L’objectiu del Govern en matèria de salut per a aquesta legislatura se centra en la reordenació dels serveis sanitaris públics perquè puguin donar una millor resposta a les necessitats actuals de la població catalana, adaptant-se a la nova realitat social del país com l’envelliment de la població, l’augment de malalts crònics, la incidència de patologies relacionades amb la salut mental, entre d’altres.
Per tal d’afrontar aquests nous reptes assistencial, el Departament de Salut proposa un Pla de Salut que s’haurà d’elaborar de manera conjunta amb els professionals sanitaris, tenint present l’impacte de les noves tecnologies en l’àmbit de la salut i com aquestes poden permetre al sistema guanyar eficiència, i alhora millorar-ne la qualitat.
Mesures de primera velocitat: contenció i reducció del dèficit
El director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, ha exposat avui davant del Consell de Direcció del CatSalut (l’asseguradora pública de serveis sanitaris de Catalunya), un primer conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària a les necessitats pressupostàries actuals.
Per tal d’adaptar el sistema sanitari públic a la situació econòmica del país, el Departament de Salut va demanar el 2 de març als centres sanitaris que elaboressin un seguit de propostes per tal de poder ajustar els seus pressupostos sense tocar l’assistència. Fruït d’aquestes propostes, es despleguen una sèrie de mesures proposades pels propis centres que tindran com a centre d’actuació cinc àmbits no assistencials:
1. Simplificació de les estructures administratives: és l’àmbit en que s’ha situat el major pes de les mesures, amb un estalvi proper al 25% respecte del pressupost d’aquesta partida de l’any passat (42 milions d’euros). L’objectiu és simplificar i aplanar estructures administratives i estructures directives tant de la pròpia administració sanitària com del sector públic Salut. El Departament de Salut ja ha reduït en un 28% la seva estructura, i el CatSalut està en procés de reestructuració en la mateixa línea.
2. Reprogramació de les inversions en nous equipaments: Hi ha una reducció del 20% respecte del pressupost de què disposava aquesta partida el 2010 (71 milions d’euros). El Pla d’Inversions consta de 151 projectes, obres i equipaments:
Prop de la meitat ja estaven en marxa i continuen segons la programació inicial,
67 es reprogramen, és a dir, la seva execució s’allarga en el temps, i
35 no anaven acompanyades de dotació pressupostària. Per tant, s’ajornen fins que no es puguin incloure en un pressupost.
3. Despesa farmacèutica: La despesa farmacèutica es preveu reduir un 11% al llarg del 2011 (233 milions d’euros). L’objectiu prioritari és escollir l’alternativa més barata tot garantint l’actual nivell de qualitat en la prestació, és a dir, la seguretat del pacient i els mateixos resultats en termes de salut. Per afrontar-ho es durà a terme un ús racional dels medicaments amb una doble perspectiva:
Augmentar l’ús dels medicaments genèrics. Actualment, Catalunya es situa com la quarta comunitat autònoma amb el valor més alt d’ús de genèrics.
Potenciar la coordinació entre el metge de capçalera i l’especialista per millorar tant el seguiment dels tractaments com la revisió i prevenció de problemes relacionats amb la utilització de medicaments (p.e. evitar sobredosificacions)
D’altra banda, aprofundir en la utilització de la recepta electrònica, que ja ha permès un estalvi de 2 milions d’euros per la conseqüent disminució de l’edició de les receptes paper.
4. Negociacions amb el govern central. El Departament de Salut inicia un seguit de negociacions amb el Ministerio de Sanidad per tal de reclamar els prop de 150 milions d’euros que corresponen a Catalunya dels fons de cohesió i de polítiques sanitàries decidides per l’Estat i que no s’acompanyen de partida pressupostària.
5. Reducció del cost dels serveis sanitaris. El Servei Català de la Salut, com asseguradora pública de serveis sanitaris, contracta anualment a tots els centres acreditats de salut un volum d’activitat a un preu determinat. Enguany el preu d’aquesta activitat, per motius de contenció de la despesa, es veu reduït, motiu pel qual els centres sanitaris veuran reduït els seus pressupostos i hauran d’introduir mesures d’eficiència per tal de poder donar la mateixa qualitat assistencial amb menys recursos. El percentatge d’estalvi d’aquesta partida suposa un 7,5 % del total (550 milions d’euros). Amb les mesures que avui s’han aprovat de reducció de tarifa i de programes, s’assolirà uns 200 milions d’euros sense afectar l’assistència. Els 350 restants s’hauran de treballar amb els professionals clínics en la segona fase.
