carta al director
A les companyes i companys de Cugat.cat
Les treballadores i els treballadors de Cerdanyola Ràdio, assabentats del “Manifest dels treballadors i les treballadores de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, reunits en assemblea el 8 de juny”, promogut pels sindicats CGT i FSP, en el qual es proposa la supressió del Cugat.cat com a possible mesura d’estalvi a l’Ajuntament de Sant Cugat, us fem costat i subscrivim el manifest que heu redactat com a resposta.
Lamentem que dues forces sindicals proposin l’eliminació de mitjans de comunicació públics, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i l’empobriment de la qualitat democràtica de la nostra societat. Demanem als esmentats sindicats que repensin la seva estratègia i no caiguin amb la trampa d’un determinant pensament que l’únic que vol és anorrear i desunir la classe treballadora, al temps que imposa un model social que trencaria amb dècades de lluites als carrers i als centres de treball.
Cerdanyola ràdio
Cerdanyola del Vallès, 15 de juny de 2010
dimecres, 16 de juny del 2010
radioespaivital@telefonica.net
dimarts, 23 d’octubre del 2007
Ara és l’hora, Cerdanyola i Ripollet!
CARTA AL DIRECTOR
Llegeixo una entrevista a Leontí Trabalón, secretari de l’Associació d’Afectats per l’Amiant, publicada per la Revista de Ripollet. Leontí explica l’origen de l’entitat; la difícil tasca de fer pedagogia a les dues ciutats – Cerdanyola i Ripollet – sobre les conseqüències negatives per la salut de l’amiant (una de les matèries primeres del fibrociment, fabricat per Uralita); la lluita per aconseguir presentar una demanda contra l’empresa que reconegui i atengui els malalts passius – que mai no treballaren a la planta i també exposa el que desitgen de les administracions: que els donin suport.
Citant-lo, tot responent a la pregunta "Veuen predisposició i recolzament des de les administracions" el secretari de l’entitat diu que "sembla que de paraules sempre hi ha, però volem fets i no paraules. Paraules es diuen moltes, fets no s’estan fent". És cert que fins ara els Ajuntaments de les dues ciutats, a través dels seus representants, han pronunciat moltes paraules i s’han fet moltes fotografies al costat dels promotors de l’Associació. Unes persones que han aconseguit bastir una demanda contra el gegant multinacional Uralita. Crec, sincerament, que l’hora de les paraules ja ha passat i ara cal que ambdós ajuntaments i potser alguna altra administració, com la Generalitat, se sumin a la demanada presentada o iniciïn accions judicials contra Uralita. Una empresa que en el seu web, www.uralita.com ni en parla de Cerdanyola, Ripollet ni per suposat de l’amiant.
Crec que fet l’anunci per part de l’Associació de la presentació de la demanda contra Uralita, ara, més que mai, tots els hem de fer costat. Començant per qui ens representa, els ajuntaments, seguint la difícil però necessària travessia de saber tot el que Uralita va fer a les nostres poblacions i el preu que hem pagat – en persones que ja no hi són – i paguem, amb persones malaltes d’un mal que mai no cercaren.
Jordi Jorba
dijous, 17 de maig del 2007
L’amic Josep no podrà votar el 27-M
carta al director
Col·laboro regularment a la revista Cerdanyola al Dia. El primer text publicat que hi vaig dedicar-lo a l’amic Josep, un veí de la ciutat malalt d’asbestosi, sense haver-hi treballat mai, a la Uralita. Un malalt passiu, per entendre’ns. Un altre amic, Salvador Mañosa, em va parlar del cas del Josep i em va suggerir que l’entrevistés perquè en quedés constància de la seva situació i que, alhora, la ciutat la conegués. Ho vaig fer. El seu relat, esfereïdor i de persona que mai no va entendre les causes de la malaltia que patia i per què li va tocar a ell, em va colpir. I especialment m’afectà veure’l plorar d’impotència, potser de ràbia, demanant responsabilitats a qui l’havia fet emmalaltir. L’empresa Uralita.
La setmana passada ens va deixar. En conèixer la notícia recordo les seves llàgrimes i el seu missatge: la conversa que mantinguérem al menjador de casa seva. Penso en el Josep i tots els Joseps i Josepes víctimes de la Uralita, que ja no hi són i no entengueren mai per què els va tocar patir la loteria de l’asbestosi. Són ciutadans i ciutadanes que el 27-M no podran votar a cap de les candidatures que concorren als comicis locals. Tots els candidats i candidates, si fa no fa, han parlat de la malaltia i fins i tot hi ha qui ho ha fet constar en el seu programa electoral. Només els demano una cosa: que les propostes no quedin en paper mullat i facin l’acompanyament a les persones malaltes i a les seves famílies. Ho està fent la Generalitat – en els darrers mesos – i es troba a faltar una iniciativa similar del governs locals de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Siguin valents, ajudi’ns a acceptar la realitat i facin costat als afectats i afectades, portant Uralita davant dels tribunals. Ens han fet molt mal i crec que no és ètic que aquest fet quedi impune. Els que patiren la malaltia mereixen que els seus representants electes actuïn en conseqüència, exigint justícia. És l’homenatge que es mereixen i hem de fer.
Jordi Jorba
divendres, 16 de febrer del 2007
En Josep i el llegat de la Uralita
Cartas al director
He conegut a en Josep, un veí de la ciutat víctima de la Uralita. Ell mai no va treballar a la fàbrica. Sí que hi va viure a prop, com tants d’altres, respirant dia rera dia les fibres de l’amiant. Ara té un mesotelioma diagnosticat. Viu un autèntic calvari de metges i hospitals, junt amb un gran dolor que l’obliga a prendre calmants. L’he vist plorar, demanant perquè la gent de Cerdanyola ha de patir aquest mal dolent.
M’ho explica una bona persona, incapaç d’imaginar-se qui l’hi ha fet mal ni demanar altra cosa que justícia. Exigint que ningú més passi pel que ell està passant. He pensat molt, amb en Josep. He vist al meu avi, carreter de la Uralita, i moltes altres persones que ja no hi són, afectades per l’amiant. Tots, si fem un exercici de memòria, tenim coneguts que han patit o pateixen els mals de la Uralita.
Hi ha gent, com l’Associació d’Afectats per l’Amiant, que lluita per portar Uralita davant dels tribunals perquè pagui el mal que ha fet. Als treballadors i als veïns que mai no hi laboraren. És la lluita de David contra Goliat. Tots els hem de fer costat. Especialment el govern local, que presenta fins ara un pobre balanç: moltes promeses, moltes fotos però poc o nul acompanyament als malalts. En un tema com aquest els polítics han de liderar la població, buscant solucions on calgui, anant a veure a qui faci falta. Recollint aquest compromís en els seus programes i fent costat a la seva gent.
Jordi Jorba
