Joan Massagué: “Som en el futur del càncer”

El prestigiós investigador català Joan Massagué ha assegurat que "estem en el futur del càncer" i "hem entrat en l'edat d'or" de la investigació d'aquesta malaltia, perquè la comunitat científica "ja domina bé" entre el 15 i el 20% de l'oncologia, tot i que encara queda molt treball per fer. "Ja hem entrat en aquell futur del que parlàvem i estem en un camí que a aquest ritme va a ser la gran consecució de la biomedicina i de la humanitat en la primera meitat del segle XXI", ha assegurat l'oncòleg, que avui rebrà el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de biomedicina pel seus descobriments sobre la metàstasi.


Massagué ha explicat en roda de premsa el seu darrer descobriment, els primers gens de metàstasis en el cervell, que explica com les cèl·lules tumorals aconsegueixen entrar al cervell i crear un nou tumor. Fins ara, no se sabia com les cèl·lules cancerígenes aconsegueixen superar la barrera del sistema vascular del cervell, que normalment impedeix l'entrada de cèl·lules en el teixit cerebral. L'equip de Massagué ha identificat tres gens que intervenen directament en la metàstasi del càncer de mama al cervell, el que podria ajudar a trobar vies per a impedir aquesta propagació. "Coneixent el gen, tenim la diana sobre la qual, en alguns casos, es poden fer fàrmacs", segons Massagué, qui també ha dit que "és possible pensar, amb aquesta informació, que podem reexaminar fàrmacs ja existents que poden ser aplicables". El treball s'ha fet amb càncer de mama, però els investigadors volen ara saber si els mateixos gens intervenen també en metàstasis a altres òrgans i en altres tipus de càncer. Dos d'ells intervenen també en la metàstasi del càncer de mama al pulmó, segons havien revelat investigacions anteriors. L'oncòleg també ha parlat sobre la selecció genètica d'embrions d'una parella amb antecedents familiars de càncer de mama, possible ja a Espanya. Massagué ha explicat que els gens que tinguin un impacte tan fort i determinant perquè existeixi el risc que una persona que els hereti pugui desenvolupar aquest tipus de càncer "són molt pocs". Aquesta situació, com qualsevol malaltia hereditària, té una càrrega ètica, ha continuat. Sobre si la crisi econòmica afecta o no en la investigació científica, Massagué ha subratllat que la investigació "no és diferent d'altres aspectes". A Espanya, ha dit, "existeix un esforç" per no "erosionar massa la inversió que s'ha anat fent. Veurem fins a on pot arribar, malgrat les voluntats".