Administració. S’han aprimat les estructures directives d’empreses públiques i consorcis, com ara, l’Institut Català de la Salut, de l’Hospital Clínic de Barcelona, del Consorci Sanitari Integral d’Hospitalet, del Santa Caterina a Girona, del Consorci Sanitari de Vic, entre d’altres. A més, s’està estudiant la fusió i reordenació d’ens públics del sector salut per tal millorar en eficiència i reduir estructures. Aquestes reduccions suposen l’eliminació de càrrecs directius o la rebaixa salarial de càrrecs i comandaments intermitjos. Per exemple, en el cas del Consorci Sanitari Integral s’han eliminat recentment 10 càrrecs d’alta direcció el que ha suposat un estalvi proper als 800.000 euros.
Gestió clínica. Aquesta reducció de cost comporta l’aplicació de mesures de gestió clínica que de fet ja s’estaven implementant i potenciant en els darrers anys com són millorar la sol·licitud i adequació de proves diagnòstiques (no duplicar ni demanar el que no cal) i les alternatives a l’hospitalizació, que no només suposen una millor eficiència dels recursos sanitaris, sinó que per al pacient comporta un valor afegit ja que evita les complicacions hospitalàries i afavoreix la reincorporació del pacient a la vida quotidiana.
De fet, en els darrers cinc anys la cirurgia sense ingrés ha crescut un 23%, fet que suposa que avui dia una de cada tres intervencions quirúrgiques a Catalunya són sense necessitat d’ingrés hospitalari.
Altres dispositius alternatius a l’hospitalització com els hospitals de dia i els serveis d’hospitalització a domicili també es potenciaran per tal d’evitar els reingressos de malalts crònics, principalment els respiratoris i cardíacs.
Quant a l’organització del treball, la revisió dels horaris, dels torns i de les vacances per reduir la necessitat de suplències, no renovar els contractes temporals ni les jubilacions, i reordenar les guàrdies.
Nou abordatge clínic de les llistes d’espera d’intervencions no urgents. Es preveu que es puguin allargar fins al 8 mesos algunes llistes d’espera quirúrgiques no urgents i sense risc vital com, per exemple, les 16 operacions que tenen garantida una llista d’espera inferior a 6 mesos: alliberament del nervi carpià, amígdales, cataractes, circumcisió, extirpació de la vesícula biliar, úter i pròstata, galindons, hèrnies inguinals, pròtesi de genoll i de maluc, artroscòpia (espatlla), varius, quist sacre i vasectomia.
El Departament de Salut està revisant actualment els 16 procediments garantits per veure si, seguint un criteri basat en la gravetat clínica, hi ha alguns que podrien flexibilitzar el temps de garantia (vasectomies, varius) i d’altres que es podrien introduir (com ara l’hèrnia discal o els cateterismes cardíacs).
Altres mesures. Entre les mesures no relacionades amb la gestió clínica i que els propis centres han proposat per reduir despeses es troben iniciatives com l’associació entre proveïdors per compartir serveis generals com la cuina, la bugaderia, l’energia, i altres com l’estalvi eficient dels consum de subministraments energètics i d’aigua, la col·laboració per compartir transport sanitari no medicalitzat, etc.
6. Conscienciació de la ciutadania. A part d’aquestes mesures, els centres sanitaris han proposat una sèrie de propostes adreçades a conscienciar als ciutadans de la importància del bon ús dels serveis sanitaris.
Els centres hospitalaris han calculat que entre un 15 i un 20% de les persones no es presenten a les cites prèvies amb el conseqüent cost que suposa per als centres sanitaris, a part de l’impacte en les llistes d’espera. Altres aspectes que també han traslladat els centres on es podria millorar l’eficiència en el funcionament dels serveis sanitaris seria evitar el reingrés dels malalts crònics amb una millor coordinació entre els serveis d’hospital i l’atenció primària, especialment potenciant els dispositius d’alternatives a l’hospitalització.
Millorar l’estada mitjana dels pacients ingressats i realitzar el seguiment a través de l’hospitalització a domicili són altres de les propostes elaborades pels centres i que el Departament estudiarà dins el Pla de Reordenació de la Prestació de Serveis Sanitaris.
La segona velocitat: Pla de Salut 2011-2014
Un segon conjunt de mesures per a la contenció del dèficit s’orienta a la reforma estructural dels centres i de l’oferta dels serveis sanitaris. L’objectiu és guanyar en qualitat amb eficiència amb actuacions com ara l’agregació de serveis de diferents hospitals, la concentració de serveis d’alta especialització i la reordenació dels serveis d’urgències, entre d’altres.
