar-se ser donant en vida. La consellera, a més, ha dit que cal canviar la idea de molta gent que el cos és símbol de vida i que no es pot tocar. “És tot el contrari”, ha apuntat, “la vida no està lligada al cos, sinó que és el trasplantament el que ens lliga amb la vida”."Sense ells no seria aquí"Aquesta és, precisament, la idea que ha intentat transmetre la família Madorell. Han reafirmat que la donació s'ha de plantejar en vida i saber que, un cop es mor, “es pot donar vida a altra gent”. Han assegurat, a més, que la prendre la decisió de donar "no és dur, el que és dur és la mort" i que la donació "és l'única cosa positiva després de la mort” i que pot consolar de la mort d'un fill. Un clar exemple de com la donació és donar vida és en Antoni Lomas, un jove de només 22 anys a qui han trasplantat els dos pulmons després de passar tota la vida a hospitals i enganxat a màquines d'oxigen perquè patia fibrosi quística. Lomas ha volgut donar el seu agraïment a la gent que dóna “perquè hi ha molta gent malalta que no veiem perquè està tancada a casa”, així com a tots els professionals que ho fan possible. Ha recordat que “la donació dóna l'oportunitat a d'altres persones a viure” i ha conclòs: “Jo sense ells no seria aquí”.
aquí texto
dilluns, 7 de gener del 2008
Els trasplantaments d’òrgans augmenten un 11 per cent
Tot i que, afortunadament, cada vegada hi ha menys donants d’òrgans provinents d’accidents de trànsit, els trasplantaments no paren de créixer a casa nostra i Catalunya es consolida com la primera zona del món amb les taxes més altes de transplantaments. Com és possible? Doncs, bàsicament, gràcies a la creixent solidaritat de les famílies catalanes i a l’èxit de programes com el de cor aturat o el de transplantament renal procedent de donant viu. Amb tot, durant el 2007, s’han fet 786 trasplantaments, un 11% més que al 2006 i les llistes d’espera s’han pogut escurçar un 2%.
Durant el 2007 han crescut gairebé tots els trasplantaments. Cal destacar, però, l’increment del de pulmó, del 59%, i els trasplantament renals, en un 15%, En aquest segon cas s’ha de remarcar que el 16% del total de trasplantaments han procedit de donants vius, la qual cosa col·loca Catalunya com la primera zona del món, amb diferència, en aquest tipus de trasplantaments. Marina Geli, consellera de Salut, ha volgut destacar l’èxit del pla estratègic 2004-2007, creat per augmentar les donacions en un moment en què baixen les morts a les carreteres i la població no para de pujar. Un dels eixos d'aquest pla era, precisament, potenciar els donants vius. A més, a través d'aquest pla, també s’ha creat la figura del coordinador territorial a Tarragona, amb uns excel·lents resultats, i s’ha potenciat el programa cor aturat. Pel període 2008-2010, es continuarà aquesta estratègia i, a més, es faran campanyes de sensibilització per seguir potenciant la donació, especialment a l'atenció primària, les escoles i la població immigrada, i s'implantarà el coordinador territorial a tot Catalunya. Actualment, el 78% de les famílies entrevistades ha donat el seu consentiment a la donació (238 donants) i l’objectiu és arribar al 90%. En total, hi ha hagut 79 casos de negatives, la qual cosa ha suposat que uns 200 malalts no hagin pogut disposar d’un òrgan. El perfil del donant a Catalunya ha estat el d’una persona força gran, amb una mitjana d’edat que ronda els 53 anys. A més, cal apuntar que el 8% dels donants ja són persones estrangeres.
dimecres, 10 de gener del 2007
Salut alerta que han disminuït els òrgans per fer trasplantaments
Durant el 2006, van haver 216 donants d’òrgans vàlids a Catalunya, 43 menys que un any abans. Les causes d’aquest significatiu descens són tot bones notícies: la baixada de la mortalitat per accident de trànsit, la disminució de morts súbites, l’increment de la recuperació de pacients amb parades cardiorespiratòries i l’augment de la població jove. El descens de donants ha obligat el Departament de Salut a dissenyar nous programes, com ara l'estímul dels trasplantaments renals de donants vius.
* Per llegir tota la notícia, publicada a La Malla i signada per Rocío Ros, punxar aquí.
