7 d'octubre, Dia Europeu contra la Depressió

La depressió és la malaltia mental més freqüent i és la tercera causa de discapacitat en el món, actualment. Al 2030, es preveu que en sigui la primera causa

L’impacte de la depressió

Dins el món desenvolupat, les malalties mentals afecten de manera important la vida de les persones i suposen també una càrrega important per a la societat. Si la depressió no es tracta adequadament, i a temps, sol esdevenir una malaltia crònica que genera discapacitat. A Catalunya, és la segona causa de malaltia crònica darrera dels problemes associats al dolor: l’11% dels homes i el 24% de dones declaren que pateixen problemes crònics d’ansietat i depressió (Enquesta de salut de Catalunya 2006), i que afecten de manera important la seva qualitat de vida.

A Catalunya (2006), s’estima que hi havia més de 400.000 persones majors de 18 anys amb diagnòstic de depressió i un 69% de les quals eren dones. La prevalença augmenta amb l’edat i en les classes socials més desafavorides. Entre els diferents trastorns depressius, la depressió major és la més greu i afecta al voltant del 4% de la població catalana, cada any, i amb més mesura a les dones. Entre la població atesa per l’atenció primària de salut, prop del 10% pateixen depressió major i dos terços són dones.

L’impacte econòmic de la depressió és alt: s’hi estimen uns costos anuals al voltant de 750 milions d’euros (M€). Això suposa, aproximadament, el 0,4% del PIB de Catalunya. Els costos sanitaris directes són només el 21% del total i comporten prop del 2% del pressupost de Salut. Entre els costos sanitaris directes, la major part (un 65%) correspon a la medicació. El 79% dels costos totals correspon a costos socials indirectes. La major part s’origina per la incapacitat permanent (61%), seguit de la incapacitat laboral temporal (34%), i menys del 5% dels costos indirectes corresponen a mortalitat.

Les pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal s’estimen al voltant de 200 M€/any. Prop de 33.200 persones a l’any causen baixes laborals per trastorns d’ansietat o depressió. La mitjana de dies de baixa és de més de 100.

Accions per a la millora de la salut mental

El Departament de Salut, en línia amb el pacte europeu, ha prioritzat el desplegament del Pla director de salut mental i addiccions (PDSMiAd), que ha definit estratègies per a l’abordatge de la depressió, amb el compromís del conjunt del sistema sanitari i amb la col·laboració dels àmbits educatius i social, entitats locals i societat civil, en general.


Catalunya col·labora en el projecte Aliança europea contra la depressió que té com a objectiu reduir aquesta malaltia i la mortalitat per suïcidi associada, mitjançant intervencions de conscienciació sobre la seva detecció precoç, el diagnòstic acurat i el tractament més efectiu. Aquest projecte ha rebut de la Comissió Europea i l’Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut el reconeixement com un exemple de bones pràctiques clíniques en salut mental.

La primera experiència va iniciar-se a la Dreta de l’Eixample de Barcelona (2006) i, en una segona fase, s’està implementant a Sabadell. El desenvolupament d’aquest programa ha facilitat els canvis organitzatius i de cooperació entre els hospitals, els centres de salut mental i els equips d’atenció primària, per treballar de manera més integrada. Els principals resultats observats han estat aquests:

Disminució dels intents de suïcidi (5,6%, al primer any, i 29,2%, als dos anys) marcada, especialment, per menys repeticions de temptatives suïcides
Més temps de supervivència entre els reintents
Menys ingressos en les unitats d’aguts i menys demanda als serveis d’urgències psiquiàtriques, comparant-ho amb territoris on no es desenvolupa aquest programa
Únicament un 14% dels suïcidis són tractats prèviament pels serveis de salut mental.

El projecte desenvolupat a Sabadell ha permès obtenir dades de nois i noies de 4t. d’ESO, de l’àrea metropolitana, que mostren que un 7% dels adolescents presenten risc de depressió i, en un 1,64%, se’n confirma un diagnòstic clínic. Les taxes en les noies són superiors a les dels nois i, en ambdós sexes, augmenten amb l’edat, afecten més els alumnes que repeteixen curs i, en general, són superiors entre els nois i noies immigrants, comparant-ho amb la població autòctona.

D’altra banda, aquest programa ha demostrat també ser cost-efectiu: s’estima un cost per temptativa evitada de 3.225 €/any. A Sabadell, la reducció diferencial de dies IL per depressió és del 4,1% (350.543 €, al 2008).

Aquest projecte de lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi ha permès millorar la qualitat assistencial de les persones afectades. És la malaltia mental que provoca més morbimortalitat i permet desenvolupar projectes de recerca amb una aplicabilitat clínica de primera magnitud, en cooperació amb altres països europeus. L’avaluació d’aquest programa ha demostrat ser cost-eficient i s’ha incorporat a la pràctica assistencial habitual.

Paral·lelament, l’edició d’una guia clínica per a l’abordatge de la depressió dins l’atenció primària, a Catalunya, adaptada a la guia del Sistema Nacional de Salut, representarà un repte per a la implantació progressiva de les recomanacions als serveis assistencials públics del nostre entorn. Així mateix, en l’actualitat, Catalunya està desenvolupant un projecte conjunt amb el Quebec (McGuill University) per a la prevenció i detecció precoç de la depressió, en l’entorn laboral.

Més informació

- Pla director de salut mental i addiccions
- Pla de prevenció del suïcidi
- Fòrum clínic sobre la depressió