En aquest cas, no es tracta d’actuacions puntuals, sinó de millores permanents en el funcionament del sistema sanitari públic, tant en termes de qualitat assistencial com d’eficiència. En resposta a aquestes propostes, el Departament de Salut obre un període de negociació a dues bandes:
A nivell assistencial: el Departament de Salut i el Catsalut iniciaran un procés de treball conjunt amb els professionals clínics dels centres sanitaris per tal de decidir conjuntament una nova planificació de l’oferta de serveis sanitaris a tot el territori d’acord amb el criteri clínic, tal i com es va establir des d’un primer moment, però que per l’abast de les reformes caldrà fer-ho en un període més llarg de temps
A nivell laboral: Per tal de minimitzar l’impacte laboral dels processos de reorganització territorial i interna dels centres sanitaris, el Departament de Salut ha sol·licitat al Departament d’Empresa i Ocupació la convocatòria d’una Taula sectorial de Salut amb representants dels sindicats i les associacions empresarials del sector sanitari per tal de negociar els acords pertinents.
dijous, 28 d’abril del 2011
El Servei Català de la Salut aprova un conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària
dimecres, 2 de març del 2011
El Departament de Salut presenta un pla d'acció immediat per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic i mantenir la qualitat assistencia
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha reunit aquest matí un centenar de presidents i directors de centres sanitaris per presentar-los el Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari 2011. Es tracta d’un pla de xoc que respon a una situació econòmica sense precedents al nostre país i que té l’objectiu de garantir la sostenibilitat econòmica immediata del sistema sanitari públic i la qualitat dels serveis assistencials amb la finalitat principal de preservar un sistema sanitari gratuït, d’accés universal i equitatiu.
En la mateixa reunió, el conseller ha subratllat “la necessitat d’introduir canvis estructurals si volem mantenir el model sanitari català, que és eficient, de qualitat i equitatiu. De fet, l’objectiu de les reformes que caldrà implantar al llarg de la legislatura és reforçar el sistema de salut, per fer-lo independent de les oscil·lacions macroeconòmiques. I això ho haurem de fer de la mà dels centres sanitaris i dels seus professionals”.
En aquest sentit, el conseller de Salut ha anunciat que properament convocarà una cimera de professionals, amb representants de sindicats, col·legis professionals i societats científiques, per començar a discutir aquests temes.
Mesures de dues velocitats i amb impacte equilibrat
El Pla del Departament de Salut garanteix totes les prestacions que s’ofereixen actualment i les mesures tindran un impacte mínim en l’atenció que reben els pacients. Les mesures són de dos tipus i es defineixen i s’han d’aplicar a dues velocitats:
• Mesures conjunturals d’ajustament i austeritat, d’impacte immediat, adreçades a adequar la despesa sanitària als recursos disponibles el 2011, d’acord amb el que estableix el Pla de reequilibri econòmic i financer del Govern, que estableix una reducció del 10% en les despeses de la Generalitat.
• Mesures estructurals, de transformació profunda d’alguns aspectes del Sistema Nacional de Salut, que s’aplicaran en el període 2011-2014, i que haurien estat igual de necessàries sense la crisi perquè tenen l’objectiu de garantir a llarg termini la sostenibilitat del nostre model sanitari, basat en l’equitat, la qualitat i la solidaritat. “En aquest context, el repte és aconseguir que el pla de xoc no freni el pla de progrés i sostenibilitat del sistema sanitari.”
Per als dos tipus de mesures, són imprescindibles la participació i l’esforç equilibrat de tots els agents del sistema sanitari: l’Administració, els centres sanitaris, els professionals, el sector farmacèutic, la indústria i la ciutadania en general.
Per aquest motiu, el conseller Boi Ruiz apel·la a la responsabilitat i l’esforç col·lectiu, i es compromet a vetllar perquè l’impacte de les mesures d’austeritat es distribueixi equitativament i no es concentri en alguns d’aquests àmbits, com va ser el cas de les mesures aprovades el juny passat, que només van afectar els salaris dels professionals i la indústria farmacèutica.
La situació de partida
Entre el 2003 i el 2010 els pressupostos de salut a Catalunya han crescut un 76,5% i l’any 2009 ja es va sanejar un dèficit per un import de 2.610 milions d’euros. Malgrat això, el 2010 s’ha tancat amb un dèficit de 850 milions d’euros. Calia, doncs, una reforma estructural del sistema per garantir-ne la sostenibilitat futura, tal com ja havien anunciat diversos grups d’experts.
D’altra banda, els ingressos de la Generalitat l’any 2010 se situen pràcticament al nivell del 2006, la qual cosa col·loca el país en una situació pressupostària sense precedents, i al sistema sanitari en el centre del debat.
En aquest entorn, el Departament de Salut ha dissenyat el Pla de mesures urgents amb l’objectiu d’evitar una pèrdua de qualitat dels serveis sanitaris públics.
Un pla estructurat en cinc àrees
El Pla de mesures urgents s’orienta a adaptar la despesa sanitària al volum de recursos disponibles, tot reordenant i racionalitzant els serveis sanitaris sense suprimir prestacions, i s’estructura en cinc àmbits d’actuació:
1. la simplificació administrativa;
2. els serveis sanitaris i assistencials;
3. la farmàcia:
4. les inversions, i
5. la incidència en les decisions de l’Estat.
Les mesures d’austeritat i ajustament no es poden aplicar de forma uniforme a tot el sector sanitari. Per això, el Pla inclou mesures de caràcter general i mesures que cada centre haurà d’aplicar en funció de les seves característiques.
1. Simplificació de l’estructura administrativa. Aquest àmbit incorpora la major part de les mesures, i l’impacte sobre la despesa suposarà un estalvi proper al 25%.
• Aplicar el pla d’austeritat en les despeses d’administració, amb la reducció d’alts càrrecs i comandaments, l’aprimament de les estructures directives, la reducció de la quantitat d’òrgans col·legiats i d’entitats adscrites.
• Reduir en un 50% les despeses de representació, comunicació, estudis, publicitat i protocol, entre d’altres.
• Potenciar l’administració electrònica per facilitar la feina dels professionals sanitaris, les empreses proveïdores i la ciutadania.
2. Mesures en la prestació de serveis sanitaris i assistencials. D’entre les actuacions previstes destaquen:
• Rebaixar un 2% el preu que es paga per les actuacions sanitàries. Aquesta mesura intenta guanyar eficiència en l’oferta de serveis de salut i així reduir costos, però, també, s’orienta a assolir més qualitat gràcies a la concentració d’alguns serveis d’alta tecnologia, que tindran llavors més massa crítica.
• Aplicar un model de gestió clínica de les llistes d’espera, basat en la urgència. L’objectiu és mantenir –i fins i tot millorar– les llistes d’espera dels casos urgents, i garantir la gestió adequada de les llistes en els casos no urgents quan no sigui possible complir els terminis previstos.
• Ajustar l’activitat dels centres sanitaris buscant més resolució mitjançant:
o La priorització clínica i la millor organització dels processos, que han de ser els objectius de gestors i professionals sanitaris. La qualitat i el coneixement dels professionals en són el factor d’èxit.
o La millora en l’ús responsable dels serveis per part de la ciutadania.
3. Mesures de farmàcia
• Avançar en la política de gestió clínica de la qualitat i de l’efectivitat, promovent mesures de suport a la prescripció de medicaments, que incentivin l’eficiència dels professionals, tot aplicant criteris de cost-efectivitat i coresponsabilitzant tots els agents de la prescripció.
• Potenciar genèrics i alternatives a preu menor.
Les mesures dels punts 2 i 3 tindran un impacte previst sobre la reducció de la despesa d’entre el 8% i l’11%.
4. Mesures d’inversions, que permetran una reducció d’aquestes despeses d’un 20%.
• Prioritzar les inversions de reposició, que són les que garanteixen el manteniment de les infraestructures ja existents.
• Adequar l’execució de nous projectes i dels que estan en curs per adaptar-los a les disponibilitats pressupostàries.
Aquesta reducció suposa l’ajornament de les inversions no iniciades, de la redacció de projectes, i de la contractació d’obres i equipaments. Tot i això, el 40% de les actuacions del Pla d’inversions no es veuran afectades.
5. Negociacions amb el Govern de l’Estat. El Govern de la Generalitat requerirà del Govern de l’Estat que, en l’àmbit de les seves competències, faciliti a totes les comunitats autònomes l’ajustament de les despeses sanitàries, mitjançant el finançament complet de l’activitat feta per a malats desplaçats entre comunitats autònomes i de les prestacions que ha introduït al catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut sense el finançament corresponent, i així acomplint el principi de lleialtat institucional.
L’objectiu d’aquest pla de xoc, que tindrà una durada limitada en el temps, és garantir el model de la sanitat pública del nostre país i contribuir, d’aquesta manera, a garantir la sostenibilitat de les polítiques socials, de les quals la salut és un element fonamental.
dimarts, 28 de setembre del 2010
Retirada del mercat de les lents de contacte sense finalitat correctiva fabricades per Maxvue Vision SDN BHD (Malasia)
El Departament de Salut ha tingut coneixença que l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha ordenat la retirada del mercat de les lents sense finalitat correctiva que consten a continuació:
- CRAZY LENS FOR YOUR WILD FANTASIES COLOUR VUE (cat eye, flour rojo, leopard, pink, mirror, wildfree, red screen, esmerals, black screen i Skill). A l'etiquetatge d'aquestes lents consta el marcatge CE0434, l'etiquetatge és en anglès i l'única empresa que consta és MaxVue Vision Sdn Bhd. Malasia. No contenen instruccions ni precaucions d'ús.
- COLOUR UVE BIGGER EYES SEXY LOOKS by MaxVUE Vision (identificades com a LDB Dolly black 2 i L3TG 3 tones gray). L’embalatge exterior porta el marcatge CE, conté certa informació en castellà i les instruccions d’ús, només en anglès, estan impreses a l'interior de l'envàs.
El motiu de la retirada del mercat és que aquestes lents de contacte incompleixen els requisits establerts al Reial decret 1591/2009, sobre productes sanitaris, ja que les lents de contacte sense finalitat correctiva no poden portar el marcatge CE en el seu etiquetatge i aquest ha d’incloure instruccions i precaucions d’ús, les quals han d'estar, com a mínim, en castellà.
Els establiments que puguin disposar d'alguna unitat d'aquestes lents de contacte les han de deixar de vendre i les han de retornar al seu proveïdor pels canals habituals.
El Departament de Salut recomana als ciutadans que no adquireixin ni utilitzin aquestes lents de contacte.
divendres, 9 d’abril del 2010
La consellera de Salut compareix al Parlament per explicar els recursos humans, les TIC i els sistemes d'informació de la xarxa sanitària
La ràtio de metges per mil habitants, a Catalunya, se situa per sobre de les de Dinamarca, Regne Unit, Alemanya o França; mentre que la ràtio infermera/metge continua sent, per contra, una de les més baixes dels països d’Europa. Comparar ràtios permet disposar d’un element de referència i fer una primera aproximació respecte a la situació deficitària o excedentària en què ens podem trobar. Però és del tot necessari que aquesta dada quantitativa sigui completada amb elements qualitatius i un model assistencial per a poder extreure conclusions acurades: les relacions interprofessionals, el treball en equip, les competències exclusives i delegables, el conjunt de professionals que interaccionen, les seves qualificacions i competències, i les funcions que desenvolupen, són elements imprescindibles que cal tenir en compte en qualsevol exercici de planificació de necessitats de professionals que pretengui ser objectiva.El Departament de Salut, per fer front als canvis demogràfics, socials, epidemiològics i científics, ha impulsat l’increment del nombre de professionals en els nostre sistema, amb accions com: la coordinació amb universitats, per incrementar el nombre de places per a estudiants de medicina i infermeria, l’aposta decidida envers la formació d’especialistes, fins a l’increment de plantilles en la xarxa sanitària.És significatiu i rellevant l’increment de dotacions en la xarxa sanitària, durant el període 2003-2009, que ha estat d’un 29,5%. Aquest increment de plantilles s’ha acompanyat amb més estabilitat en el sector i amb increments retributius, que han suposat l’equiparació de les condicions laborals de tota la xarxa de responsabilitat pública (SM i SS, al 2008). Al 2008, el 40,79% de l’increment del pressupost de Salut s’ha destinat a l’augment de plantilles i als acords retributius.Catalunya ha estat, a més, pionera en diferents àmbits en relació amb els professionals:
En la innovació en models retributius que potencien la implicació del món professional en el reconeixement del grau de desenvolupament professional dels individus, per part d’ells mateixos, de la societat i de les organitzacions sanitàries.
En el foment i la potenciació de la participació dels professionals en la determinació de les polítiques sanitàries amb els consells de la professió mèdica i de la professió infermera, experiència que ja ha estat traslladada a d’altres comunitats autònomes i organitzacions.
En els dissenys i la implementació de projectes d’autonomia de gestió dels equips d’atenció primària, en el sector públic.
En l’impuls i la defensa de la prescripció infermera, amb la modificació de la Llei del medicament, i desplegant, dins d’aquest marc legal, una normativa pròpia de Catalunya.
En l’obertura del debat sobre la incorporació de professionals estrangers en el nostre sistema i en l’impuls de l’elaboració d’una normativa estatal que, desplegant la Llei d’ordenació de les professions sanitàries, reguli el reconeixement dels títols d’especialitats en ciències de la salut extracomunitaris i agiliti el procediment per a la incorporació de professionals no UE, amb plena garantia quant a competències professionals.
Les TIC i els sistemes d’informacióEn els últims anys, el Departament de Salut ha fet de la introducció de les noves tecnologies a l'àmbit sanitari una de les seves prioritats estratègiques. Aquestes han de tenir un paper crucial per a una assistència sanitària de més qualitat, per millorar la salut dels ciutadans, per facilitar les tasques assistencials als professionals, facilitar la coordinació i l’intercanvi d'informació entre els centres i per contribuir a l'equitat i la sostenibilitat del sistema sanitari català.Com a resultats més rellevants d'aquesta iniciativa, avui en dia, la història clínica compartida ja està implantada a més de 400 centres sanitaris catalans. La Rec@at o recepta electrònica compta amb més d’1,2 milions d'usuaris i més de 28 milions de receptes dispensades. La carpeta personal de salut començarà a ser desplegada progressivament entre la ciutadania, durant el segon semestre d’enguany. El Pla de digitalització de la imatge mèdica espera arribar, durant aquest any, a la digitalització del 100% dels més de 7 milions d’estudis radiològics que es realitzen anualment en els centres sanitaris catalans de la xarxa pública. Finalment, la telemedicina i la teleassistència són ja una realitat amb projectes com el teleictus o d'altres relacionats amb l'assistència a distància en àmbits com la dermatologia, els electrocardiogrames, l’oftalmologia o la diabetis.La introducció de les TIC i dels sistemes d'informació al sistema sanitari català és un procés continu i progressiu que l’Administració sanitària catalana ha hagut d’afrontar, a partir un model sanitari mixt que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, com per exemple mútues, fundacions, consorcis, etc. Aquesta característica ha suposat tot un repte pel que fa al desplegament d'infraestructures basades en la interoperabilitat dels sistemes i l'ús d'estàndards per tal de garantir un correcte intercanvi d'informació de forma ràpida i segura. Per assolir els seus objectius i gestionar amb eficiència un sistema de salut tan divers, el Departament de Salut ha optat per un model de governabilitat, respecte a les TIC, basat en què la introducció i el desplegament es faci sobre un model participatiu i col·laboratiu amb els diferents agents del sistema sanitari català.Amb els esforços realitzats, Catalunya assoleix un bon posicionament, tant a nivell espanyol com internacional, quant al desplegament de les TIC i els sistemes d'informació, a l'àmbit de la salut. Catalunya també aspira a exportar la seva experiència, com per exemple la relacionada amb iniciatives com la carpeta personal de salut dels ciutadans, a projectes de col·laboració europeus.La celebració -al mes passat- de l'eHealth Week 2010, a Barcelona, amb una conferència d'alt nivell de salut de la Unió Europea, que va comptar amb l'assistència de 32 delegacions ministerials, i un congrés que van aplegar més de 3.000 delegats i 95 de les empreses més rellevants del sector, van suposar un impuls més al paper de lideratge que, en matèria d'innovació i noves tecnologies, Catalunya vol assumir. Aquest esdeveniment també va significar una oportunitat única per mostrar al món els avenços i les fites assolides en salut digital durant els darrers anys.
dilluns, 25 de gener del 2010
Comunicat del Departament de Salut
Segons la informació recollida pel sistema PIDIRAC (Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya), l’activitat gripal pel nou virus de la grip A(H1N1) mostra una intensitat baixa i per sota del llindar epidèmic. La taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella és de 59,19 per cada 100.000 habitants.
Pel que fa a la vigilància de casos produïts pel nou virus de la grip A (H1N1), la majoria han presentat un quadre gripal lleu, amb una recuperació en pocs dies, tot i que s’han produït un total de 771 casos greus, dels quals 688 ja han estat donats d’alta hospitalària. En aquests moments es troben a la UCI 12 casos greus. Aquesta setmana s’han produït 4 defuncions a Catalunya com a conseqüència de la grip A, que enregistra, a data d’avui, 48 defuncions.Les 4 últimes defuncions corresponen a un home de 79 anys amb patologies prèvies, una dona de 30 anys amb patologies prèvies, una dona de 60 anys sense patologies prèvies i una dona de 70 anys amb patologies prèvies.Al llarg de la setmana que va del 14 al 20 de gener, l’activitat als hospitals d’aguts, pel que fa al nombre d’urgències ateses, ha estat superior en relació a la setmana anterior (57.569, que suposa un increment del 4,8%) però inferior en un 10,6% si comparem amb la mateixa setmana de l’any anterior. En canvi, el nombre de pacients ingressats (6.434) ha estat inferior tant pel que fa a la setmana anterior (3,2%) com respecte a la mateixa setmana de l’any anterior (3%).Els hospitals infantils han augmentat, si comparem amb la setmana anterior, l’activitat d’urgències ateses en un 6,7% (3.074) i les urgències ingressades en un 2,1% (335), però, tot i així, està per sota de la mateixa setmana de l’any anterior en un 21,8% i 12% respectivament.Pel que fa a l’activitat dels centres d'atenció primària i a l’activitat domiciliària han augmentat un 42,4% (769.567 visites) i un 30,5% (23.159 domicilis) respectivament si comparem amb la setmana anterior. En canvi, els centres d’atenció continuada (ACUT) han disminuït tant en visites (42.926) com en atenció domiciliària (2276) que representen una disminució del 11,6% i un 18,2% respectivament.
divendres, 14 de novembre del 2008
Salut s'adhereix a la celebració del Dia Mundial de la Diabetis
Salut impulsa activitats de sensibilització i control de la diabetis en infants i adolescents. El lema d’aquest any és “La diabetis en infants i adolescents: cap infant no ha de morir per la diabetis”La Sagrada Família s’il·luminarà de blau demà a les 18.30h de la tarda, en el marc d’una iniciativa internacional en la qual altres ciutats de Catalunya i del món també il·luminaran edificis emblemàtics El lema del Dia Mundial de la Diabetis 2008 és “La diabetis en infants i adolescents: cap infant no ha de morir per la diabetis”. En molts països en vies de desenvolupament, els infants amb diabetis tipus 1 no disposen d'insulina necessària per sobreviure. Aquest fet, junt amb el retard en el diagnòstic, hi expliquen l'augment en la mortalitat per aquesta causa. Com a logotip, s'ha adoptat la mateixa icona creada per a la campanya “Units per la diabetis”: el cercle blau (http://www.worlddiabetesday.org/).
La Federació Internacional de Diabetis (IDF) ha proposat la iniciativa d’il·luminar monuments o edificis emblemàtics en diverses ciutats del món amb el color blau, que és el del logo de la campanya “Units per la diabetis”. Entre els edificis il·lumitats al 2007 van estar la Torre Sears de Chicago, l’Empire State de Nova York, la CNTower de Toronto, el London Eye de Londres, la Biblioteca Alexandrina, el Ponte Vecchio e Florencia, I així fins a 279 edificis . Per al 2008 estan confirmats fins al moment 382 (dels que aprox una dotzena son d’Espanya). Barcelona també s’hi adherirà il·luminant la torre Agbar I la façana del naixement de la Sagrada Família des de les 18.30h. A l’acte d’encesa hi assistiran el president de la Patronat de la Sagrada Família, Sr. Joan Rigol; la Presidenta de l’Associació de diabètics de Catalunya, Sra. Montserrat Soley; el President I la secretària del Consell assessor sobre la diabetis a Catalunya del Departament de Salut, Sr. Josep Mª Pou I Sra. Conxa Castell.Per a més informació es pot consultar l’adreçaL’iniciativa dels Dies Mundials de la DiabetisAl 1991, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Internacional de Diabetis (IDF) van acordar celebrar el Dia Mundial de la Diabetis el 14 de novembre, coincidint amb l'aniversari del naixement de Frederick Banting que, juntament amb Charles Best, es consideren els descobridors de la insulina. Aquesta efemèride se celebra en tot el món, mitjançant nombrosos esdeveniments organitzats per les associacions locals de pacients, de professionals i les autoritats sanitàries, amb la finalitat d’augmentar la conscienciació sobre els problemes de la diabetis.L'ONU, en la seva Resolució 61/225, aprovada al desembre de 2006, va acordar designar el dia 14 de novembre com a Dia Mundial de les Nacions Unides dedicat a la diabetis. D'aquesta manera, les Nacions Unides demostren el seu compromís en la lluita contra la diabetis, donant el seu suport al Dia Mundial i destacant-ne l’impacte global. És la primera vegada que es reconeix que una malaltia crònica, no infecciosa, representa una amenaça per a la salut mundial, igual que ho han estat les epidèmies de malalties infeccioses com la malària, la tuberculosi i la sida. La Resolució anima totes les nacions perquè desenvolupin polítiques nacionals de prevenció, tractament i control de la diabetis. El text en línia de la Resolució és accessible a: http://www.unitefordiabetes.org/.El Dia Mundial de la Diabetis vol augmentar la conscienciació sobre la creixent prevalença de diabetis tipus 1 i, sobretot, la de diabetis tipus 2, i destacar la importància del diagnòstic precoç i l'educació sanitària per reduir-ne complicacions i millorar la qualitat de vida dels afectats.La situació de la Diabetis en infants i adolescents a CatalunyaLa diabetis és la malaltia crònica més freqüent en la infància, després de l'asma, i pot afectar infants de qualsevol edat. El Registre de diabetis tipus 1 de Catalunya, iniciat al 1987, permet conèixer la distribució en l'edat d'inici de la diabetis en els infants i joves. Al voltant de 130-150 infants i joves menors de 14 anys inicien una diabetis tipus 1, cada any, a Catalunya. El nombre de casos més alt s'observa entre els 10 i els 14 anys, coincidint amb la pubertat. Els menors de 5 anys representen el 8-10% dels casos nous anuals.El Departament de Salut dóna assessorament tècnic i suport econòmic a l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) per a l’organització de les colònies i els campaments d’estiu adreçats a infants i joves amb diabetis. També ha editat la publicació “Com conviure amb la diabetis tipus 1, saber-ne més per viure millor”, que es lliura, com a instrument d’educació diabetològica, a tots els pacients i als seus familiars, a l’jnici de la malaltia. Com la resta de materials d’educació sanitària, està disponible per ser consultat a la web del Departament de Salut. D’altra banda, també es facilita material de suport per a l’autocura de la diabetis als centres sanitaris del Servei Català de la Salut.
dimecres, 19 de març del 2008
Els metges cobraran un incentiu si atenen més pacients
Després de més de dos anys de mobilitzacions i protestes, finalment el Consell de la Professió Mèdica, que agrupa sindicats, patronal i Govern, ha arribat a un acord. Els tres agents s’han posat d’acord amb el nou model retributiu dels facultatius, així com en la participació que tindran aquests professionals en els òrgans de govern del Consell. La principal novetat és que es flexibilitzarà el model salarial, de tal manera que els metges cobraran un incentiu si atenen més pacients. Aquest ha estat només el primer pas i ara, segons ha informat el Departament de Salut, es crearà una nova comissió que s’encarregarà de decidir, entre d’altres coses, quin nombre mínim de pacients haurà d’atendre cada metge i quins seran els incentius.
Segons ha explicat Salut, els objectius d’aquest model retributiu més flexible són reconèixer la tasca del metge, incentivar-lo i motivar-lo. Un dels elements més innovadors és el que s’ha anomenat “pagament per càpita” i que s’aplicarà a l’atenció primària. Així, segons aquest nou model, els metges de família i els pediatres dels CAP comptaran amb una retribució bàsica i fixa i, després, percebran un incentiu depenent dels pacients que tinguin assignats. Ara, cal definir la quantia salarial fixa i, també, la tarifa per cada targeta individual sanitària que s’atengui. D’altra banda, també s’incorporarà “el pagament d’activitat addicional”. Això vol dir que els metges de l’atenció especialitzada (que inclou els àmbits d’hospitalització d’aguts, sociosanitari i salut mental) cobraran uns diners extra per les activitats addicionals que realitzin. Els metges, doncs, cobraran segons la càrrega assistencial que tinguin i, també, segons les seves aptituds. Finalment, es reconeixerà i valorarà el Desenvolupament Professional Continuat individualitzat (DPCi), que es va adquirint durant la vida professional. El DPCi és un dret universal del professional que s’ha de reconèixer de forma individual per cada facultatiu, serà vàlid tant per l’exercici públic com privat i reconegut per qualsevol entitat proveïdora de serveis de salut públics. L'objectiu de tot plegat: "el reconeixement dels valors del professionalisme: qualitat, esforç, compromís, eficiència i excel·lència".Ara, després d’arribar a aquest innovador acord, es crearà una comissió tècnica mixta formada per representats de les patronals, sindicats i organitzacions professionals que s’encarregarà de fixar, entre d'altres punts, els barems, els salaris fixos i els incentius. Aquesta comissió s’ha compromès a presentar un document definitiu abans de l’estiu.
dimecres, 12 de desembre del 2007
Barcelona tindrà cinc centres d’atenció primària nous
Salut ha detallat que es crearan com nous CAPs:
CAP Montnegre: a banda del Cap Montnegre ja existent, es farà un nou Centre d’Atenció Primària i al mateix edifici hi anirà ubicat un centre de salut mental d’adults i un centre de salut mental infanto-Juvenil). Aquest centre donarà cobertura a 53.000 ciutadans.
CAP Sarrià: a més del nou CAP al mateix edifici anirà ubicat un centre de salut mental d’adults i un centre de salut mental infanto-Juvenil). Aquest CAP donarà servei a 46.500 habitants.
CAP Esquerre Eixample: situat al c/ Comte Borrell, a més del nou CAP al mateix edifici hi haurà Serveis Socials. Aquest centre donarà cobertura a 35.000 persones.
CAP Guinardó. El nou CAP atencdrà a una població de 32.000 persones.
CAP Trinitat Vella: Aquest nou centre de Salut es farà per substituir al CAP Vio Barcino i donarà servei a 10.500 habitants. A banda de la construcció del nous CAPS, el Govern també ha aprovat l’ampliació o remodelació de tres Centres d’Atenció Primària: CAP Ciutat Meridiana, CAP Besos i reforma de CAP Sant Andreu per a la ubicació del CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) Sant Andreu.
dimarts, 11 de setembre del 2007
La IQUA i el Govern sancionen una dotzena de webs per fer apologia de l’anorèxia
Es presenten com a webs de bellesa però, al darrera, amaguen continguts molt perillosos, sobretot per a les noies joves. Expliquen com superar les ganes de menjar, mostren imatges de persones extremadament primes com a model a seguir i, fins i tot, ensenyen com enganyar els pares per evitar agafar ni un sol gram. A la Xarxa hi ha multitud de pàgines que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia. L’Agència de Qualitat a Internet (IQUA), en col·laboració amb el Departament de Salut, n’ha detectat una dotzena, que ja han estat sancionades i, algunes d’elles, tancades. Més informació
